João 10
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs ARIB
1 — ausente —
1 Em verdade, em verdade vos digo: quem não entra pela porta no aprisco das ovelhas, mas sobe por outra parte, esse é ladrão e salteador.
2 — ausente —
2 Mas o que entra pela porta é o pastor das ovelhas.
3 I qatikka luqa i ai de qe uas te ama tarlka, dai ai de qe taarl mer ama tarlka de sagel lura ama uasta. Baiv iaq ama uaska qa man, de qa nes te aa uang ama sipsip. Be qatikka aip kes nes de qa tis aa sipsip angera rlen, de nget den sagel ka. De qa tit nanaik nget sedarliik.
3 A este o porteiro abre; e as ovelhas ouvem a sua voz; e ele chama pelo nome as suas ovelhas, e as conduz para fora.
4 Baip ka tit nanaik nget be sedarliik, de qatikka nge tit naser a qa, i raquarli nget drlem aa qenem.
4 Depois de conduzir para fora todas as que lhe pertencem, vai adiante delas, e as ovelhas o seguem, porque conhecem a sua voz;
5 Dap maikka quasik mager ip nge tit naser a qek muqas. I quasik nget drlem aa qenem. Be maikka mager ip ngere qiuaik namen naqa.
5 mas de modo algum seguirão o estranho, antes fugirão dele, porque não conhecem a voz dos estranhos.
6 I ma Iesus kel sil ba ra ne luqa ama qasiquatka. Dap maikka ama qaqet dai quasik tat drlem pe liina angera rleng.
6 Jesus propôs-lhes esta parábola, mas eles não entenderam o que era que lhes dizia.
7 Taqurla de saqiaskerlka ma Iesus ka ruqun ma’, “Maikka ngul sil ba ngen ne ama revan. I qatikka ngua i ngua nev uusep, dai ama tarlka na ngua sagel ama sipsip.
7 Tornou, pois, Jesus a dizer-lhes: Em verdade, em verdade vos digo: eu sou a porta das ovelhas.
8 Be sa iari i sa ra men nauirl be re siquat ip tes nes te gua sipsip, dap lura dai ama kaak-met-ta de ngen ama suam-ta. Taqurla be quasik gua sipsip ngere narligel ta.
8 Todos quantos vieram antes de mim são ladrões e salteadores; mas as ovelhas não os ouviram.
9 I qatikka Ngua, i ngua manarevuk, dai ngua raquarl ama tarlka. Be ariq aiv iari i rat den sagel ngua, dai diip ngu iames na ra. Be qatikka diip ngu taqa uas tem ta ver ama arlen ngen ama niirl mai. Dap ngu taqa uas tem ta ip taquarl luqa i qe taqa uas te ama sipsip.
9 Eu sou a porta; se alguém entrar a casa; o filho fica entrará e sairá, e achará pastagens.
10 Dap katikka ama suamka dai qatikka qat den ip ke suam, de qe peleng, de qe lenges ne ama qaqet. Dap sa ngua men ip ngu iames na ra. De maikka ngurl kurl a ra te ama mugunes ne ama atlu ip diiv ama arlias per a ra malai.
10 O ladrão não vem senão para roubar, matar e destruir; eu vim para que tenham vida e a tenham em abundância.
11 I luqa ama uaska ama Atluqa, dai qerl kuarl temiis ip te veleng ka bareq aa sipsip. I Ngua, i ngua manarevuk, dai ama uaska ama atluqa.
11 Eu sou o bom pastor; o bom pastor dá a sua vida pelas ovelhas.
12 Dap luqa i qe buais i qe uas te ama sipsip, dai qa muqas. I maikka qa dai quasiq ai a ngere mam. Taqurla be luqa ama buaiska, dai aip ket lu ama murlepka i qat den, ip ka tes ama sipsip, de diip luqa ama uaska qe uaik namen a nget. Be luqa ama murlepka dai diip ke ingarl se nget be diip prlesprlesdem na nget.
12 Mas o que é mercenário, e não pastor, de quem não são as ovelhas, vendo vir o lobo, deixa as ovelhas e foge; e o lobo as arrebata e dispersa.
13 I luqa qe qiuaik namen a nget i qa dai ama buaiska naik. Be maikka quasiq ai qa tu aa qevep sever a nget.
13 Ora, o mercenário foge porque é mercenário, e não se importa com as ovelhas.
14 I Ngua, i ngua manarevuk, dai ama uaska ama atluqa na ngua. I ngu uas te gua qaqet. Be nguat drlem se ra de gua sipsip dai nget drlem se ngua.
