João 4
Amanab Naineri NT (AMN_NAI) vs NVI
1 Afa el numb Sisasim pahlukuna eso bu wa aiti fena. Afa mungo mungo Jonim pahlukuna afa farisi el enag mo higig.
1 Os fariseus ouviram falar que Jesus estava fazendo e batizando mais discípulos do que João,
2 Afa Sisas ehe mas elim bu wa aitina mo eba heafna pahlukuiag el elim bu wa aitini.
2 embora não fosse Jesus quem batizasse, mas os seus discípulos.
3 Afa mahim Sisas anwanafenaba farisi el enag gafugam mo sihiagini eso ehe Judia provins wahianam Galili provins piske ikana.
3 Quando o Senhor ficou sabendo disso, saiu da Judéia e voltou uma vez mais à Galiléia.
4 Afa enag mina Galili yi gam ikagba eba Samaria provins wa pugunam eso Galili wa ika pugug.
4 Era-lhe necessário passar por Samaria.
5 Afa ehe Samaria ikafenaba afa Sikar kimbig wa puguna. Autunam Jekop heafna leg Josep bite faina. Enag kimbig ohuna bite wa muhwa feg.
5 Assim, chegou a uma cidade de Samaria, chamada Sicar, perto das terras que Jacó dera a seu filho José.
6 Afa Sisas Jekopna mime wa pugunam afa ehena kig euiauwina eso enanai yi ehefena. Eba osu misosuf gigni.
6 Havia ali o poço de Jacó. Jesus, cansado da viagem, sentou-se à beira do poço. Isto se deu por volta do meio-dia.
7 Afa Samariana angwafig mungo bu efiyigim bona eso Sisas ehem sahna og, “Kam bu efiyi fai, kau nem.”
7 Nisso veio uma mulher samaritana tirar água. Disse-lhe Jesus: "Dê-me um pouco de água".
8 (Afa heafna pahlukuiag el kimbig gam ahuna fane wambugum.)
8 ( Os seus discípulos tinham ido à cidade comprar comida. )
9 Afa enag angwafig sineminafena eso ehem sihina og, “Neba Ju el afa ka Samarianai angwafig asegba ne kam buum sahnag?” (Afa ehe enaig esog eso Ju el mas Samariana enag kaf mungo wa ahgai.)
9 A mulher samaritana lhe perguntou: "Como o senhor, sendo judeu, pede a mim, uma samaritana, água para beber? " ( Pois os judeus não se dão bem com os samaritanos. )
10 Afa Sisas sihina og, “Ne mas anwanafeg mo mang God elim eso isug faig afa kaba aman mahim. Afa ne enam anwanafegba afa ne kam buum sahnaiba eso ka nem nofkenagag bu faif. Enag bu soma higeg nofkenagag nem fai.”
10 Jesus lhe respondeu: "Se você conhecesse o dom de Deus e quem lhe está pedindo água, você lhe teria pedido e ele lhe teria dado água viva".
11 Afa angwafig sihina og, “Amunai, ne sobini mo buba efiyi yi afa mime eba mungwanam pekag. Ahana nai yi so na enag nofkenagag bu efiyif?
11 Disse a mulher: "O senhor não tem com que tirar a água, e o poço é fundo. Onde pode conseguir essa água viva?
12 Kagelni simp Jekop enag mime kona afa ehe heafna luwaligna afa heafna sisna eso enag mime bu ahgafufena. Ehe enag mime kagelim faig. Ateaho ne oningig ne nalig el eso kagelni simpim Jekop filafeg.”
12 Acaso o senhor é maior do que o nosso pai Jacó, que nos deu o poço, do qual ele mesmo bebeu, bem como seus filhos e seu gado? "
13 Afa Sisas wahigi sihina og, “Aman ne enag bu negba eba nem piske bu hefef.
13 Jesus respondeu: "Quem beber desta água terá sede outra vez,
14 Afa aman ohuna bu nafef eso ka nem fai eba mas nem piske bu hefei. Afa enag bu el nai yi sahu go enaig bu eba lugifif afa mas awaiye eba elim higeg nofkenagag faif.”
14 mas quem beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Pelo contrário, a água que eu lhe der se tornará nele uma fonte de água a jorrar para a vida eterna".
