João 1
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH
1 As maikka murl i as kuasiq ama uusepka de quasiq ama aivetki ngen ama tekmer-iirang mai, dap kasa qurli iaq aa ama Saikngias-pem-ka. I luqa dai qurli qe ne ama Ngemumaqa. I qerlka qa dai ama Ngemumaqa na qa.
1 No começo aquele que é a Palavra já existia. Ele estava com Deus e era Deus.
2 De as maikka murl lua i ngere rarlma ama tekmeriirang, de luqa ama Saikngias-pem-ka dai qasa qurli qa qe ne ama Ngemumaqa.
2 Desde o princípio, a Palavra estava com Deus.
3 De na qa dai ama tekmeriirang mai nge men. Be maikka quasiq a qeni nge men naik dap katikka qa rekmet ne liirang aa mai.
3 Por meio da Palavra, Deus fez todas as coisas, e nada do que existe foi feito sem ela.
4 I qatikka luqa dai ama rarlimini se ama iames. Be ama iames mai dai nget nagel ka, de nger ip taquarl ama nirlaqi bareq ama qaqet mai ver ama aivetki.
4 A Palavra era a fonte da vida, e essa vida trouxe a luz para todas as pessoas.
5 Be luqia ama nirlaqi qem ngim be qi bingbing men ama arlenki, dav ama arlenki dai quasik mager ip kia reng ki.
5 A luz brilha na escuridão, e a escuridão não conseguiu apagá-la.
6 Ngul sil sevet ma Jon i ama Ngemumaqa qa nem ka.
6 Houve um homem chamado João, que foi enviado por Deus
7 I ma Jon ka men ip ke taqal sil bareq ama qaqet sevet luqa ama Nirlaqa. I ma Jon kel sil bareq ama qaqer ip mager ip te narli de mager ip ta tu araa qevep sever ama Slurlka.
7 para falar a respeito da luz. Ele veio para que por meio dele todos pudessem ouvir a mensagem e crer nela.
8 I ma Jon dai quasiq ai ama Nirlaqa na qa. Dap ka men ip kel sil sevet luqa ma Nirlaqa.
8 João não era a luz, mas veio para falar a respeito da luz,
9 I luqa ama Saikngias-pem-ka, dai maikka ama Nirlaqa ama revanka i qa men saver ama aivetki. I luqa qa men be qerl kurl ama qaqet te ama lengi ama revan nget.
9 a luz verdadeira que veio ao mundo e ilumina todas as pessoas.
10 De luqa ama Saikngias-pem-ka, dai sa qurli qa i qe uas te ama uusepka de ngen ama aivetki. De qatikka na qa, dai ama aivetki ngen ama tekmeriirang mai nge men. Dap katikka ama qaqet mai ver ama aivetki dai quasik tat drlem se qa.
10 A Palavra estava no mundo, e por meio dela Deus fez o mundo, mas o mundo não a conheceu.
11 De qatikka luqa ama Saikngias-pem-ka qa men manarevuk be saver aa aivetki. De qatikka qa men sagel aa liinka, dap kuasik ta mer a qa sede araa rlan.
11 Aquele que é a Palavra veio para o seu próprio país, mas o seu povo não o recebeu.
12 Dav ariq aiv iari ta mer a qa sede araa rlan, de ra tu araa qevep sever a qa, dai maikka diip ke sem madlek na ra. Be diip tat drlem ai ra dai sa ama Ngemumaqa aa uis na ra.
12 Porém alguns creram nele e o receberam, e a estes ele deu o direito de se tornarem filhos de Deus.
13 I lura dai ama Ngemumaqa aa uis na ra. I ama Ngemumaqa naik dai qe guirltik per a ra iv aa uis na ra. Kuasiq ai liina i rat den mene araa lavu, de quasiq ai re guirltik per araa rut ne ama qaqeraqa aa tuaqevep; i maikka quasik mager iv a qek ke guirltik per iaq aa tuaqevep; dap katikka ama Ngemumaqa naik dai qe guirltik per a ra iv aa uis na ra.
13 Eles não se tornaram filhos de Deus pelos meios naturais, isto é, não nasceram como nascem os filhos de um pai humano; o próprio Deus é quem foi o Pai deles.
