João 11
Southern Rincon Zapotec NT (ZSR_WBT) vs NAA
1 Dza niꞌ réꞌinëꞌ Lázaro, bönniꞌ Betania, le nac ladzcnu María len Marta. Nacnu Marta zxilnu María.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 Nacnu María naꞌ ngul zanëꞌ Lázaro, bönniꞌ naꞌ réꞌinëꞌ, len nacnu caꞌ ngul naꞌ gluꞌnu le rlaꞌ zxix niꞌë Xanruꞌ, len buzxinu niꞌë len guitsaꞌ icjnu.
2 Esta Maria, cujo irmão Lázaro estava doente, era a mesma que ungiu o Senhor com perfume e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Gulasö́laꞌnu ngul zanëꞌ Lázaro naꞌ nu yjödx Jesús, gna: ―Xan, byutscaꞌ, réꞌinëꞌ Lázaro, bönniꞌ naꞌ nadxiꞌinuꞌ‑nëꞌ.
3 Por isso, as irmãs de Lázaro mandaram dizer a Jesus: — Aquele que o Senhor ama está doente.
4 Catiꞌ byönnëꞌ didzaꞌ ni Jesús, gudxëꞌ nup nacuáꞌ niꞌ, rnëꞌ: ―Guidzhuë́ꞌ ni cutu nac le gdödi lëꞌ tsaz, san nac quië glaꞌ lahui yöl‑laꞌ yeníꞌ queëꞌ Dios, atiꞌ niꞌa qui guidzhuë́ꞌ ni glaꞌ lahui caꞌ yöl‑laꞌ yeníꞌ quiaꞌ nedaꞌ, Zxiꞌnëꞌ Dios.
4 Ao receber a notícia, Jesus disse:
5 Jesús nadxiꞌinëꞌ‑nu Marta, len ngul zxilnu Marta naꞌ, len Lázaro naꞌ.
5 Ora, Jesus amava Marta e a irmã dela, e também Lázaro.
6 Zal‑laꞌ nadxiꞌinëꞌ lequëꞌ Jesús, catiꞌ byönnëꞌ réꞌinëꞌ Lázaro, yechóp dza caꞌ bugaꞌnëꞌ ga naꞌ zoëꞌ.
6 Quando soube que Lázaro estava doente, ainda se demorou dois dias no lugar onde estava.
7 Catiꞌ bzaꞌa chop dza naꞌ, gudxëꞌ yuguꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ Jesús, rnëꞌ: ―Huayejruꞌ leyúbl luyú Judea.
7 Depois, disse aos seus discípulos:
8 Niꞌr tëꞌ Lëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ, taꞌnë́ꞌ: ―Bönniꞌ Usëdi, ziꞌa gulazú gulaböꞌë luladxëꞌ Liꞌ guiöj bönniꞌ judío uná bëꞌ niꞌ. ¿Naruꞌ huayejtsuꞌ niꞌ leyúbl?
8 Os discípulos disseram: — Mestre, ainda há pouco os judeus queriam apedrejá-lo! E o senhor quer voltar para lá?
9 Bubiꞌë didzaꞌ Jesús, rëꞌ lequëꞌ: ―Zoacz chinnu hora lahuiꞌ dza. Nu bönniꞌ rdëꞌ lahuiꞌ dza, cutu tsajchéguꞌë, le rléꞌinëꞌ, le zoalen lëꞌ yeníꞌ zoa yödzlyú ni.
9 Jesus respondeu:
10 Chquiꞌ rdëꞌ chdzöꞌl bönniꞌ, rajchéguꞌë, le cutu zoalen lëꞌ yeníꞌ.
10 Mas, se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Catiꞌ budx bëꞌë didzaꞌ ni Jesús, niꞌr gudxëꞌ lequëꞌ: ―Rasiëꞌ Lázaro, böchiꞌ lzaꞌruꞌ, atiꞌ tsijaꞌ nedaꞌ, tsajspanaꞌ‑nëꞌ.