15 Afa angwafig ehem enaig esog, “Amunai, enaig so kam enag bu fai eso ka mas bu hefei afa piske boi ohunanai efiyi yi.”
15 A mulher lhe disse: "Senhor, dê-me dessa água, para que eu não tenha mais sede, nem precise voltar aqui para tirar água".
16 Afa ehe angwafigim sihina og, “Sa ikanam nimbiafna ligagim wani bu.”
16 Ele lhe disse: "Vá, chame o seu marido e volte".
17 Afa angwafig wahigi esona, “Kana awagagba awai.” Sisas sihina og, “Enag moba ne sihigba eba inim.
17 "Não tenho marido", respondeu ela. Disse-lhe Jesus: "Você falou corretamente, dizendo que não tem marido.
18 Afa ming mo ne sisage afa inim nemug autunam ne afawa gohug kwamblo ne wambug afa yawo so na ahagag eba mang neana ligag mo.”
18 O fato é que você já teve cinco; e o homem com quem agora vive não é seu marido. O que você acabou de dizer é verdade".
19 Afa ehe Sisasim esona og, “Amunai, ka anwanafeg neba Godna mo fi sihiule el.
19 Disse a mulher: "Senhor, vejo que é profeta.
20 Kagelni simbianingag enag Samarianai mug gim enaig esog enanai yi kagel so Godum sahni afa heafna unehlag fingi fi. Afa nengel Ju el enaig esogog kagel Jerusalem wa mungo so enaig esig.”
20 Nossos antepassados adoraram neste monte, mas vocês, judeus, dizem que Jerusalém é o lugar onde se deve adorar".
21 Ehe enaig esog eso Sisas sihina og, “Kana mo higinam so lahlag kikehlaf. Autunai wa nengel enaig esif. Ehengel mas enag mug wa afa Jerusalem wa ambugonam eso Humuana unehlag fingi fif.
21 Jesus declarou: "Creia em mim, mulher: está próxima a hora em que vocês não adorarão o Pai nem neste monte, nem em Jerusalém.
22 Afa nengel Samaria nai el mas Godum numwehe anwanafig mo eso nengel heafna unehlagim mas lahlag fingi fig mo. Afa kagel Ju el Godum lahlag anwanafig eso ehem fingi fig. Afa God kagelim Ju elim kano hwatig eso heafna mo ehengelim faig eso enag mina ehe mungwali elim kweafug.
22 Vocês, samaritanos, adoram o que não conhecem; nós adoramos o que conhecemos, pois a salvação vem dos judeus.
23 Ati meini ofe afa el mas oningig ahnanai yi so Godum fingi fef afa lahlag el yawo enaig eseg ehe Sungwag kifutigni afa inim nihena Humuanim fingi fi. Afa God membeg enaig el soma gwenaig ehem eseni.
23 No entanto, está chegando a hora, e de fato já chegou, em que os verdadeiros adoradores adorarão o Pai em espírito e em verdade. São estes os adoradores que o Pai procura.
24 God eba lahlag sungwag afa el ogna ehem inim ahnai skaufinig eso Sungwag kifutigni afa inim oningig Godum fingi fig.”
24 Deus é espírito, e é necessário que os seus adoradores o adorem em espírito e em verdade".
25 Afa angwafig sihina og, “Ka anwanafeg Godna Gishu Wahiag El eso bof (el ehem sefig Krais) afa mahim ehe boiba afa enag el Godna mungwali oningig bigelim sihinig eso ambagwa wagfunif.”
25 Disse a mulher: "Eu sei que o Messias ( chamado Cristo ) está para vir. Quando ele vier, explicará tudo para nós".
26 Afa Sisas sihina og, “Biningi eso sihiag ahfegoba. Eba kike enag el.”
26 Então Jesus declarou: "Eu sou o Messias! Eu, que estou falando com você".
27 Afa sihiage fegofenaba heafna pahlukuiag el ambugonam eheningim nangwagini. Afa ehengel oningig Ju elni tisa mas angwafig i mo sihiag ahfei eso ehengel sineminafini. Afa ehengel mas angwafigim sahani mo, “Mang ne membeg?” Afa Sisasim mas sahani mo, “Ahnaig esegba ne angwafigim mo sihinag?”
