Marcos 10
Chichicapan Zapotec NT (ZPV_TBL) vs NVT
1 Seguihdu babii Jesuhs loh guihdxyi Capernaum, tin zee Ñiꞌh para guihdxyi xteenn Judea cun loh guihdxyi xteenn yuh nin rii stuhbi lahdu guiꞌw Jordahn, ya riꞌchi badiaaꞌha ziahan bwiinn, chiꞌchi guzoꞌbaloh cagaluuꞌyi Ñiꞌh laꞌh raꞌ bwiinn chi ziga naa xcostumbre Ñiꞌh.
1 Então Jesus deixou Cafarnaum e foi para a região da Judeia, a leste do rio Jordão. Mais uma vez, multidões se juntaram ao seu redor e, como de costume, ele as ensinava.
2 Hohr chi badzihn raꞌ paaldaa bwiinn fariseu riꞌchi, per ya laꞌh raꞌ ba guclaaꞌdzi raꞌ ba guunn raꞌ ba prehba laꞌh Ñiꞌh tin gwaꞌha raꞌ ba zahca gusiaꞌgarii Ñiꞌh dxyiꞌdxyi nin gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ ba loh Ñiꞌh, rahbi raꞌ ba: ―¿Ta naa bwen taaꞌha tuhbi bwiinn laꞌh cheꞌhla ba?
2 Alguns fariseus vieram e tentaram apanhar Jesus numa armadilha com a seguinte pergunta: “Deve-se permitir que um homem se divorcie de sua mulher?”.
3 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―¿Cuun nin ruluuꞌyi xlehyi Moisehs laꞌh tu?
3 Jesus respondeu: “O que Moisés disse na lei a respeito do divórcio?”.
4 Chiꞌchi rahbi raꞌ ba loh Ñiꞌh: ―Basaaꞌn Moisehs laꞌh raꞌ ndxiꞌhw cun sola tuhbi dxihtsi riahsa xcweenta nin rlaaꞌha raꞌ ba cheꞌhla raꞌ ba, ya bachiꞌh rusaaꞌn raꞌ ba cheꞌhla raꞌ ba.
4 “Ele o permitiu”, responderam os fariseus. “Disse que um homem poderia dar à esposa um certificado de divórcio e mandá-la embora.”
5 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―Bacaꞌh Moisehs ziꞌchi, laasii tantu bwiinn dxiipa tu,
5 Jesus, porém, disse: “Moisés escreveu esse mandamento porque vocês têm o coração duro,
6 per chin gurihxchih guidxyiyuh: “Ndxiꞌhw cun gunnaꞌh bwiꞌhnn Dxiohs” ziga rñiꞌ loh Xchihtsi Ñiꞌh.
6 mas ‘Deus os fez homem e mulher’ desde o princípio da criação.
7 Neezaa rñiꞌ loh Xchihtsi Ñiꞌh: “Niꞌchin chin ruchinaa tuhbi ndxiꞌhw, rreꞌcaa ba loh xtaada ba loh xmaah ba ya rbahannee ba laꞌh gunnaꞌh nin raaca cheꞌhla ba,
7 ‘Por isso o homem deixa pai e mãe e se une à sua mulher,
8 ya garoopa raꞌ ba naa ba zigazi tuhsi bwiinn”; naa raꞌ ba zigazi tuhbi bwiinn xlawaaꞌha chiohpa bwiinn.
8 e os dois se tornam um só’. Uma vez que já não são dois, mas um só,
9 Dxiohs bachiꞌdxiu-bachaꞌga laꞌh raꞌ ba, niꞌchin nin ayi nuu taaꞌha raꞌ ba.
9 que ninguém separe o que Deus uniu”.
10 Ya chin rii raꞌ ba laꞌn stuhbi yuuꞌ, gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ xpwiinn Ñiꞌh loh Ñiꞌh xcweenta gahca nin rlaaꞌha lasaaꞌ bwiinn,
10 Mais tarde, quando Jesus estava em casa com seus discípulos, eles tocaram no assunto outra vez.
11 chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―Sidela laꞌh tuhbi bwiinn taaꞌha ba cheꞌhla ba ya guicaꞌha ba stuhbi gunnaꞌh, ya ziꞌchi canee lasaaꞌ zi raꞌ ba zigazi xtuꞌh raꞌ ba,
11 Jesus respondeu: “Quem se divorcia de sua esposa e se casa com outra mulher comete adultério contra ela.
12 ya sidela laꞌh tuhbi gunnaꞌh taaꞌha ba laꞌh xpwiinn ndxiꞌhw ba ya guicaꞌha ba stuhbi ndxiꞌhw, bwiinn chi nabahan gubwihlli zi raꞌ ba.
