João 1
Lachixío Zapotec NT (ZPL_TBL) vs NTLH
1 Ante nú quixie iliulabe nzula tucu enu neca bedichiaꞌ, nu liꞌinu nzulanu cuna Diose nu necanu Diose.
1 No começo aquele que é a Palavra já existia. Ele estava com Deus e era Deus.
2 Liꞌinu enu neca bedichiaꞌ nzulanu cuna Diose ante nú quixie iliulabe.
2 Desde o princípio, a Palavra estava com Deus.
3 Ye beenú nuꞌ equie cuendaꞌ liꞌinu ungacheꞌ bee nucuaꞌ. Nu niꞌtucu bee lunú nuꞌ lá acacheꞌ tunu leca liꞌinu.
3 Por meio da Palavra, Deus fez todas as coisas, e nada do que existe foi feito sem ela.
4 Liꞌinu rluꞌcunu elunehuañi, nu elunehuañicuaꞌ neca ellieꞌe para lu yebee bene iliulabe.
4 A Palavra era a fonte da vida, e essa vida trouxe a luz para todas as pessoas.
5 Nu ellieꞌe cuaꞌ rduꞌllieꞌe lubee bene mase nú necabe nzu elliebacuꞌbeei, pero lá riꞌi nú natsacabecuaꞌ ana lu ellieꞌecuaꞌ.
5 A luz brilha na escuridão, e a escuridão não conseguiu apagá-la.
6 Uhuañi tucu bene enu lee Juan, enu ucañi Diose,
6 Houve um homem chamado João, que foi enviado por Deus
7 para nú ungalla enu udixiuleꞌe equie cuendaꞌ ellieꞌ Diose nu liꞌilla udixiuleꞌella nucuaꞌ para nú chili arquiꞌ yebee bene ellieꞌe cuaꞌ.
7 para falar a respeito da luz. Ele veio para que por meio dele todos pudessem ouvir a mensagem e crer nela.
8 Pero la aca Juan ellieꞌ Diose, ungatsialla enu ubeꞌtatixiuleꞌe lubee bene equie cuendaꞌ ellieꞌecuaꞌ.
8 João não era a luz, mas veio para falar a respeito da luz,
9 Xne enu mero neca ellieꞌecuaꞌ, rduꞌllieꞌenu elliebacuꞌ yebee bene iliulabe, nu ubeꞌtalanu lu iliulabe quieꞌ.
9 a luz verdadeira que veio ao mundo e ilumina todas as pessoas.
10 Liꞌinu ubeꞌtanu lu iliulabe, nu añinzuca nú equie cuendaꞌ liꞌinu ungacheꞌ iliulabe, pero né zela bee bene iliulabe achuꞌlubeei liꞌinu tucu nú riala nú achuꞌlubeei liꞌinu.
10 A Palavra estava no mundo, e por meio dela Deus fez o mundo, mas o mundo não a conheceu.
11 Ubeꞌtanu lubee bene lachinu, nu né riꞌibeei caso liꞌinu.
11 Aquele que é a Palavra veio para o seu próprio país, mas o seu povo não o recebeu.
12 Pero yebee bene enu uriꞌi caso liꞌinu cuna nú uyalí arquiꞌ liꞌinu, liꞌinu uriꞌinu nú neca beella lliꞌñi Diose.
12 Porém alguns creram nele e o receberam, e a estes ele deu o direito de se tornarem filhos de Deus.
13 Nu neca beella lliꞌñi Diose, nu la necane equie cuendaꞌ nú neca beella lliꞌñi bene iliulabe, urre nú niarquiꞌ bene urre rriꞌi bee bene elliebacuꞌ nú luꞌcu bene enduꞌ sino que lunú nzelíla arquiꞌbeella liꞌinu neca beella lliꞌñinu.
13 Eles não se tornaram filhos de Deus pelos meios naturais, isto é, não nasceram como nascem os filhos de um pai humano; o próprio Deus é quem foi o Pai deles.
14 Liꞌinu enu neca bedichiaꞌ unganu bene, nu uhuañinu lu iliulabe cuna liaꞌahua, llene neca elusecaꞌnu, uninu puro nú neli neca. Liꞌiru ulañiꞌru lunú rnibiyaꞌnu nu uyucunu elurnibiyaꞌ, xne liꞌitsianu necanu Lliꞌñi eꞌcu Diose.