14 Eu sou o bom pastor; conheço as minhas ovelhas, e elas me conhecem,
15 I qatikka nguat drlem se ra ip saqikka raquarl Gumam i qat drlem se ngua. Be ngua dai nguat drlem se Gumam taqurla dai mager ip ngu kuarl temiis ip te veleng ngua barek gua sipsip.
15 assim como o Pai me conhece e eu conheço o Pai; e dou a minha vida pelas ovelhas.
16 Dav as gu iang ama sipsip dai quasiq ai qurli nget mene lungera iara i ngu uas tem nget. Be saqikka mager ip ngua ren se ra sagelemiis. Be diip te narli gua qenem be diip te ngingdemna iv ama liinka ama quanaska. I diip ngerek se ngua ngu uas tem ta.
16 Tenho ainda outras ovelhas que não são deste aprisco; a essas também me importa conduzir, e elas ouvirão a minha voz; e haverá um rebanho e um pastor.
17 I Gumam dai maikka qe rarlik ngua, i raquarli ngua quarl temiis ip te veleng ngua barek gua sipsip. Dap saqiaskerlka diip ngua raarlviit.
17 Por isto o Pai me ama, porque dou a minha vida para a retomar.
18 I arik kuasik mager iv a qek ke veleng ngua. Dap katikka ngua, ngua quarl temiis kut gua tuaqevep ip te veleng ngua. I sa Gumam ka meraqen de sa qa qurl a ngua te ama dlek ip ngu quarl temiis ip te veleng ngua, de qa qurl a ngua te ama dlek ip diip ngua raarl.”
18 Ninguém ma tira de mim, mas eu de mim mesmo a dou; tenho autoridade para a dar, e tenho autoridade para retomá-la. Este mandamento recebi de meu Pai.
19 De saqiaskerlka ama Judaqena re narli ma Iesus aa lengi, de rling met ta i quasiq ai araa tuaqevep ama quanas-nget.
19 Por causa dessas palavras, houve outra dissensão entre os judeus.
20 I buup ne iari never a ra, ta ruqun ma’, “Katikka luqa dai qe kabaing, i ama iauska de aa rlan. Be qula ngene narli aa lengi.”
20 E muitos deles diziam: Tem demônio, e perdeu o juízo; por que o escutais?
21 Dav iari ra ruqun ma’, “Katikka luqa dai quasiq ai ama iauska de aa rlan. I qe su uut ne ama Lengi ama Atlu-nget. I arik luqa i ama iauska de aa rlan dai quasik mager ip ke ngil ver ama rlenka aa uuves.
21 Diziam outros: Essas palavras não são de quem está endemoninhado; pode porventura um demônio abrir os olhos aos cegos?
22 De ver ama uiski i ama raningki ara giqi, dai de ama qaqet te ngingdemna vet ma Jarusalem. I re ngingdemna ip te tekmet ne ama Asmeski i ra tis ki ma’, “Uurerl Kuarl Temiis.”
22 Celebrava-se então em Jerusalém a festa da dedicação. E era inverno.
23 De ma Iesus dai qurli qa ve ama Lautu-vem-ki ama Slurlki. I qa tit per ama veradaqi, i ra tis ki ma’, “Solomon aa veradaqi.”
23 Andava Jesus passeando no templo, no pórtico de Salomão.
24 De ama Judaqena, i ra iingmirlek ne ma Iesus de ra ruqun ma’, “Ngu lu nanaa be quasik ngi taqal sil sever a nas bareq auut? Dav ariq ama Mesaia na ngi, dai mager ip ngi raqal sil ba uut.”
24 Rodearam-no, pois, os judeus e lhe perguntavam: Até quando nos deixarás perplexos? Se tu és o Cristo, dize-no-lo abertamente.
25 De ma Iesus ka virliit sagel ta ma’, “Sa ngua sil ba ngen dap kuasik ngen mu a ngen a qevep. De ngu tekmet ne ama rleriirang ama dlek-pem-iirang, ne Gumam aa dlek. Be maikka liirang aa ngere teqerl ai ngua nagel ka.
25 Respondeu-lhes Jesus: Já vo-lo disse, e não credes. As obras que eu faço em nome de meu Pai, essas dão testemunho de mim.
26 Dap kuasik ngen dru a ngen a qevep, i raquarli ngen dai quasiq ai ngen namene gua liinka ne ama sipsip.
26 Mas vós não credes, porque não sois das minhas ovelhas.
27 I gua liinka ip taquarl ama sipsip, dai re narli gua qenem de nguat drlem se ra, de ra tit naser a ngua.
27 As minhas ovelhas ouvem a minha voz, e eu as conheço, e elas me seguem;
28 I maikka ngurl kurl a ra te ama iames mas mas, be quasik mager ip diip lenges na ra. De quasik mager iv a qek ke suam se ra nep gua ngerik.
