João 9
Chichicapan Zapotec NT (ZPV_TBL) vs NAA
1 Ya loh nin zeediiꞌdxi Jesuhs tuhbi lahta, bwaꞌha Ñiꞌh laꞌh tuhbi ndxiꞌhw nin ayi riin loh ñiꞌh desde chin guulaa ba,
1 Enquanto Jesus caminhava, viu um homem cego de nascença.
2 ya chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ xpwiinn Ñiꞌh loh Ñiꞌh, rahbi raꞌ ba: ―Mwehsu, ¿xixnaa guulaa bwiinn riiꞌ ayi riin loh ba? ¿Ta pur xtuhlda xcuzahn ba or pur xtuhlda gahca ba?
2 E os seus discípulos perguntaram: — Mestre, quem pecou para que este homem nascesse cego? Ele ou os pais dele?
3 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―Ayi pur xtuhlda dxiꞌ ba nin ayiza pur xtuhlda dxiꞌh xcuzahn ba; guulaa ba ziꞌca tin pur laꞌh ba guluuꞌyi Dxiohs nin gaca guunn Ñiꞌh pur laꞌh ba.
3 Jesus respondeu:
4 Ya gaduhbi nin naa radxyii nahpa guidiꞌhnn nuꞌh xtsiꞌn Bwiinn nin guluꞌnehza naꞌh laasii laꞌh gueꞌla zeꞌ chin ayi chyu gaca guunn dziꞌn,
4 É necessário que façamos as obras daquele que me enviou enquanto é dia; a noite vem, quando ninguém pode trabalhar.
5 ya gaduhbi nin nuuꞌhuhn loh guidxyiyuh riiꞌ naꞌh naan biaꞌñih loh guidxyiyuh riiꞌ.
5 Enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo.
6 Ya chin guyaꞌloh guñiꞌ Jesuhs dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ, chiꞌchi bachahn xihin Ñiꞌh loh yuh, ya cun xihin Jesuhs bwiꞌhnn Ñiꞌh nuhn bwen ya gudaꞌbi Ñiꞌhn loh bwiinn chi,
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu na terra, fez lama com a saliva e com a lama untou os olhos do cego.
7 ya chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh bwiinn nin ayi biin loh ñiꞌh chi: ―Gwachiꞌbi loh luꞌh loh estanque nin laa Siloeh. Ya riꞌchi gwachiꞌbi loh bwiinn chi, ya chin gubiaꞌgarii ba hasta zuu Jesuhs, laꞌh ba rahca la rwaꞌha.
7 Então disse ao cego: Siloé quer dizer “Enviado”. O cego foi, lavou-se e voltou vendo.
8 Ya xbisihn ba cun garaa raꞌ bwiinn raꞌ nin nuꞌnbwaꞌ laꞌh ba chin ayi biin loh ba cun chin guleꞌhe gahca za ba guhn, rahbi loh lasaaꞌ raꞌ bwiinn chi: ―¿Tayi dee dxiꞌh nin rzohba bweꞌhe guhn?
8 Então os vizinhos e os que antes o conheciam de vista, como mendigo, perguntavam: — Não é este o que ficava sentado pedindo esmolas?
9 Nuu raꞌ ba rahbi raꞌ ba: “Laꞌh ban”, ya snuhn raꞌ ba rahbi: “Ayi laꞌh dxiꞌh ban, nicala ziꞌchi rñah ba”, ya laꞌhgahca bwiinn nin ayi biin loh ñiꞌh chi rahbi: “Naꞌhan.”
9 Uns diziam: — É ele. Outros: — Não, mas se parece com ele. O homem dizia: — Sou eu.
10 Ya chiꞌchi rahbi raꞌ bwiinn chi loh ba: ―¿Xaalla guhca chiꞌh nnah rwaꞌha luꞌh?
10 Então lhe perguntaram: — Como foram abertos os seus olhos?
11 Chiꞌchi rahbi bwiinn chi: ―Laꞌh bwiinn nin laa Jesuhs, laꞌh ba bwiꞌhnn ba nuhn bwen gudaꞌbi ban loon, chiꞌchi nah ba loon: “Gwachiꞌbi loh luꞌh loh estanque nin laa Siloeh.” Ya guyaaꞌhahn, ya chin guyaꞌloh gudxiꞌbiꞌhn loon lwehgu guhca bwaꞌhahn.
