João 5
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH
1 Baip maget de ma Iesus ka mit savet ma Jarusalem ip te tekmet ne ama Lautu arla asmeski.
1 Depois disso, houve uma festa dos judeus, e Jesus foi até Jerusalém.
2 Be vet ma Jarusalem, dai qurl iaq ama qerlapka i ra tis ka ne ama Judaqena araa lengi ma’, “Betsaida.” I luqa ama qerlapka dai gelna ne ama tarlka i ai de rat dan se ama sipsip saver ama luqupki. Be mirlek ne luqa ama qerlapka, dai ama menderl iigrling ama ngeriqit niigrliing.
2 Ali existe um tanque que tem cinco entradas e que fica perto do Portão das Ovelhas. Em hebraico esse tanque se chama “Betezata”.
3 I ve liigrliing aa ama menderl iigrliing dai buup ne ama arlem per a ra i qurli ra. I lura dai ama rlen iari dav iari dai ama ding ne araa ilaing ngen araa ngerik.
3 Perto das entradas estavam deitados muitos doentes: cegos, aleijados e paralíticos. [Esperavam o movimento da água,
4 I qurli ra de ver ama qerlapki iv aip bulengbuleng, iv aip nemta i ra man nauirl dai diip maget na ra. De aiv iaq i qe tal ama arlemki nanaa, dai diip perleset na qi. I ai de ver iang ama niirl de ama Slurlka kem nem aa Angeluqa ip ke tekmet ne ama qerlapki ip bulengbuleng ip barek lura.
4 porque de vez em quando um anjo do Senhor descia e agitava a água. O primeiro doente que entrava no tanque depois disso sarava de qualquer doença.]
5 Be iak naver a ra dai qe temarl se ama ages ama malev ama depguas ngen ama ngeriqit ngen ama depguas.
5 Entre eles havia um homem que era doente fazia trinta e oito anos.
6 De ma Iesus ka lu luqa i qa mas de qa narli ai qatias luqa qe temarl se ama ages i buup.
6 Jesus viu o homem deitado e, sabendo que fazia todo esse tempo que ele era doente, perguntou:
7 De ama arlemki-vem-ka, ka virliit ma’, “Gua Barlka aip lua i ama qerlapki qi rarles i bulengbuleng, de quasiq a qeq ip ke raneng per a ngua sep ma qerlapki. Baip ngu palu i ngu taqat mit sep ki, de ai de iari re ruirl ngua be ai de re ruirl sep ma qerlap.”
7 Ele respondeu: — Senhor, eu não tenho ninguém para me pôr no tanque quando a água se mexe. Cada vez que eu tento entrar, outro doente entra antes de mim.
8 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Ngia raarlviit de ngi at gia biraqi de ngia tit.”
8 Então Jesus disse:
9 Taqurla de maikka verleset ne ama arlemki mai never a qa. De luqa qa mer aa biraqi de qa nguingmet na qi de qe tal ki de qa tit.
9 No mesmo instante, o homem ficou curado, pegou a cama e começou a andar. Isso aconteceu no sábado.
10 Taqurla be lura ama Judaqena i ai de re serlin ma Iesus, dai re snanpet ne luqa ma’, “Kua quasik ngiat drlem ai iara dai ama nirlaqa ama Sabat? I auur a lengi dai ngerel sil ai quasik mager ip ngi tal gia quvang per ama nirlaqa ama Sabat. Be qula ngi tal gia biraqi.”
10 Por isso os líderes judeus disseram a ele: — Hoje é sábado, e a nossa
11 Dap ka virliit ba ra ma’, “Luqa i qa verleset ne ama arlemki never a ngua, dai qa ruqun na ngua ma’, “Ngia raarlviit de ngi at gia biraqi de ngia tit.”
11 Ele respondeu: — O homem que me curou me disse: “Pegue a sua cama e ande.”
12 De lura ra snanpet na qa ma’, “Ngu lu nemka i qa ruqun na ngi ip ngia raarlviit de ngi at gia biraqi de ngia tit?”
12 Eles perguntaram: — Quem é o homem que mandou você fazer isso?
13 Dap luqa dai quasik kat drlem aip nemka i qa ruqun na qa. I raquarli ma Iesus dai qa tit parlen ama qaqet i buup na ra lua gel ama qerlapka.
