Atos 5

Chichicapan Zapotec NT (ZPV_TBL) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Per neezaa guyuuꞌ tuhbi ndxiꞌhw nin laa Ananías. Cheꞌhla ba biriaꞌlah Safihra, ya batooꞌ raꞌ ba tuhbi taaꞌha loh yuh.
1 Mas um homem chamado Ananias, casado com uma mulher que se chamava Safira, vendeu um terreno
2 Ananías riiꞌ biaꞌhanee ba nuhn mweeyi, ya snuhnan badiꞌhi ba laꞌh raꞌ pooxtla laasii xigaaba garoopa raꞌ ba guhca niꞌchi, ya lwehgu guhcabwaꞌ pooxtla garoolda si mweeyi yuh chi niꞌchi,
2 e só entregou uma parte do dinheiro aos apóstolos , ficando com o resto. E Safira sabia disso.
3 chiꞌchi rahbi Pehdru loh ba: ―Ananías, ¿xi naa bazoꞌbadxiahga luꞌh xchiꞌdxyi Satanahs nin rnabwaꞌ loh raꞌ bwiinndxaaba? Ayi Dxiohs si dxiꞌh guclaaꞌdzi luꞌh gusaguiꞌhi luꞌh sino que nee Spíritu Saantu xteenn Dxiohs, laasii biaꞌhannee luꞌh garoolda mweeyi nin batooꞌ luꞌh loh yuh.
3 Então Pedro disse a Ananias: — Por que você deixou Satanás dominar o seu coração? Por que mentiu para o Espírito Santo? Por que você ficou com uma parte do dinheiro que recebeu pela venda daquele terreno?
4 Chin gueꞌdu cayuhnn luꞌh lligaaba gutooꞌ luꞌh yuh chi ¿tayi xteenn dxiꞌh luꞌhn?, neezaa chin gucaꞌha luꞌh mweeyi nin gudooꞌ loh yuh chi, ¿tayi xteenn dxiꞌh luꞌhn? ¿Xi naa chiꞌh bwiꞌhnn luꞌh lligaaba laꞌn lastoꞌ luꞌh guñiꞌ luꞌh dxyiꞌdxyi xihn chi loh Dxiohs ayi loh dxiꞌh tuhbi ndxiꞌhw?
4 Antes de você vendê-lo, ele era seu; e, depois de vender, o dinheiro também era seu. Então por que resolveu fazer isso? Você não mentiu para seres humanos — mentiu para Deus!
5 Chin guyaꞌloh bihn Ananías dxyiꞌdxyi raꞌ nin guñiꞌ Pehdru, biaaba ba loh yuh guhchi ba. Ya garaa bwiinn nin bihn dxyiꞌdxyi raꞌ chi bidxyihbi duxa raꞌ ba.
5 Assim que ouviu isso, Ananias caiu morto; e todos os que souberam do que havia acontecido ficaram com muito medo.
6 Lwehgu gwabiiga nuhn biꞌnxtuhbi batuꞌbi raꞌ bi laꞌh Ananías lahdxi, chiꞌchi bagacaꞌtsi raꞌ bi laꞌh Ananías.
6 Então vieram alguns moços, cobriram o corpo de Ananias, levaram para fora e o sepultaram.
7 Pwehda guhca la chohnna hohra guhchi Ananías chin badzihn cheꞌhla ba nin laa Safihra, nin ayi gaann ba xi guzahca cheꞌhla ba.
7 A mulher de Ananias chegou umas três horas depois, sem saber do que havia acontecido com o marido.
8 Chiꞌchi rahbi Pehdru loh Safihra: ―Guñiꞌ, ¿ta batooꞌ tu xuh tu ziga prehsiu nin gunah tu gurihin? ―Uhn, ziga prehsiu nin gurihin batooꞌ nun ―rahbi Safihra loh Pehdru.
