Hebreus 11

Xchiʼdxyi cuubi dxiohs nin bieʼgaluuʼyi daada Jesucristu (El Nuevo Testamento en el zapoteco de Chichicapan y en español) (ZPVNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Pwihsi ziga gaapa luꞌh guelriachii stoꞌ naa siguhra zicaꞌha luꞌh nin cabweeza luꞌh, cun naannloh za luꞌh chuu tuhbi cohsa nin nagahdxi dxiinloh.
1 A fé é o fundamento da esperança, é uma certeza a respeito do que não se vê.
2 Biahxinee Dxiohs laꞌh xtaada guldooꞌ raꞌ nuꞌh laasii gwachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
2 Foi ela que fez a glória dos nossos, antepassados.
3 Laasii nin riachiistoꞌ nuꞌh, naann nuꞌh bwiꞌhnnchaꞌyi Dxiohs dxibaaꞌ cun guidxyiyuh pur xchiꞌdxyi Ñiꞌh, laasii nin rachidiaꞌha raꞌ nuꞌh nnah guhcan loh nin ayi biinloh galohyi.
3 Pela fé reconhecemos que o mundo foi formado pela palavra de Deus e que as coisas visíveis se originaram do invisível.
4 Pur ziga gwachiistoꞌ guehtu Abel xchiꞌdxyi Dxiohs badiꞌhi guhn ba tuhbi guhn nez loh Ñiꞌh nin nazaꞌca ru loh guhn nin badiꞌhi bwihtsi ba nin biriaꞌhlah Caín, ya pur niꞌchin guñiꞌ Dxiohs naa guehtu Abel bwiinn zaꞌca ru. Nnah nicala laꞌh guehtu Abel guhchi ba, zeezahtiiꞌ zaꞌbi xchiꞌdxyi ba ziga gwachiistoꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs.
4 Pela fé Abel ofereceu a Deus um sacrifício bem superior ao de Caim, e mereceu ser chamado justo, porque Deus aceitou as suas ofertas. Graças a ela é que, apesar de sua morte, ele ainda fala.
5 Ziꞌchi gahca za laꞌh Enoc pur ziga gwachiistoꞌ ba laꞌh Dxiohs, niꞌchin nin zeenee Dxiohs laꞌh ba llaaꞌndxibaaꞌ, nabahan ba ayi guhchi ba, pwihsi ayi ru badxeela raꞌ ba laꞌh Enoc laasii Dxiohs zeenee laꞌh ba llaaꞌndxibaaꞌ, nee loh Xchihtsi Dxiohs rñiꞌ galoh nin nagahdxi guzee ba llaaꞌndxibaaꞌ, guluuꞌnasaa ba stoꞌ Dxiohs.
5 Pela fé Henoc foi arrebatado, sem ter conhecido a morte: e não foi achado, porquanto Deus o arrebatou; mas a Escritura diz que, antes de ser arrebatado, ele tinha agradado a Deus {Gn 5,24}.
6 Pwihsi ayi nuu cuꞌnasaa luꞌh stoꞌ Dxiohs sidela ayi riachiistoꞌ luꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh, laasii ziga chebiiga luꞌh loh Dxiohs nahpa chechiistoꞌ luꞌh nuu Dxiohs nee zudiꞌhi Ñiꞌh cohsa zaꞌca laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ nin gadxiꞌhyi laꞌh Ñiꞌh.
6 Ora, sem fé é impossível agradar a Deus, pois para se achegar a ele é necessário que se creia primeiro que ele existe e que recompensa os que o procuram.
