João 4

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 — ausente —
1 Os fariseus ouviram dizer que Jesus estava ganhando mais discípulos e batizava mais pessoas do que João.
2 — ausente —
2 (De fato, não era Jesus quem batizava, e sim os seus discípulos.)
3 Taqurla de ma Iesus ka mit navet ma Judia be qa guirl iviit savet ma Galili.
3 Quando Jesus ficou sabendo disso, saiu da Judeia e voltou para a Galileia.
4 Baip ma Iesus ka tit savet ma Galili dai qa serltik pet ma Samaria.
4 No caminho, ele tinha de passar pela região da Samaria.
5 — ausente —
5 Ele chegou a uma cidade da Samaria, chamada Sicar, que ficava perto das terras que Jacó tinha dado ao seu filho José.
6 — ausente —
6 Ali ficava o poço de Jacó. Era mais ou menos meio-dia quando Jesus, cansado da viagem, sentou-se perto do poço.
7 — ausente —
7 Uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse:
8 — ausente —
8 (Os discípulos de Jesus tinham ido até a cidade comprar comida.)
9 De luqia qia guirltik ma’, “Ai, ngu lu nanaa be ngi snanpet na ngua ip ngi srluup. Dap ngi dai navet ma Juda. Dap ngua dai ama nanki navet ma Samaria.” (Pe liina angera rleng i ama Samariaqena araa gamansena dai ama Judaqena araa reving iirang. Be quasik mager iv ianel sil ba na).
9 A mulher respondeu: — O senhor é judeu, e eu sou samaritana. Então como é que o senhor me pede água? (Ela disse isso porque os judeus não se dão com os samaritanos.)
10 De ma Iesus ka virliit ma’, “Kuasik ngiat drlem sever ama tekmeriirang i ama Ngemumaqa kerl kurl a uut. De ngua i ngu snanpet na ngi ip ngu srluup de quasik ngiat drlem se ngua. Dav arik ngiat drlem sevet liirang aa dai vadai de ngia snanpet na ngua ip ngu qurl a ngi re ama qerlapki ip ki iames na ngi.”
10 Então Jesus disse:
11 De luqia, qia snanpet ma’, “Maqa, ngu lu diip ngi aarl ama qerlapki naqua ip ki iames na ngua? I ama kainaqi mer ama demka, dai qatias saimanep. Dap kuasik gia qeni ip ngi taneng ama talki ne iini samer ama demka ip te ama qerlapki.
11 Ela respondeu: — O senhor não tem balde para tirar água, e o poço é fundo. Como é que vai conseguir essa água da vida?
12 Kua ngi dai ama barlka na ngi daleng a uur a barlka ma Jekop? I qatias murl miaimek de qa qut luqa ama demka sagel ama qerlapki. Be qatikka murl ke ne aa laanivas de ngen aa bulmakau dai ai de rep suup ka. Be qatikka iara dai ai de uurep suup nemet luqa ama demka.”
12 Nosso antepassado Jacó nos deu este poço. Ele, os seus filhos e os seus animais beberam água daqui. Será que o senhor é mais importante do que Jacó?
13 De ma Iesus ka virliit ma’, “Lura mai i re srluup luqi iara ama qerlapki, dai saqiaskerlka diip dingding sep ta.
13 Então Jesus disse:
14 Dap lura i re srluuv ama qerlapki i ngurl kurl a ra rem ki, dai saqias diip kuasiq ai dingding sep ta. I luqia ama qerlapki i diip ngurl kurl ama qaqet tem ki, dai qatikka kia tit kia tit. I luqia dai diip taquarl ama menpitki de araa rlan be diip ki iames na ra masmas.”
14 mas a pessoa que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Porque a água que eu lhe der se tornará nela uma fonte de água que dará vida eterna.
15 De luqia ama nanki qia ruqun ma Iesus ma’, “Maqa, ngi qurl a ngua re luqia ama qerlapki ip saqias diip kuasik mager ip dingding sep ngua. De saqias kuasik mager ip ngurl guirl sasari ip ngu quk.”
