João 9
Amanab NT (AMN_ANA) vs NAA
1 Afa Sisas ikanam nof tet elim nanguna. Enag el afag nof tetni gwenaig wanigana.
1 Enquanto Jesus caminhava, viu um homem cego de nascença.
2 Afa patalfuiag el sahini og, “Tisa, amban maia amtakwalig eseg asa hwa el nof tetni gohug? Eba ehe me awai alag afag esini me?”
2 E os seus discípulos perguntaram: — Mestre, quem pecou para que este homem nascesse cego? Ele ou os pais dele?
3 Afa Sisas wahigi sihina og, “Amo, eba mango enaig mo. Eba hwaig sama Godna wasneig enag el nai yi mingnag elim ogfuniba sama nangui.
3 Jesus respondeu:
4 Glauba suialag osuna asa big Godna gafugam esi asa ehe kam ningihiag. Afa sikulufeg blofe asa el mas gafugafi.
4 É necessário que façamos as obras daquele que me enviou enquanto é dia; a noite vem, quando ninguém pode trabalhar.
5 Afa maia ka hwa bite la gofiba kike bite nai elim ombusug fenig.”
5 Enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo.
6 Ehe enaig esonam afa bitem mepna kusufenam maia auwiauwinaba asa flanam nof tetni nof la gabahlana.
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu na terra, fez lama com a saliva e com a lama untou os olhos do cego.
7 Afa enaig esenam esona og, “Bu la sugim ika Siloam bume bu gam.” (afa enag unehlag Siloam eba ningihiag) Asa enag el ikanam bu la sunam nofug baihiana afa ehe pese kembig gam blona.
7 Então disse ao cego: Siloé quer dizer “Enviado”. O cego foi, lavou-se e voltou vendo.
8 Kembig la nai el afa mingnag el gafa ehem ati nanguni ehe asa gaba elim kigim fasahniofe. Afa ehengel enaig esogona, “Autunam nof tetni el kigim fasahniofe atiaho enag el maia?”
8 Então os vizinhos e os que antes o conheciam de vista, como mendigo, perguntavam: — Não é este o que ficava sentado pedindo esmolas?
9 Mingnag el enaig esogona, “Ei ena ho.” Afa mingnag enaig esogona, “Amo, ehe ming el afa nofbosug eba mungwalofug.” Afa enag el ehe gofenaba enaig esona og, “Eba kike!”
9 Uns diziam: — É ele. Outros: — Não, mas se parece com ele. O homem dizia: — Sou eu.
10 Afa ehengel ehem sahni og, “Haig ne esegba asa neana nofug baihiag?”
10 Então lhe perguntaram: — Como foram abertos os seus olhos?
11 Afa ehe enaig sihifena og, “Afa el asa seflig Sisas ehe bite auwiauwigim asa kana nof la gabahlagim kam sihinag ika bu la su. Afa ka bu la sugim asa gwenana kana nofug baihiag afa ka numbusiageg.”
11 Ele respondeu: — O homem chamado Jesus fez lama, passou nos meus olhos e disse: “Vá ao tanque de Siloé e lave-se.” Então fui, lavei-me e estou vendo.
12 Afa ehengel sahni og, “Enag el hanai yi maia?” Ehe esona, “Ka mas anwenafeg mo.”
12 Eles perguntaram: — Onde está ele? Respondeu: — Não sei.
13 Afa kembig la nai el enam nangunim asa enag el nofug baihiana asa ehem farisi el nangum wani afuna.
13 Levaram aos fariseus aquele que antes era cego.
14 Afa Ju elni Auguiag Osuna Sisas auwiauwig bite flanam afa nof tet elim ugwe fatina.
14 E era sábado o dia em que Jesus fez a lama e lhe abriu os olhos.
15 Afa farisi el gafa ehem sahni og haisegba neana nofug baihiag? Afa ehe ehengelim sihini og, “Ehe auwiauwig bitena kana nofugim gabahlagim kam esonag sa bu la su asa ka numbusiageg.”