14 De luqa ama Saikngias-pem-ka, dai qa men saver ama aivetki be guirltik per a qa be aa qetdingki ip taquarl uut. De qurli qa ke na uut. I maikka ama atluqa na qa ip taquarl aa Mam. I qatikka ama Ngemumaqa aa Uimka ama quanaska. Be aa tekmeriirang dai ama seserl-iirang mai, de maikka aa arlem sagel uut ama vura, dai ama slurlnget malai.
14 A Palavra se tornou um ser humano e morou entre nós, cheia de amor e de verdade. E nós vimos a revelação da sua natureza divina, natureza que ele recebeu como Filho único do Pai.
15 I mekai ma Jon kes nes slep sever a qa ma’, “Katikka mekai ngul sil ba ngen sevet luqa, i ngua ruqun ma’, ‘Laiv iak ka ren naser a ngua. Dap ka dai gua Slurlka na qa. I qa dai qasa murl ke iames, dap ngua dai ngua men nasat.”
15 João disse o seguinte a respeito de Jesus: — Este é aquele de quem eu disse: “Ele vem depois de mim, mas é mais importante do que eu, pois antes de eu nascer ele já existia.”
16 — ausente —
16 Porque todos nós temos sido abençoados com as riquezas do seu amor, com bênçãos e mais bênçãos.
17 — ausente —
17 A lei foi dada por meio de Moisés, mas o amor e a verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 De maikka ai de quasiq a qek ka lu ama Ngemumaqa. Maikka quasik. Dap katikka aa uaimka qa men me na qa. Dai qa men be qa sekdem met liirang aa sever aa Mam bareq a uut.”
18 Ninguém nunca viu Deus. Somente o Filho único, que é Deus e está ao lado do Pai, foi quem nos mostrou quem é Deus.
19 De vet luqia ama giqi, de ama Judaqena araa Barlta navet ma Jarusalem ta nem iari ama Barlta nep ma Lautu, de ngen ama Livaiqena, ip te narli sevet ma Jon. I re narliip tat drlem aip nemka na qa. I qatikka lunger iara ama lengi i ma Jon kel sil sever a nas.
19 Os líderes judeus enviaram de Jerusalém alguns sacerdotes e levitas para perguntarem a João quem ele era.
20 Dap maikka quasiq ai qa tiirl dap qe taqal sil sever a nas. I maikka qe taqal sil sever a nas ma’, “Ngua dai quasiq ai ma Kristus na ngua.”
20 João afirmou claramente: — Eu não sou o
21 De lura ra snanpet ne ma Jon ma’, “Dap ngu lu nanaa? Kua ma Ilaisa na ngi?”
21 Eles tornaram a perguntar: — Então, quem é você? Você é Elias? — Não, eu não sou! — respondeu João. — Você é o — Não! — respondeu ele.
22 De ra ruqun ma’, “Dai ngi sil ba uut aip ngi tekmet nanaa? I mager iv uut drlem sever a ngi ip diip uure guirl de uure raqal sil sever a ngi barek lura i ra nem uut sagel ngi. Maikka ngi raqal sil ba uut sever a nas.”
22 Aí eles disseram a João: — Diga quem é você para podermos levar uma resposta aos que nos enviaram. O que é que você diz a respeito de você mesmo?
23 De ma Jon ka sil ba ra ne ma Aisaia aa lengi taqurliani ma’,
23 João respondeu, citando o profeta Isaías: — “Eu sou aquele que grita assim no deserto: preparem o caminho para o Senhor passar.”
24 I qatikka lura i re snanpet ne ma Jon, dai ama Parasiqena ra nem ta.
24 Os que foram enviados eram do grupo dos fariseus ;
25 Be re snanpet na qa ma’, “Ngu lu nanaa be ngi qukmes te ama qaqet? Dap kuasiq ai ama barlka na ngi, ip taquarl ma Kristus dap kua ma Ilaisa dap kua ama Slurlka aa Aamki na qa. Dap mager ip ngi raqal sil be auut.”
25 eles perguntaram a João: — Se você não é o Messias, nem Elias, nem o Profeta que estamos esperando, por que é que você batiza?
26 De ma Jon ka virliit ba ra ma’, “Ngu qukmes te ama qaqet mer ama kainaqi. Dav iaq aa i qurli qa veleqes na ngen i quasik ngen drlem se qa.
26 João respondeu: — Eu batizo com água, mas no meio de vocês está alguém que vocês não conhecem.
27 I qatikka luqa i sa ngua sil sever a qa, i diip ka ren naser a ngua. Dap maikka qa dai ama Barlka na qa dap ngua dai naqatikka ngua re navuk. Be quasik maget na ngua ip ngu verik te aa ilaing iigrliim de ngu ukmes tem iigrliim iv aa buaiska na ngua.