7 Nee pur gwachiistoꞌ guehtu Noeh dxyiꞌdxyi nin guñiꞌ Dxiohs loh ba, chin rahbi Ñiꞌh ziaaba ñihsadxiah nin gueꞌdu gwaꞌha raꞌ bwiinn, chiꞌchi bwiꞌhnn ba nin rahbi Dxiohs loh ba nee bidxyihbi za ba laasii naann ba ruzaꞌloh Dxiohs dxyiꞌdxyi nin rñiꞌ Ñiꞌh, niꞌchin bwiꞌhnnchaꞌyi ba tuhbi barcu rooꞌ tin ayi ñahchi raꞌ bwiinn lasaaꞌ ba. Laasii gwachiistoꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs, niꞌchi baluuꞌyi ba balaaca nin ayi riachiistoꞌ raꞌ bwiinn guidxyiyuh dxyiꞌdxyi nin baluuꞌyi ba, niꞌchi gucaꞌha Noeh guelnabahan zaꞌca nin gwachiistoꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs.
7 Pela fé na palavra de Deus, Noé foi avisado a respeito de acontecimentos imprevisíveis; cheio de santo temor, construiu a arca para salvar a sua família. Pela fé ele condenou o mundo e se tornou o herdeiro da justificação mediante a fé.
8 Pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs nin guyuuꞌ stoꞌ guehtu Abrahn, chin gudihdxyi Dxiohs laꞌh ba, bazoꞌbadxiahga ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh biriaꞌh ba lahdxyi ba gwah ba nez hasta biaꞌhandxyiꞌdxyi Dxiohs gudiꞌhi Ñiꞌh guicaꞌha ba. Pwihsi biriaꞌh ba lahdxyi ba gunaꞌzu nehza ba zee ba nin ayi gaann ba caa chiꞌh gadzihn ba.
8 Foi pela fé que Abraão, obedecendo ao apelo divino, partiu para uma terra que devia receber em herança. E partiu não sabendo para onde ia.
9 Pwihsi laasii guyuuꞌ guelriachii xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs stoꞌ guehtu Abrahn, niꞌchin guyuuꞌ ba ziga tuhbi bwiinnziitu loh yuh raꞌ nin guxeꞌhla Dxiohs laꞌh ba, guyuuꞌ raꞌ ba laꞌn yuuꞌ dxihdxi raꞌ, ziga gahca za bwiꞌhnn guehtu Isaac cun guehtu Jacobo, laasii nee loh raꞌ ba biaꞌhandxyiꞌdxyi Dxiohs gucaꞌha raꞌ ba yuh raꞌ chi,
9 Foi pela fé que ele habitou na terra prometida, como em terra estrangeira, habitando aí em tendas com Isaac e Jacó, co-herdeiros da mesma promessa.
10 laasii laꞌh guehtu Abrahn guleeza ba tuhbi guihdxyi nin zohba dziꞌtsi, tuhbi guihdxyi nin guunnchaꞌyi Dxiohs nee nin cwachixchih Ñiꞌh.
10 Porque tinha a esperança fixa na cidade assentada sobre os fundamentos {eternos}, cujo arquiteto e construtor é Deus.
11 Ziꞌchi za gohpa guehtu Sara guelriachiistoꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs tin nicala guyuꞌxa ba nee gudiiꞌdxi ñuuꞌ lliiꞌn ba, per gucaꞌha ba guelrnabwaꞌ tin guyuuꞌ lliiꞌn ba laasii gwachiistoꞌ ba laꞌh Dxiohs nahpa bazaꞌloh Ñiꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh nin biaꞌhannee Ñiꞌh laꞌh ba.
11 Foi pela fé que a própria Sara cobrou o vigor de conceber, apesar de sua idade avançada, porque acreditou na fidelidade daquele que lhe havia prometido.
12 Pwihsi laꞌh guehtu Abrahn nicala zeꞌgadzihn dxyih nin gachi ba, nahpa guyuuꞌ ziahan duxa raꞌ llahga ba ziga zi dxih raꞌ nin nuu llaaꞌndxibaaꞌ nee cun ziga za yuhlli nin rii rwaaꞌ ñihsadoꞌ, nin ayi gaca gulaaba bwiinn.