12 E, se a mulher se divorcia do marido e se casa com outro homem, comete adultério”.
13 Ya tantu guclaaꞌdzi raꞌ bwiinn chi dxihn raꞌ ba xchiꞌdxyi Jesuhs, hasta xpiñiꞌn raꞌ ba gwanee raꞌ ba loh Ñiꞌh, tin badziiꞌba naa Ñiꞌh yihca raꞌ bi, per chin bwaꞌha raꞌ xpwiinn Ñiꞌh niꞌchi guzoꞌbaloh riidxihldxyinee dxyiꞌdxyi raꞌ ba laꞌh raꞌ bwiinn nin zeꞌnee raꞌ biñiꞌn raꞌ chi loh Jesuhs,
13 Certo dia, trouxeram crianças para que Jesus pusesse as mãos sobre elas, mas os discípulos repreendiam aqueles que as traziam.
14 ya chin bwaꞌha Jesuhs ziꞌchi cayahca, chiꞌchi bidxyiꞌchi Ñiꞌh ya rahbi Ñiꞌh loh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh chi: ―Gulgasaaꞌn dxieꞌbiiga raꞌ biñiꞌn hasta zuꞌhn, ayi ru gucweꞌza tu laꞌh raꞌ bi, laasii xquelrnabwaꞌ Dxiohs naa xteenn raꞌ bwiinn nin nadoꞌlaadzi ziga biñiꞌn raꞌ riiꞌ,
14 Ao ver isso, Jesus ficou indignado com os discípulos e disse: “Deixem que as crianças venham a mim. Não as impeçam, pois o reino de Deus pertence aos que são como elas.
15 nee guchiin nin rñiꞌn loh tu, bwiinn nin ayi chechiistoꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyi Dxiohs zigazi naa tuhbi biñiꞌn nin ruzoꞌbadxiahga xchiꞌdxyi xtaada ñiꞌh, bwiinn chin ayi chuu raꞌ ba loh xquelrnabwaꞌ Dxiohs.
15 Eu lhes digo a verdade: quem não receber o reino de Deus como uma criança de modo algum entrará nele”.
16 Chiꞌchi gudiꞌdzi Ñiꞌh laꞌh raꞌ biñiꞌn chi, nee tin badziiꞌba naa Ñiꞌh yihca raꞌ bi nee gunaaba gahca Ñiꞌh loh Dxiohs tin gacanee Ñiꞌh laꞌh raꞌ biñiꞌn raꞌ chi.
16 Então tomou as crianças nos braços, pôs as mãos sobre a cabeça delas e as abençoou.
17 Ya tuhbi dxyih gaduhbi nin caguꞌguihn Jesuhs guzee Ñiꞌh stuhbi nehza, badzihn galluꞌn tuhbi ndxiꞌhw hasta zuu Jesuhs, ya lwehgu bazuꞌnllihbi bi nezloh Jesuhs,
17 Quando Jesus saía para Jerusalém, um homem veio correndo em sua direção, ajoelhou-se diante dele e perguntou: “Bom mestre, que devo fazer para herdar a vida eterna?”.
18 chiꞌchi rahbi bi loh Ñiꞌh: ―Daada, mwehsu chaꞌyi, ¿xa niꞌca guꞌnnahn tin guziaaꞌhahn dxibaaꞌ guibahaneꞌhn Dxiohs para tuꞌpazi chin gachiꞌhn? Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh bi: ―¿Xixnaa rñiꞌ luꞌh naan chaꞌyiꞌhn? Ayi nin tuhbi bwiinn chaꞌyi naa xmohda ñiꞌh sola tuhbi dxiꞌh Dxiohs naa chaꞌyi.
18 “Por que você me chama de bom?”, perguntou Jesus. “Apenas Deus é verdadeiramente bom.
