Mateus 26

Ndamu Ɣɛtɛ Siwu (AKP) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Gɔ Yesu ɔɔɣɛ ara wagbe ɔɖuɖu ɔro ne, ɔɣere ɔ̃ marasuãdze sɔ,
1 — ausente —
2 “Miɣe sɔ iɔkuti ayi anyɔ gɔ maaɖe Kukpi Ɔtakuwara Bo Iyi fiɛ maaɖi mme, Ɔturi Awune Ɔbi, matã mapɛ me mamatãra i kudziri iso.”
2 Ye know that after two days the passover takes place, and the Son of man is delivered up to be crucified.
3 Masɔrɛdze makpakpa gu kaɖe makpakpa ɔsarɛ i Kayafa gɔ nɖe masɔrɛdze ɔkpakpa pelepele iyo.
3 Then the chief priests and the elders of the people were gathered together to the palace of the high priest who was called Caiaphas,
4 Ne masɛ iti ame sɔ maamɔɛ̃ Yesu i iwɛrɛ ame maaɖoe.
4 and took counsel together in order that they might seize Jesus by subtlety and kill him;
5 Ɣɛɛ maɣɛ sɔ, “Boiba bara ne ku iyi ɔɖewi, si iiɖe ngbɔ kulu to kuaba.”
5 but they said, Not in the feast, that there be not a tumult among the people.
6 Gɔ Yesu ɔsɛ Betania ne, ɔsɛ ɔrɛrɛ̃ gɔ marɔ Simon, fiɛ ɔnyɛ ɔnyɛrɛtɛa ɔnya iyo.
6 — ausente —
7 Gɔ Yesu si ɔto ɔɖe ara ne, ɔrɔ̃go ɔwɛ̃ ɔbɔ nnɔĩ mɛ nsɛ mifɔrɛ̃ kɔrɔ̃kɔrɔ̃ fiɛ mipia i ita inɔĩbui ame ɔba ɔ̃afere wũ iti.
7 a woman, having an alabaster flask of very precious ointment, came to him and poured it out upon his head as he lay at table.
8 Gɔ marasuãdze ɔnya nnɛgbe ne, ikpɛ̃ ma sikpã. Ne mato makarɛ sɔ, “Be nɖe karanina gagbe?
8 But the disciples seeing it became indignant, saying, To what end {was} this waste?
9 Tee maawo nnɔĩ mɛgbe ɔrɔdɛ̃ ku kuɣa siare masu sikã matã mawɛrɛba!”
9 for this might have been sold for much and been given to the poor.
10 Yesu ɣe nnɛ mato maɣɛ, ne ɔɣere ma sɔ, “Be ɔso mito miɖaa wũ? Ira sɛɛ iɖe ɔbara ɔtã me.
10 But Jesus knowing {it} said to them, Why do ye trouble the woman? for she has wrought a good work toward me.
11 Mawɛrɛba to maawe i mi kɔrɛ ɔwi biara, ɣɛɛ mme ne, loito loawe i mi kɔrɛ ɖaa.
11 For ye have the poor always with you, but me ye have not always.
12 Ɔrɔ̃go gɔgbe nnɔĩ mɛ ɔsɔla me ngbe ne, ɔ̃ɔledza me ɔtã ibiara.
12 For in pouring out this ointment on my body, she has done it for my burying.
13 Ne ɔso nto losia ita lotã mi sɔ, kakɔi biara ga maaɣɛ Itɔ̃me Bielea nɛgbe ne, maasu nnɛ ɔbara ɔtã me ngbe manyigi wũ ala.”
13 Verily I say to you, Wheresoever these glad tidings may be preached in the whole world, that also which this {woman} has done shall be spoken of for a memorial of her.
14 Ne ɔ̃ marasuãdze iweo-inyɔ ndɛ̃ ɔwɛ̃ gɔ marɔ Yuda Iskariot ɔkɛlɛ masɔrɛdze makpakpa kɔrɛ,
14 — ausente —
15 ɔsɛ ɔ̃akarɛ ma sɔ, “Be miatã me si loɖi Yesu lotã mi?” Ne ɔso maka sikãfudza abi sitɛ matã wũ.
15 and said, What are ye willing to give me, and *I* will deliver him up to you? And they appointed to him thirty pieces of silver.