8 Aí Pedro perguntou a ela: — Me diga! Foi por este preço que você e o seu marido venderam o terreno? — Foi! — respondeu ela.
9 Chiꞌchi rahbi Pehdru loh Safihra: ―¿Xi naa bwiꞌhnn tu lligaaba ñusaguiꞌhi tu Spíritu Saantu xteenn Dxiohs? Rwaaꞌ leeꞌ laꞌh raꞌ nin bagacaꞌtsi laꞌh cheꞌhla luꞌh zieꞌ raꞌ. Nnah neezaa yiꞌh chegacaꞌtsi raꞌ bi.
9 Então Pedro disse: — Por que você e o seu marido resolveram pôr à prova o Espírito do Senhor? Os moços que acabaram de sepultar o seu marido já estão lá na porta e agora vão levar você também.
10 Lwehgu biaaba Safihra loh yuh guhchi za ba. Ya chin badzihn raꞌ biꞌnxtuhbi raꞌ chi stuhbi bwaꞌha raꞌ bi guhchi Safihra, chiꞌchi lwehgu gahca bagacaꞌtsi raꞌ bi laꞌh ba cweeꞌ hasta bigaꞌtsi cheꞌhla ba.
10 No mesmo instante ela caiu morta aos pés de Pedro. Os moços entraram e, vendo que ela estava morta, levaram o corpo dela e o sepultaram ao lado do marido.
11 Ya garaa xpwiinn Jesucristu bidxyihbi duxa raꞌ ba, cun neezaa bwiinn raꞌ nin luꞌh bihn cohsa raꞌ riiꞌ bidxyihbi za raꞌ ba.
11 E toda a igreja e todos aqueles que souberam disso ficaram apavorados.
12 Ziahan raꞌ dziꞌn rooꞌ cun milahgru raꞌ bwiꞌhnn raꞌ pooxtla nezloh raꞌ bwiinn guihdxyi. Ya badxaꞌgalasaaꞌ raꞌ xpwiinn Jesucristu laꞌn curdohra xteenn Salomohn, per tuhsi naa xigaaba raꞌ ba.
12 Os apóstolos faziam muitos milagres e maravilhas entre o povo, e os seguidores de Jesus se reuniam no Alpendre de Salomão .
13 Guyuuꞌ ziahan bwiinn nin adxi bachaꞌga loh raꞌ xpwiinn Jesucristu laasii bidxyihbi raꞌ ba guchaꞌga raꞌ ba laꞌh raꞌ ba. Ya bwiinn guihdxyi raꞌ chi guñiꞌ zaꞌca duxa raꞌ ba laꞌh xpwiinn Jesucristu.
13 Ninguém de fora tinha coragem de se juntar ao grupo deles, mas o povo falava muito bem deles.
14 Nee laꞌn dxyih gahca raꞌ chi gudahla duxa raꞌ bwiinn nin riachiistoꞌ ñiꞌh xchiꞌdxyi Jesucristu, ndxiꞌhw gunnaꞌh.
14 Uma multidão de homens e mulheres também creu no Senhor e veio aumentar ainda mais o grupo.
15 Ya hasta guleꞌhe raꞌ ba bwiinn nin rahcalluꞌhu raꞌ loh neziuh, tin chin tiidxi Pehdru gahxu hasta naꞌ raꞌ bwiinn nin rahcalluꞌhu chi mas xpacaala Pehdru tiidxi yihca raꞌ ba, tin dxiaca raꞌ ba.
15 Por causa dos milagres que os apóstolos faziam, as pessoas punham os doentes nas ruas, em camas e esteiras. Faziam isso para que, quando Pedro passasse, pelo menos a sua sombra cobrisse alguns deles.
