João 4

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs ARA

Sair da comparação
ARA Almeida Revista e Atualizada 1993
1 — ausente —
1 Quando, pois, o Senhor veio a saber que os fariseus tinham ouvido dizer que ele, Jesus, fazia e batizava mais discípulos que João
2 — ausente —
2 (se bem que Jesus mesmo não batizava, e sim os seus discípulos),
3 Taqurla de ma Iesus ka mit navet ma Judia be qa guirl iviit savet ma Galili.
3 deixou a Judeia, retirando-se outra vez para a Galileia.
4 Baip ma Iesus ka tit savet ma Galili dai qa serltik pet ma Samaria.
4 E era-lhe necessário atravessar a província de Samaria.
5 — ausente —
5 Chegou, pois, a uma cidade samaritana, chamada Sicar, perto das terras que Jacó dera a seu filho José.
6 — ausente —
6 Estava ali a fonte de Jacó. Cansado da viagem, assentara-se Jesus junto à fonte, por volta da hora sexta.
7 — ausente —
7 Nisto, veio uma mulher samaritana tirar água. Disse-lhe Jesus: Dá-me de beber.
8 — ausente —
8 Pois seus discípulos tinham ido à cidade para comprar alimentos.
9 De luqia qia guirltik ma’, “Ai, ngu lu nanaa be ngi snanpet na ngua ip ngi srluup. Dap ngi dai navet ma Juda. Dap ngua dai ama nanki navet ma Samaria.” (Pe liina angera rleng i ama Samariaqena araa gamansena dai ama Judaqena araa reving iirang. Be quasik mager iv ianel sil ba na).
9 Então, lhe disse a mulher samaritana: Como, sendo tu judeu, pedes de beber a mim, que sou mulher samaritana (porque os judeus não se dão com os samaritanos )?
10 De ma Iesus ka virliit ma’, “Kuasik ngiat drlem sever ama tekmeriirang i ama Ngemumaqa kerl kurl a uut. De ngua i ngu snanpet na ngi ip ngu srluup de quasik ngiat drlem se ngua. Dav arik ngiat drlem sevet liirang aa dai vadai de ngia snanpet na ngua ip ngu qurl a ngi re ama qerlapki ip ki iames na ngi.”
10 Replicou-lhe Jesus: Se conheceras o dom de Deus e quem é o que te pede: dá-me de beber, tu lhe pedirias, e ele te daria água viva.
11 De luqia, qia snanpet ma’, “Maqa, ngu lu diip ngi aarl ama qerlapki naqua ip ki iames na ngua? I ama kainaqi mer ama demka, dai qatias saimanep. Dap kuasik gia qeni ip ngi taneng ama talki ne iini samer ama demka ip te ama qerlapki.
11 Respondeu-lhe ela: Senhor, tu não tens com que a tirar, e o poço é fundo; onde, pois, tens a água viva?
12 Kua ngi dai ama barlka na ngi daleng a uur a barlka ma Jekop? I qatias murl miaimek de qa qut luqa ama demka sagel ama qerlapki. Be qatikka murl ke ne aa laanivas de ngen aa bulmakau dai ai de rep suup ka. Be qatikka iara dai ai de uurep suup nemet luqa ama demka.”
12 És tu, porventura, maior do que Jacó, o nosso pai, que nos deu o poço, do qual ele mesmo bebeu, e, bem assim, seus filhos, e seu gado?
13 De ma Iesus ka virliit ma’, “Lura mai i re srluup luqi iara ama qerlapki, dai saqiaskerlka diip dingding sep ta.
13 Afirmou-lhe Jesus: Quem beber desta água tornará a ter sede;
14 Dap lura i re srluuv ama qerlapki i ngurl kurl a ra rem ki, dai saqias diip kuasiq ai dingding sep ta. I luqia ama qerlapki i diip ngurl kurl ama qaqet tem ki, dai qatikka kia tit kia tit. I luqia dai diip taquarl ama menpitki de araa rlan be diip ki iames na ra masmas.”
14 aquele, porém, que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede; pelo contrário, a água que eu lhe der será nele uma fonte a jorrar para a vida eterna.