16 Ita i ɔwi gɔmɔ ame ne, Yuda ɔtsɛ ɔri sɛɛ gɔ iso ɔ̃aki fiɛ ɔ̃aɖi Yesu ɔtã ma ibie.
16 And from that time he sought a good opportunity that he might deliver him up.
17 I iyi ɖeakatɔ̃ nɛ iso masɛ maɖe Boɖoboɖo Gɔ Loita Iyi ne, marasuãdze ɔba maakarɛ Yesu sɔ, “Lɛ ato abie sɔ bowa Kukpi Ɔtakuwara Bo iyi aɖera botã-ɔ?”
17 — ausente —
18 Ne ɔpia ma ɔrɛrɛ̃ ɔwɛ̃ kɔrɛ i ɔmagɛ̃ ame ɔɣere ma sɔ, “Miɣere wũ sɔ, ‘Ratedze sɔ, “Wũ ɔwi ɔɔɣo, gu wũ marasuãdze aaɖe Kukpi Ɔtakuwara Bo aɖera i fɔ iyo.” ’ ”
18 And he said, Go into the city unto such a one, and say to him, The Teacher says, My time is near, I will keep the passover in thy house with my disciples.
19 Marasuãdze ɔbara lɛ kumɛgɔ i Yesu ɔɣere ma, ne mawa Kukpi Ɔtakuwara Bo aɖera ne.
19 And the disciples did as Jesus had directed them, and they prepared the passover.
20 Gɔ kutsuɛ ɔɣo ne, Yesu gu ɔ̃ marasuãdze iweo-inyɔ ɔsɛ i karɔ̃ matsɛ aɖera iɖe.
20 And when the evening was come he lay down at table with the twelve.
21 Ɔwi gɔ mato maɖe ara ne, Yesu ɔɣere ma sɔ, “Nto loɣere mi sɔ mi ndɛ̃ ɔwɛ̃ to ɔ̃aɖi me ɔtã.”
21 And as they were eating he said, Verily I say to you, that one of you shall deliver me up.
22 Itɔ̃me nɛgbe ɔɖaa marasuãdze, ne mato makarɛ wũ isia isia sɔ, “Bosate, loɣe sɔ iiɖe mme ato. Bɛrɛ mme ɔɖe?”
22 And being exceedingly grieved they began to say to him, each of them, Is it *I*, Lord?
23 Yesu ɔɣere ma sɔ, “Ngɔ nto ɔpiagu me kɔrɔ̃ i irɔi ame ɔɖe loaɖi me ɔtã.
23 But he answering said, He that dips his hand with me in the dish, *he* it is who shall deliver me up.
24 Ɔturi Awune Ɔbi to ɔ̃akpi lɛ kumɛgɔ i Ɔko Sekelea ɔɣɛ ɔsɛ, ɣɛɛ ndzo miɖe mitã ngɔ loaɖi wũ ɔtã. Si maiɣe ɔnyiiɔ kɔra ne, ilɛ wũ iɖo!”
24 The Son of man goes indeed, according as it is written concerning him, but woe to that man by whom the Son of man is delivered up; it were good for that man if he had not been born.
25 Ne Yuda gɔ loɖi wũ ɔtã ɔtara kanya ɔkarɛ sɔ, “Ratedze, loɣe sɔ iiɖe mme ato lo?”
25 And Judas, who delivered him up, answering said, Is it *I*, Rabbi? He says to him, *Thou* hast said.
26 Ɔwi gɔ masi mato maɖe ara ne, Yesu ɔsu boɖoboɖo, ne gɔ ɔpɛ Ɣaa siba i ɔ̃ iti ne, ɔsu ɔtã ma ɔɣɛ sɔ, “Mifɔ miɖe, wũ sosina i ngbe ne.”
26 — ausente —
27 Ne ɔsu ndã ikɔi ne, gɔ ɔpɛ Ɣaa siba i ne iti ne, ɔsu ɔtã ma, ɔɣere ma sɔ, “Mifɔ minɛ.
27 And having taken {the} cup and given thanks, he gave {it} to them, saying, Drink ye all of it.
28 Wũ ima nɛ nto isia ita i Ɣaa ndamu ɣɛtɛ iso ne, ima nɛ mafere i karɔ̃ itã maturi gbodzoo akpi isu itsɛ.
28 For this is my blood, that of the {new} covenant, that shed for many for remission of sins.
29 Nto loɣere mi gbaã sɔ loisibanɛ ndã gbɔgbɔɔgbɔ iyi nɛ loanɛgu mi miɣɛtɛ i wũ Ɔse sigarakaɖekɔ̃.”
29 But I say to you, that I will not at all drink henceforth of this fruit of the vine, until that day when I drink it new with you in the kingdom of my Father.