16 Ziahan bwiinn raꞌ nin zeꞌ stuhbi guihdxyi badzihn raꞌ ba guihdxyi Jerusalehn, zeꞌnee raꞌ ba bwiinn raꞌ nin cayahca lluꞌhu cun bwiinn raꞌ nin nuu bwiinndxaaba laꞌn lastoꞌ ñiꞌh, ya cun xquelrnabwaꞌ Jesucristu basiaca raꞌ pooxtla laꞌh raꞌ bwiinn nin rahcalluꞌhu babweꞌheza raꞌ ba bwiinndxaaba laꞌn lastoꞌ raꞌ bwiinn raꞌ chi.
16 Multidões vinham das cidades vizinhas de Jerusalém trazendo os seus doentes e os que eram dominados por espíritos maus, e todos eram curados.
17 Chiꞌchi bidxyiꞌchi bixohza nin rnabwaꞌ cun lasaaꞌ ba nin laa Saduseu raꞌ, laasii cayantsiiꞌhi bwiinn guihdxyi laꞌh pooxtla raꞌ chi pur nin cagasiaca raꞌ ba bwiinn raꞌ nin rahcalluꞌhu.
17 Então o Grande Sacerdote e todos os seus companheiros, que eram do partido dos saduceus , ficaram com inveja dos apóstolos e resolveram fazer alguma coisa.
18 Niꞌchin gunaꞌzu raꞌ ba pooxtla raꞌ tin basieꞌw raꞌ ba laꞌh raꞌ ba laꞌn lahtsi dxiꞌba,
18 Prenderam os apóstolos e os puseram na cadeia.
19 per gueꞌla chi gahca gwah tuhbi aanjla Dxiohs rwaaꞌ lahtsi dxiꞌba chi tin babweꞌhe ba laꞌh raꞌ pooxtla laꞌn lahtsi dxiꞌba chi, chiꞌchi rahbi aanjla chi loh raꞌ ba:
19 Mas naquela noite um anjo do Senhor abriu os portões da cadeia, levou os apóstolos para fora e disse:
20 ―Gulcheh guidoꞌ rooꞌ tin riꞌchi gulguiñiꞌ loh raꞌ bwiinn xa gaca guibahannee raꞌ ba Dxiohs par tuꞌpazi.
20 — Vão para o Templo e anunciem ao povo tudo a respeito desta nova vida.
21 Chin bihn raꞌ ba xchiꞌdxyi aanjla chi, chin barah gueꞌla rsiiyidoꞌ guyuuꞌnehza raꞌ ba zee raꞌ ba laꞌn guidoꞌ rooꞌ tin riꞌchi baluuꞌyi raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs laꞌh raꞌ bwiinn. Ya bixohza ninluꞌh rnabwaꞌ cun bwiinn guhla raꞌ badxaꞌga lasaaꞌ raꞌ ba cun guxchiisi xteenn guidoꞌ, neezaa garaa raꞌ guxchiisi xteenn raꞌ bwiinn Israel. Chiꞌchi gunabwaꞌ raꞌ ba zeecaꞌha raꞌ guixaꞌga laꞌh raꞌ pooxtla ninluꞌh ñieꞌw laꞌn lahtsi dxiꞌba.
21 Os apóstolos obedeceram e no dia seguinte, bem cedo, entraram no pátio do Templo e começaram a ensinar. Então o Grande Sacerdote e os seus companheiros chamaram os líderes do povo para uma reunião do
22 Chin badzihn raꞌ guixaꞌga rwaaꞌ lahtsi dxiꞌba, bwaꞌha raꞌ ba laꞌn lahtsi dxiꞌba chi, ayila chyu nuu laꞌn lahtsi dxiꞌba chi, chiꞌchi gubiaꞌgarii raꞌ ba baganee raꞌ ba dxyiꞌdxyi loh raꞌ guxchiisi nin rnabwaꞌ, rahbi raꞌ ba:
22 Porém, quando os guardas chegaram lá, não encontraram os apóstolos. Então voltaram para o lugar onde o Conselho estava reunido
23 ―Chin badzihn nu rwaaꞌ lahtsi dxiꞌba laꞌn ñeꞌwdziꞌtsi gahca neezaa suldahdu raꞌ nin riiyahpaa rwaaꞌ lahtsi dxiꞌba chi laꞌh raꞌ ba rii gahca raꞌza, chiꞌchi baxaala nu rwaaꞌ chi per ayi chyu nuula laꞌn chi.
