Gálatas 4
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT
1 Saqi ngu narliip ngu sil ba ngen ma’, Ama rluimka dai diip ka ter ama tekmeriirang mai nagel aa mam. Dav as murl i ama gil ama rluimka dai qa ip taquarl ama buaiska i quasik mager ip ke raneng a qeni.
1 Portanto, pensem da seguinte forma: enquanto não atingir a idade adequada, o herdeiro não está numa posição muito melhor que a de um escravo, apesar de ser dono de todos os bens.
2 De qatiaskerl mager ip kurli qa vet lura araa arlim i re uas de lura i re ruirl. I diip kurli qa raqurla ip deng pet luqia ama giqi i aa mam ka mu qi.
2 Deve obedecer a seus tutores e administradores até a idade determinada por seu pai.
3 Dai saqikka uut taqurla. I saqikka murl uut ip taquarl ama arluis. I murl ama aivetki ara iaus ama vu nget ngere karabus na uut.
3 O mesmo acontecia conosco. Éramos como crianças; éramos escravos dos princípios básicos deste mundo.
4 Dav aip lua i ama giqi qia men i ama Ngemumaqa qa mu qi, de qa nem aa Uimka. Be aa Uimka dai ama nanki qia sel a qa. De qatikka aa Uimka qa men be aa aatmires ip taquarl ama Judaqena araa Lo nge taqen.
4 Mas, quando chegou o tempo certo, Deus enviou seu Filho, nascido de uma mulher e sob a lei.
5 I ama Ngemumaqa qa rekmet taqurla ip ke vadem per auut nev ama Lo. Taqurla be uut dai iara qurl uut i ama Ngemumaqa aa aatmer-ara na uut.
5 Assim o fez para resgatar a nós que estávamos sob a lei, a fim de nos adotar como seus filhos.
6 Be uut, dai iara aa uis na uut. Taqurla be ama Ngemumaqa qa nem aa Uimka aa Qevepka sede auur a rlan. Be ai de ama Qevepka qe tekmet na uut be uures nes ma’, “Auut Mam.”
6 E, porque nós somos seus filhos, Deus enviou ao nosso coração o Espírito de seu Filho, e por meio dele clamamos: “ Aba , Pai”.
7 Taqurla be ngi dai quasiq ai ama buaiska na ngi naik. Kuasik. Dap ngi dai aa uimka na ngi. Dai ariq aiv ama Ngemumaqa qa mer a ngi, be ngi dai aa uimka na ngi, dai be ngi ip diip ngia aar aa tekmeriirang.
7 Agora você já não é escravo, mas filho de Deus. E, uma vez que é filho, Deus o tornou herdeiro dele.
8 Dav ama revan i murl kuasik ngen drlem se ama Ngemumaqa, dap ngenet matna i ngene karabus bareq ama iaus ama vu nget i quasiq ai angera dlek ip taquarl ama Ngemumaqa.
8 Antes de conhecerem a Deus, vocês eram escravos de supostos deuses que, na verdade, nem existem.
9 De iara dai sa ngen drlem se ama Ngemumaqa ama revanka. Be mager ip ngu tuqun ai sa ma Ngemumaqa qat drlem se ngen. Dap saqias ngu lu nanaa be ngen guirl ip ngen diit kut lungera ama iaus ama vu nget ip taquarl murl? Saqias kua ngene narliip liirang aa ngere karabus na ngen?
9 Agora que conhecem a Deus, ou melhor, agora que Deus os conhece, por que desejam voltar atrás e tornar-se novamente escravos dos frágeis e inúteis princípios básicos deste mundo?
10 De qatikka ai de masmas ngenem ngim sagel ama niirl ama slurlnget, de ama iaquan, de ama lautu ama slurl-nget de ama ages.
10 Vocês insistem em guardar certos dias, meses, estações ou anos.
11 Be ngua tu gua qevep sever a ngen be ngung ning. I ngung ning i ngua matna gel ngen dai be naqatti gua rletki qia mit naik.