15 Então a mulher pediu: — Por favor, me dê dessa água! Assim eu nunca mais terei sede e não precisarei mais vir aqui buscar água.
16 De ma Iesus ka ruqun na qi ma’, “Ngia iit te gia ngerlka de uane guirl sasari.”
16 — Vá chamar o seu marido e volte aqui! — ordenou Jesus.
17 De luqia ama nanki qia virliit ma’, “Dap maikka ngua dai quasik gua a nge ama ngerlka.”
17 — Eu não tenho marido! — respondeu a mulher. Então Jesus disse:
18 Dap sa mekai ngia ngerlvet ne ama ngeriqit ne ama quatta de ngia mit namen na ra. Be luqa iara i qurli ngi na qa, dai quasiq ai gia ngerlka ma revan. I liina i ngil sil ba ngua, ai gia revan.”
18 pois já teve cinco, e este que você tem agora não é, de fato, seu marido. Sim, você falou a verdade.
19 De luqia qia ruqun ma’, “Gua Barlka, nguat drlem ai ngi dai ama Slurlka aa Aamki na ngi.
19 A mulher respondeu: — Agora eu sei que o senhor é um
20 I qatikka auur a lavu dai ai de re Lautu sagel ama Ngemumaqa pet luqia ama damki. (A damki ma Geresim). Dap ngen ama Judaqena, dai qatikka ai de ngene tuqun ai ama luqupki ama quanaski iv ama qaqet te Lautu sagel ama Ngemumaqa, dai ama luqupki ma Jarusalem.”
20 Os nossos antepassados adoravam a Deus neste monte , mas vocês, judeus, dizem que Jerusalém é o lugar onde devemos adorá-lo.
21 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Maqi, maikka mager ip ngia tu gia qevep sevet lunger iara ama lengi i ngul sil ba ngi na nget. Dap kula ngia tu gia qevep sever ama luqupka i lua ip te Lautu sever a uut Mam. De quasik mager ip te mali re ma Jarusalem dap kua luqia ama damki ip te Lautu sagel ka.
21 Jesus disse:
22 Dap katikka ngen navet ma Samaria, dai quasik ngenet lu ai ngene Lautu sever iani. Dav uut ama Judaqena dai uut drlem ai uure Lautu sagel ama Ngemumaqa. I raquarli liina ip ke iames ne ama qaqet per ama aivetki, dai liina nge men gel uut.
22 Vocês, samaritanos, não sabem o que adoram, mas nós sabemos o que adoramos porque a salvação vem dos judeus.
23 Ama Ngemumaqa dai sa qa mak ne ama giqi bareq ama qaqer ip te Lautu ne ama revan. Dai sa iara uure rarles iv uure Lautu ne ama revan sagel a uut Mam. Be ama Qevepka dai mager ip ka taarl ne ama Lautu de a uur a rlan. Be maikka a uut Mam dai qe narliip se lura i re Lautu raqurla sagel ka ne araa revan.
23 Mas virá o tempo, e, de fato, já chegou, em que os verdadeiros adoradores vão adorar o Pai em espírito e em verdade. Pois são esses que o Pai quer que o adorem.
24 Ama Ngemumaqa dai ama Qevepka na qa. Be lura i re Lautu sagel ka, dai mager ip te Lautu ne ama revan de ne ama qaqet araa tuaqevep.”
24 Deus é Espírito, e por isso os que o adoram devem adorá-lo em espírito e em verdade.
25 De ama nanki qia ruqun ma’, “Katikka nguat drlem ai diiv ama qaqet araa Iameska qat den, i luqa ip diip ke iames na uut. I qatikka luqa dai ra tis ka ma Kristus. I lua i diip ka ren dai diip ke raqal sil ba uut sever ama tekmeriirang mai.”
25 A mulher respondeu: — Eu sei que o
26 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngua, i ngua taqen sagel ngi, dai qatikka ngua manarevuk.”