13 Mas ele não sabia quem tinha sido, pois Jesus havia ido embora por causa da multidão que estava ali.
14 Baip suunun de ma Iesus ka lu savet luqa ve ama Lautu-vem-ki ama Slurlki. De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Ngi lu sa verleset ne ama arlemki never a ngi. Dap kula ngi tekmet ne ama viirang, i ariq a qerang peviit ngere lenges gia qetdingki.”
14 Mais tarde Jesus encontrou o homem no pátio do Templo e disse a ele:
15 Baiv aa de luqa qa guirl sagel ama Judaqena araa Barlta be qa ruqun ma’, “Luqa i qa nem ama arlemki never a ngua, dai qatikka ma Iesus.”
15 O homem saiu dali e foi dizer aos líderes judeus que quem o havia curado tinha sido Jesus.
16 Taqurla de ama Judaqena araa Barlta te rarles ip te lenges ne ma Iesus. I raquarli ke tekmet ne liirang aa ver ama nirlaqa ama Sabat.
16 Então eles começaram a perseguir Jesus porque ele havia feito essa cura no sábado.
17 Dap ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Katikka Gumam dai ai de qet matna ver ama niirl mai ip ka tat never ama qaqet. Taqurla dai saqikka mager ip ngut matna raqurla ka.”
17 Então Jesus disse a eles:
18 Taqurla be liirang aa nge maarl ne ama Judaqena araa nigial be re narliip te peleng ma Iesus. I raquarli qe tuqun ai aa Mam ne ama Ngemumaqa. De qe tekmet nanas ip taquarl ama Ngemumaqa. De qerlka qe lenges ne araa nirlaqa ama Sabat.
18 E, porque ele disse isso, os líderes judeus ficaram ainda com mais vontade de matá-lo. Pois, além de não obedecer à lei do sábado, ele afirmava que Deus era o seu próprio Pai, fazendo-se assim igual a Deus.
19 De ma Iesus ke su ra ma’, “Maikka ngul sil ba ngen ne gua revan, i ngua i ama Ngemumaqa aa Uimka, dai qatikka quasik mager ip ngut matna qut gua tuaqevep. Dap katikka ngut tekmet ne liirang aa i qatikka ngut lu Gumam i qe tekmet niirang.
19 Então Jesus disse a eles:
20 I Gumam dai qatikka aa arlem naver a ngua be qatikka ai de qe teqerl a ngua ne ama tekmeriirang mai i ai de qe tekmet niirang. I ngua dai aa Uimka na ngua. Dav as maikka diip Gumam ke teqerl a ngua ne iarang ama dlek-pem-iirang peviit. Be diip saksak met ngen nevet liirang aa.
20 pois o Pai ama o Filho e lhe mostra tudo o que está fazendo. E vai mostrar a ele coisas ainda maiores do que essas, e vocês vão ficar admirados.
21 I Gumam dai qa taarl ne ama aa ngipta naver ama aapngipki. De qen ban a ra re ama iames. Dai saqikka raqurla dai ngua i aa Uimka, dai ngun ban ama qaqet te ama iames kut gua tuaqevep.
21 Porque, assim como o Pai ressuscita os mortos e lhes dá vida, assim também o Filho dá vida aos que ele quer.
22 De saqikka Gumam, dai diip kuasiq ai qe kot se ama qaqet. Dap Gumam dai sa qa mak na ngua, de qa qurl a ngua re ama dlek ip diip ngu kot se ama qaqet mai.
22 O Pai não julga ninguém, mas deu ao Filho todo o poder para julgar
23 I ama Ngemumaqa ka rekmet ne liina ip mager iv ama qaqet teng ning de re taqa palu gel ngua, ip saqikka raquarl ai de reng ning, de re palu gel Gumam ama Ngemumaqa. Dav ariq aiv iaq i quasik ke taqa palu gel ngua, dai saqikka luqa dai quasik ke taqa palu gel Gumam. I qatikka Gumam dai qa, i qa nem ngua i aa Uimka na ngua.”