11 Temo por vocês. Talvez meu árduo trabalho em seu favor tenha sido inútil.
12 Gua rluavik, murl vet luus aa i baing se ngua gel ngen dai ngu tekmet ip taquarl ngen.
12 Irmãos, peço-lhes que sejam como eu, pois eu também sou como vocês. E vocês não me trataram mal
13 I sa ngen drlem ai murl dai ngut temarl vet gua qetdingki. Taqurla de ngul sil ne ama lengi ama atlu nget bareq a ngen i lua i ngere rarlma.
13 e certamente se lembram de que eu estava doente quando lhes anunciei as boas-novas pela primeira vez.
14 Be ama revan i lua i quasiq ai ama atlu sever a ngua, dai liina ngere siquat na ngen.
14 Embora minha saúde precária fosse uma tentação para me rejeitarem, vocês não me desprezaram nem me mandaram embora. Ao contrário, acolheram-me e cuidaram de mim como se eu fosse um anjo de Deus, ou mesmo o próprio Cristo Jesus.
15 Ai de medu ama marl na ngen. Dai ngu lu a ngen arlias kua? I maikka ngua taqen ne ama revan sever a ngen a tekmeriirang ama atlu iirang. De vadai de vet luus aa de ngen berltik per a ngen a saqang de ngen kurl a ngua.
15 Que aconteceu com a alegria que vocês demonstraram naquela ocasião? Estou certo de que, se fosse possível, teriam arrancado os próprios olhos e os teriam dado a mim.
16 De iara dai nanaa? I sa ngua sil ba ngen ne ama revan. Be ani ngua dai a ngen a qumeska na ngua?
16 Acaso me tornei inimigo de vocês porque lhes digo a verdade?
17 Ngene narli. Lura i ra taqen per a ngen ip ngenen ngim sagel ta, dap kuasiq araa a nge ama tuaqevep ip ta tat never a ngen. Maikka quasik. I re narliip te pesdet sarem ngen, ip ngen dru a ngen a qevep ip ngen derat never a ra.
17 Esses falsos mestres estão extremamente ansiosos para agradá-los, mas suas intenções não são boas. Querem afastá-los de mim para que dependam deles.
18 Ariq aiv uut tu auur a qevep madlek iv uut tat never iari, dai maikka maget iv uut tat never a ra. Dai qatikka mager ip masmas ngene tekmet ne liina. De qatikka quasiq ai lua i aiv i saqikka qurli ngu na ngen de ngene tekmet ne liina.
18 Se alguém deseja agradá-los, muito bem; mas que o faça sempre, e não só quando estou com vocês.
19 Gua arluis, saqi ngu narli ngu tal ama getget i nget ip taquarl ai de ama nanki qi tal nget i aip kia tu ama rluimka. I maikka raquarli ngu narliip ngen dai rlas tem ngen mene ma Kristus.
19 Ó meus filhos queridos, sinto como se estivesse passando outra vez pelas dores de parto por sua causa, e elas continuarão até que Cristo seja plenamente desenvolvido em vocês.
20 Guarii, maikka ama arlem ngua i quasiq ai qurli ngu na ngen iara. Dav arik kurli ngu na ngen dai arik maget iv uure taqal sil ba na de ngurl kurl a ngen te ama lengi ama atlu nget. Be maikka ngua tu gua qevep maberl sever a ngen. Be quasik nguat drlem aip diip ngua raat never a ngen nanaa.
20 Gostaria de poder estar aí com vocês para lhes falar em outro tom. Mas, distante como estou, não sei o que mais fazer para ajudá-los.
21 Dap ngen, i ngene narliip ngene narligel ama Lo, dai mager ip ngene sil ba ngua iara. Kua ngen drlem aiv ama Lo nge taqen nanaa?
