Lucas 19
Chichicapan Zapotec NT (ZPV_TBL) vs NVT
1 Ya chin badzihn Jesuhs rwaaꞌ guihdxyi Jericoh, gudiiꞌdxi Ñiꞌh galaayi guihdxyi chi.
1 Jesus entrou em Jericó e atravessava a cidade.
2 Guihdxyi chi gahca nuu tuhbi bwiinn nin laa Zaqueu; rricu duxa ba, rnabwaꞌ ba bwiinn raꞌ nin rusadxihlli impweestu.
2 Havia ali um homem rico chamado Zaqueu, chefe dos cobradores de impostos.
3 Ya guclaaꞌdzi ba dxiuꞌnbwaꞌ ba laꞌh Jesuhs, per ayi guhca ñwaꞌha ba laꞌh Jesuhs laasii rii ziahanrooꞌ bwiinn gadiidxi coma Zaqueu bwiinnllaꞌta ba.
3 Tentava ver Jesus, mas era baixo demais e não conseguia olhar por cima da multidão.
4 Lwehgu balluꞌn ba gwah ba delaanta hasta zohba tuhbi llaaꞌn yahga gurooꞌ nin laa sicohmoro nez tiidxi Jesuhs, chiꞌchi gucah ba lohon tin guhca bwaꞌha ba laꞌh Jesuhs.
4 Por isso, correu adiante e subiu numa figueira-brava, no caminho por onde Jesus passaria.
5 Ya chin guyaꞌloh gudiiꞌdxi Jesuhs riꞌchi bwaꞌha Ñiꞌh nez guiyaꞌ, chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh Zaqueu: ―Zaqueu, basiooba bieꞌta riꞌca tin nnadxyih gahca nahpa chadxiaꞌhnahn yihdzi luꞌh.
5 Quando Jesus chegou ali, olhou para cima e disse: “Zaqueu, desça depressa! Hoje devo hospedar-me em sua casa”.
6 Chiꞌchi bieꞌtagalluꞌn Zaqueu loh yahga chi tin zenee ba laꞌh Jesuhs par yihdzi ba, riahxi ba.
6 Sem demora, Zaqueu desceu e, com alegria, recebeu Jesus em sua casa.
7 Ya chin bwaꞌha snuhn bwiinn niꞌchi guzaꞌloh cañiꞌ tohnta raꞌ ba, rahbi raꞌ ba: ―Bwaꞌha laꞌJesuhs zedxiaꞌhan rwaaꞌ yihdzi bwiinn nin mahzi nahpa duhlda.
7 Ao ver isso, o povo começou a se queixar: “Ele foi se hospedar na casa de um pecador!”.
8 Chiꞌchi guzuꞌnchii Zaqueu delaanta loh Jesuhs, rahbi ba: ―Bwaꞌha Daada; gudiꞌhihn garoolda nin naꞌpahn guicaꞌha raꞌ bwiinn prohbi, ya sidela gulaꞌnaꞌhn laꞌh chyuulla cun guelrsaguiꞌhi nnah gusiaꞌgariin xmweeyi ba tahpa taantu pur nin basaguiꞌhihn laꞌh ba.
8 Enquanto isso, Zaqueu se levantou e disse: “Senhor, darei metade das minhas riquezas aos pobres. E, se explorei alguém na cobrança de impostos, devolverei quatro vezes mais!”.
9 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh ba: ―Nnadxyih gahca laꞌxtuhlda luꞌh basiaꞌpitiin neezaa xtuhlda bwiinn raꞌ nin nuu yihdzi luꞌh gusiaꞌpitiiñin laasii guchii luꞌh naa luꞌh xpwiinn guehtu Abrahn,
9 Jesus respondeu: “Hoje chegou a salvação a esta casa, pois este homem também é filho de Abraão.
10 laasii naꞌh naan Lliiꞌn Dxiohs nin naa ndxiꞌhw tin chiꞌhyihn bwiinn raꞌ nin cagañihchi pur xtuhlda raꞌ ba tin naꞌh guhldaꞌhraꞌn ba loh xtuhlda raꞌ ba.