19 Laꞌluꞌh naann la nin rnabwaꞌ loh Xchihtsi Dxiohs: “Ayi chiinn luꞌh bwiinn, ayi gaca luꞌh bwiinn gubwihlli, ayi cwaan luꞌh, ayi chiꞌnlaaꞌdzi luꞌh dxixiꞌhw, ayi gusaguiꞌhi laꞌh bwiinn, nee gaca nadziiꞌhi luꞌh xcuzahn raꞌ luꞌh.”
19 Você conhece os mandamentos: ‘Não mate. Não cometa adultério. Não roube. Não dê falso testemunho. Não engane ninguém. Honre seu pai e sua mãe’.”
20 Chiꞌchi rahbi ndxiꞌhw chi loh Ñiꞌh: ―Mwehsu, garaatiiꞌ raꞌ dxyiꞌdxyi ca cagazoꞌbadxiaagahn dez chin guhcaꞌhn biñiꞌn.
20 O homem respondeu: “Mestre, tenho obedecido a todos esses mandamentos desde a juventude”.
21 Chin bwaꞌha Jesuhs loh ndxiꞌhw chi, guhca nadziiꞌhi stoꞌ Ñiꞌh laꞌh bi, chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh bi: ―Stuhbi dxiꞌh cohsa riaꞌdxyi guunn luꞌh; bwaa tin batooꞌ garaa xixteenn luꞌh ya chiꞌchi chiꞌzi luꞌh mweeyi chi guicaꞌha raꞌ bwiinn prohbi nin ayi xi nahpa, ya ziꞌchi zaapa luꞌh guelnazaꞌca llaaꞌndxibaaꞌ, nee lwehgu gahca daꞌnaꞌhla naꞌh tin guꞌa luꞌh xcruhzi luꞌh.
21 Com amor, Jesus olhou para o homem e disse: “Ainda há uma coisa que você não fez. Vá, venda todos os seus bens e dê o dinheiro aos pobres. Então você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me”.
22 Ya chin bihn ndxiꞌhw chi dxyiꞌdxyi raꞌ nin guñiꞌ Ñiꞌh, guhca nalaasa stoꞌ bi laasii ziahan rooꞌ xica nahpa bi,
22 Ao ouvir isso, o homem ficou desapontado e foi embora triste, pois tinha muitos bens.
23 chiꞌchi biahyi Jesuhs tin bwaꞌha Ñiꞌh loh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh, chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―¡Nagahn duxa par chuꞌtii tuhbi bwiinn rricu loh xquelrnabwaꞌ Dxiohs!
23 Jesus olhou ao redor e disse a seus discípulos: “Como é difícil os ricos entrarem no reino de Deus!”.
24 Ya badxyigaaꞌ duxa loh raꞌ xpwiinn Ñiꞌh chin bihn raꞌ ba nin guñiꞌ Ñiꞌh, chiꞌchi rahbi Ñiꞌh stuhbi: ―Lliiꞌn raꞌ, ¡lliꞌballa nagahn naa para chuꞌtii bwiinn rricu loh xquelrnabwaꞌ Dxiohs!
24 Os discípulos se admiraram de suas palavras. Mas Jesus disse outra vez: “Filhos, entrar no reino de Deus é muito difícil.
25 Mas ayi guinagahn ru tiidxi tuhbi camehyu llaaꞌn tuhbi guihchi guulla, que no ziga tiidxi tuhbi rricu loh xquelrnabwaꞌ Dxiohs.
25 É mais fácil um camelo passar pelo buraco de uma agulha que um rico entrar no reino de Deus”.
26 Chin bihn raꞌ xpwiinn Ñiꞌh ziꞌchi chiꞌchi rahbi loh lasaaꞌ raꞌ ba: ―¿Chyuulla gaca chiꞌh taꞌh loh duhlda?
26 Perplexos, os discípulos perguntaram: “Então quem pode ser salvo?”.
27 Chiꞌchi bwaꞌha Ñiꞌh loh raꞌ ba ya rahbi Ñiꞌh: ―Para bwiinn raꞌ, nagahn raꞌ deeꞌ; per ayi nee dxiꞌh para laꞌh Dxiohs.
27 Jesus olhou atentamente para eles e respondeu: “Para as pessoas isso é impossível, mas não para Deus. Para Deus, tudo é possível”.