26 Então Jesus afirmou:
27 Baip ma Iesus ka taqen ne liina, de baing se aa risura i ra guirl naver ama luqupki. De maikka ngemerl a ra i raquarli ret lu ma Iesus i qe ne ama nanki iane sil ba na. Be re narliip te snanpet na qa ma’, “Ngi narliip ngi mali re ama gi? Be ngi ne ama nanki uane sil ba na nanaa?”
27 Naquele momento chegaram os seus discípulos e ficaram admirados, pois ele estava conversando com uma mulher. Mas nenhum deles perguntou à mulher o que ela queria. E também não perguntaram a Jesus por que motivo ele estava falando com ela.
28 De masna ama nanki qia uaik, dap kurl ara kebalaqi i qia guirl saver ama luqupki. I qia mit be qia sil bareq ama qaqet per ama luqupki ma’,
28 Em seguida, a mulher deixou ali o seu pote, voltou até a cidade e disse a todas as pessoas:
29 “Ngen den ip ngene lu iaq i qa sil sevet gua tekmeriirang mai. I ani luqa dai ma Kristus na qa.”
29 — Venham ver o homem que disse tudo o que eu tenho feito. Será que ele é o Messias?
30 Taqurla de ama qaqet ta mit naver ama luqupki be ra tit sagel ka.
30 Muitas pessoas saíram da cidade e foram para o lugar onde Jesus estava.
31 Dap lua i qurli ama nanki ver ara luqupki, de ma Iesus aa risura re teqestem per a qa ma’, “Auura Tiksiqa, ngia tes.”
31 Enquanto isso, os discípulos pediam a Jesus: — Mestre, coma alguma coisa!
32 Dap ma Iesus ka virliit ma’, “Sa ngua mes iang ama asmes i quasik ngen drlem se nget.”
32 Jesus respondeu:
33 De ma Iesus aa risura re snanpet nanaa ma’, “Kuarl a qek ka qurl a qa re a qeng ama asmes?”
33 Então os discípulos começaram a perguntar uns aos outros: — Será que alguém já trouxe comida para ele?
34 De ma Iesus ka sil ba ra ma’, “Katikka lungera gua asmes, dai nget muqas. I liina dai ip ngut matna Gumam aa rletki sademna. I qa nem ngua ip ngut matna aa rletki ip ngu perleset na qi.
34 — A minha comida — disse Jesus — é fazer a vontade daquele que me enviou e terminar o trabalho que ele me deu para fazer.
35 De ai de ngene tuqun ma’,
35 Vocês costumam dizer: “Daqui a quatro meses teremos a colheita.” Mas olhem e vejam bem os campos: o que foi plantado já está maduro e pronto para a colheita.
36 — ausente —
36 Quem colhe recebe o seu salário, e o resultado do seu trabalho é a vida eterna para as pessoas. E assim tanto o que semeia como o que colhe se alegrarão juntos.
37 — ausente —
37 Porque é verdade o que dizem: “Um semeia, e outro colhe.”
38 Dai sa iara ngua nem ngen ip ngen derer ama asmes nagel ama qaqet. Dap kuasiq ai ngen matna gel ta nauirl ver araa sleng. Dav iari ra matna lungera ama sleng. Be sa ngen mit ip ngen derer ama asmes i ama mereqes na nget.
38 Eu mandei vocês colherem onde não trabalharam; outros trabalharam ali, e vocês aproveitaram o trabalho deles.
39 Be vet luqia ama luqupki, dai luqia ama nanki qia sil ne ara revan sevet ma Iesus. I qia sil bareq a ra ma’, “Maikka luqa dai qa raqa sekdem sevet gua viirang mai ngene gua tekmeriirang mai.”
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram em Jesus porque a mulher tinha dito: “Ele me disse tudo o que eu tenho feito.”
40 Be ra mit sagel ka, de re teqestem ka ip kurli qa gel ta. Taqurla be mas per a qa gel ta se ama niirlaiam ama quanasiam.
40 Quando os samaritanos chegaram ao lugar onde Jesus estava, pediram a ele que ficasse com eles, e Jesus ficou ali dois dias.