12 Assim, de um só homem quase morto nasceu uma posteridade tão numerosa como as estrelas do céu e inumerável como os grãos de areia da praia do mar.
13 Garaa raꞌ bwiinn raꞌ chi guhchi raꞌ ba, nee ayi gucaꞌha raꞌ ba xiilla nin biaꞌhan Dxiohs dxyiꞌdxyi ñudiꞌhi Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba, ya nin gwachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs bwaꞌha raꞌ ban desde zihtu rooꞌ, niꞌchin nin gwachiistoꞌ raꞌ ba laasii naann raꞌ ba naa raꞌ ba ziga zi bwiinnziitu, caꞌnzaa zi raꞌ ba loh guidxyiyuh.
13 Foi na fé que todos {nossos pais} morreram. Embora sem atingir o que lhes tinha sido prometido, viram-no e o saudaram de longe, confessando que eram só estrangeiros e peregrinos sobre a terra {Gn 23,4}.
14 Pwihsi nin rñiꞌ raꞌ squiiꞌ, cañiꞌ raꞌ ba nayaa-nayaa cadxiꞌhyi raꞌ ba canehza gaca lahdxyi raꞌ ba.
14 Dizendo isto, declaravam que buscavam uma pátria.
15 Sidela laꞌh raꞌ ba ñuhnn raꞌ ba lligaaba xteenn lahdxyi raꞌ ba nin biriaꞌh raꞌ ba, ñahca ñibiaꞌgarii raꞌ ba riꞌchi,
15 E se se referissem àquela donde saíram, ocasião teriam de tornar a ela...
16 per xclaaꞌdzi raꞌ ba tuhbi guihdxyi zaꞌca nez nuu Dxiohs llaaꞌndxibaaꞌ, pwihsi niꞌchin laꞌh Dxiohs ayi ratuhyi loh Ñiꞌh guiriaꞌhlah Ñiꞌh Xchiohs raꞌ ba, laasii nahpa chaꞌyi Ñiꞌh tuhbi guihdxyi zaꞌca nin chuu raꞌ ba llaaꞌndxibaaꞌ.
16 Mas não. Eles aspiravam a uma pátria melhor, isto é, à celestial. Por isso, Deus não se dedigna de ser chamado o seu Deus; de fato, ele lhes preparou uma cidade.
17 Pwihsi pur guelriachiistoꞌ xteenn Dxiohs nin guyuuꞌ stoꞌ guehtu Abrahn, niꞌchin chin badiꞌhi Ñiꞌh tuhbi dziꞌn nagahn laꞌh ba tin gwaꞌha Ñiꞌh xa guunn ba, gwanee ba laꞌh Isaac tuhbi lahta tin ñudiꞌhi ba laꞌh Isaac ziga tuhbi guhn loh Dxiohs. Pwihsi ayi biaa ba ñudiꞌhi ba laꞌh tuhbi dxiꞌh lliiꞌn ba chi guhn loh Dxiohs, nicala biaꞌhannee Dxiohs dxyiꞌdxyi laꞌh ba
17 Foi pela sua fé que Abraão, submetido à prova, ofereceu Isaac, seu único filho,
18 rahbi Ñiꞌh:
18 depois de ter recebido a promessa e ouvido as palavras: Uma posteridade com o teu nome te será dada em Isaac {Gn 21,12}.
19 Laasii laꞌh guehtu Abrahn naann dziꞌtsi ba nahpa Dxiohs guelrnabwaꞌ tin gucwaꞌhn Ñiꞌh bwiinn loh guelguhchi, pwihsi ziꞌchi zahca guiñiꞌ nuꞌh ñahca ziga zi guhchi Isaac nee gubiaꞌgarii babahn bi tin bacaꞌha xtaada bi laꞌh bi stuhbi.
19 Estava ciente de que Deus é poderoso até para ressuscitar alguém dentre os mortos. Assim, ele conseguiu que seu filho lhe fosse devolvido. E isso é um ensinamento para nós!