28 Chiꞌchi rahbi Pehdru loh Ñiꞌh: ―Laꞌh nu laꞌnu dxugasaaꞌn garaa nin nadxiaapa nu, tin zoꞌpanaꞌhla nu yuꞌbiluꞌh.
28 Então Pedro começou a falar: “Deixamos tudo para segui-lo”.
29 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―Nee guchiin nin rñiꞌn loh tu, ziga bwiinn nin nugasaaꞌn yihdzi ñiꞌh, xpaah ñiꞌh, xmaah ñiꞌ, bwihtsi raꞌ ñiꞌh, cheꞌhla ñiꞌh, lliiꞌn ñiꞌh, o xuh raꞌ ñiꞌh pur xcweeꞌntahn cun pur xcweenta xchiꞌdxyi Dxiohs,
29 Jesus respondeu: “Eu lhes garanto que todos que deixaram casa, irmãos, irmãs, mãe, pai, filhos ou propriedades por minha causa e por causa das boas-novas
30 zicaꞌha raꞌ ba garaa niꞌchi stuhbi gaywaꞌh bweelta mahzi ru loh guidxyiyuh riiꞌ nicala zidxyiꞌchinee bwiinn laꞌh raꞌ ba, per llaaꞌndxibaaꞌ zicaꞌha raꞌ ba guelnabahan nin ayi ñichilohtiiꞌ chin gachi raꞌ ba,
30 receberão em troca, neste mundo, cem vezes mais casas, irmãos, irmãs, mães, filhos e propriedades, com perseguição, e, no mundo futuro, terão a vida eterna.
31 laasii chin gadzihn dxyih nin guunn Dxiohs jwisi loh guidxyiyuh, garaa raꞌ bwiinn nin ruhnn lligaaba lasahcaduxa raꞌ ba nnah ayi gaca lasahcatiiꞌ raꞌ ba chiꞌchi, ya bwiinn raꞌ nin ayi lasahca nnah niꞌchi raꞌ gaca lasahca chiꞌchi.
31 Contudo, muitos primeiros serão os últimos, e muitos últimos serão os primeiros”.
32 Ya loh zeezah raꞌ ba loh neziuh para guihdxyi Jerusalehn ñiidxyuu Jesuhs ya dihtsi Ñiꞌh naꞌhla gadziꞌh bichiohpa raꞌ xpwiinn Ñiꞌh laasii rdxyihbi raꞌ ba nee coma guihdxyi chi nahpa chiinn raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh, ya neezaa bwiinn raꞌ nin zee naꞌhla laꞌh Ñiꞌh rdxyihbi raꞌ ba, ya chiꞌchi guleꞌcaa Jesuhs gadziꞌh bichiohpa nin naa xpwiinn Ñiꞌh tin rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba cuun nin saca Ñiꞌh, squiiꞌ rahbi Ñiꞌh:
32 Por esse tempo, subiam para Jerusalém, e Jesus ia à frente. Os discípulos estavam muito admirados, e o povo que os seguia tinha grande temor. Jesus chamou os Doze à parte e, mais uma vez, começou a descrever tudo que estava prestes a lhe acontecer.
33 ―Gulguiaꞌha, rñiꞌn loh tu, laꞌh nuꞌh zoo para guihdxyi Jerusalehn, ya naꞌh ziga naan bwiinn nin guluꞌnehza Dxiohs loh guidxyiyuh, zutiꞌdxi raꞌ bixohza nin rnabwaꞌ laꞌh raꞌ bixohza naꞌh cun mwehsu raꞌ nin ruluuꞌyi lehyi zutiꞌdxi raꞌ ba naꞌh loh nin guunn guelguxchisi naꞌh. Nee guinabwaꞌ raꞌ ba gachiꞌhn cun gutiꞌdxi raꞌ ba naꞌh loh raꞌ bwiinn ziitu,
33 “Ouçam”, disse ele. “Estamos subindo para Jerusalém, onde o Filho do Homem será traído e entregue aos principais sacerdotes e aos mestres da lei. Eles o condenarão à morte e o entregarão aos gentios.