11 Tendo dito isso, acrescentou:
12 Niꞌr tëꞌ Lëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ, taꞌnë́ꞌ: ―Xan, chquiꞌ rasiëꞌ, huöaquëꞌ.
12 Então os discípulos disseram: — Senhor, se dorme, estará salvo.
13 Gnëꞌ cni Jesús le chgutiëꞌ Lázaro, san lequëꞌ táquinëꞌ gnëꞌ: “Raszëꞌ Lázaro.”
13 Jesus falava da morte de Lázaro, mas eles pensavam que tivesse falado do repouso do sono.
14 Niꞌr gudxëꞌ lequëꞌ yalj lulu Jesús, gnëꞌ: ―Chgutiëꞌ Lázaro.
14 Então Jesus lhes disse claramente:
15 Rudzijdaꞌ le cutu zoaꞌ niꞌ, le gac naꞌa tu le uziꞌliꞌ xbey, le gun ga tséjlëꞌliꞌ nedaꞌ. Huayejruꞌ naꞌa ga naꞌ dëꞌ Lázaro.
15 Por causa de vocês me alegro de que não estivesse lá, para que vocês possam crer. Mas vamos até ele.
16 Niꞌr gudxëꞌ yezícaꞌrëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ Jesús Tomás, bönniꞌ naꞌ tuꞌë lëꞌ, Bönniꞌ Cuach, rnëꞌ: ―Huayejruꞌ caꞌ rëꞌu, gátlenruꞌ‑nëꞌ.
16 Então Tomé, chamado Dídimo, disse aos outros discípulos: — Vamos também nós para morrer com o Mestre!
17 Dë gal‑laꞌz ga dë Jerusalén yödz Betania naꞌ, nac ca rzaꞌruꞌ tu hóratëz. Qui lë ni naꞌ chguladxinëꞌ zian bönniꞌ judío ga naꞌ nacuaꞌnu Marta len María, tuꞌhuíꞌ zxönëꞌ lecnu le gutiëꞌ bönniꞌ zancnu. Catiꞌ bdxinëꞌ niꞌ Jesús, byönnëꞌ chguc tap dza yuꞌë yeru ba Lázaro naꞌ.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já sepultado havia quatro dias.
18 — ausente —
18 Ora, Betânia ficava a mais ou menos três quilômetros de Jerusalém.
19 — ausente —
19 Muitos dos judeus vieram visitar Marta e Maria, a fim de consolá-las por causa do irmão.
20 Catiꞌ byö́ninu didzaꞌ Marta, zëꞌë Jesús, niꞌr brujnu yuꞌu, yajtsagnu Lëꞌ, san María bugaꞌnnu yuꞌu naꞌ.
20 Marta, quando soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 Marta naꞌ rënu Jesús: ―Xan, laꞌnaruꞌ zuꞌ ni, cutu gatiëꞌ bönniꞌ zanaꞌ.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
22 Lëzcaꞌ naꞌa, nözdaꞌ yúguꞌtë le gnabuꞌ lahuëꞌ Dios, Dios gunnëꞌ quiuꞌ.
22 Mas também sei que, mesmo agora, tudo o que o senhor pedir a Deus, ele concederá.
23 Jesús rëꞌ‑nu: ―Ubanëꞌ bönniꞌ zanuꞌ.
23 Jesus disse a ela:
24 Marta rënu Lëꞌ: ―Nözdaꞌ ubanëꞌ catiꞌ gdxin dza udx catiꞌ lubán nup chnatgac.
24 Ao que Marta respondeu: — Eu sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 Niꞌr Jesús rëꞌ‑nu: ―Nacczaꞌ nedaꞌ Nu ruspán nup chnatgac lencaꞌ Nu nabánigac bunách. Nu tsejlëꞌ nedaꞌ, zal‑laꞌ gat nu naꞌ, ubáncz,
25 Então Jesus declarou:
26 atiꞌ yúguꞌtë bönniꞌ nabanquëꞌ len taꞌyejlëꞌë nedaꞌ, cutu caꞌ latiëꞌ tsaz. ¿I réjlëꞌu lë ni?