15 Então os fariseus lhe perguntaram outra vez como podia ver. Ele respondeu: — Ele pôs lama sobre os meus olhos, lavei-me e estou vendo.
16 Afa mingnag farisi el esogona og, “Enag el enaig eseg ehe mango Godna el mo asa ehe bigelni Auguiag Osuna nihe mas patalkug mo. Afa mingnag sihini og, “Afa amtakwalig el mas enaig kigmog esei. Asa hefum mungu mungu afuiaminefena.
16 Por isso, alguns dos fariseus diziam: — Esse homem não é de Deus, porque não guarda o sábado. Mas outros diziam: — Como pode um homem pecador fazer sinais como estes? E houve divisão entre eles.
17 Afa farisi el elim pese sahni og, “Neana nofugim asa suialafatig afa neba onigig enag el amban maia?” Afa ehe wahigi sihina og, “Ehe eba Godna mo fla sihiaule el.”
17 De novo perguntaram ao cego: — O que você diz a respeito dele, uma vez que lhe abriu os olhos? Ele respondeu: — É um profeta.
18 Eba nufunam autunam enag el nof tetni fena afa enag Ju elni misog el ena mo higigim oksini. Asa enag elni alagafagim awamogonibi sa ahblon.
18 Os judeus não acreditaram que ele tinha sido cego e que agora podia ver, enquanto não chamaram os pais dele
19 Afa ehengel sambaganingim sahtigini og, “Atiaho hwa neningina leg? Eba nufunam maia ehe nof tetni gohna? Haisegba ilawanba ehe numbusiageg?”
19 e lhes perguntaram: — É este o filho de vocês, que vocês dizem que nasceu cego? Como é que agora ele está vendo?
20 Afa humonig esogona og, “Ei, kaningi ati anwenahfeg eba kaningina leg afa ehe nof tetni gohna.
20 Então os pais responderam: — Sabemos que este é o nosso filho e que nasceu cego,
21 Afa kaningi mas anwenahfeg mo amban ehem suialafatig afa mangwal ehem esenagba asa ehe numbusiageg. Ehe mango luwal mo, hefum sahnibi sama nengelim sihinuge.”
21 mas não sabemos como agora está vendo. E também não sabemos quem lhe abriu os olhos. Perguntem a ele, pois já tem idade e poderá falar por si mesmo.
22 Afa Ju elni misog el enaig sihifig afa amban enaig sihifefe og Sisas eba Godna Gisfu Fwahag el afa enag elim eba laskuhlag lala kwegonufe asa afwambanai el afohiafe. Afa alag i afag i enag mom embe ahfenam asa enaig sihi ahfena og kaningi mas anwenahfeg mo.
22 Os pais dele disseram isso porque estavam com medo dos judeus, pois estes já tinham combinado que, se alguém confessasse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 Asa eheningi ming mo esona og, “Ehe mango luwal mo, hefum sahni.”
23 Foi por isso que os pais dele disseram: “Ele já tem idade e poderá falar por si mesmo.”
24 Afa el nofug asa ugwena farisi el enag elim pese awamonim ehem enaig sihifini og, “Godna nof la sa ne kagelim nufunam sihini asa kagel anwenafi enag el eba amtakwalig el.”
24 Então chamaram, pela segunda vez, o homem que tinha sido cego e lhe disseram: — Diga a verdade diante de Deus; nós sabemos que esse homem é pecador.
25 Afa ehe esoni og, “Enag el amtakwalig el me awai awai me afa enag ka mas anwenafeg mo. Autunam ka nof tetni fena afa ilawo ka numbusiageg enaig mungu ka anwenafeg.”
25 Ele respondeu: — Se é pecador, não sei. Uma coisa sei: eu era cego e agora vejo.
26 Afa ehengel ehem sahni og, “Haig ehe nem esenag? Neana nofug haig baihiafeg?”
26 Perguntaram-lhe outra vez: — O que ele fez a você? Como lhe abriu os olhos?
27 Afa ehe sihina og, “Kati nengelim sihinig afa ne mas higig mo. Haisegba nengel membig enag mo pese higigim? Atiaho nengel gafa ogka heafna patalfuiag el apuke?”