15 De luqia ama nanki qia ruqun ma Iesus ma’, “Maqa, ngi qurl a ngua re luqia ama qerlapki ip saqias diip kuasik mager ip dingding sep ngua. De saqias kuasik mager ip ngurl guirl sasari ip ngu quk.”
15 Disse-lhe a mulher: Senhor, dá-me dessa água para que eu não mais tenha sede, nem precise vir aqui buscá-la.
16 De ma Iesus ka ruqun na qi ma’, “Ngia iit te gia ngerlka de uane guirl sasari.”
16 Disse-lhe Jesus: Vai, chama teu marido e vem cá;
17 De luqia ama nanki qia virliit ma’, “Dap maikka ngua dai quasik gua a nge ama ngerlka.”
17 ao que lhe respondeu a mulher: Não tenho marido. Replicou-lhe Jesus: Bem disseste, não tenho marido;
18 Dap sa mekai ngia ngerlvet ne ama ngeriqit ne ama quatta de ngia mit namen na ra. Be luqa iara i qurli ngi na qa, dai quasiq ai gia ngerlka ma revan. I liina i ngil sil ba ngua, ai gia revan.”
18 porque cinco maridos já tiveste, e esse que agora tens não é teu marido; isto disseste com verdade.
19 De luqia qia ruqun ma’, “Gua Barlka, nguat drlem ai ngi dai ama Slurlka aa Aamki na ngi.
19 Senhor, disse-lhe a mulher, vejo que tu és profeta.
20 I qatikka auur a lavu dai ai de re Lautu sagel ama Ngemumaqa pet luqia ama damki. (A damki ma Geresim). Dap ngen ama Judaqena, dai qatikka ai de ngene tuqun ai ama luqupki ama quanaski iv ama qaqet te Lautu sagel ama Ngemumaqa, dai ama luqupki ma Jarusalem.”
20 Nossos pais adoravam neste monte; vós, entretanto, dizeis que em Jerusalém é o lugar onde se deve adorar.
21 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Maqi, maikka mager ip ngia tu gia qevep sevet lunger iara ama lengi i ngul sil ba ngi na nget. Dap kula ngia tu gia qevep sever ama luqupka i lua ip te Lautu sever a uut Mam. De quasik mager ip te mali re ma Jarusalem dap kua luqia ama damki ip te Lautu sagel ka.
21 Disse-lhe Jesus: Mulher, podes crer-me que a hora vem, quando nem neste monte, nem em Jerusalém adorareis o Pai.
22 Dap katikka ngen navet ma Samaria, dai quasik ngenet lu ai ngene Lautu sever iani. Dav uut ama Judaqena dai uut drlem ai uure Lautu sagel ama Ngemumaqa. I raquarli liina ip ke iames ne ama qaqet per ama aivetki, dai liina nge men gel uut.
22 Vós adorais o que não conheceis; nós adoramos o que conhecemos, porque a salvação vem dos judeus.
23 Ama Ngemumaqa dai sa qa mak ne ama giqi bareq ama qaqer ip te Lautu ne ama revan. Dai sa iara uure rarles iv uure Lautu ne ama revan sagel a uut Mam. Be ama Qevepka dai mager ip ka taarl ne ama Lautu de a uur a rlan. Be maikka a uut Mam dai qe narliip se lura i re Lautu raqurla sagel ka ne araa revan.
23 Mas vem a hora e já chegou, em que os verdadeiros adoradores adorarão o Pai em espírito e em verdade; porque são estes que o Pai procura para seus adoradores.
24 Ama Ngemumaqa dai ama Qevepka na qa. Be lura i re Lautu sagel ka, dai mager ip te Lautu ne ama revan de ne ama qaqet araa tuaqevep.”
24 Deus é espírito; e importa que os seus adoradores o adorem em espírito e em verdade.
25 De ama nanki qia ruqun ma’, “Katikka nguat drlem ai diiv ama qaqet araa Iameska qat den, i luqa ip diip ke iames na uut. I qatikka luqa dai ra tis ka ma Kristus. I lua i diip ka ren dai diip ke raqal sil ba uut sever ama tekmeriirang mai.”
25 Eu sei, respondeu a mulher, que há de vir o Messias, chamado Cristo; quando ele vier, nos anunciará todas as coisas.
26 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngua, i ngua taqen sagel ngi, dai qatikka ngua manarevuk.”