26 E todo o que vive e crê em mim não morrerá eternamente. Você crê nisto?
27 Marta rënu Lëꞌ: ―Ja, Xan. Réjlëꞌa nacuꞌ Liꞌ Cristo, Zxiꞌnëꞌ Dios, Bönniꞌ naꞌ gzxiꞌ lu nëꞌë Dios gsölëꞌë yödzlyú ni.
27 Marta respondeu: — Sim, Senhor! Eu creio que o senhor é o Cristo, o Filho de Deus que devia vir ao mundo.
28 Catiꞌ budx bëꞌnu didzaꞌ ni Marta naꞌ, böajnu yuꞌu, yajlidznu María, zxilnu, len bagachiꞌz rënu lënu: ―Bönniꞌ Usëdi zoëꞌ ni, rulidzëꞌ liꞌ.
28 Depois de dizer isto, Marta foi chamar Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Catiꞌ byö́ninu didzaꞌ ni María, laꞌ gyástënu, zeajnu ga naꞌ zoëꞌ Jesús.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi até ele,
30 Cutu ryaznëꞌ Jesús laꞌ yödzdauꞌ naꞌ, san zoazëꞌ ga naꞌ yajtsagnu Lëꞌ Marta.
30 pois Jesus ainda não tinha entrado na aldeia, mas permanecia onde Marta o havia encontrado.
31 Catiꞌ gulaléꞌinëꞌ‑nu María naꞌ gyasnu len jaréluꞌnu brujnu bönniꞌ judío naꞌ nacuáꞌlenëꞌ‑nu ga nac lu yuꞌu len tuꞌhuíꞌ zxönëꞌ‑nu, niꞌr glauquëꞌ‑nu, taꞌnë́ꞌ: ―Huayeajnu raꞌ yeru ba tsajchödxnu niꞌ.
31 Os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se depressa e sair, seguiram-na, pensando que ela ia ao túmulo para chorar.
32 Niꞌr bdxinnu María ga naꞌ zoëꞌ Jesús. Catiꞌ bléꞌinu Lëꞌ, byéchunu xniꞌë, rënu Lëꞌ: ―Xan, laꞌnaruꞌ zuꞌ ni, cutu gatiëꞌ bönniꞌ zanaꞌ.
32 Quando Maria chegou ao lugar onde Jesus estava, ao vê-lo, lançou-se aos seus pés, dizendo: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
33 Catiꞌ bléꞌinëꞌ Jesús rbödxnu, len taꞌbödxëꞌ caꞌ bönniꞌ judío naꞌ dzagquëꞌ‑nu, niꞌr buiꞌnnëꞌ len gnëtsca ladxëꞌë.
33 Quando Jesus viu que ela chorava, e que os judeus que a acompanhavam também choravam, agitou-se no espírito e se comoveu.
34 Rnëꞌ: ―¿Gazx bucáchiꞌliꞌ‑nëꞌ? Tëꞌ Lëꞌ: ―Gda uyúꞌ.
34 E perguntou: Eles responderam: — Senhor, venha ver!
35 Grödxëꞌ Jesús.
35 Jesus chorou.
36 Niꞌr gulanë́ꞌ bönniꞌ judío naꞌ, taꞌnë́ꞌ: ―Gul‑yutscaꞌ tscátiꞌga nadxiꞌinëꞌ lëꞌ.
36 Então os judeus disseram: — Vejam o quanto ele o amava.
37 Laꞌquëꞌ taꞌnë́ꞌ: ―Benëꞌ ga rléꞌinëꞌ bönniꞌ naꞌ ziꞌal nachúl lahuëꞌ bönniꞌ ni. ¿Naruꞌ cu guctsa gunëꞌ ga cu gatiëꞌ Lázaro?
37 Mas alguns disseram: — Será que ele, que abriu os olhos ao cego, não podia fazer com que Lázaro não morresse?
38 Leyúbl gnëtsca ladxëꞌë Jesús, atiꞌ bdxinëꞌ raꞌ yeru ba naꞌ. Ba naꞌ nac tu yeru nadj lëꞌi guiꞌa guiöj, atiꞌ daꞌ tu guiöj blag nuséyj ga nu ryaz lei.