23 a fim de que todos respeitem o Filho, assim como respeitam o Pai. Quem não respeita o Filho também não respeita o Pai, que o enviou.
24 “Maikka ngul sil ba ngen ne gua revan: I ariq aiv iari i re narli gua lengi de rlas tem ta mene Gumam, i qa nem ngua, dai diip te taneng ama iames mas mas. De diip kuasik ngua raarl na ra ver ama Slurlka aa kot. I sa ra mit namen ama aiska saver ama aapngipki be samen ama aiska sever ama iames.
24 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem ouve as minhas palavras e crê naquele que me enviou tem a vida eterna e não será julgado, mas já passou da morte para a vida.
25 Dai maikka ngul sil ba ngen ne gua revan: I sa ngua sil ba ngen ai diiv ama giqi qiat den dai sa iara dai qi rarles i qiat den. Be lura i qurli ra mer ama aapngipki ara surlka dai diip ngu nes tem ta. I ngua dai ama Ngemumaqa aa Uimka. Be lura i re narligel ngua dai diip te raneng ama iames mas mas.
25 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: vem a hora, e ela já chegou, em que os mortos vão ouvir a voz do Filho de Deus, e os que a ouvirem viverão.
26 I ama tekmeriirang mai i iirang ngere iames, dai iirang ngere iames nagel Gumam. I raquarli qa dai ama rarlimini se ama iames. Be ngua i aa Uimka na ngua, dai qa qurl a ngua re ama iames be mager ip ngu iames ne ama qaqet.
26 Assim como o Pai é a fonte da vida, assim também fez o Filho ser a fonte da vida.
27 I sa qa mak na ngua ip ngua taarl ne ama qaqet ngen ama tekmeriirang mai ver ama a kot. I raquarli ngua dai qa mak na ngua iv ama qaqet araa Rarlimka na ngua.
27 E ele deu ao Filho autoridade para julgar, pois ele é o
28 — ausente —
28 — Não fiquem admirados por causa disso, pois está chegando a hora em que todos os mortos ouvirão a voz do Filho do Homem
29 — ausente —
29 e sairão das suas sepulturas. Aqueles que fizeram o bem vão ressuscitar e viver, e aqueles que fizeram o mal vão ressuscitar e ser condenados.
30 I qatikka ngua dai quasik mager ip ngerek se ngua, ngua raarl de ngu tekmet ne gua rleriirang. I qatikka ai de ngu narli Gumam aa lengi de ngua tit kut nget ip ngua taarl ne ama qaqet. Be liina i ngua taarl ne ama qaqet dai maikka ngu tekmet ne ama tekmeriirang ama atliirang. I raquarli ngua dai quasiq ai ngua tit kut gua tuaqevep. Dap Gumam i qa nem ngua, dai ngua tit kur aa tuaqevep.
30 Jesus continuou a falar a eles. Ele disse:
31 “De qatikka arik ngerek se ngua ngul sil bareq ama qaqet sever a nas ip ta tu araa qevep sever a ngua, dai liina dai quasik maget.
31 — Se eu dou testemunho a favor de mim mesmo, então o que digo não tem valor.
32 Dap kasa iak ka sil bareq ama qaqet sever a ngua (i Guman naik), be nguat drlem ai aa lengi saver a ngua dai ama revan.
32 Mas existe outro que testemunha a meu favor, e eu sei que o que ele diz a respeito de mim é verdade.
33 De sa ngen nem iari sagel ma Jon ip ngene narli sever a qa. Be qa dai qa sil ba ngen ne ama lengi ama revan nget.
33 Vocês mandaram fazer perguntas a João, e o testemunho que ele deu é verdadeiro.
34 Dap kuasik ngua tu gua qevep sever ama qaqet araa lengi sever a ngua. Dap ngu taqal sil ba ngen sevet liirang aa ip mager ip Gumam ke iames na ngen.