20 Pwihsi ziꞌchi za laꞌh guehtu Isaac guyuuꞌ guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs stoꞌ ba niꞌchin bwiꞌhnntaaꞌyi ba yihca guehtu Jacobo cun guehtu Esaú, ya guñiꞌxgah ba xi niꞌca guunn tuhbigah raꞌ bi.
20 Foi inspirado pela fé que Isaac deu a Jacó e a Esaú uma bênção em vista de acontecimentos futuros.
21 Ziꞌchi za laꞌh guehtu Jacobo guyuuꞌ za guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs stoꞌ ba chin laꞌh ba naa gachi bwiꞌhnntaaꞌyi ba yihca tuhbigah raꞌ lliiꞌn guehtu Joseh, chiꞌchi gunaꞌzu ba tuhbi yahga gaandxu tin guzuh chihpa ba guunn ba laꞌh Dxiohs.
21 Foi pela fé que Jacó, estando para morrer, abençoou cada um dos filhos de José e venerou a extremidade do seu bastão.
22 Ziꞌchi za laꞌh guehtu Joseh guyuuꞌ za guelriachiistoꞌ xteenn Dxiohs stoꞌ ba chin ba naa gachi ba guñiꞌxgah ba zariaꞌh raꞌ bwiinn Israel loh guihdxyi Egiptu, guñiꞌ za ba xa nahpa gucaꞌtsi raꞌ ba laꞌh ba.
22 Foi pela fé que José, quando estava para morrer, fez menção da partida dos filhos de Israel e dispôs a respeito dos seus despojos.
23 Neezaa xcuzahn raꞌ guehtu Moisehs guhpa guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs, niꞌchin chin guulaa guehtu Moisehs, loh chiohpa bweꞌhw guluꞌlaꞌn raꞌ ba laꞌh Moisehs laasii bwaꞌha raꞌ ba chuhla badoꞌyiꞌhn guhca bi nee ayi bazoꞌbadxiahga raꞌ ba dxyiꞌdxyi nin guñiꞌ rrehyi nahpa gachi raꞌ biñiꞌn ndxiꞌhw,
23 Foi pela fé que os pais de Moisés, vendo nele uma criança encantadora, o esconderam durante três meses e não temeram o edito real.
24 ya gohpa za guehtu Moisehs guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs stoꞌ ba niꞌchin chin guhca ndxiꞌhw ba ayi gunnah ba ñiriaꞌlah ba lliiꞌn lliiꞌndxaꞌpa rrehyi Egiptu,
24 Foi pela fé que Moisés, uma vez crescido, renunciou a ser tido como filho da filha do faraó,
25 sino que bwiꞌhnn ba lligaaba batiꞌdxilohnee ba laꞌh raꞌ xpwiinn Dxiohs guelrzaꞌcazii xlawaaꞌha ñahxinee ba guelnasaa raꞌ xteenn duhlda paaldaa si dxyih.
25 preferindo participar da sorte infeliz do povo de Deus, a fruir dos prazeres culpáveis e passageiros.
26 Par laꞌh ba lasahca ru batiꞌdxiloh ba guelrzaꞌcazii ziga nin batiꞌdxiloh Jesucristu xlawaaꞌha ñicaꞌha ba guelnazaꞌca xteenn Egiptu laasii cabweeza si ba guelnazaꞌca nin gudiꞌhi Dxiohs laꞌh ba.
26 Com os olhos fixos na recompensa, considerava os ultrajes por amor de Cristo como um bem mais precioso que todos os tesouros dos egípcios.
27 Pwihsi pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs nin guyuuꞌ stoꞌ guehtu Moisehs, biriaꞌh ba loh guihdxyi Egiptu nee ayi bidxyihbi ba xquelnadxyiꞌchi rrehyi, gwazahnee dziꞌtsi ba ziga naa xigaaba ba ziga nin bwaꞌhaloh ba laꞌh Dxiohs nin ayi chyu gwaꞌha.