38 Jesus, agitando-se novamente em si mesmo, foi até o túmulo, que era uma gruta em cuja entrada tinham colocado uma pedra.
39 Gudxëꞌ nup nacuáꞌ niꞌ Jesús, rnëꞌ: ―Gul‑cúa guiöj ni. Niꞌr Marta, ngul zanëꞌ bönniꞌ nat naꞌ, rënu Lëꞌ: ―Xan, chrlëꞌë zgut le chguc tap dza natiëꞌ.
39 Então Jesus ordenou: Marta, irmã do falecido, disse a Jesus: — Senhor, já cheira mal, porque está morto há quatro dias.
40 Jesús rëꞌ‑nu: ―¿Naruꞌ clëg chgudxczaꞌ liꞌ chquiꞌ réjlëꞌu, hualéꞌinuꞌ yöl‑laꞌ yeníꞌ queëꞌ Dios?
40 Jesus respondeu:
41 Niꞌr gulagǘëꞌ guiöj blag naꞌ nuséyj ga nu ryaz yeru ba ga naꞌ yuꞌë bönniꞌ nat naꞌ. Buyúëꞌ Jesús zacaꞌ luzxbál, rnëꞌ: ―Xuzaꞌ, xclenuꞌ, rëpaꞌ Liꞌ, le ryönnuꞌ nedaꞌ.
41 Então tiraram a pedra. E Jesus, levantando os olhos para o céu, disse:
42 Nedaꞌ nözdaꞌ ryö́ntecznuꞌ nedaꞌ, san ruꞌa didzaꞌ ni quië luzíꞌ xbey bunách zian ni len laꞌyejlëꞌ Liꞌ naꞌ nasöluꞌu nedaꞌ.
42 Eu sei que sempre me ouves, mas falei isso por causa da multidão presente, para que creiam que tu me enviaste.
43 Catiꞌ budx bëꞌë didzaꞌ ni Jesús, zidzj bulidzëꞌ, rnëꞌ: ―Lázaro, burúj nil.
43 E, depois de dizer isso, clamou em alta voz:
44 Burujëꞌ bönniꞌ nat naꞌ lu yeru ba, narö́ligacr niꞌa nëꞌë yuguꞌ láriꞌdauꞌ, len nagachiꞌ caꞌ lahuëꞌ yetú láriꞌdauꞌ. Niꞌr Jesús rëꞌ lequëꞌ: ―Gul‑lí lariꞌ naꞌ naröli niꞌa nëꞌë len gul‑guꞌë latj sëꞌë.
44 Aquele que tinha morrido saiu, tendo os pés e as mãos amarrados com ataduras e o rosto envolto num lenço. Então Jesus lhes ordenou:
45 Niꞌr gulayejlëꞌë Jesús zian bönniꞌ judío naꞌ yjáclenëꞌ tsazxö́n María len gulaléꞌinëꞌ lë naꞌ benëꞌ Jesús.
45 Muitos dos judeus que tinham vindo visitar Maria, vendo o que Jesus havia feito, creram nele.
46 Laꞌquëꞌ yjaquëꞌ ga nacuꞌë bönniꞌ gdauꞌ fariseo len gulaguíxjöiꞌnëꞌ lequëꞌ ca naꞌ benëꞌ Jesús.
46 Outros, porém, foram até os fariseus e lhes contaram o que Jesus havia feito.
47 Niꞌr guludúblenëꞌ tsazxö́n bönniꞌ gdauꞌ taꞌbequi xbey yuguꞌ bönniꞌ gdauꞌ fariseo naꞌ, len yuguꞌ bxuz uná bëꞌ, taꞌnë́ꞌ: ―¿Nacxcz gunruꞌ? Runëꞌ bönniꞌ ni zian yöl‑laꞌ huac zxön.
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus convocaram o Sinédrio e disseram: — O que estamos fazendo, uma vez que este homem opera muitos sinais?