10 Porque o Filho do Homem veio buscar e salvar os perdidos”.
11 Ya gaduhbi rigacaꞌdxiahga raꞌ bwiinn dxyiꞌdxyi raꞌ nin cañiꞌ Jesuhs, bwiiꞌyidxyiꞌdxyi lagaꞌh Ñiꞌh stuhbi cweenta loh raꞌ ba laasii laꞌ raꞌ ba zeegadzihn gahxula guihdxyi Jerusalehn nen coma laꞌh raꞌ ba ruhnn raꞌ ba lligaaba lwehgu saꞌloh guinabwaꞌ Jesuhs laasii laꞌ raꞌ ba gadzihnla guihdxyi Jerusalehn,
11 A multidão estava atenta ao que Jesus dizia. Então, como ele se aproximava de Jerusalém, contou-lhes uma parábola, pois o povo achava que o reino de Deus começaria de imediato.
12 chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―Guyuuꞌ tuhbi bwiinn, guyuuꞌ ba lahda tuhbi jwamihyi lasahca, ya biriaꞌh ba gwah ba stuhbi guihdxyi ziitu tin gaca ba rrehyi, ya chin guibiaꞌgarii ba chiꞌchi guinabwaꞌ ba guihdxyi chi.
12 Disse ele: “Um nobre foi chamado a um país distante para ser coroado rei e depois voltar.
13 Ya nnaaru guiriaꞌh ba yihdzi ba, gudihdxyixgah ba tsiꞌh xmooza ba tin gudiꞌhi ba tuhbigah mweeyi nin lasahca guicaꞌha raꞌ ba, chiꞌchi rahbi bwiinn chi loh raꞌ ba: “Gulguiꞌhnnee mweeyi riiꞌ guriꞌxi hasta chin gabiaꞌgariin stuhbi.”
13 Antes de partir, reuniu dez de seus servos e deu a cada um deles dez moedas de prata, dizendo: ‘Invistam esse dinheiro enquanto eu estiver fora’.
14 Ya bwiinn lahdxyi ba ayi guclaaꞌdzi raꞌ ba laꞌh ba, niꞌchin guxeꞌhla raꞌ ba paaldaa bwiinn nin zeguihtsi raꞌ: “Ayi xclaaꞌdzi nu gaca ba xrrehyi nu.”
14 Seu povo, porém, o odiava, e enviou uma delegação atrás dele para dizer: ‘Não queremos que ele seja nosso rei’.
15 Per nahpa guhca ba rrehyi, chiꞌchi gubiaꞌgarii ba lahdxyi ba. Ya chin gubiaꞌgarii ba, chiꞌchi gudihdxyi ba mooza raꞌ nin basiaꞌhannee ba mweeyi tin gacabwaꞌ ba blaacala cayuhnn raꞌn gahn.
15 “Depois de ser coroado, ele voltou e chamou os servos aos quais tinha confiado o dinheiro, pois queria saber quanto haviam lucrado.
16 Ya galoh bwiinn nin badiꞌhi ba mweeyi badzihn loh ba, chiꞌchi rahbi mooza chi: “Daada, laꞌxmweeyi luꞌh cayuhnn gahn tsiꞌh bwelta ziga naan.”
16 O primeiro servo informou: ‘Senhor, investi seu dinheiro, e ele rendeu dez vezes a quantia recebida.
17 Chiꞌchi rahbi rrehyi chi loh ba: “Bwen gahca; yiꞌh naa luꞌh tuhbi mooza bwen pur bwiꞌhnn luꞌh dziꞌn zaꞌca nee gulliaꞌyiꞌhn nin baniꞌhihn. Yannah guniꞌhihn dziꞌn guunn luꞌh, guinabwaꞌ luꞌh tsiꞌh guihdxyi.”
17 “‘Muito bem!’, disse o rei. ‘Você é um bom servo. Foi fiel no pouco que lhe confiei e, como recompensa, governará dez cidades.’
18 Chiꞌchi badzihn stuhbi mooza loh ba, chiꞌchi rahbi mooza chi: “Daada, xmweeyi luꞌh cayuhnn gahn gaꞌyu bwelta mahzi ziga naan.”
18 “O servo seguinte informou: ‘Senhor, investi seu dinheiro, e ele rendeu cinco vezes a quantia recebida’.
19 Chiꞌchi rahbi ba loh ba: “Yiꞌh guniꞌhihn dziꞌn guunn luꞌh guinabwaꞌ luꞌh gaꞌyu guihdxyi.”
19 “‘Muito bem!’, disse o rei. ‘Você governará cinco cidades.’