30 Ne gɔ maka kuka male Ɣaa ne, mabɔrɛ makɛlɛ Nnɔĩ Adziri Kube iso.
30 Depois do canto dos Salmos, dirigiram-se eles para o monte das Oliveiras.
31 Ne Yesu ɔɣere ma sɔ, “Kasɛ̃ gagbe ne, mi ɔɖuɖu to miatere minyua me, ikuti wũ ɔnɔwɛ̃, alasɔ Ɔko Sekelea ɔɣɛ sɔ,
31 Disse-lhes então Jesus: Esta noite serei para todos vós uma ocasião de queda; porque está escrito: Ferirei o pastor, e as ovelhas do rebanho serão dispersadas {Zc 13,7}.
32 Ɣɛɛ si loɔta lobɔrɛ i makpise ame ne, nto loaɖe mi katɔ̃ lokɛlɛ Galilea.”
32 Mas, depois da minha Ressurreição, eu vos precederei na Galiléia.
33 Petro ɔtara kanya sɔ, “Si matsɔra ɔɖuɖu aatere maɣɛ-ɔ kɔra ne, mme loibatere loɣɛ-ɔ lonya ɖa!”
33 Pedro interveio: Mesmo que sejas para todos uma ocasião de queda, para mim jamais o serás.
34 Ne Yesu ɔɣere Petro sɔ, “Si makɔkɔ aaɖi kanya nɔme ne, ato aasɛ̃ me ikpɛ itɛ sɔ aiɣe me.”
34 Disse-lhe Jesus: Em verdade te digo: nesta noite mesma, antes que o galo cante, três vezes me negarás.
35 Petro ɔtã mmuai sɔ, “Si inya sɔ loakpigu-ɔ kɔra ne, loibasɛ̃-ɔ lonya ɖa.” Marasuãdze tsɔra ana ɔɣɛ ngbɔ ame.
35 Respondeu-lhe Pedro: Mesmo que seja necessário morrer contigo, jamais te negarei! E todos os outros discípulos diziam-lhe o mesmo.
36 Yesu gu ɔ̃ marasuãdze ɔrui makɛlɛ ngbegɔ marɔ sɔ Getsemane, ne ɔɣere ma sɔ, “Misɛ i ngbe si lokɛlɛ mmɔ loakparama kayi.”
36 Retirou-se Jesus com eles para um lugar chamado Getsêmani e disse-lhes: Assentai-vos aqui, enquanto eu vou ali orar.
37 Ɔkɔ Petro gu Zebedeo mabi inyɔ, ne ɔtsɛ so imararã iti ikpakpa ne.
37 E, tomando consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu, começou a entristecer-se e a angustiar-se.
38 Ɔɣere ma sɔ, “So to sima me ta wũ ɔtu ame gɔ loɔro ɔfɛ̃, misɛ i ngbe si midzuɛ̃gu me.”
38 Disse-lhes, então: Minha alma está triste até a morte. Ficai aqui e vigiai comigo.
39 Ne gɔ ɔkɛlɛ katɔ̃ kɛkɛĩ ne, ɔkɔlɛ ɔfu i karɔ̃ ɔkparama kayi ɔɣɛ sɔ, “Tete, si ialɛ ne, tã inyɛwe ɔwi gɔgbe si ɔta ɔwara me! Ɣɛɛ ne, iiɖe wũ kuɖɔɛ, nnɛ i fɔ aɖɔɛ si abara.”
39 Adiantou-se um pouco e, prostrando-se com a face por terra, assim rezou: Meu Pai, se é possível, afasta de mim este cálice! Todavia não se faça o que eu quero, mas sim o que tu queres.
40 Gɔ ɔkpese ɔba marasuãdze itɛ mamɔ kɔrɛ ne, ɔnya sɔ maɔrɛ sirɛ, ne ɔɣere Petro sɔ, “Ne ɔso miibawo me ɔsɛ ɔdzuɛ̃gu bidɛ ɔɖɔwũ ɔwɛ̃?
40 Foi ter então com os discípulos e os encontrou dormindo. E disse a Pedro: Então não pudestes vigiar uma hora comigo...