27 Foi pela fé que deixou o Egito, não temendo a cólera do rei, com tanta segurança como estivesse vendo o invisível.
28 Ya pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs nin guyuuꞌ stoꞌ Moisehs bwiꞌhnn ba lañih xteenn paascu, gunabwaꞌ ba baroꞌba raꞌ ba llarihn raꞌ lliꞌhyi tuhbigah rwaaꞌ yuuꞌ nin guyuuꞌ raꞌ bwiinn Israel raꞌ tin chin gudiiꞌdxi aanjla xteenn guelguhchi riꞌchi nin tuhbi lliiꞌngaꞌn galoh bwiinn Israel ayi xi gunnee ba.
28 Foi pela fé que mandou celebrar a Páscoa e aspergir {os portais} com sangue, para que o anjo exterminador dos primogênitos poupasse os dos filhos de Israel.
29 Ya pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs gudiiꞌdxi bwiinn Israel galaayi ñihsadoꞌ nin laa ñisadoꞌ xñiaa ziga zi loh yuh bihdzi; ya chin guclaaꞌdzi raꞌ bwiinn Egiptu raꞌ ñuhnn ziꞌchi za, laꞌlagaꞌh gubiꞌhyi ñihsadoꞌ chi yihca raꞌ ba ya gwaaꞌñihsa raꞌ ba.
29 Foi pela fé que os fez atravessar o mar Vermelho, como por terreno seco, ao passo que os egípcios que se atreveram a persegui-los foram afogados.
30 Ya pur guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs gurih barda dxiah xteenn guihdxyi Jericoh laasii galoh biahyi raꞌ ba gadiidxi leeꞌ dxiah chi loh gahdzi dxyih,
30 Foi pela fé que desabaram as muralhas de Jericó, depois de rodeadas por sete dias.
31 ya pur guelriachiistoꞌ guehtu Rahab, tuhbi gunnaꞌh dxaaba, ayi guhchi ba chin guhchi raꞌ bwiinn nin ayi bazoꞌbadxiahga dxyiꞌdxyi laasii laꞌh ba bagachiꞌloh ba nee guluuꞌchaꞌyi ba laꞌh raꞌ bwiinn Israel nin zeegaldaꞌtsi xa naa guihdxyi chi.
31 Foi pela fé que Raab, a meretriz, não pereceu com aqueles que resistiram, por ter dado asilo aos espias.
32 ¿Xi niꞌca ru guiñiꞌn? Ayi gaca xi guzeꞌta ruhn nee riaꞌdxi guzeꞌtaꞌhn guehtu Gedeohn, guehtu Barac, guehtu Sansohn, guehtu Jefteh, guehtu Davihd, guehtu Samuel, neezaa guehtu daada raꞌ nin guñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs.
32 Que mais direi? Faltar-me-á o tempo, se falar de Gedeão, Barac, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e dos profetas.
33 Gallee raꞌ ba guyuuꞌ guelriachiistoꞌ xteenn xchiꞌdxyi Dxiohs laꞌn lastoꞌ raꞌ ba, niꞌchin bwiꞌhnn zaꞌca raꞌ ba guelguxchisi, gucaꞌha raꞌ ba xquelrahcanee Dxiohs nin biaꞌhan dxyiꞌdxyi gucaꞌha raꞌ ba, nee basieꞌw za raꞌ ba rwaaꞌ raꞌ bweꞌdzi,
33 Graças à sua fé conquistaram reinos, praticaram a justiça, viram se realizar as promessas. Taparam bocas de leões,
34 basiuꞌyi raꞌ ba bwehla duxa raꞌ, gulaꞌh raꞌ ba loh guelguhchi tin ayi ñahchi raꞌ ba cun spahda. Bwiinn raꞌ nin badxahga bazuhchihpa raꞌ ba laꞌh raꞌ ba guhca nadxipa duxa raꞌ ba, guhca raꞌ ba bwiinn duxa raꞌ loh guehrru raꞌ, nee bwiꞌhnn raꞌ ba gahn laꞌh raꞌ xsuldahdu raꞌ bwiinn raꞌ nin bidxyiꞌchinee laꞌh raꞌ ba.