28 eu lhes dou a vida eterna, e jamais perecerão; e ninguém as arrebatará da minha mão.
29 I maikka Gumam i aa dlek peviit, dai sa qa qurl a ngua rem ta. Be maikka quasik mager iv a qek ke suam se ra nagel Gumam.
29 Meu Pai, que mas deu, é maior do que todos; e ninguém pode arrebatá-las da mão de meu Pai.
30 I maikka ngu ne Gumam dai ama quanases mer uun.”
30 Eu e o Pai somos um.
31 De saqiaskerlka ama Judaqena araa Barlta ra mer ama dul ip te peleng ma Iesus.
31 Os judeus pegaram então outra vez em pedras para o apedrejar.
32 Dap ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Sa ngua rekmet ne ama tekmeriirang ama dlek-pem-iirang ama atliirang nagel Gumam. Dai ngu lu a qeni nanaa i ngene narliip ngene peleng ngua sever iini arleves?”
32 Disse-lhes Jesus: Muitas obras boas da parte de meu Pai vos tenho mostrado; por qual destas obras ides apedrejar-me?
33 De ama Judaqena ra virliit ma’, “Kuasiq ai uure rlumet na ngi i sever ama tekmeriirang arleves ama atlu iirang i ngia rekmet niirang. Dap ngi, dai ama qaqeraqa naik, be ngi lenges ne ama Ngemumaqa. I raquarli ngia taarl nanas i ngi tuqun ai ngi nagel taquarl ka.”
33 Responderam-lhe os judeus: Não é por nenhuma obra boa que vamos apedrejar-te, mas por blasfêmia; e porque, sendo tu homem, te fazes Deus.
34 — ausente —
34 Tornou-lhes Jesus: Não está escrito na vossa lei: Eu disse: Vós sois deuses?
35 — ausente —
35 Se a lei chamou deuses àqueles a quem a palavra de Deus foi dirigida {e a Escritura não pode ser anulada},
36 — ausente —
36 àquele a quem o Pai santificou, e enviou ao mundo, dizeis vós: Blasfemas; porque eu disse: Sou Filho de Deus?
37 Arik kuasiq ai ngu tekmet ne liirang aa nagel Gumam, dai quasik mager ip ngen dru a ngen a qevep sever a ngua.
37 Se não faço as obras de meu Pai, não me acrediteis.
38 Dav ariq aip ngu tekmet ne liirang aa i Gumam ke tekmet niirang, dai mager ip ngen dru a ngen a qevep sevet liirang aa i ngu tekmet niirang. Dav ariq aip kuasiq ai ngen dru a ngen a qevep sever a ngua, dai mager ip ngen dru a ngen a qevep sever ama Ngemumaqa aa tekmeriirang ama dlek-pem-iirang. Dai ariq aip ngen dru a ngen a qevep sever ama dlek-pem-iirang, dai mager ip ngen drlem ai ngu ne Gumam dai ama quanases mer uun.”
38 Mas se as faço, embora não me creiais a mim, crede nas obras; para que entendais e saibais que o Pai está em mim e eu no Pai.
39 Taqurla de saqiaskerlka ama Judaqena re siquat ip te rurut pet ma Iesus. Dap ka mit namet ta.
39 Outra vez, pois, procuravam prendê-lo; mas ele lhes escapou das mãos.
40 De ma Iesus ka guirl i qa merarlik seruarl ne ama kainaqi ma Jodan. De qa mit be qurli qa ver ama luquv-iini sagel mekai ma Jon ke rarles i qe qukmes te ama qaqet.
40 E retirou-se de novo para além do Jordão, para o lugar onde João batizava no princípio; e ali ficou.
41 Be qurli ma Iesus aa de buup ne ama qaqet ta men sagel ka be ra ruqun ma’, “Maikka ma Jon dai ai de quasik ka rekmet ne a nge ama dlek-pem-iini. Dap liirang aa mai i ma Jon ka sil sevet luqa, dai maikka ama revan iirang.”
41 Muitos foram ter com ele, e diziam: João, na verdade, não fez sinal algum, mas tudo quanto disse deste homem era verdadeiro.
42 Be vet liina ama luquviini, dai buup ne ama qaqet ta mu araa qevep sevet ma Iesus.
42 E muitos ali creram nele.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.