João 9
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs BKJ
1 Baiv aa de ma Iesus ka tit i manau, dai qa lu iaq i ama rlenka. I qatikka murl aa nan kia sel a qa se liina i ama rlenka.
1 E quando Jesus passou, viu um homem que era cego de nascença.
2 De ma Iesus aa risura ra snanpet na qa ma’, “Auura Tiksiqa, luqa i aa nan kia sel a qa i ama rlenka. I nemka qa rekmet ne ama viini, be lu luqa qa men i ama rlenka? Katikka qua qa, aa viini, dap kuarl aa mamiam ian dekmet ne ama viini?”
2 E os seus discípulos lhe perguntaram, dizendo: Mestre, quem pecou, para que ele nascesse cego, este homem ou seus pais?
3 De ma Iesus ka virliit ma’, “Katikka quasiq ai luqa aa viini, dap kuarl aa mamiam ian a viini, nge rekmet be ama rlenka. Dap katikka luqa qa men i ama rlenka ip mager iv ama qaqet te lu ama Ngemumaqa aa dlek, i aiv i ngua mat nevet luqa.
3 Jesus respondeu: Nem este homem pecou, nem seus pais; mas para que nele se manifestassem as obras de Deus.
4 Dai iara dai qatiaskerl ama giqi, be maikka mager iv uuret matna ama Ngemumaqa aa rletki, i Qa, i Qa nem gua be ngua men. I ama arlenki dai diip kia ren, be ama qaqet dai quasik mager iv a qek ket matna a nge ama rletki.
4 Eu devo fazer as obras daquele que me enviou, enquanto é dia; a noite vem, quando nenhum homem pode trabalhar.
5 Be as lua i qurli ngua ver ama aivetki, dai ngua dai raquarl ama Nirlaqa bareq ama aivetki.
5 Enquanto eu estou no mundo, eu sou a luz do mundo.
6 Baip ma Iesus ka meraqen taqurla be verleset, de qa quat men ama aivet. Be aiv aa de qa guirlmek na nget iv ama qurlsaing na nget. Baiv aa de qa mer ama qurlsaing de qa marl vet luqa aa sakngaiam.
6 Tendo dito isso, cuspiu na terra, e fez lama com a saliva, e ungiu os olhos do homem cego com a lama,
7 De ma Iesus ka ruqun luqa ma’, “Ngi iit sev ama qerlapka ma Silaum ip ngi ukmes te gia sakngaiam.”
7 e disse-lhe: Vai, lava-te no tanque de Siloé (que significa: Enviado). Portanto, ele foi no seu caminho, lavou-se, e voltou vendo.
8 Be lura i ra naver aa luquv iini, i ai de mekai ret lu qa i qa mugun men ama aiska, be ai de iari rerl kurl a qa re ama tekmeriirang, dai re snanpet na na ma’, “Kua quasiq ai luqa i ai de mekai qa mugun men ama aiska ip ke kaak nanas iv iari rer kurl a qa re ama qelaing ngen ama asmes?”
8 Portanto, os vizinhos e aqueles que antes tinham visto que ele era cego disseram: Não é este aquele que estava assentado mendigando?
9 De iari ama qaqet ta ruqun ma’, “Ii, qerlka luqa.” Dav iari ra ruqun ma’, “Kuasik. Dap katikka luqa i aa sakngaqi met ka.”
9 Alguns diziam: Este é ele. E outros diziam: Ele é semelhante a ele; mas ele disse: Eu sou ele.
10 Taqurla de aa rluavik ta snanpet ma’, “Ngu lu nemka qa rekmet be ama atlu gia sakngaiam?”
10 Diziam-lhe, portanto: Como foram abertos os teus olhos?
11 De luqa qa virliit ma’, “Katikka luqa i ra tis ka ma Iesus, dai qa rekmet ne ama qulek de qa merl a nget pet gua sakngaiam. De qa ruqun na ngua, ip ngua iit sep ma Silaum ip ngu ukmes te gua sakngaiam. Taqurla de ngua mit sep ma Silaum be ngua ukmes te gua sakngaiam. Baiv aa de ngum ngim.”
11 Ele respondeu e disse: Um homem chamado Jesus fez lama, e ungiu os meus olhos, e disse-me: Vai ao tanque de Siloé, e lava-te. Tendo ido e me lavado, eu recebi a visão.
12 De lura ra snanpet ma’, “Ngu lu luqa quaridi?” De luqa qa virliit ma’, “Kuasik nguat drlem.”
12 Disseram-lhe, então: Onde está ele? Ele disse: Eu não sei.
13 Baiv aa de lura ra mit se luqa sagel ama Parasiqena. I luqa i mekai qa rlen.
13 Eles levaram aos fariseus aquele que antes era cego.
14 I ma Iesus ka rekmet ne ama qulek de qa marl vet luqa aa sakngaiam be qem ngim, dai ver ama Lautu arla nirlaqa ama Sabat.