23 e disseram: — Nós fomos até lá e encontramos a cadeia bem-fechada, e os guardas vigiando os portões; mas, quando os abrimos, não achamos ninguém lá dentro.
24 Chin bihn bixohza nin rnabwaꞌ cun capitahn nin luꞌh rnabwaꞌ laꞌh raꞌ guixaꞌga xteenn guidoꞌ rooꞌ, neezaa raꞌ bixohza, bwiꞌhnn chiohpa stoꞌ raꞌ ba, rahbi loh lasaaꞌ raꞌ ba: ―¿Xi niꞌca guhca? ¿Xa niꞌca gaca nnah? ―rahbi raꞌ ba.
24 Quando os chefes dos sacerdotes e o chefe da guarda do Templo ouviram isso, ficaram sem saber o que pensar sobre o que havia acontecido com os apóstolos.
25 Chiꞌchi badzihn tuhbi ndxiꞌhw, rahbi ba loh raꞌ ba: ―Ndxiꞌhw raꞌ nin basieꞌw tu laꞌn lahtsi dxiꞌba, laꞌraꞌba rii laꞌn guidoꞌ rooꞌ, cagaluuꞌyi raꞌ ba bwiinn ―rahbi ndxiꞌhw chi.
25 Nesse momento chegou alguém, dizendo: — Escutem! Os homens que vocês prenderam estão lá no pátio do Templo ensinando o povo!
26 Chiꞌchi zeenee capitahn nin rnabwaꞌ laꞌh raꞌ guixaꞌga xteenn guidoꞌ rooꞌ tin bagalliꞌhi raꞌ ba pooxtla raꞌ chi, per ayi basaꞌcazii raꞌ ba pooxtla raꞌ chi laasii rdxyihbi raꞌ ba ñucaꞌh raꞌ bwiinn dxiah yihca raꞌ ba.
26 Então o chefe da guarda do Templo e os seus homens saíram e trouxeram os apóstolos. Mas não os maltrataram porque tinham medo de serem apedrejados pelo povo.
27 Chin badzihnnee raꞌ ba pooxtla raꞌ chi, guhdzi raꞌ ba cwiih raꞌ ba nezloh raꞌ guxchiisi xteenn Israel, chiꞌchi guñiꞌ bixohza nin rnabwaꞌ,
27 Depois puseram os apóstolos em frente do Conselho. E o Grande Sacerdote disse:
28 rahbi ba loh raꞌ pooxtla: ―¿Tayi ba banabwaꞌdxiꞌh nu laꞌhtu tin ayiru guiñiꞌ tu xchiꞌdxyi Jesucristu? ¿Xixnaa chiꞌh nnah zeezahtiiꞌ tu cagaluuꞌyi tun laꞌh raꞌ bwiinn guihdxyi Jerusalehn laasii laꞌhtu xclaaꞌdzi tu gucaꞌchiah tu laꞌhnu bachidxiinn nu Jesucristu?
28 — Nós ordenamos que vocês não ensinassem nada a respeito daquele homem. E o que foi que vocês fizeram? Espalharam esse ensinamento por toda a cidade de Jerusalém e ainda querem nos culpar pela morte dele!
29 Chiꞌchi rahbi Pehdru cun pooxtla raꞌ loh raꞌ ba: ―Nnah nahpaa gazoꞌbadxiahga nu xchiꞌdxyi Dxiohs xlawaaꞌha gazoꞌbadxiahga nu xchiꞌdxyi raꞌ tu.