41 Be re narli aa lengi de buup ne iari ama qaqet dai rlas tem ta mene ma Iesus.
41 E muitos outros creram por causa da mensagem dele.
42 De iari ama qaqet ta taqen sagel luqia ama nanki ma’, “Laira dai uut mu auur a qevep sevet ma Iesus i raquarli ngia sil ba uut sever a qa. Dav iara dai rlas tem uut men a qa i qatikka raquarli uut narli aa lengi ne auur asdem. Be maikka uut drlem ai ama revan i luqa dai diip ke iames ne ama qaqet naver ama aivetki mai.”
42 Eles diziam à mulher: — Agora não é mais por causa do que você disse que nós cremos, mas porque nós mesmos o ouvimos falar. E sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo.
43 Baip naser ama niirlaiam ama quanasiam, de ma Iesus ka mir iviit savet ma Galili.
43 Depois de ficar dois dias ali, Jesus foi para a região da Galileia.
44 I ma Iesus ka sil ba uut ama risura ai ariq aiv iaq i ama Slurlka Aamki na qa, i qet matna gel aa liinka, per aa qerlingki, dai maikka diip kuasik ta tu araa qevep ai ama barlka na qa.
44 Pois, como ele mesmo disse: “Um profeta não é respeitado na sua própria terra.”
45 Baip ma Iesus ka men pet ma Galili, de ama qaqet dai ama arlias per a ra i raquarli qa men. I lura dai medu ret lu ma Iesus per ama Asmeski i qe tekmet ne ama tekmeriirang ama dlek-pem-iirang.
45 Quando chegou à Galileia, os moradores dali o receberam bem. É que eles tinham ido à Festa da Páscoa , em Jerusalém, e tinham visto tudo o que Jesus havia feito lá.
46 Be ma Iesus ka tit dai saqiaskerlka qa men pet ma Kenan pet ma Galili Provins.
46 Jesus voltou a Caná da Galileia, onde havia transformado água em vinho. Estava ali um alto funcionário público que morava em Cafarnaum. Ele tinha em casa um filho doente.
47 De luqa ka narli ai ma Iesus dai qa men navet ma Judia be qurli qa vet ma Galili.
47 Quando ouviu dizer que Jesus tinha vindo da Judeia para a Galileia, foi pedir a ele que fosse a Cafarnaum e curasse o seu filho, que estava morrendo.
48 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ariq aip kuasik ngenet lu ama rleriirang ama dlek-pem-iirang, dai quasik ngen dru a ngen a qevep.”
48 Jesus disse ao funcionário:
49 De ama Gaman ara Barlka qa ruqun ma Iesus ma’, “Gua Barlka, maikka ngia ren i ariq aip kuasik dai diip nguaimka qe ngip.”
49 Ele respondeu: — Senhor, venha depressa, antes que o meu filho morra!
50 De ma Iesus ka virliit ma’, “Ngia tit i qasa ngiaimka qe iames.”
50 — Volte para casa! O seu filho vai viver! — disse Jesus. Ele creu nas palavras de Jesus e foi embora.
51 Baip ka tit be samen ama aiska, de qe ne aa buaiskena re atmetna. De ra sil ba qa ma’, “Ngiaimka dai sa maget na qa.”
51 No caminho encontrou-se com os seus empregados, que disseram: — O seu filho está vivo!
52 De luqa ka snanpet ma’, “Maikka ngu lu qesnada de maget ne nguaimka?”
52 Então ele perguntou a que horas o filho havia começado a melhorar. Os empregados responderam: — Ontem, à uma da tarde, a febre passou.
53 De ama gilka aa mam dai vuktik per a qa ai mani naser ama rlaunka, de ma Iesus ka ruqun ma’, “Sa ngiaimka dai qe iames.”
53 Aí o pai lembrou que havia sido naquela mesma hora que Jesus tinha dito: “O seu filho vai viver.” Então ele e toda a família creram em Jesus.
54 I liina dai ma Iesus ka men navet ma Judia be savet ma Galili. Be qa rekmet ne ama rletki ama dlek-pem-ki ip ma quanas-iiram pet luqia ama qerlingki.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez depois de ter ido da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.