27 Ele vem depois de mim, mas eu não mereço a honra de desamarrar as correias das sandálias dele.
28 I qatikka liirang aa i ma Jon ke tekmet niirang, dai vet ma Betani, ver ama kainaqi ma Jodan ara garli ruarl. I met luqia ama kainaqi, dai ai de ma Jon ke qukmes te ama qaqet met ki.
28 Isso aconteceu no povoado de Betânia, no lado leste do rio Jordão, onde João estava batizando.
29 Baip bigia de ma Jon ka lu ma Iesus i qat den sagel ka, de qa ruqun ma’, “Ngene lu, luqa dai ama Ngemumaqa aa Sipsipka ama gilka. I diip te veleng ka ip ke lemerl te ama qaqet naver ama aivetki mai te araa viirang.
29 No dia seguinte, João viu Jesus vindo na direção dele e disse: — Aí está o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo!
30 I luqa iara i mekai ngul sil sever a qa, i ngua ruqun ma’, “Diiv iak ka ren naser a ngua. Dap ka dai maikka qa veviit dap ngua dai naqatikka ngua re navuk. I raquarli qa dai qasa murl miaimek ke iames dap ngua dai naqatikka ngua men iara.”
30 Eu estava falando a respeito dele quando disse: “Depois de mim vem um homem que é mais importante do que eu, pois antes de eu nascer ele já existia.”
31 Dap ngen a ngua dai quasik nguat drlem aip nemka na qa. Be ama rarlimini i ngu qukmes te ama qaqet, dai liina ip ngu teqerl ai diiv ama Slurlka qa ren bareq ama Isrelqena.
31 Eu mesmo não sabia quem ele era, mas vim, batizando com água para que o povo de Israel saiba quem ele é.
32 De as ma Jon ke rluses ne aa lengi ma’, “Sa ngu lu ama Qevepka ama Glasingaqa i qat den se daleng me qa. I qatikka qat den ip taquarl ama gemenki i qi kiavarl manep navuk, be qi mugun per a qa.”
32 João continuou: — Eu vi o Espírito descer do céu como uma pomba e parar sobre ele.
33 “De qerlka quasik nguat drlem luqa ama Barlka i diip ka ren. Dap luqa i qe nem ngua ip ngu qukmes te ama qaqet mer ama kainaqi dai qa sil ba ngua ma’, “Aip ngia lu iak i ama Qevepka qa men, navuk be qa mugun per a uuves, dai luqa dai diip ke qukmes te ama qaqet ne ama Qevepka ama Glasingaqa.”
33 Eu não sabia quem ele era, mas Deus, que me mandou batizar com água, me disse: “Você vai ver o Espírito descer e parar sobre um homem. Esse é quem batiza com o Espírito Santo.”
34 Dai sa ngu lu liina ne gua sakngaiam. I maikka nguat drlem, be ngul sil ba ngen ma’, “Luqa i ama Qevepka qa men be qurli qe na qa; dai ama Ngemumaqa aa Uimka marevan.”
34 E eu vi isso e por esse motivo tenho declarado que ele é o Filho de Deus.
35 Be saqiaskerlka aip bigia, de qurli ma Jon aa qe ne aa risuiam.
35 No dia seguinte, João estava outra vez ali com dois dos seus discípulos.
36 De ma Jon ket lu ma Iesus i qeng-aang aa gel ta de qa sil sever a qa ma’, “Uane lu ama Sipsipka ama gilka i ama Ngemumaqa aa Uimka.”
36 Quando viu Jesus passar, disse: — Aí está o Cordeiro de Deus!
37 De ma Jon aa risuiam ian taqa narli sevet liina, de ian mit naset ma Iesus.
37 Quando os dois discípulos de João ouviram isso, saíram seguindo Jesus.
38 De ma Iesus ka ngim te a rleng de qa lu iam. De qa snanpet na iam ma’, “Uane mali re ama gi?”
38 Então Jesus olhou para trás, viu que eles o seguiam e perguntou: Eles perguntaram: — Rabi, onde é que o senhor mora? (“Rabi” quer dizer “mestre”.)