34 niꞌchi raꞌ gusaꞌcazii naꞌh cun gullihdzinee raꞌ ba naꞌh, guchahn xihin raꞌ ba loon cun gadxiinn raꞌ ba naꞌh, per chin dxiohnna dxyih zabahanaꞌhn ―rahbi Ñiꞌh.
34 Zombarão dele, cuspirão nele, o açoitarão e o matarão, mas depois de três dias ele ressuscitará.”
35 Jacobo cun Jwahn, lliiꞌn Zebedeu, gwabiiga raꞌ loh Jesuhs ya rahbi raꞌ ba loh Ñiꞌh: ―Mwehsu, xclaaꞌdzi nu guunn luꞌh tuhbi bwen nin gachinaaba nu loh yuꞌbiluꞌh laꞌh nu.
35 Então Tiago e João, filhos de Zebedeu, vieram e falaram com ele: “Mestre, queremos que nos faça um favor”.
36 Chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―¿Xiniꞌca bweniꞌhnca xclaaꞌdzi tu guꞌnnahn laꞌh tu?
36 “Que favor é esse?”, perguntou ele.
37 Chiꞌchi rahbi raꞌ ba loh Ñiꞌh: ―Chin guinabwaꞌ luꞌh loh llaꞌñih xteenn luꞌh, xclaaꞌdzi nu zohbanee nu yiꞌh; tuhbi nu xlahdu derehchu luꞌh stuhbi nu xlahdu rrabwehsa luꞌh.
37 Eles responderam: “Quando o senhor se sentar em seu trono glorioso, queremos nos sentar em lugares de honra ao seu lado, um à sua direita e outro à sua esquerda”.
38 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―Nin ayi gaann tu xiñin nin rnaaba tu. ¿Ta zizaꞌcaziinee tu naꞌh cun gachinee za tu naꞌh?
38 Jesus lhes disse: “Vocês não sabem o que estão pedindo! São capazes de beber do cálice que beberei? São capazes de ser batizados com o batismo com que serei batizado?”.
39 Chiꞌchi rahbi raꞌ ba: ―Nicala gachinee nu yiꞌh. Chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―Guchii tu zizaꞌcaziinee tu naꞌh nee zahchinee za tu naꞌh ziga gachiꞌhn,
39 “Somos!”, responderam eles. Então Jesus disse: “De fato, vocês beberão do meu cálice e serão batizados com o meu batismo.
40 per ayi naꞌpahn derechu guiñaan loh tu cuun nin zohba xlahdu derechuꞌhn o xlahdu rrabwehsaꞌhn; sola Dxiohs cwii laꞌh raꞌ bwiinn nin soꞌbaneen llaaꞌn dxibaaꞌ.
40 Não cabe a mim, no entanto, dizer quem se sentará à minha direita ou à minha esquerda. Esses lugares serão daqueles para quem eles foram preparados”.
41 Ya chin bihn zatsiꞌh xpwiinn Ñiꞌh nin gunaaba Jacobo cun Jwahn, bidxyiꞌchinee raꞌ ba laꞌh raꞌ ba,
41 Quando os outros dez discípulos ouviram o que Tiago e João haviam pedido, ficaram indignados.
42 chiꞌchi gudihdxyi Jesuhs laꞌh raꞌ ba ya rahbi Ñiꞌh: ―Ba naann tu nin rnabwaꞌ loh raꞌ bwiinn nin ayi naa raꞌ bwiinn Israel naa raꞌ ba ziga dxiꞌba nin naguihdzi; neezaa cuun chiꞌh zi bwiinn nin lasahca loh raꞌ ba ruhnn ziꞌchi,
42 Então Jesus os reuniu e disse: “Vocês sabem que os que são considerados líderes neste mundo têm poder sobre o povo, e que os oficiais exercem sua autoridade sobre os súditos.
43 per cun laꞌh tu ayi gaca tu ziꞌchi, ya nin xclaaꞌdzi gaca nin mahzi lasahca nahpa gacanee ba laꞌh raꞌ lasaaꞌ ba.
43 Entre vocês, porém, será diferente. Quem quiser ser o líder entre vocês, que seja servo,
44 Ziꞌchi gahca za nin xclaaꞌdzi gaca nin mahzi guinabwaꞌ loh tu, nahpa gaca ba ziga tuhbi mooza loh tu,
44 e quem quiser ser o primeiro entre vocês, que se torne escravo de todos.