11 Ele respondeu: — O homem chamado Jesus fez lama, passou nos meus olhos e disse: “Vá ao tanque de Siloé e lave-se.” Então fui, lavei-me e estou vendo.
12 Ya chiꞌchi rahbi raꞌ ba: ―¿Ca nuu ndxiꞌhw chi? Ya chiꞌchi rahbi bwiinn nin biaca loh ñiꞌh: ―Ayi gaꞌnnahn.
12 Eles perguntaram: — Onde está ele? Respondeu: — Não sei.
13 Chiꞌchi gwanee raꞌ ba laꞌh bwiinn nin biaca loh ñiꞌh chi loh raꞌ bwiinn fariseu,
13 Levaram aos fariseus aquele que antes era cego.
14 ya dxyih nin basiaca Jesuhs loh bwiinn chi naa dxyih nin ruziꞌlaaꞌdzi raꞌ bwiinn Israel, gudaꞌbi Ñiꞌh bwen loh ba, ya lwehgu ballaala loh ba,
14 E era sábado o dia em que Jesus fez a lama e lhe abriu os olhos.
15 ya chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ bwiinn fariseu loh bwiinn nin biaca loh ñiꞌh xa guhca biaca loh ba, ya chiꞌchi rahbi ba: ―Gudaꞌbi Jesuhs bwen loon ya chiꞌchi gudxiꞌbiꞌhn loon yannah laꞌn rwaꞌha.
15 Então os fariseus lhe perguntaram outra vez como podia ver. Ele respondeu: — Ele pôs lama sobre os meus olhos, lavei-me e estou vendo.
16 Ya chiꞌchi rahbi raꞌ paaldaa raꞌ bwiinn fariseu raꞌ chi: ―Nin bwiꞌhnn deeꞌ ayi naa ba xpwiinn Dxiohs, laasii ayi rahpadaa ba dxyih nin raziꞌlaaꞌdzi raꞌ nuꞌh. Ya snuhn raꞌ ba rahbi: ―Per ¿caalla gaca chiꞌh guunn ba dziꞌn rooꞌ sidela laꞌh ba naa ba tuhbi bwiinn duhlda? Ya ziꞌchi guhca chiohpa stoꞌ bwiinn raꞌ chi,
16 Por isso, alguns dos fariseus diziam: — Esse homem não é de Deus, porque não guarda o sábado. Mas outros diziam: — Como pode um homem pecador fazer sinais como estes? E houve divisão entre eles.
17 ya chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi laꞌgaꞌh raꞌ ba loh bwiinn nin biaca loh ñiꞌh chi: ―Pwihsi ziga biaca loh luꞌh, ¿xa rñiꞌ luꞌh pur bwiinn chi? Chiꞌchi rahbi bwiinn nin biaca loh ñiꞌh chi: ―Naꞌh rñiꞌn naa bwiinn chi tuhbi daada nin rñiꞌ xchiꞌdxyi Dxiohs.
17 De novo perguntaram ao cego: — O que você diz a respeito dele, uma vez que lhe abriu os olhos? Ele respondeu: — É um profeta.
18 Per laꞌh raꞌ bwiinn Israel raꞌ chi ayi riachiistoꞌ raꞌ ba dxieꞌpa bwiinn nin ayi biin loh ñiꞌh desde chin guulaa ba nee nnah rwaꞌha ba, ya hasta que no gudihdxyi raꞌ ba xcuzahn bwiinn chi,
18 Os judeus não acreditaram que ele tinha sido cego e que agora podia ver, enquanto não chamaram os pais dele
19 chiꞌchi gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ ba loh raꞌ xcuzahn ba squiiꞌ: ―¿Ta lliiꞌn tu deeꞌ? ¿Ta rñiꞌ tu ayi riin loh bi desde chin guulaa bi? ¿Xaloh chiꞌh nnah rwaꞌha bi?
19 e lhes perguntaram: — É este o filho de vocês, que vocês dizem que nasceu cego? Como é que agora ele está vendo?
20 Chiꞌchi rahbi raꞌ xcuzahn bi: ―Laꞌh nu riuꞌnbwaꞌ nu lliiꞌn nu laꞌh bi desde guulaa bi ayi biin loh bi,
20 Então os pais responderam: — Sabemos que este é o nosso filho e que nasceu cego,
21 per nnah ayi chyu gaann xa guhca biaca loh bi nee nin ayiza chyu gaann chyu basiaca loh bi. Gulguinaabadxyiꞌdxyi loh bi; baniin ca zuu bi, ya laꞌh bi guiñiꞌ bi loh tu chyu basiaca loh bi.