27 Naquele momento os seus discípulos voltaram e ficaram surpresos ao encontrá-lo conversando com uma mulher. Mas ninguém perguntou: "Que queres saber? " ou: "Por que estás conversando com ela? "
28 Eso enag angwafig heafna sob wahianam ikanam kimbig wa nai elim sihinig og,
28 Então, deixando o seu cântaro, a mulher voltou à cidade e disse ao povo:
29 “Au ambugog elim nangu. Ahnaig ahanaig eso ka eseg enag el ehe kana mo ambagwa sihig. Ateaho enag el Godna Gishu Wahiag El mahim?”
29 "Venham ver um homem que me disse tudo o que tenho feito. Será que ele não é o Cristo? "
30 Eso enag el kimbig wahinim ahu Sisasim nanguni.
30 Então saíram da cidade e foram para onde ele estava.
31 Afa enanam pahlukuiag el Sisasim mengigna esoni og, “Tisa, fane afogwa so na.”
31 Enquanto isso, os discípulos insistiam com ele: "Mestre, come alguma coisa".
32 Afa ehe ehengelim sihini og, “Kaba kiafna fane ati feg ka ma enag nafef. Afa enag fane nengel mas anwanafig mo.”
32 Mas ele lhes disse: "Tenho algo para comer que vocês não conhecem".
33 Afa pahlukuiag el hefum sihiageni og, “Ateame aman el ehem fane fa bu faig me eso ehe mas biniwahag mo?”
33 Então os seus discípulos disseram uns aos outros: "Será que alguém lhe trouxe comida? "
34 Afa Sisas esog, “Afa God kam ningihiag eso ka heafna sawiegim pahlukug. Kana fane eba enag gafugag esenagim eso heafna gafugag auginif.
34 Disse Jesus: "A minha comida é fazer a vontade daquele que me enviou e concluir a sua obra.
35 Afa nengelni mo enaig esog, ‘Sambaga sambaga was mahim asonai takeba.’ Afa ka nem sihinag Godna aso so nangu afa enag asonai ati takeg eso wambugef.”
35 Vocês não dizem: ‘Daqui a quatro meses haverá a colheita’? Eu lhes digo: Abram os olhos e vejam os campos! Eles estão maduros para a colheita.
36 Afa Sisas waskwes mo piske sihina og, “Autunam gafugag el asonai ihigig afa yawo mingnag gafugag el ambugog asonai wambuf eso ehengel enag gafugag enanam kig wambuf afa enag asonai higeg gwese afoguafuf eso ihigig el afa wambug el soma eheningi sifakalafei.
36 Aquele que colhe já recebe o seu salário e colhe fruto para a vida eterna, de forma que se alegram juntos o que semeia e o que colhe.
37 Afa el numb gwenaig mo sihig og, ‘Mungo el asonai ihigeg afa ming el bo wambug.’ Enag mo eba inim.
37 Assim é verdadeiro o ditado: ‘Um semeia, e outro colhe’.
38 Afa mingnag Godna aso nengel mas ihigig mo ka nem ningitigiba so na asonai wambugi. Mingnag el enag aso nalig gafugafig afa henigi faskofeg afa ehengelni gafugag ati nengelim kweafug.”
38 Eu os enviei para colherem o que vocês não cultivaram. Outros realizaram o trabalho árduo, e vocês vieram a usufruir do trabalho deles".
39 Afa angwafig kimbig wa naim sihini og, “Ahnaig ahanaig eso ka eseg enag el ehe kana mo ambagwa sihig” afa enaksag Samaria wa nai el ehena mo higinim eso Sisasim olug onigini.
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram nele por causa do seguinte testemunho dado pela mulher: "Ele me disse tudo o que tenho feito".
40 Eso Samaria wa nai el ambugog ehem mengna sihini og, ne kagelim ohunanai yi wangagim. Eso ehe sambaga osuna ehengelim wangana.
40 Assim, quando se aproximaram dele, os samaritanos insistiram em que ficasse com eles, e ele ficou dois dias.
41 Afa ehe bo sihiagegba afa heafna mo higigim eso el numb ehem olug oningig.
41 E por causa da sua palavra, muitos outros creram.
42 Afa ehengel angwafigim sihini og, “Autunam ne sihinaba eso neana mo kagel kikehli ogfuhiafena afa yawo kike heafna mengigim higigim eso kagel anwanafig ehe eba enag el ehe mungwali elim kwaganig.”