41 Misɛ mila miɔdzuɛ̃ si mikparama kayi si miibabo i ilainyɔ ame. Siwarã ɣɛ teteree, ɣɛɛ siturina ɔɔfɛ̃.”
41 Vigiai e orai para que não entreis em tentação. O espírito está pronto, mas a carne é fraca.
42 Yesu ɔledza ikɛlɛ isɛ iakparama kayi iɣɛ sɔ, “Tete, si aibasɛnɛkɛ̃ra ikɔi nɛgbe aɖi me iso iɖo sɔ loanɛ ne, bara fɔ kuɖɔɛ, ne iiɖe wũ kure.”
42 Afastou-se pela segunda vez e orou, dizendo: Meu Pai, se não é possível que este cálice passe sem que eu o beba, faça-se a tua vontade!
43 Gɔ ɔkpese ɔba ne, ɔnya sɔ marasuãdze ɔɔrɛ sirɛ, ala sirɛ to si mɔɛ̃ ma.
43 Voltou ainda e os encontrou novamente dormindo, porque seus olhos estavam pesados.
44 Yesu ɔrui i ma kɔrɛ ɔsɛ ɔ̃aledza kayi ikparama iɣɛ atɔ̃me wamɔ ame.
44 Deixou-os e foi orar pela terceira vez, dizendo as mesmas palavras.
45 Ɔkpese ɔba marasuãdze kɔrɛ fiɛ ɔɣere ma sɔ, “Mikpese mirɛ mito miwarã? Minyɔ ɔwi ɔɔɣo, maɔɖi Ɔturi Awune Ɔbi mapia makpibaradze i nrɔɔ̃ ame.
45 Voltou então para os seus discípulos e disse-lhes: Dormi agora e repousai! Chegou a hora: o Filho do Homem vai ser entregue nas mãos dos pecadores...
46 Mita si borui! Minyɔ, miɔnya ngɔ nto ɔɖi me ɔtã.”
46 Levantai-vos, vamos! Aquele que me trai está perto daqui.
47 Yesu ɣɛ ɔto ɔɣɛ ara wagbe fiɛ Yuda gɔ nɖe marasuãdze iweo-inyɔ ɔwɛ̃ ɔba ɔ̃abo. Ɔsɛgu maturi gbodzoo ma i masɔrɛdze makpakpa gu kaɖe makpakpa ɔpia fiɛ mato atekpe gu kudziriku.
47 Jesus ainda falava, quando veio Judas, um dos Doze, e com ele uma multidão de gente armada de espadas e cacetes, enviada pelos príncipes dos sacerdotes e pelos anciãos do povo.
48 Ngɔ loɖi wũ ɔtã ɔɣere ma sɔ, “Ngɔ minya sɔ loya fiɛ lofiɔ̃ irɛkpo ne, ɔ̃ ɔɖe ne, mimɔɛ̃ wũ!”
48 O traidor combinara com eles este sinal: Aquele que eu beijar, é ele. Prendei-o!
49 Yuda ɔsɛ tiĩ ɔkɛlɛ Yesu kɔrɛ, ne ɔya wũ ɔɣɛ sɔ, “Isobuɛ itã-ɔ, ratedze.” Ne ɔfiɔ̃ wũ irɛkpo ne.
49 Aproximou-se imediatamente de Jesus e disse: Salve, Mestre. E beijou-o.
50 Ne Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Wũ ɔlaa nnɛ ɔso aba ne, tã ipɛ-ɔ siwa si abara ne!”
50 Disse-lhe Jesus: É, então, para isso que vens aqui? Em seguida, adiantaram-se eles e lançaram mão em Jesus para prendê-lo.
51 Mma nsiai Yesu mmɔ ɔwɛ̃ ɔɖi ɔ̃ itekpe ɔtu masɔrɛdze ɔkpakpa pelepele ɔɖabo kutsue.
51 Mas um dos companheiros de Jesus desembainhou a espada e feriu um servo do sumo sacerdote, decepando-lhe a orelha.
52 Ne Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Pia fɔ itekpe i ɔyuɛ ame ala mma ɔɖuɖu nsɛ masu atekpe i maturi iso ne, atekpe kanya maakpi.