21 Digam-me, vocês que desejam viver debaixo da lei: acaso sabem o que a lei diz de fato?
22 De ama lengi ve ama Ngemumaqa aa Langinka dai ngerel sil ma’,
22 De acordo com as Escrituras, Abraão teve dois filhos, um nascido de uma escrava e outro de sua esposa, que era livre.
23 Be luqia i ma Abraham aa buaiski, dai are uimka i qia sel a qa ip katikka raquarl ai de ama nankina rel sel ama arluis. Dap luqia i aa ngerlki ma Sara, dai are uimka, i ama Ngemumaqa qa muvuusep de baing se qa.
23 O filho da escrava nasceu segundo a vontade humana; o filho da mulher livre nasceu segundo a promessa.
24 Dai ama qasiquatka ne luqa ama siitka, ai liim aa ama naniim dai iane siquat i iane teqerl ne ama Ngemumaqa aa aisiam i ianet matna gel Aa qaqet. I ma Haiga dai qi siquat te liina ver ama damki ma Sainai. De are uis dai raquarl ama liin ne ama buaiskena i ret matna naik.
24 Essas duas mulheres ilustram duas alianças. A primeira, Hagar, representa o monte Sinai, onde o povo recebeu a lei que o escravizou.
25 De ma Haiga dai qi siquat te ama damki ma Sainai, i luqia ama damki i murl ma Moses ka mer ama Lo i qurli qa ve reves. I luqia ama damki dai qi ver ama qerlingki ma Arabia. De qi siquat te ngene ma Haiga are uis i qurli ra iara vet ma Jarusalem. I lura i qurli ra vet ma Jarusalem dai raquarl ai qurli ra ve ama karabus i ret matna naik. I ama lengiqi ama dlek pem ki nevet ma Jarusalem dai ai de vet ki lenges ne ra.
25 E Hagar, que é o monte Sinai, na Arábia, representa a Jerusalém de agora, pois ela e seus filhos vivem sob a escravidão da lei.
26 Dav auur a luqupki ama iameski dai ip taquarl iaiq ama Jarusalem i qi vuusep, i diiv uure iames de qurl uut maget per a qi.
26 A segunda, Sara, representa a Jerusalém celestial. Ela é a mulher livre, e é nossa mãe.
27 De ama Ngemumaqa aa Langinka dai qa taqen ma’,
27 Como dizem as Escrituras: “Alegre-se, mulher sem filhos, você que nunca deu à luz! Grite de alegria, você que nunca esteve em trabalho de parto! Pois a abandonada agora tem mais filhos que a mulher que vive com o marido”.
28 Gua rluavik, maikka ngen taquarl ma Aisak i ma Sara are uimka. I ne liina i ama Ngemumaqa qa muvuusep dai ngen dai aa uis na ngen.
28 E vocês, irmãos, são filhos da promessa, como Isaque.
29 Dap luqa ama rluimka i qa men ne luqa ama aiska i ai de ama qaqet ta tu ama arluis, dai qa rekmet ne ama vu sagel luqa ama rluimka i qa men ne ama Qevepka ama Glasingaqa aa narliip. Dai be qatikka ai iara dai qurli liina ama arasmesini veleqes ne ama liiniam
29 Ismael, o filho nascido da vontade humana, perseguiu Isaque, o filho nascido do poder do Espírito, e o mesmo ocorre agora.
30 Dap ngu lu ama Ngemumaqa aa Langinka dai qa taqen nanaa? Ka taqen ma’,
30 Mas o que dizem as Escrituras sobre isso? “Livre-se da escrava e do filho dela, pois o filho da escrava não será herdeiro junto com o filho da mulher livre.”
31 Dai guariqena, uut drlem, ai uut dai quasiq ai ma Haiga are uis na uut ip ma Moses aa Lo ngere uas tem uut. Maikka quasik. Dav uut dai ma Sara are uis na uut be qurl uut per ama Slurlka aa arlim i qa veriktem se uut.
31 Portanto, irmãos, não somos filhos da escrava; somos filhos da mulher livre.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gálatas 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.