45 laasii naꞌh, Lliiꞌn Dxiohs nin naa ndxiꞌhw, ayi zeꞌlda dxiꞌhn para guunn bwiinn sirba loon, sino que naꞌh zeꞌldahn tin guꞌnnahn sirba, nee gudiꞌhi zan xquelnabahanahn para laꞌh raꞌ ziahan raꞌ bwiinn tin taꞌh raꞌ ba loh duhlda.
45 Pois nem mesmo o Filho do Homem veio para ser servido, mas para servir e dar sua vida em resgate por muitos”.
46 Ya chiꞌchi Jesuhs cun garaa za xpwiinn Ñiꞌh gudiiꞌdxinee Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba nez guihdxyi nin laa Jericoh, ya zeenaꞌhla za ziahan raꞌ bwiinn laꞌh Ñiꞌh, ya loh neziuh xteenn rwaaꞌ guihdxyi chi zohba tuhbi bwiinn nin rahca loh ñiꞌh nin biriaꞌhlah Bartimeu lliiꞌn Timeu, rzohba ba rbweꞌhe ba cardah,
46 Então chegaram a Jericó. Quando Jesus e seus discípulos saíam da cidade, uma grande multidão os seguiu. Um mendigo cego chamado Bartimeu, filho de Timeu, estava sentado à beira do caminho.
47 ya chin gudiiꞌdxidxiahga ba zeediiꞌdxi Jesuhs nin zeꞌ loh guihdxyi Nazaret riꞌchi, chiꞌchi guñiꞌ ba jweersi rooꞌ, rahbi ba: ―¡Jesuhs lliiꞌn guehtu Davihd, balahsastoꞌ luꞌh naꞌh!
47 Quando Bartimeu soube que Jesus de Nazaré estava perto, começou a gritar: “Jesus, Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
48 Ya bidxyiꞌchi ziahan raꞌ bwiinn niꞌchin rahbi raꞌ ba loh ba: ―¡Biacadxyii! ¡Ayi rñiꞌ luꞌh ziꞌca! Per laꞌh ba mahzi ru jwersi rooꞌ ru cañiꞌ ba: ―¡Lliiꞌn guehtu Davihd, balahsastoꞌ luꞌh naꞌh!
48 Muitos lhe diziam aos brados: “Cale-se!”. Ele, porém, gritava ainda mais alto: “Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
49 Ya guzuhdxyiigah Jesuhs, chiꞌchi gunabwaꞌ Ñiꞌh gwacaꞌha raꞌ ba bwiinn chi ya rahbi raꞌ ba loh ba: ―Bazuhchihpa stoꞌ luꞌh, gwasuꞌnchii; yiꞌh cabwihdxyi ba.
49 Quando Jesus o ouviu, parou e disse: “Falem para ele vir aqui”. Então chamaram o cego. “Anime-se!”, disseram. “Venha, ele o está chamando!”
50 Ya lwehgu guleꞌcaa bwiinn chi lahdxi nin caa dihtsi ba tin gudxihxi ban loh yuh, chiꞌchi gwasuꞌnchii galluꞌn ba ya gwah ba hasta zuu Ñiꞌh,
50 Bartimeu jogou sua capa para o lado, levantou-se de um salto e foi até Jesus.
51 chiꞌchi rahbi Jesuhs loh ba: ―¿Xiniꞌca xclaaꞌdzi luꞌh guꞌnnahn pur yiꞌh? Chiꞌchi rahbi bwiinn nin rahca loh ñiꞌh chi: ―Mwehsu, xclaaꞌdzihn guunn luꞌh gwaꞌhahn.
51 “O que você quer que eu lhe faça?”, perguntou Jesus. O cego respondeu: “Rabi,
52 Chiꞌchi rahbi Ñiꞌh: ―Zahca guziaa luꞌh, laꞌh luꞌh biaca laasii gwachiistoꞌ luꞌh naꞌh. Ya hohra chi gahca biaca bizloh ba, ya zenaꞌhla ba laꞌh Jesuhs loh nehza.
52 Jesus lhe disse: “Vá, pois sua fé o curou”. No mesmo instante, o homem passou a ver e seguiu Jesus pelo caminho.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.