20 Chiꞌchi badzihn stuhbi mooza loh ba, chiꞌchi rahbi mooza chi: “Daada, laꞌxmweeyi luꞌh deeꞌ; guluꞌchaꞌyisiñin laꞌn tuhbi baschihn
20 “O terceiro servo, porém, trouxe de volta apenas a quantia recebida e disse: ‘Senhor, escondi seu dinheiro para mantê-lo seguro.
21 laasii bidxyihbihn yiꞌh pur naa luꞌh tuhbi bwiinn nadxiipa dxyiꞌdxyi. Racaꞌha luꞌh cohsa raꞌ nin ayi naa xteenn luꞌh, neezaa rataaꞌha luꞌh guiñaꞌh hasta ayi gulahchi luꞌh.”
21 Tive medo, pois o senhor é um homem severo. Toma o que não lhe pertence e colhe o que não plantou’.
22 Chiꞌchi rahbi rrehyi chi loh ba: “¡Mooza xihn mooza dxaaba! Cun sola dxyiꞌdxyi nin guñiꞌ luꞌh ca guꞌnnahn guelguxchiisi yiꞌh. Sidela nnah luꞌh naan tuhbi bwiinn nin nadxiipadxyiꞌdxyi nen nahgahca luꞌh racaꞌhahn nin ayi naa xteꞌnnahn nen nnaaza luꞌh rataaꞌhahn guiñaꞌh nin ayi naaza xteꞌnnahn,
22 “‘Servo mau!’, exclamou o senhor. ‘Suas próprias palavras o condenam. Se você sabia que sou homem severo, que tomo o que não me pertence e colho o que não plantei,
23 ¿xixnaa ayi bagasiaꞌhan luꞌh xmweeꞌyihnca baancu tin chin ñabiaꞌgariin ñacaꞌhañin cun garaa lliiꞌnan?”
23 por que não depositou meu dinheiro? Pelo menos eu teria recebido os juros.’
24 Chiꞌchi rahbi ba loh raꞌ nin rii riꞌchi: “Gulgacaꞌha mweeyi ca tin gulgadiꞌhin laꞌh bwiinn nin bwiꞌhnn gahn tsiꞌh taantu mahzi.”
24 “Então, voltando-se para os outros que estavam ali perto, o rei ordenou: ‘Tomem o dinheiro deste servo e deem ao que tem dez moedas.
25 Chiꞌchi rahbi raꞌ ba loh ba: “Daada, per laꞌba nahpala tsiꞌh mweeyi.”
25 “‘Mas senhor!’, disseram eles. ‘Ele já tem dez!’
26 Chiꞌchi rahbilagaꞌh rrehyi chi: “Niꞌchin nin ñaan loh tu, nin nahpa ziahanan niꞌchi gaca guicaꞌharun, ya nin nahpa gulliaꞌhan hasta nin ruhnn ba lligaaba nahpa ba gacaꞌhañin loh ba.
26 “Então o rei respondeu: ‘Sim, ao que tem, mais lhe será dado; mas do que nada tem, até o que tem lhe será tomado.
27 Ya garaa bwiinn nin bidxyiꞌchinee naꞌh nin ayi guclaaꞌdzi ñahcaꞌhn rrehyi loh raꞌ ñiꞌh, gultaꞌnee raꞌ ba riiꞌ tin gadxiinn tu laꞌh raꞌ ba delanta loon.”
27 E, quanto a esses meus inimigos que não queriam que eu fosse seu rei, tragam-nos aqui e executem-nos na minha presença’”.
28 Ya chin guyaꞌloh bwiiꞌyidxyiꞌdxyi Ñiꞌh dxyiꞌdxyi raꞌ chi, chiꞌchi biriaꞌh Ñiꞌh tin zee Ñiꞌh guihdxyi Jerusalehn.
28 Depois de contar essa história, Jesus prosseguiu rumo a Jerusalém.
29 Ya chin zegadzihn Ñiꞌh tuhbi guihdxyi nin laa Betfageh cun guihdxyi nin laa Betania, gahxu loh dahan nin laa Olivo chiꞌchi guxeꞌhla Ñiꞌh chiohpa xpwiinn Ñiꞌh,
29 Quando chegou a Betfagé e Betânia, próximo ao monte das Oliveiras, enviou dois de seus discípulos.
30 chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―Gulchee loh guihdxyi nin naa gahxuru, ya chin gadzihn tu riꞌchi, chiꞌchi gwaꞌha tu caduꞌh tuhbi buhrra nin nadxyiꞌbi nin nagahdxi gaca nadoꞌtiiꞌ. Gulgaxachi ma tin dxieꞌnee tu ma.