34 Eu não preciso que ninguém dê testemunho a meu favor, mas digo essas coisas para que vocês sejam salvos.
35 I qatikka ma Jon aa lengi dai nger ip taquarl ama mudemki i qim ngim men ama arlenki. Be maikka ngene narli aa lengi be ama arlias per a ngen never a nget pet luus aa i qa taqen.
35 — João era como uma lamparina que estava acesa e brilhava, e por algum tempo vocês se alegraram com a luz dele.
36 I gua rleriirang dai iirang peviit daleng ma Jon. I liirang aa dai iirang ngerel sil sever ngua. I liirang aa i murl Gumam ka nem ngua ip ngu tekmet niirang. Dai qatikka liirang aa ama tekmeriirang dai iirang ngerel sil ai murl Gumam ka nem ngua.
36 Mas eu tenho um testemunho a meu favor ainda mais forte do que o que João deu: são as coisas que eu faço, as quais o meu Pai me mandou fazer. Elas dão testemunho a favor de mim e provam que o Pai me enviou.
37 De Gumam i sa qa nem ngua, dai qa reqerl a ngen aip nema na ngua. Dap kuasik maget ip ngene narli aa qenem. De ngen dai quasik ngen drlem aip ngu lu qem ngim nanaa.
37 Também o Pai, que me enviou, testemunha a meu favor. Vocês nunca ouviram a voz dele, nem viram o seu rosto.
38 De ngene narli aa lengi dap quasik ngen dru nget de a ngen a rlan. I raquarli Gumam ka nem ngua, dap kuasiq ai rlas tem ngen men a ngua.
38 As palavras dele não estão no coração de vocês porque vocês não creem naquele que ele enviou.
39 De qatikka ai de ngen dru a ngen a qevep ai diip ma Slurlka aa Lengi mai ngere iames na ngen.
39 Vocês estudam as
40 Dap katikka quasik ngene narliip ngen dren sagel ngua ip ngen ne taneng lungera ama iames.
40 Mas vocês não querem vir para mim a fim de ter vida.
41 Kuasiq ai ngua taqen taqurla ip ngua taarl ne gua rlenki.
41 — Eu não procuro ser elogiado pelas pessoas.
42 Dap nguat drlem se ngen i maikka quasiq ai ngene rarliq ama Ngemumaqa nade a ngen a rlan.
42 Quanto a vocês, eu os conheço e sei que não amam a Deus com sinceridade.
43 I ngua men nagel Gumam i qa nem ngua, be ngu tekmet ne aa rleriirang dap kuasik pem ngen se ngua. Dap katikka ariq aiv iak kat den be qel sil sever a nas, dai diip ngene narligel ka.
43 Eu vim com a autoridade do meu Pai, e vocês não me recebem. Quando alguém vem com a sua própria autoridade, esse vocês recebem.
44 Ngu lu nanaa, be ngen dru a ngen a qevep ai ngene iames i aip ngene barl ne a ngen a rlen naik? Dav ai de quasik ngene narliiv ama Ngemumaqa ama quanaska ke barl a ngen a rlen.
44 Como é que vocês podem crer, se aceitam ser elogiados pelos outros e não tentam conseguir os elogios que somente o único Deus pode dar?
45 Be ai de ngen dru a ngen a qevep ai diip ngua taarl na ngen pet Gumam aa saqang. I diip kuasiq ai ngua, dap katikka diip ma Moses aa Lengi nge taarl na ngen. I qatikka lungera i ngen diit kur aa Lengi.
45 Não pensem que sou eu que vou acusá-los diante do Pai; quem vai acusá-los é Moisés, que é aquele em quem vocês confiam.
46 De maikka ariq aip ngen dru a ngen a qevep sevet ma Moses aa Lengi, dai mager ip ngen dru a ngen a qevep sever a ngua. I raquarli qa iil sever a ngua.
46 Se vocês acreditassem em Moisés, acreditariam também em mim, pois ele escreveu a meu respeito.
47 Dap kuasik ngen dru a ngen a qevep sevet lungera i ma Moses ka iil. Taqurla dai be quasik mager ip ngen diit kut gua lengi.
47 Mas, se vocês não acreditam no que ele escreveu, como vão acreditar no que eu digo?
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.