14 E era dia do shabat quando Jesus fez a lama, e lhe abriu os olhos.
15 Taqurla de saqiaskerlka ama Parasiqena ra snanpet ne luqa ma’, “Ngu lu nanaa be ngim ngim?” De luqa qa virliit ma’, “Ma Iesus ka mu ama qulek pet gua sakngaiam, de ngua ukmes tem iam, be ngum ngim.”
15 Então, outra vez os fariseus também lhe perguntaram como recebera a visão. Ele lhes disse: Ele pôs lama sobre os meus olhos, eu me lavei, e vejo.
16 Taqurla de ama Parasiqena ra ruqun ma’, “Katikka luqa dai quasiq ai ma Ngemumaqa qa nem ka. I raquarli quasiq ai qa tit kur auur a lengi. Dap katikka qet matna ver ama nirlaqa ama Sabat.”
16 Por isso, alguns dos fariseus diziam: Este homem não é de Deus, porque não guarda o dia do shabat. Outros diziam: Como pode um homem pecador fazer tais milagres? E havia uma divisão entre eles.
17 De saqiaskerlka ama Parasiqena ra snanpet ne luqa ma’, “Luqa i qa rekmet de maget ne gia sakngaiam be ngim ngim dai ngu lu ngia sil sever a qa nanaa?”
17 Eles disseram novamente ao homem cego: O que dizes tu a respeito dele, daquele que abriu os teus olhos? Ele disse: Ele é um profeta.
18 Dav ama Judaqena araa Barlta dai qatiaskerl kuasiq ai ra tu araa qevep ai ma Iesus ka rekmet de maget ne luqa aa sakngaiam. Dav aiv aa de re narliip tet lu luqa aa mamiam, ip te narli aip kuarl ama revan.
18 Mas os judeus não acreditaram a respeito dele, que ele tivesse sido cego e recebido a visão, até que chamaram os pais do que recebera a visão.
19 De ama Judaqena araa Barlta ra snanpet ne luqa aa mamiam ma’, “Maikka quarl ama revan i uane uimka aa? I uanel sil ai qatikka murl ka men i ama rlenka. Dap ngu lu nanaa be iara dai qem ngim?”
19 E eles perguntaram-lhes, dizendo: É este o vosso filho, que dizeis ter nascido cego? Como, pois, agora ele vê?
20 Dap luqa aa mamiam ian piirlit ma’, “Maikka uun drlem ai luqa dai auun alselaqa. De maikka uun drlem ai murl uun sel a qa i ama rlenka.
20 Seus pais responderam e disseram-lhes: Nós sabemos que este é nosso filho, e que ele nasceu cego;
21 Dav iara dai quasiq uun drlem aip kem ngim i nanaa. De quasiq uun drlem aip nemka qa ngil ver aa sakngaiam. Dap mager ip ngene snanpet na qa i qasa qa, dai ama barlka, be mager ip ke virliit ba ngen.”
21 mas como agora vê, não sabemos, ou quem lhe tenha aberto os seus olhos, nós não sabemos; ele já tem idade; perguntai a ele, e ele falará por si mesmo.
22 I aa mamiam, ian meraqen taqurla, i ianeng ning ama Judaqena araa Barlta. I raquarli ama Barlta nep ma Lautu, dai ra ruqun ai aip nemta i ra tis ma Iesus ai ma Kristus na qa, dai diip te qirlvem se ra mas nev ama Lautu.
22 Essas palavras disseram seus pais, porque eles temiam os judeus; pois os judeus já tinham combinado que, se algum homem confessasse ser ele o Cristo, fosse expulso da sinagoga.
23 Taqurla be qerl lua i aa mamiam ian duqun taqurla ma’, “Ka dai qasa ama barlka be mager ip ngene snanpet na qa.”
23 Portanto, seus pais disseram: Ele já tem idade; perguntai a ele.
24 Taqurla de saqiaskerlka ra nes te luqa i murl ka rlen ip maiiram. De ra ruqun na qa ma’, “Maikka mager ip ngia taqen ne gia revan ip ngia taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki. I uut drlem ai luqa ma Iesus dai ama vuqa.”
24 Então, chamaram novamente o homem que fora cego, e lhe disseram: Dá glória a Deus! Nós sabemos que esse homem é um pecador.
25 De luqa qa virliit ma’, “Katikka quasik nguat drlem aip kua luqa dai ama vuqa, dap kua quasik. Dap liina i qatikka nguat drlem, i murl dai ama rlenka na ngua dav iara dai ngum ngim.”
25 Ele respondeu, e disse: Se é pecador ou não, eu não sei; uma coisa eu sei, que, havendo eu sido cego, agora vejo.
26 De saqiaskerlka lura ra snanpet ne luqa ma’, “Ngu lu qa rekmet nanaa be ngim ngim?”
26 E tornaram a dizer-lhe: O que ele te fez? Como ele abriu os teus olhos?
27 De saqiaskerlka luqa qa virliit ma’, “Sa ngua sil ba ngen dap kuasik ngene narligel gua lengi. Dap saqiaskerlka ngu lu ngene narliip ngene narli ip nanaa? Saqikka quarl ngene narliiv aa risura na ngen?”