34 extinguiram a violência do fogo, escaparam ao fio de espada, triunfaram de enfermidades, foram corajosos na guerra e puseram em debandada exércitos estrangeiros.
35 Guyuuꞌ raꞌ gunnaꞌh raꞌ nin gubiaꞌgarii babahn xquehtaguhla raꞌ ñiꞌh loh guelguhchi, ya snuhn raꞌ ba guhchi loh guelrzaꞌcazi xlawaaꞌha ñilaꞌh raꞌ ba loh guelguhchi tin ziꞌchi gucaꞌha raꞌ ba stuhbi guelnabahan nin nazaꞌca ru loh guelnabahan riiꞌ.
35 Devolveram vivos às suas mães os filhos mortos. Alguns foram torturados, por recusarem ser libertados, movidos pela esperança de uma ressurreição mais gloriosa.
36 Snuhn raꞌ ba batiꞌdxiloh guelrzaꞌcazii nee guñiꞌyah bwiinn laꞌh raꞌ ba, nezaa cun cadehn biyiꞌbi raꞌ ba cun bieꞌw raꞌ ba laꞌn lahtsidxiꞌba.
36 Outros sofreram escárnio e açoites, cadeias e prisões.
37 Ya snuhn raꞌ ba guhchi cun dxiah o chin guhca raꞌ ba chiohpa taaꞌha cun sierru. Nuu za raꞌ ba guhchi raꞌ ba cun spahda, snuhn raꞌ ba gurihzaa nezii-neziꞌchi nee nin guhca lahdxi nin guhta raꞌ ba guhca dxihdxi lliꞌhyi o dxihdxi chihva, nee batiꞌdxiloh raꞌ ba loh guelrzaꞌcazii duxa.
37 Foram apedrejados, massacrados, serrados ao meio, mortos a fio de espada. Andaram errantes, vestidos de pele de ovelha e de cabra, necessitados de tudo, perseguidos e maltratados,
38 Laꞌh bwiinn riiꞌ nin ayi bichiꞌhn raꞌ ñiꞌh loh guidxyiyuh nee gurihzaa raꞌ ba nezii-neziꞌchi nez loh yuh bihdzi raꞌ nee nez laꞌn dahan raꞌ, laꞌn cwehva raꞌ nee cun caacazi nez laꞌn bataaꞌha raꞌ gubahan raꞌ ba.
38 homens de que o mundo não era digno! Refugiaram-se nas solidões das montanhas, nas cavernas e em antros subterrâneos.
39 Garaa raꞌ ba nicala biahxinee Dxiohs laꞌh raꞌ ba pur guelriachiistoꞌ raꞌ ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh ayi gucaꞌha raꞌ ba nin biaꞌhan dxyiꞌdxyi Ñiꞌh loh raꞌ ba,
39 E, no entanto, todos estes mártires da fé não conheceram a realização das promessas!
40 laasii bwiꞌhnn Dxiohs lligaaba guunn Ñiꞌh tuhbi dziꞌn zaꞌca loh raꞌ ba. Bwiꞌhnn Dxiohs lligaaba guniꞌhi Ñiꞌh guelnazaꞌca chi laꞌh nuꞌh nee tuhsi gachicaꞌha raꞌ nuꞌhn cun laꞌh raꞌ bwiinn raꞌ chi nin biaꞌhan dxyiꞌdxyi guniꞌhi Dxiohsan.
40 Porque Deus, que tinha para nós uma sorte melhor, não quis que eles chegassem sem nós à perfeição {da felicidade}.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.