42 E disseram à mulher: "Agora cremos não somente por causa do que você disse, pois nós mesmos o ouvimos e sabemos que este é realmente o Salvador do mundo".
43 Afa Sisas enanai yi sambaga osuna ganam afa wahianam Galili gam ikana.
43 Depois daqueles dois dias, ele partiu para a Galiléia.
44 Afa Sisas hefum enaig esona og, “Godna mo fi sihiule el heafna kimbig wa nai mas ehem lahlafe fi mo.”
44 ( Jesus tinha afirmado que nenhum profeta tem honra em sua própria terra. )
45 Afa mahim ehe Galili provins pugunaba afa enag kimbig wa nai el ehem nangunim sifakalini eso mahim ehengel Jerusalem wa Pasova buyis wa ahunaba eso ehengel enanai yi heafna mungwali kifutig gafugag nanguni.
45 Quando chegou à Galiléia, os galileus deram-lhe boas-vindas. Eles tinham visto tudo o que ele fizera em Jerusalém, por ocasião da festa da Páscoa, pois também haviam estado lá.
46 Afa ehe piske ikanam Kena kimbig wa pugunam enanai yi ehe eso buum wahigifena wain bug lofena. Afa Kaperneam wa nai gavmanna misog el Sisas nangum bona. Heafna leg Kaperneam wa gihna gifni.
46 Mais uma vez, ele visitou Caná da Galiléia, onde tinha transformado água em vinho. E havia ali um oficial do rei, cujo filho estava doente em Cafarnaum.
47 Afa ehe higinam Sisas Judia wahianam piske bog eso Sisasim nangwagim bonam sahna og kana leg wahagim ofe so na ikai Kaperneam gam ehem lahla fenagim.
47 Quando ele ouviu falar que Jesus tinha chegado à Galiléia, vindo da Judéia, procurou-o e suplicou-lhe que fosse curar seu filho, que estava à beira da morte.
48 Afa Sisas ehem sihina og, “Nengel kam mas inim olug onigini mo. Nengel enaig onigfig eso ehe kifutig kigmog kagelim wagfug hwanigba eso kagel ehem mas olug onigini.”
48 Disse-lhe Jesus: "Se vocês não virem sinais e maravilhas, nunca crerão".
49 Afa gavmanna misog el ehem esona og, “Amunai, awamona ikagna ahka kana luwal mas so wahaf.”
49 O oficial do rei disse: "Senhor, vem, antes que o meu filho morra".
50 Sisas wahigi sihina og, “Eseka, neana luwal eba gohugimba.” Afa ehe enag mo higinam eso piske fakaf.
50 Jesus respondeu: "Pode ir. O seu filho continuará vivo". O homem confiou na palavra de Jesus e partiu.
51 Afa meini minam ikafenaba afa heafna gafugag el ambugonam mina wa ufinim sihini og, “Nana luwal eba gohugimba mas wahai.”
51 Estando ele ainda a caminho, seus servos vieram ao seu encontro com notícias de que o menino estava vivo.
52 Afa ehe ehengelim sahni og, “Mangigna eso luwalba lahlafeg?” Afa ehengel enaig esogona og, “Amu osu misosuf gigni ehem elig liputina.”
52 Quando perguntou a que horas o seu filho tinha melhorado, eles lhe disseram: "A febre o deixou ontem, à uma hora da tarde".
53 Afa awag anwanafena amu osu misosuf gigni Sisas kam sihina og “Nana luwal eba gohuf.” Eso ehe heafna mungwali nilitena Sisasim olug onigini.
53 Então o pai percebeu que aquela fora exatamente a hora em que Jesus lhe dissera: "O seu filho continuará vivo". Assim, creram ele e todos os de sua casa.
54 Afa Sisas Judiam wahianam Galili puguna eso ehe enaig esena ohonaba angigieg kigmog ehe wagfuna.
54 Esse foi o segundo sinal miraculoso que Jesus realizou, depois que veio da Judéia para a Galiléia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.