27 Então ele respondeu: Eu já vos disse, e não ouvistes; para que o quereis tornar a ouvir? Quereis vós, porventura, fazer-vos também seus discípulos?
28 De ama Judaqena araa Barlta dai maikka re lalangmet de ra taqen luqa mavik. De ra ruqun ma’, “Katikka ngi dai ma Iesus aa risuqa na ngi. Dav uut dai ma Moses aa risura na uut.
28 Então, eles o injuriaram, e disseram: Tu és seu discípulo, nós, porém, somos discípulos de Moisés.
29 I uut drlem ai ama Ngemumaqa qa sil barek ma Moses. Dap kuasik uut drlem aip luqa qa men naqua.”
29 Nós sabemos que Deus falou a Moisés; quanto a este indivíduo, nós não sabemos de onde ele é.
30 De luqa qa virliit ba ra ma’, “Katikka liina dai iini muqas i quasik ngen drlem aip ma Iesus ka men naqua. Dap ka ngil vet gua sakngaiam.
30 O homem respondeu e disse-lhes: Porque aqui está uma coisa maravilhosa: que não sabeis de onde ele é, e ainda ele tem aberto os meus olhos.
31 I maikka uut drlem ai ama Ngemumaqa ke narligel lura i maikka re lautu sagel ka ne ama revan de ra tit kur aa tuaqevep. Dap kuasik ke narligel lura i re tekmet ne ama viirang.
31 Agora nós sabemos que Deus não ouve a pecadores; mas, se algum homem é um adorador de Deus, e faz a sua vontade, ele nos ouve.
32 — ausente —
32 Desde o princípio do mundo, nunca se ouviu que nenhum homem tivesse aberto os olhos de um que nasceu cego.
33 — ausente —
33 Se este homem não fosse de Deus, ele nada poderia fazer.
34 De lura ra virliit i re serlin ma’, “Kasa gi nan kia sel a ngi i qasa ama vuqa na ngi. Dap ngu lu nanaa, kua ngi narliip ngi su uut?” De lura ra qel ka ip kula qe lautu gel ta. De ra qirlvem se qa.
34 Responderam eles e disseram-lhe: Tu nasceste inteiramente em pecados, e queres ensinar-nos? E expulsaram-no.
35 De nakka aiv aa de ma Iesus ka narli ai lura ra qirlvem ka nagelemiis. Taqurla de qe mali rem ka. Baip ka lu qa, de qa ruqun na qa ma’, “Kua ngia tu gia qevep sever ama qaqet araa Rarlimka i qa manarevuk?”
35 Jesus ouviu que o haviam expulsado, e achando-o, disse-lhe: Crês tu no Filho de Deus?
36 De qa ruqun ma’, “Gua Barlka ngu lu luqa dai nemka na qa? Ngi sil ba ngua sever a qa ip mager ip ngua tu gua qevep sever a qa.”
36 Ele respondeu e disse: Quem é ele, Senhor, para que eu possa crer nele?
37 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Luqa dai qasa ngia lu qa. I ngua i ngua taqen per a ngi.”
37 E Jesus lhe disse: Tu já o tens visto, e é ele quem fala contigo.
38 De luqa qa virliit ma’, “Ii, gua Barlka, maikka ngua tu gua qevep.” Taqurla de qa aan aa buum de qe Lautu sagel ma Iesus.
38 E ele disse: Senhor, eu creio, e ele o adorou.
39 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Katikka ngua men saver ama aivetki ip ngua tatmer ama qaqet i ama atlura ngen ama vura. Be lura i ama rlenta, dai saqiaskerlka mager ip tem ngim. Dap lura i ra tu araa qevep ai rem ngim, dai diip te rlen.”
39 E disse-lhe Jesus: Eu vim a este mundo para juízo, para que os que não veem vejam, e os que veem se tornem cegos.
40 Be iari ama Parasiqena i qurli ra gelna ne ma Iesus, dai re narli ma Iesus ka meraqen ne liina. De ra snanpet ma’, “Kua ngia tu gia qevep ai ngen a uut dai ama rlen uut?”
40 E alguns dos fariseus que estavam com ele, ouvindo essas palavras, disseram-lhe: Nós também somos cegos?
41 De ma Iesus ka virliit ma’, “Arik ngen drlem ai ama rlen ngen, dai diip te lemerl a ngen a viirang. Dav iara dai ngene tuqun ma’, “Uut dai uut drlem sam ngim. Be qurl uut maget.” Taqurla dai as kuasiq ama Ngemumaqa ka lemerl a ngen a viirang.”
41 Disse-lhes Jesus: Se fôsseis cegos, não teríeis pecado; mas como agora dizeis: Nós vemos, portanto, o vosso pecado permanece.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.