21 mas não sabemos como agora está vendo. E também não sabemos quem lhe abriu os olhos. Perguntem a ele, pois já tem idade e poderá falar por si mesmo.
22 Squiiꞌ guñiꞌ raꞌ xcuzahn bi laasii rdxyihbi raꞌ ba zahca raꞌ ba ziga biaꞌhan dxyiꞌdxyi bwiinn Israel raꞌ chi gabweꞌhedxiaꞌhla raꞌ ba laꞌn guidoꞌ chyu chiꞌzi bwiinn raꞌ nin guiñiꞌ Jesuhs naa Crixtu,
22 Os pais dele disseram isso porque estavam com medo dos judeus, pois estes já tinham combinado que, se alguém confessasse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 pwihsi pur niꞌchin rahbi raꞌ xcuzahn bwiinn chi: “Gulguinaabadxyiꞌdxyi loh bi, baniin ca zuu bi.”
23 Foi por isso que os pais dele disseram: “Ele já tem idade e poderá falar por si mesmo.”
24 Ya chiꞌchi gubiaꞌgarii gudihdxyi raꞌ ba bwiinn nin ayi biin loh ñiꞌh chi stuhbi tin rahbi raꞌ ba loh bi: ―Guñiꞌ loh nu dxyiꞌdxyi nin guchii paꞌh nez loh Dxiohs, laasii laꞌh nu naann nu laꞌh ndxiꞌhw chi naa ba tuhbi bwiinn duhlda.
24 Então chamaram, pela segunda vez, o homem que tinha sido cego e lhe disseram: — Diga a verdade diante de Deus; nós sabemos que esse homem é pecador.
25 Chiꞌchi rahbi bwiinn nin ayi bihn loh ñiꞌh chi: ―Naꞌh ayi gaꞌnnahn gu naa ba bwiinn duhlda o ayi naa ban, pwihsi nin naann dxiꞌhn ayi riin loon nee nnah laꞌn rwaꞌha.
25 Ele respondeu: — Se é pecador, não sei. Uma coisa sei: eu era cego e agora vejo.
26 Chiꞌchi rahbi raꞌ ba stuhbi: ―¿Xa bwiꞌhnnee ba yiꞌh? ¿Xa bwiꞌhnnee ba yiꞌh tin rwaꞌha luꞌh?
26 Perguntaram-lhe outra vez: — O que ele fez a você? Como lhe abriu os olhos?
27 Chiꞌchi rahbi bwiinn nin ayi biin loh ñiꞌh chi: ―Laꞌn guñiꞌ la loh tu, per ayi riachiistoꞌ tu xchiꞌdxyiꞌhn. ¿Xixnaa xclaaꞌdzi tu guiñiꞌñin stuhbi? ¿Ta nee laꞌh tu xclaaꞌdzi tu gaca tu xpwiinn ba?
27 Ele respondeu: — Já lhes disse, mas vocês não ouviram. Por que querem ouvir outra vez? Por acaso vocês também querem se tornar discípulos dele?
28 Chiꞌchi guñiꞌ tohnta raꞌ ba loh bwiinn chi rahbi raꞌ ba: ―¡Yiꞌh dela gaca luꞌh xpwiinn ndxiꞌhw chi, per laꞌh nu xpwiinn Moisehs naa nu!
28 Então o insultaram e lhe disseram: — Discípulo dele é você! Nós somos discípulos de Moisés.
29 Laasii laꞌh nu naann nu guñiꞌ Dxiohs loh Moisehs, per ziga niꞌchi, ¡nin ayi chyu gaann canehza biinloh niꞌchi!
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas este nem sabemos de onde é.
30 Ya chiꞌchi rahbi bwiinn nin ayi biin loh ñiꞌh chi: ―¿Xiilla deeꞌ? ¡Laꞌh tu ayi gaann tu canehza biinloh ba, per naꞌh laꞌh ba basiaca loon!