30 “Vão àquele povoado adiante”, disse ele. “Assim que entrarem, verão amarrado ali um jumentinho no qual ninguém jamais montou. Desamarrem-no e tragam-no para cá.
31 Ya sidela chyuulla guinaꞌbadxyiꞌdxyi loh tu: “¿Xixnaa guxachi tu buhrra ca?”, chiꞌchi gahbi tu loh ba: “Tuhbi bwiinn nin mahzi rnabwaꞌ cachiꞌhn ma tin tsiiba ba ma.”
31 Se alguém perguntar: ‘Por que estão soltando o jumentinho?’, respondam apenas: ‘O Senhor precisa dele’.”
32 Ya seguihdu ziaganee raꞌ chiꞌh ba ma, ya zigapaꞌ guñiꞌ Jesuhs guzohba xchiꞌdxyi Ñiꞌh guzahca raꞌ ba.
32 Eles foram e encontraram o jumentinho, exatamente como Jesus tinha dito.
33 Ya chin rigaxachi raꞌ ba buhrra chi, chiꞌchi gunabadxyiꞌdxyi raꞌ bwiinn nin naa xteenn ñiꞌh laꞌh ma, rahbi raꞌ ba: ―¿Xixnaa rigaxachi tu buhrra ca?
33 E, enquanto o desamarravam, seus donos perguntaram: “Por que estão soltando o jumentinho?”.
34 Chiꞌchi rahbi raꞌ ba: ―Dxugaxachi nu ma laasii tuhbi bwiinn nin mahzi rnabwaꞌ cachiꞌhn ba ma tin tsiiba ba ma.
34 Os discípulos responderam: “O Senhor precisa dele”.
35 Chiꞌchi baganee raꞌ ba ma hasta zuu Jesuhs, chiꞌchi badziiꞌba raꞌ ba xahba raꞌ ba dihtsi ma tin guzohba Jesuhs dihtsi ma.
35 Então trouxeram o jumentinho e lançaram seus mantos sobre o animal, para que Jesus montasse nele.
36 Ya chin zeezah Jesuhs loh neziuh nin zee Jerusalehn, zeedziꞌba Ñiꞌh buhrra chi, chiꞌchi gudxyihxi raꞌ ba xahba raꞌ ba loh neziuh tin gudiiꞌdxinee buhrriꞌhn chi laꞌh Ñiꞌh loh lahdxi raꞌ chi.
36 À medida que Jesus ia passando, as multidões espalhavam seus mantos ao longo do caminho diante dele.
37 Ya chin zegadzihn gahxuru Ñiꞌh loh dahan nin laa Olivo, zenaꞌhla paaldaa bwiinn laꞌh Jesuhs nin riachiistoꞌ Ñiꞌh laꞌh Ñiꞌh, chiꞌchi guzaꞌloh cañiꞌ raꞌ ba jweersi pur jweersirooꞌ nin nahpa Dxiohs. Ziꞌchi cañiꞌ raꞌ ba pur ziahan dziꞌn rooꞌ raꞌ nin bwaꞌha raꞌ ba bwiꞌhnn Jesuhs,
37 Quando ele chegou próximo à descida do monte das Oliveiras, seus seguidores começaram a gritar e a cantar enquanto o acompanhavam, louvando a Deus por todos os milagres maravilhosos que tinham visto.
38 neezaa cañiꞌ raꞌ ba: ―¡Bwiꞌnntaaꞌyi Dxiohs yihca rrehyi nin zeꞌ pura xcweenta Dxiohs; nnah dxyiiriistoꞌ Dxiohs nin nuu dxibaaꞌ laasii nnah laꞌJesuhs zeꞌ tin guinabwaꞌ Ñiꞌh pura xcweenta Dxiohs; yannah gachidiꞌtsi nu zuxchilli Dxiohs pur garaa nin bwiꞌhnn Ñiꞌh!
38 “Bendito é o Rei que vem em nome do Senhor! Paz no céu e glória nas maiores alturas!”.
39 Ya lahda raꞌ bwiinn chi rii nuhn bwiinn fariseu, ya chin bihn raꞌ ba xi riñiꞌ raꞌ bwiinn chi, chiꞌchi rahbi raꞌ ba loh Jesuhs: ―Mwehsu, guñiꞌ loh raꞌ bwiinn nin zeꞌnaꞌhla yiꞌh tin ayiru guiñiꞌ raꞌ ba ziꞌca.