52 Jesus, no entanto, lhe disse: Embainha tua espada, porque todos aqueles que usarem da espada, pela espada morrerão.
53 Bɛrɛ miiɣe sɔ loawo wũ Ɔse ɔbiɛ ɔkpere ɔluwɛ̃ ɔsese me Ɣaa makpabo kpakpɛ̃dze akuri aweo-anyɔ ɔbɔrɛgu i kato?
53 Crês tu que não posso invocar meu Pai e ele não me enviaria imediatamente mais de doze legiões de anjos?
54 Ɣɛɛ si iiba ngbɔ ne, nnɛ matsɛrɛ masɛ i Ɔko Sekelea ame iibaba i ne ame.”
54 Mas como se cumpririam então as Escrituras, segundo as quais é preciso que seja assim?
55 Ne Yesu ɔkarɛ maturi gbodzoo mamɔ sɔ, “Be ɔso fiɛ miaba miamɔɛ̃ me ku apɛmi gu kudziriku lɛ yukukpe loɖe? Gɔ iyi biara lopia i isɔrɛyo nto lote ara ne, be ɔso miimɔɛ̃ me?
55 Depois, voltando-se para a turba, falou: Saístes armados de espadas e porretes para prender-me, como se eu fosse um malfeitor. Entretanto, todos os dias estava eu sentado entre vós ensinando no templo e não me prendestes.
56 Ɣɛɛ nwagbe ɔɖuɖu ɔba i ne ame sɔ nnɛ i kanyamaɖidze ɔtsɛrɛ i Ɔko Sekelea ame aaba i ne ame.” Ne ɔ̃ marasuãdze ɔɖuɖu ɔrui matere maɣɛ wũ ne.
56 Mas tudo isto aconteceu porque era necessário que se cumprissem os oráculos dos profetas. Então os discípulos o abandonaram e fugiram.
57 Mma lomɔɛ̃ Yesu ɔkɔ wũ makɛlɛgu Kayafa iyo ngbegɔ i mmara matedze gu kaɖe makpakpa ɔsakanya.
57 Os que haviam prendido Jesus levaram-no à casa do sumo sacerdote Caifás, onde estavam reunidos os escribas e os anciãos do povo.
58 Petro ɔsiai ma kamakama ɔsɛ ɔ̃abo sɔrɛdzekpakpa pelepele kakpataku ame. Ɔsɛ ɔ̃asɛ i madzuɛ̃se kɔrɛ sɔ si ɔnyɔ kumɛgɔ i ira biara aakɛlɛ i katɔ̃.
58 Pedro seguia-o de longe, até o pátio do sumo sacerdote. Entrou e sentou-se junto aos criados para ver como terminaria aquilo.
59 Masɔrɛdze makpakpa gu matɔ̃meɣɛdze ɔɖuɖu ɔbie itɔ̃me nɛ maanyi masia Yesu iso fiɛ maaɖoe wũ.
59 Enquanto isso, os príncipes dos sacerdotes e todo o conselho procuravam um falso testemunho contra Jesus, a fim de o levarem à morte.
60 Ɣɛɛ maina kuiwɛ̃ atoa sɔ maturi gbodzoo ɔba maala mila masia wũ iso.
60 Mas não o conseguiram, embora se apresentassem muitas falsas testemunhas.
61 ne maɣɛ sɔ, “Ɔrɛrɛ̃ gɔgbe ɔɣɛ sɔ, ‘Loabiɛ Ɣaa isɔrɛyo loledza ne itsue i ayi atɛ ame.’ ”
61 Por fim, apresentaram-se duas testemunhas, que disseram: Este homem disse: Posso destruir o templo de Deus e reedificá-lo em três dias.
62 Sɔrɛdzekpakpa pelepele ɔta ɔya ɔɣere Yesu sɔ, “Nwa ɔɖuɖu mato maɣɛ ne, ana kuira aaɣɛ i wã iso?”
62 Levantou-se o sumo sacerdote e lhe perguntou: Nada tens a responder ao que essa gente depõe contra ti?
63 Ɣɛɛ Yesu ɔma kanya kpa.
63 Jesus, no entanto, permanecia calado. Disse-lhe o sumo sacerdote: Por Deus vivo, conjuro-te que nos digas se és o Cristo, o Filho de Deus?
64 Ne Yesu ɔtã mmuai sɔ, “Aĩ, ngbɔ iɖe ne. Ɣɛɛ nto loɣere mi sɔ ita i kiniɔ ne, mito mianya Ɔturi Awune Ɔbi gɔ ɔsi i Ɔlesate kuɖearɔ̃ iso fiɛ ɔto ɔba i adɔdɔ ame!”