48 Chquiꞌ güiꞌzruꞌ‑nëꞌ latj gunëꞌ ca ni runczëꞌ, laꞌyejlëꞌ Lëꞌ yúguꞌtë bunách, atiꞌ udjaquëꞌ ni bönniꞌ Roma, duquindjquëꞌ gdauꞌ laꞌy queëruꞌ, len yödz queëruꞌ.
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele; depois, virão os romanos e tomarão não só o nosso lugar, mas a própria nação.
49 Niꞌr bëꞌë didzaꞌ Caifás, bxuz blau iz naꞌ, len dzaguëꞌ lequëꞌ, rëꞌ lequëꞌ: ―Lbiꞌiliꞌ cutu bi nö́ziliꞌ,
49 Mas um deles, Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, advertiu-os, dizendo: — Vocês não sabem nada,
50 len cutu ráquibeꞌiliꞌ run bayúdx gatiëꞌ tuëꞌ bönniꞌ niꞌa quegac bunách, cui nit gdu yödz.
50 nem entendem que é melhor para vocês que morra um só homem pelo povo e que não venha a perecer toda a nação.
51 Clëg racz queëꞌ bëꞌë didzaꞌ ni, san le naquëꞌ bxuz blau iz naꞌ, qui lë ni naꞌ bëꞌë didzaꞌ uláz queëꞌ Dios ca ral‑laꞌ gatiëꞌ Jesús niꞌa quegac bunách yödz naꞌ.
51 Ora, Caifás não disse isto por conta própria, mas, sendo sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus estava para morrer pela nação.
52 Gatiëꞌ Jesús, clëgz niꞌa qui yödz naꞌ, san gatiëꞌ caꞌ quië utubëꞌ zxiꞌnëꞌ Dios náslasquëꞌ, quië lacquëꞌ tuz.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo os filhos de Deus, que andam dispersos.
53 Cni guc, laꞌ dza naꞌz glun xtídzaꞌquëꞌ ludöddëꞌ Jesús.
53 Desde aquele dia, resolveram matar Jesus.
54 Qui lë ni naꞌ cutur gdëꞌ Jesús yalj lulu gap nacuáꞌ bunách judío, san buzë́ꞌë niꞌ, zijëꞌ tu latj gal‑laꞌ ga nac latj caꞌz, atiꞌ bdxinëꞌ yödz Efraín, ga niꞌ bugaꞌnëꞌ, atiꞌ dzagquëꞌ Lëꞌ bönniꞌ usë́d queëꞌ.
54 Assim sendo, Jesus já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se para uma região vizinha ao deserto, para uma cidade chamada Efraim, onde permaneceu com os discípulos.
55 Dza naꞌ chzaꞌ gal‑laꞌ Lni PAscua quequëꞌ bönniꞌ judío catiꞌ tuꞌspanëꞌ ca benëꞌ Dios, bubijëꞌ luyú Egipto bunách queëꞌ. Gularúj bunách zian yuguꞌ yödz niꞌ, atiꞌ gulabenëꞌ, zjaquëꞌ Jerusalén catiꞌ ziꞌa gdxin lni naꞌ quië tsajpáꞌ cuinquëꞌ ca nac qui gdauꞌ.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muitos daquela região foram a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Tuꞌguiljëꞌ Jesús bönniꞌ naꞌ nacuꞌë Jerusalén, len catiꞌ niꞌ nacuꞌë nchil gdauꞌ, gulanabi lzaꞌquëꞌ tuëꞌ yetúëꞌ, taꞌnë́ꞌ: ―¿Bizxa rsácaꞌliꞌ? ¿Huidtsëꞌ lni, o cutu guidëꞌ?
56 Lá, procuravam Jesus e, estando eles no templo, diziam uns aos outros: — O que vocês acham? Ele não virá à festa?
57 Chgulaná bëꞌë yuguꞌ bxuz uná bëꞌ len yuguꞌ bönniꞌ gdauꞌ fariseo chquiꞌ nu nözi ga zoëꞌ Jesús, ral‑laꞌ dudixjöiꞌ lequëꞌ quië gac tsajxönquëꞌ Lëꞌ.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus haviam ordenado que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que pudessem prendê-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.