30 O homem respondeu: — É estranho que vocês não saibam de onde ele é, mas ele me abriu os olhos.
31 Pwihsi naann nuꞌh Dxiohs ayi rucaꞌdxiahga Ñiꞌh xchiꞌdxyi bwiinn nin naa raꞌ bwiinn duhlda; rucaꞌdxiahga si Ñiꞌh laꞌh raꞌ bwiinn nin riachiistoꞌ raꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyi Ñiꞌh cun nin ruzoꞌbadxiahga raꞌ xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
31 Sabemos que Deus não atende a pecadores. Pelo contrário, se alguém teme a Deus e pratica a sua vontade, a este atende.
32 Nin tuhbi nagahdxi saꞌbi dxyiꞌdxyi chyu bwiinn basiaca la loh tuhbi bwiinn nin guulaa dxieꞌpa.
32 Desde que o mundo existe, jamais se ouviu que alguém tenha aberto os olhos a um cego de nascença.
33 Sidela laꞌh ndxiꞌhw riiꞌ ayi zeꞌ ba pur xcweenta Dxiohs, ayi nuu ñuhnn ba nin tuhbi dziꞌn raꞌ riiꞌ.
33 Se este homem não fosse de Deus, não poderia ter feito nada.
34 Chiꞌchi rahbi raꞌ ba loh bwiinn chi: ―Yiꞌh desde guulaa luꞌh naa luꞌh bwiinn duhlda; ¿ta xclaaꞌdzi chiꞌh luꞌh guluuꞌyi luꞌh laꞌh nu? Chiꞌchi babweꞌhedxiaꞌhla raꞌ ba laꞌh bwiinn chi laꞌn guidoꞌ.
34 Mas eles disseram: — Você nasceu cheio de pecado e quer nos ensinar? E o expulsaram.
35 Ya chin bihn Jesuhs babweꞌhedxiaꞌhla raꞌ ba laꞌh bwiinn nin ayi biin loh ñiꞌh chi laꞌn guidoꞌ, niꞌchin chin badxiꞌloh Ñiꞌh laꞌh ba, chiꞌchi rahbi Ñiꞌh loh ba: ―¿Ta riachiistoꞌ luꞌh laꞌh Lliiꞌn Dxiohs nin naa ndxiꞌhw?
35 Jesus ouviu que eles tinham expulsado o homem. Ao encontrá-lo, perguntou:
36 Chiꞌchi rahbi bwiinn chi: ―Daada, gudxixteeꞌ loon cuun nin naa laꞌh ba tin chechiistoꞌn laꞌh ba.
36 Ele respondeu: — Quem é, Senhor, para que eu creia nele?
37 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh ba: ―Laꞌh luꞌh bwaꞌha la; naꞌh naan laꞌh ba, naꞌh nin cañiꞌ loh luꞌh riiꞌ.
37 E Jesus lhe disse:
38 Ya chiꞌchi bazuꞌnllihbi bwiinn chi loh Jesuhs, ya rahbi ba loh Ñiꞌh: ―Riachiistoꞌn yiꞌh, Daada.
38 Então ele afirmou: — Eu creio, Senhor! E o adorou.
39 Lwehgu rahbi Jesuhs: ―Naꞌh zeꞌldahn loh guidxyiyuh riiꞌ tin guꞌnnahn guelguxchisi, tin garaa raꞌ bwiinn raꞌ nin ayi riin raꞌ loh ñiꞌh gwaꞌha raꞌ ba, nee tin laꞌh za raꞌ bwiinn nin riin raꞌ loh raꞌ ñiꞌh dxiaꞌhan dxieꞌpa raꞌ ba.
39 Jesus continuou: —
40 Ya paaldaa raꞌ bwiinn fariseu raꞌ nin zuunee Ñiꞌh riꞌchi, chin bihn raꞌ ba dxyiꞌdxyi raꞌ riiꞌ, gunaabadxyiꞌdxyi raꞌ ba loh Ñiꞌh rahbi raꞌ ba: ―¿Ta zee loh xchiꞌdxyi chiꞌh luꞌh nee laꞌh nu naa nu dxieꞌpa?
40 Alguns dos fariseus que estavam perto dele perguntaram-lhe: — Por acaso também nós somos cegos?
41 Chiꞌchi rahbi Jesuhs loh raꞌ ba: ―Sidela laꞌh tu ñahca tu dxieꞌpa ayi xi duhlda ñahpa tu pur xtuhlda tu; per ziga rñiꞌ tu rahbi tu rwaꞌha tu, nahpa tu duhlda.
41 Jesus respondeu:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.