39 De ma Iesus ka virliit ma’, “Uan den ip diiv uane lu.”
39 — Venham ver! — disse Jesus. Então eles foram, viram onde Jesus estava morando e ficaram com ele o resto daquele dia. Isso aconteceu mais ou menos às quatro horas da tarde.
40 I iak never a iam i aa rlenki ma Endru, i aa qelatka ma Saimon Pita. I iane narli gel ma Jon de ian mit naser Iesus.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois homens que tinham ouvido João falar a respeito de Jesus e por isso o haviam seguido.
41 Baiv aa de ma Endru qa mali re aa qelatka ma Saimon. Be qa sil ba qa ma’, “Sa uun lu ma Mesaia, I luqa ip diip ke iames nauut nagel auur a qumespik.”
41 A primeira coisa que André fez foi procurar o seu irmão Simão e dizer a ele: — Achamos o
42 De ma Endru qa men se ma Saimon sagel ma Iesus. De ma Iesus ka raqam ngim sagel ma Saimon de qa ruqun ma’, “Ngi dai ma Jon a alselaqa na ngi. I gia rlenki ma Saimon i diip ta ris ngi ma Kepas”, (i luqia ama rlenki ma’, Pita).
42 Então André levou o seu irmão a Jesus. Jesus olhou para Simão e disse:
43 Baip bigia de ma Iesus ka tu aa qevep ip diip ke iit savet ma Galili. Be qa tit dai qa lu ma Pilip men ama aiska, de qa ruqun na qa ma’, “Ngia ren naser a ngua.”
43 No dia seguinte, Jesus resolveu ir para a região da Galileia. Antes de ir, foi procurar Filipe e disse:
44 I ma Pilip de ma Endru de ma Pita dai ra naver ama luqupki ma Betsaida.
44 Filipe era de Betsaida, de onde eram também André e Pedro.
45 Baiv aa de ma Pilip ke mali re ma Nataniel. Baip ka lu qa, de qa sil ba qa ma’, “Sa uut lu ama Barlka, i luqa ama Barlka i murl ma Moses ke ne ama Ngemumaqa aa Aamki na ra, ta iil sever a qa, dai sa uut lu qa. I qatikka luqa dai aa rlenki ma Iesus, ma Josep aa uimka, i qa navet ma Nasaret.”
45 Filipe foi procurar Natanael e disse: — Achamos aquele a respeito de quem Moisés escreveu no
46 De ma Nataniel ka ruqun ma’, “Maikka quasik mager iv a qeni ama atliini nge ren navet ma Nasaret iv iini nge tat never ama qaqet.”
46 Natanael perguntou: — E será que pode sair alguma coisa boa de Nazaré? — Venha ver! — respondeu Filipe.
47 De ma Iesus ka lu ma Nataniel i qat den taquarl tem ka, de qa ruqun ma’, “Ngene lu, luqa i qat den dai maikka ama revanka i qa navet ma Isrel. I maikka qa dai quasiq ai a nge ama kaak-pem-iirang gel ka.”
47 Quando Jesus viu Natanael chegando, disse a respeito dele:
48 De ma Nataniel ka snanpet ma’, “Ngu lu ngiat drlem se ngua i nanaa?”
48 Então Natanael perguntou a Jesus: — De onde o senhor me conhece? Jesus respondeu:
49 De ma Nataniel ka aakmenses be qa ruqun ma Iesus ma’, “Gua Tiksiqa, maikka ngi dai ama Ngemumaqa aa Uimka na ngi. Auura King na ngi bareq uut ama Isrelkena.”
49 Então Natanael exclamou: — Mestre, o senhor é o Filho de Deus! O senhor é o Rei de Israel!
50 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Ngia tu gia qevep sever a ngua dai ne ama atlu. I ngia tu gia qevep i raquarli sa ngua sekdem ai ngua lu ngi ver ama pikuska aa arlim. Dav as maikka diip ngi lu gua iarang ama rleriirang ama dlek-pem-iirang.”
50 Jesus respondeu:
51 De qerlka ma Iesus ka ruqun ma’, “Maikka ngul sil ba ngi ne ama revan. I diiv ama Slurlka qe rattem ne ra aa luqupki. Be diip ngenet lu aa tekmeriirang. De diip ngene lu ama Ngemumaqa aa Angeluqena i ra tit sev uusep, baiv aa de re meriirl se ama rleriirang naser a ngua ama qaqet araa Rarlimka, na ngua.”
51 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: vocês verão o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.