29 Então Pedro e os outros apóstolos responderam: — Nós devemos obedecer a Deus e não às pessoas.
30 Laꞌhtu gudxiinn tu Jesucristu laasii bacaꞌh tu Ñiꞌh loh cruhzi. Ya Xchiohs xtatita roo nuꞌh bataꞌh laꞌh Ñiꞌh loh raꞌ bwiinnguuchi.
30 Os senhores crucificaram Jesus, mas o Deus dos nossos antepassados o ressuscitou.
31 Nnah laꞌh Ñiꞌh bazuh xlahdu derehchu Xtaada Dxiohs Ñiꞌh nin rnabwaꞌ llaaꞌndxibaaꞌ tin gucaꞌha Ñiꞌh guelrnabwaꞌ laasii guinabwaꞌza Ñiꞌh nee cun neezaa xclaaꞌdzi Ñiꞌh guibiaꞌcaa xtuhlda garaa raꞌ bwiinn Israel cun xclaaꞌdziza Ñiꞌh gusaguꞌdzi lastoꞌ raꞌ ba.
31 E Deus o colocou à sua direita como Líder e Salvador, para dar ao povo de Israel oportunidade de se arrepender e receber o perdão dos seus pecados.
32 Bidiaꞌhaloh nu xi bwiꞌhnn Dxiohs, niꞌchin zeezah cagaluuꞌyi nu xchiꞌdxyi Jesucristu, nee Spíritu Saantu xteenn Dxiohs cagaluuꞌyi laꞌhnu guchiipaꞌcaa xcweenta dxyiꞌdxyi raꞌ nin raluuꞌyi nu cun neezaa cohsa nin bidiaꞌhaloh nu, nee bwiinn nin gaguuꞌdzistoꞌ raꞌñiꞌh zudiꞌhi Dxiohs Spíritu Saantu laꞌh raꞌ garaa bwiinn nin guzoꞌbadxiahga xchiꞌdxyi Ñiꞌh.
32 Nós somos testemunhas de tudo isso — nós e o Espírito Santo, que Deus dá aos que lhe obedecem.
33 Chin bihn raꞌ guxchiisi dxyiꞌdxyi raꞌ chi, bidxyiꞌchi duxa raꞌ ba laasii badiꞌhi raꞌ ba cweenta duhlda roo nahpaa raꞌ ba, ya xclaaꞌdzi raꞌ ba ñidxiinn raꞌ ba pooxtla raꞌ.
33 Quando os membros do Conselho ouviram isso, ficaram com tanta raiva, que resolveram matar os apóstolos.
34 Chiꞌchi gwasuꞌnchii tuhbi ndxiꞌhw nin laa Gamaliel nin luꞌh naa tuhbi fariseu nin ruluuꞌyi lehyi xteenn Moisehs, ya ziahan bwiinn rucaꞌdxiahga xchiꞌdxyi ba. Chiꞌchi gunabwaꞌ Gamaliel bariaꞌh raꞌ pooxtla laꞌn yuuꞌ chi tuhbi carrih.
34 Mas levantou-se um dos membros do Conselho, um fariseu chamado Gamaliel, que era um mestre da Lei respeitado por todos. Ele mandou que levassem os apóstolos para fora e os deixassem ali um pouco.
35 Chiꞌchi rahbi Gamaliel loh raꞌ bixohza cun bwiinn raꞌ nin rii riꞌchi: ―Yuꞌbitu bwiinn Israel raꞌ, gulguiꞌhnn zaꞌca lligaaba xa niꞌca xclaaꞌdzi tu guunnee tu ndxiꞌhw raꞌ riiꞌ.
35 Então disse ao Conselho: — Homens de Israel, cuidado com o que vão fazer com estes homens.
36 Gulgazaꞌstoꞌ tu nagahdxi gaca xchih guyuuꞌ tuhbi ndxiꞌhw nin laa Teudas, rahbi ba rnabwaꞌ duxa ba, gwanaꞌhla za tahpa gaywaꞌh bwiinn laꞌhba, nee guhchi si ba nezii nee ziꞌchi bidiꞌchii garaa raꞌ xpwiinn ba ya ayiru xi bwiꞌhnn raꞌ xpwiinn ba.