26 Disse-lhe Jesus: Eu o sou, eu que falo contigo.
27 Baip ma Iesus ka taqen ne liina, de baing se aa risura i ra guirl naver ama luqupki. De maikka ngemerl a ra i raquarli ret lu ma Iesus i qe ne ama nanki iane sil ba na. Be re narliip te snanpet na qa ma’, “Ngi narliip ngi mali re ama gi? Be ngi ne ama nanki uane sil ba na nanaa?”
27 Neste ponto, chegaram os seus discípulos e se admiraram de que estivesse falando com uma mulher; todavia, nenhum lhe disse: Que perguntas? Ou: Por que falas com ela?
28 De masna ama nanki qia uaik, dap kurl ara kebalaqi i qia guirl saver ama luqupki. I qia mit be qia sil bareq ama qaqet per ama luqupki ma’,
28 Quanto à mulher, deixou o seu cântaro, foi à cidade e disse àqueles homens:
29 “Ngen den ip ngene lu iaq i qa sil sevet gua tekmeriirang mai. I ani luqa dai ma Kristus na qa.”
29 Vinde comigo e vede um homem que me disse tudo quanto tenho feito. Será este, porventura, o Cristo?!
30 Taqurla de ama qaqet ta mit naver ama luqupki be ra tit sagel ka.
30 Saíram, pois, da cidade e vieram ter com ele.
31 Dap lua i qurli ama nanki ver ara luqupki, de ma Iesus aa risura re teqestem per a qa ma’, “Auura Tiksiqa, ngia tes.”
31 Nesse ínterim, os discípulos lhe rogavam, dizendo: Mestre, come!
32 Dap ma Iesus ka virliit ma’, “Sa ngua mes iang ama asmes i quasik ngen drlem se nget.”
32 Mas ele lhes disse: Uma comida tenho para comer, que vós não conheceis.
33 De ma Iesus aa risura re snanpet nanaa ma’, “Kuarl a qek ka qurl a qa re a qeng ama asmes?”
33 Diziam, então, os discípulos uns aos outros: Ter-lhe-ia, porventura, alguém trazido o que comer?
34 De ma Iesus ka sil ba ra ma’, “Katikka lungera gua asmes, dai nget muqas. I liina dai ip ngut matna Gumam aa rletki sademna. I qa nem ngua ip ngut matna aa rletki ip ngu perleset na qi.
34 Disse-lhes Jesus: A minha comida consiste em fazer a vontade daquele que me enviou e realizar a sua obra.
35 De ai de ngene tuqun ma’,
35 Não dizeis vós que ainda há quatro meses até à ceifa? Eu, porém, vos digo: erguei os olhos e vede os campos, pois já branquejam para a ceifa.
36 — ausente —
36 O ceifeiro recebe desde já a recompensa e entesoura o seu fruto para a vida eterna; e, dessarte, se alegram tanto o semeador como o ceifeiro.
37 — ausente —
37 Pois, no caso, é verdadeiro o ditado: Um é o semeador, e outro é o ceifeiro.
38 Dai sa iara ngua nem ngen ip ngen derer ama asmes nagel ama qaqet. Dap kuasiq ai ngen matna gel ta nauirl ver araa sleng. Dav iari ra matna lungera ama sleng. Be sa ngen mit ip ngen derer ama asmes i ama mereqes na nget.
38 Eu vos enviei para ceifar o que não semeastes; outros trabalharam, e vós entrastes no seu trabalho.
39 Be vet luqia ama luqupki, dai luqia ama nanki qia sil ne ara revan sevet ma Iesus. I qia sil bareq a ra ma’, “Maikka luqa dai qa raqa sekdem sevet gua viirang mai ngene gua tekmeriirang mai.”
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram nele, em virtude do testemunho da mulher, que anunciara: Ele me disse tudo quanto tenho feito.
40 Be ra mit sagel ka, de re teqestem ka ip kurli qa gel ta. Taqurla be mas per a qa gel ta se ama niirlaiam ama quanasiam.