39 Alguns dos fariseus que estavam entre a multidão disseram: “Mestre, repreenda seus seguidores por dizerem estas coisas!”.
40 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―Sidela laꞌh raꞌ bwiinn riiꞌ cwidxyii raꞌ ba, zibwidxaaꞌyoꞌba dxiah raꞌ nin zaa loh yuh xcweenta raꞌ ba.
40 Ele, porém, respondeu: “Se eles se calarem, as próprias pedras clamarão!”.
41 Ya chin zegadzihn gahxuru Jesuhs guihdxyi Jerusalehn, chin bwaꞌha Ñiꞌh guihdxyi chi, chiꞌchi guzaꞌloh biꞌn Ñiꞌh pur guihdxyi chi,
41 Quando Jesus se aproximou de Jerusalém e viu a cidade, começou a chorar.
42 chiꞌchi rahbi Ñiꞌh: ―¡Xixlaaxchimmatiiꞌ ayi gaann tu xi cohsa guunn tu tin cwidxyiistoꞌ tu! Per nnah nuulaꞌn cohsa chi par laꞌh tu,
42 “Como eu gostaria que hoje você compreendesse o caminho para a paz!”, disse ele. “Agora, porém, isso está oculto a seus olhos.
43 laasii zadzihn dxyih raꞌ chin gadzihn bwiinn raꞌ nin rdxyiꞌchinee laꞌh tu nee zuhnn raꞌ ba ziga tuhbi leeꞌ gadiidxi rwaaꞌ guihdxyi tin ayi gusaaꞌn raꞌ ba guiriaꞌh tu,
43 Chegará o tempo em que seus inimigos construirão rampas para atacar seus muros e a rodearão e apertarão o cerco por todos os lados.
44 nen cun nee chuꞌtii raꞌ ba lahda guihdxyi tin gucwih raꞌ ba garaa yuuꞌ cun garaa muhru nin nuu gadiidxi rwaaꞌ guihdxyi; ziꞌchi gunnee raꞌ ba laꞌh tu pur nin ayi biuꞌnbwaꞌ tu dxyih nin bieꞌguiaꞌha Dxiohs laꞌh tu.
44 Esmagarão você e seus filhos e não deixarão pedra sobre pedra, pois você não reconheceu que Deus a visitou.”
45 Ya chin badzihn Jesuhs loh guihdxyi Jerusalehn, chiꞌchi guyuꞌtii Ñiꞌh laꞌn guidoꞌrooꞌ ya bwaꞌha Ñiꞌh rii raꞌ bwiinn laꞌn guidoꞌ chi nin ruhnn raꞌ guriꞌxi, nee ayi rbwihdxyi-rnaaba raꞌ ba Dxiohs. Chiꞌchi guzohbaloh babweꞌhedxiaꞌhla Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba nez dihtsijwehra,
45 Então Jesus entrou no templo e começou a expulsar os que ali vendiam,
46 ya gaduhbi cagabweꞌhe Ñiꞌh laꞌh raꞌ ba, chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh raꞌ ba: ―Loh Xchihtsi Dxiohs caa raꞌ dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ: “Yiidzihn gaca tuhbi yuuꞌ hasta dxiꞌ tu tin cwidxyi-guinaaba tu naꞌh”, ¡ya laꞌh tu ruhnn tun zigazi tuhbi cwehva hasta riuuꞌ raꞌ gubaꞌn!
46 dizendo: “As Escrituras declaram: ‘Meu templo será casa de oração’, mas vocês o transformaram num esconderijo de ladrões!”.
47 Ya guillii-guillii cagaluuꞌyi Jesuhs laꞌn guidoꞌrooꞌ chi per bwiinn raꞌ nin rnabwaꞌ loh raꞌ bixohza neezaa bwiinn raꞌ nin ruluuꞌyi xlehyi Moisehs, neezaa bwiinnguuhla raꞌ cadxiꞌhyi raꞌ ba mohda tin chiinn raꞌ ba laꞌh Ñiꞌh,
47 Jesus ensinava todos os dias no templo, mas os principais sacerdotes, os mestres da lei e outros líderes do povo planejavam matá-lo.
48 per ayi bidxeela xa ñuhnn raꞌ ban laasii garaa raꞌ bwiinn rigacaꞌdxyiahga dziꞌtsi raꞌ ba xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
48 Contudo, não conseguiam pensar num modo de fazê-lo, pois o povo ouvia atentamente tudo que ele dizia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.