36 Há pouco tempo apareceu um homem chamado Teudas, que se dizia muito importante e que com isso conseguiu reunir quatrocentos seguidores. Mas ele foi morto, todos os seus seguidores foram espalhados, e a revolta dele fracassou.
37 Ya laꞌn yihza nin guyuuꞌ seensu, biriaꞌhza Judas nin zeꞌ Galilea. Ya ziahan za bwiinn nin gwanaꞌhla laꞌhba, nee guhchiza ba ya ziꞌchi gahca nezii nee ziꞌchi za bidiꞌchi za xpwiinn ba.
37 Depois disso apareceu Judas, o Galileu, na época do recenseamento. Este também conseguiu juntar muita gente, mas foi morto, e todos os seus seguidores foram espalhados.
38 Nnah rñiꞌn gulguiriaꞌhcaa, gulgasaaꞌn ndxiꞌhw raꞌ riiꞌ, laasii sidelaa xcweenta si raꞌ ba rñiꞌ raꞌ ba zahca ñichilohon,
38 Portanto, neste caso de agora, não façam nada contra estes homens. Deixem que vão embora porque, se este plano ou este trabalho vem de seres humanos, ele desaparecerá.
39 per sidelaa xtsiꞌn Dxiohsan cayuhnn raꞌ ba, adxi guunn tu gahn gucweꞌza tu xtsiꞌn Dxiohs niꞌchin rñiꞌn gulguiꞌhnn lligaaba tin ayi guidxiꞌhyi nuꞌh xa guidxyihldxinee nuꞌh yuꞌbi Dxiohs nin rnabwaꞌ llaaꞌndxibaaꞌ.
39 Mas, se vem de Deus, vocês não poderão destruí-lo, pois neste caso estariam lutando contra Deus. E o Conselho aceitou a opinião de Gamaliel.
40 Ya garaa raꞌ ba gwasaa raꞌ ba dxyiꞌdxyi raꞌ nin guñiꞌ Gamaliel, niꞌchin mejor gudihdxyi si raꞌ ba laꞌh raꞌ pooxtla gunaaba raꞌ ba gucaꞌyahga raꞌ pooxtla neezaa gunabwaꞌ raꞌ ba ayiru cheezah guiñiꞌ raꞌ pooxtla xchiꞌdxyi Jesucristu, chiꞌchi bataꞌh raꞌ ba laꞌh raꞌ pooxtla.
40 Então chamaram os apóstolos e os chicotearam; e aí mandaram que nunca mais falassem nada a respeito de Jesus. Depois os soltaram.
41 Ya seguihdu gulaꞌh raꞌ ba loh raꞌ guxchiisi neezaa riahxi duxa raꞌ ba laasii bwiꞌhnn lasahca Dxiohs laꞌh raꞌ ba pur nin batiꞌdxiloh raꞌ ba trabahjw xcweenta Jesucristu.
41 Os apóstolos saíram do Conselho muito alegres porque Deus havia achado que eles eram dignos de serem insultados por serem seguidores de Jesus.
42 Ya guillii-guillii xchiꞌdxyi chiꞌhsi Jesucristu baluuꞌyi raꞌ ba laꞌn guidoꞌ rooꞌ neezaa rwaaꞌ yihdzi raꞌ bwiinn bagaluuꞌyi raꞌ ba xchiꞌdxyi Dxiohs cun rahbiza raꞌ ba loh raꞌ bwiinn: ―Jesuhs naa Crixtu nin cabweeza tu.
42 E, todos os dias, no pátio do Templo e de casa em casa, eles continuavam a ensinar e a anunciar a boa notícia a respeito de Jesus, o Messias .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.