27 Ele respondeu: — Já lhes disse, mas vocês não ouviram. Por que querem ouvir outra vez? Por acaso vocês também querem se tornar discípulos dele?
28 Afa ehengel ehem kosnagini afa sihini og, “Ne enag amtakwalig el patalkug afa kagelbi Mosesna patalfuiag el fig.
28 Então o insultaram e lhe disseram: — Discípulo dele é você! Nós somos discípulos de Moisés.
29 Kagel anwenafig God ehe Mosesim ati sihina afa kagel mas anwenafig mo enag el hanai maia blog?”
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas este nem sabemos de onde é.
30 Afa ehe sihina og, “Enag alganam feg nengel nufunam anwena el enam ne mas anwenafig mo. Ehe kana nofugim suiala fenag asa nengel mas anwenafig mo ehe hanai maia blog.”
30 O homem respondeu: — É estranho que vocês não saibam de onde ele é, mas ele me abriu os olhos.
31 Bigel anwenafig God amtakwalig elni mo mas higinai. Afa el Godim ahnai skaufenag afa heafna mo patalkug asa God enag elni mo eba higinag.
31 Sabemos que Deus não atende a pecadores. Pelo contrário, se alguém teme a Deus e pratica a sua vontade, a este atende.
32 Afa ilawo el mungu mingnag elni nofug suiala fetifena afa autunam nemug enaig mo el mas higini mo.
32 Desde que o mundo existe, jamais se ouviu que alguém tenha aberto os olhos a um cego de nascença.
33 Afa enag el Godna el feg fwainigba asa ehe mas haig ese asa heafna wasneig eba awai.”
33 Se este homem não fosse de Deus, não poderia ter feito nada.
34 Afa ehengel olug kakaginim esogona og, “Maia ne gohnaba ne amtakwalig el fena asa glawa gafa ne gwenaig go. Ne fwina amtakwalig el haisegba ne og kagelim sihinuge.” Asa ehengel ehem fena minefinim asa ningihinim afa ehem laskuhlag lalam kweni.
34 Mas eles disseram: — Você nasceu cheio de pecado e quer nos ensinar? E o expulsaram.
35 Afa Sisas higina maia enag elim enaig esofini finibi asa blonam ehem nangunam esona og, “Atiaho ne Nufunam Elim olug oniginag?”
35 Jesus ouviu que eles tinham expulsado o homem. Ao encontrá-lo, perguntou:
36 Afa ehe esona og, “Kam sihina ehe amban maia asa ka ehem olug onigina.”
36 Ele respondeu: — Quem é, Senhor, para que eu creia nele?
37 Afa Sisas ehem sihina og, “Ne ehem ati nangug eba ehe ilawo ne nai yi asa ahlago.”
37 E Jesus lhe disse:
38 Afa enag el mongkokini kwakwagenam enaig esona og, “Ainyiag, ka nem olug onigina.”
38 Então ele afirmou: — Eu creio, Senhor! E o adorou.
39 Afa Sisas sihina og, “Ka hwa bite la blog asa el kwefihiagenam. Afa nof tet el numbusiagefe afa el nof suialagna eba nof tet el lofefe.”
39 Jesus continuou: —
40 Afa mingnag farisi el ehe yi mungwal hafufenaba ena mo higinim sahni og, “Atiaho kagel gafa nof tetni el?”
40 Alguns dos fariseus que estavam perto dele perguntaram-lhe: — Por acaso também nós somos cegos?
41 Afa Sisas sihina og, “Afa ne enaig sihifeba kagel nof tetni el asa nengelnai yi amtakwalig mas go mo. Afa ne enaig esog, kagel mango nof tetni mo asa nengelni amtakwalig nengelnai yi nago.”
41 Jesus respondeu:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.