64 Jesus respondeu: Sim. Além disso, eu vos declaro que vereis doravante o Filho do Homem sentar-se à direita do Todo-poderoso, e voltar sobre as nuvens do céu.
65 Gɔ ɔɣɛ ngbɔ ne, sɔrɛdzekpakpa pelepele ɔkɛ ɔ̃ awu ne ɔɣɛ sɔ, “Mmusuo! Maɖansiɛ kumawɛ̃ iisinya bo. Mi ɔɖuɖu ɔnɔ mmusuo itɔ̃me nɛ ɔɣɛ!
65 A estas palavras, o sumo sacerdote rasgou suas vestes, exclamando: Que necessidade temos ainda de testemunhas? Acabastes de ouvir a blasfêmia!
66 Nda minya?”
66 Qual o vosso parecer? Eles responderam: Merece a morte!
67 Matua minyatu mafere wũ i katɔ̃, mapɛ wũ, fiɛ mma lopɛ wũ sirɔ̃ta
67 Cuspiram-lhe então na face, bateram-lhe com os punhos e deram-lhe tapas,
68 to maɣere wũ sɔ, “Gɔ fɔ nɖe Kristo ne, ɣere bo ngɔ lopɛ-ɔ!”
68 dizendo: Adivinha, ó Cristo: quem te bateu?
69 Gɔ Petro si i kakpataku ame mmɔ ne, sɔrɛdzekpakpa pelepele ɔɖaborɔ̃go ɔwɛ̃ ɔba ɔ̃aɣere wũ sɔ, “Fɔ wũ asiai Yesu gɔ lobɔrɛ i Galilea karɔ̃ iso.”
69 Enquanto isso, Pedro estava sentado no pátio. Aproximou-se dele uma das servas, dizendo: Também tu estavas com Jesus, o Galileu.
70 Ɣɛɛ Petro ɔsɛ̃ i ma ɔɖuɖu katɔ̃ sɔ, “Loiɣe nnɛ ato aɣɛ i ngbe.”
70 Mas ele negou publicamente, nestes termos: Não sei o que dizes.
71 Ne ɔbɔrɛ ɔkɛlɛ ɔsɛ ɔ̃aya i kayogodɔ̃ ne. Ɔɖaborɔ̃go mama ɔnya wũ gɔ ɔɣɛ, ne ɔɣere marɛrɛ̃ ma nɣɛ i mmɔ sɔ, “Ɔ̃ wũ ɔsiai Yesu Nasaretse.”
71 Dirigia-se ele para a porta, a fim de sair, quando outra criada o viu e disse aos que lá estavam: Este homem também estava com Jesus de Nazaré.
72 Mmɔ ana Petro ɔsɛ̃ ɔɣɛ sɔ, “Lokã sɔ loiɣe ɔrɛrɛ̃ gɔmɔ!”
72 Pedro, pela segunda vez, negou com juramento: Eu nem conheço tal homem.
73 Iidzoro fiɛ marɛrɛ̃ ma nɣɛ i mmɔ ɔɣere Petro sɔ, “Fɔ wũ ma ndɛ̃ ɔwɛ̃ aɖe ala fɔ ikaɖe ɔɖi-ɔ itã!”
73 Pouco depois, os que ali estavam aproximaram-se de Pedro e disseram: Sim, tu és daqueles; teu modo de falar te dá a conhecer.
74 Ne Petro ɔɣɛ sɔ, “Lokã sɔ ɔnukuare nto loɣɛ! Ɣaa si ɔkpadzɛ̃ me kutsue si iiɖe gbaã iɖe sɔ loiɣe ɔrɛrɛ̃ gɔmɔ!”
74 Pedro então começou a fazer imprecações, jurando que nem sequer conhecia tal homem. E, neste momento, cantou o galo.
75 Ne Petro ɔnyigi nnɛ i Yesu ɔɣere wũ sɔ, “Si kɔkɔ aaɖi kanya ne, ato aasɛ̃ me ikpɛ itɛ sɔ aiɣe me.” Ne ɔso Petro ɔbɔrɛ ɔkɛlɛ inyamɔ ɔsɛ ɔ̃abiɛ kaku teteree.
75 Pedro recordou-se do que Jesus lhe dissera: Antes que o galo cante, negar-me-ás três vezes. E saindo, chorou amargamente.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.