40 Vindo, pois, os samaritanos ter com Jesus, pediam-lhe que permanecesse com eles; e ficou ali dois dias.
41 Be re narli aa lengi de buup ne iari ama qaqet dai rlas tem ta mene ma Iesus.
41 Muitos outros creram nele, por causa da sua palavra,
42 De iari ama qaqet ta taqen sagel luqia ama nanki ma’, “Laira dai uut mu auur a qevep sevet ma Iesus i raquarli ngia sil ba uut sever a qa. Dav iara dai rlas tem uut men a qa i qatikka raquarli uut narli aa lengi ne auur asdem. Be maikka uut drlem ai ama revan i luqa dai diip ke iames ne ama qaqet naver ama aivetki mai.”
42 e diziam à mulher: Já agora não é pelo que disseste que nós cremos; mas porque nós mesmos temos ouvido e sabemos que este é verdadeiramente o Salvador do mundo.
43 Baip naser ama niirlaiam ama quanasiam, de ma Iesus ka mir iviit savet ma Galili.
43 Passados dois dias, partiu dali para a Galileia.
44 I ma Iesus ka sil ba uut ama risura ai ariq aiv iaq i ama Slurlka Aamki na qa, i qet matna gel aa liinka, per aa qerlingki, dai maikka diip kuasik ta tu araa qevep ai ama barlka na qa.
44 Porque o mesmo Jesus testemunhou que um profeta não tem honras na sua própria terra.
45 Baip ma Iesus ka men pet ma Galili, de ama qaqet dai ama arlias per a ra i raquarli qa men. I lura dai medu ret lu ma Iesus per ama Asmeski i qe tekmet ne ama tekmeriirang ama dlek-pem-iirang.
45 Assim, quando chegou à Galileia, os galileus o receberam, porque viram todas as coisas que ele fizera em Jerusalém, por ocasião da festa, à qual eles também tinham comparecido.
46 Be ma Iesus ka tit dai saqiaskerlka qa men pet ma Kenan pet ma Galili Provins.
46 Dirigiu-se, de novo, a Caná da Galileia, onde da água fizera vinho. Ora, havia um oficial do rei, cujo filho estava doente em Cafarnaum.
47 De luqa ka narli ai ma Iesus dai qa men navet ma Judia be qurli qa vet ma Galili.
47 Tendo ouvido dizer que Jesus viera da Judeia para a Galileia, foi ter com ele e lhe rogou que descesse para curar seu filho, que estava à morte.
48 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ariq aip kuasik ngenet lu ama rleriirang ama dlek-pem-iirang, dai quasik ngen dru a ngen a qevep.”
48 Então, Jesus lhe disse: Se, porventura, não virdes sinais e prodígios, de modo nenhum crereis.
49 De ama Gaman ara Barlka qa ruqun ma Iesus ma’, “Gua Barlka, maikka ngia ren i ariq aip kuasik dai diip nguaimka qe ngip.”
49 Rogou-lhe o oficial: Senhor, desce, antes que meu filho morra.
50 De ma Iesus ka virliit ma’, “Ngia tit i qasa ngiaimka qe iames.”
50 Vai, disse-lhe Jesus; teu filho vive. O homem creu na palavra de Jesus e partiu.
51 Baip ka tit be samen ama aiska, de qe ne aa buaiskena re atmetna. De ra sil ba qa ma’, “Ngiaimka dai sa maget na qa.”
51 Já ele descia, quando os seus servos lhe vieram ao encontro, anunciando-lhe que o seu filho vivia.
52 De luqa ka snanpet ma’, “Maikka ngu lu qesnada de maget ne nguaimka?”
52 Então, indagou deles a que hora o seu filho se sentira melhor. Informaram: Ontem, à hora sétima a febre o deixou.
53 De ama gilka aa mam dai vuktik per a qa ai mani naser ama rlaunka, de ma Iesus ka ruqun ma’, “Sa ngiaimka dai qe iames.”
53 Com isto, reconheceu o pai ser aquela precisamente a hora em que Jesus lhe dissera: Teu filho vive; e creu ele e toda a sua casa.
54 I liina dai ma Iesus ka men navet ma Judia be savet ma Galili. Be qa rekmet ne ama rletki ama dlek-pem-ki ip ma quanas-iiram pet luqia ama qerlingki.
54 Foi este o segundo sinal que fez Jesus, depois de vir da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.