14 A Palavra se tornou um ser humano e morou entre nós, cheia de amor e de verdade. E nós vimos a revelação da sua natureza divina, natureza que ele recebeu como Filho único do Pai.
15 Chenu udixiuleꞌe Juan equie cuendaꞌ liꞌinu lubee bene, liꞌilla unilla: ―Jesuse quieꞌ neca enu unia chenu unia luhua nú enu nzeꞌta lulá máse neca equienu luquela liꞌá, xne hasta huaꞌtu nzulanu luquela liꞌá.
15 João disse o seguinte a respeito de Jesus: — Este é aquele de quem eu disse: “Ele vem depois de mim, mas é mais importante do que eu, pois antes de eu nascer ele já existia.”
16 Chiquiꞌ llene neca elusecaꞌnu luaꞌahua, yebichia riucuaꞌahua ye eluxeneꞌnu nú rliquiꞌnu luyeaꞌahua.
16 Porque todos nós temos sido abençoados com as riquezas do seu amor, com bênçãos e mais bênçãos.
17 Equie cuendaꞌ Moisés uliquiꞌ Diose leyꞌnu luaꞌahua. Pero equie cuendaꞌ Jesucristo uriꞌi nzeꞌcaꞌahua beyaꞌ xa neca elusecaꞌnu luaꞌahua, nu uriaꞌahua beyaꞌ ta nú neli neca.
17 A lei foi dada por meio de Moisés, mas o amor e a verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 Niꞌtucu bene leca xunga ulañiꞌ Diose, tucutsia Lliꞌñinu enu nzucu cuna liꞌinu ulubeꞌ luaꞌahua xa neca Diose.
18 Ninguém nunca viu Deus. Somente o Filho único, que é Deus e está ao lado do Pai, foi quem nos mostrou quem é Deus.
19 Chequie desde Jerusalén bee usticiaꞌ bee bene Israel, uxeꞌla beella bee uleꞌya cuna chiucu chuna bee bene Levitas para nú uya beella lu Juan Bautista unidichiaꞌ beella nú ti necalla.
19 Os líderes judeus enviaram de Jerusalém alguns sacerdotes e levitas para perguntarem a João quem ele era.
20 Nu liꞌilla unilla ye nú neli neca lubeella, nu unilla: ―Liꞌá la neca Cristo.
20 João afirmou claramente: — Eu não sou o
21 Che unidichiaꞌ zeca beella lu Juan: ―¿Ti necalu che? ¿Liꞌilu necalu Elías la? Nu ucuaquilla: ―Laca bene zeꞌe. Nu unibeella lulla: ―¿Urre liꞌilu necalu profeta enu nzu nú nzeꞌta la? Nu ucuaquilla lubeella: ―Laca bene zeꞌe.
21 Eles tornaram a perguntar: — Então, quem é você? Você é Elias? — Não, eu não sou! — respondeu João. — Você é o — Não! — respondeu ele.
22 Nu unibeella lulla: ―¿Ti necalu che? Xne rquiꞌña nú nzeyuru resuna lubee bene enu uxeꞌla liꞌiru. ¿Udixiuleꞌe luru ti necalu?
22 Aí eles disseram a João: — Diga quem é você para podermos levar uma resposta aos que nos enviaram. O que é que você diz a respeito de você mesmo?
23 Chequie uni Juan lubeella: ―Liꞌá neca tucu enu juerte rixiali lu tucu dañi achi elu lecati nucuaꞌa: “Ulihua inziuꞌ Diose Pa liñibe” ―tucu nú uni profeta Isaías hasta huaꞌtu.
23 João respondeu, citando o profeta Isaías: — “Eu sou aquele que grita assim no deserto: preparem o caminho para o Senhor passar.”
24 Chequie bee bene enu uxeꞌla bee fariseo para nú nzebedichiaꞌnu Juan,
24 Os que foram enviados eram do grupo dos fariseus ;
25 nú unedichiaꞌ beella lu Juan: ―Tunu lacalu Cristo, niꞌ Elías, niꞌ profeta enu nzu nú nzeꞌtalá, ¿xiquie nú rrinzalu bee bene che?
25 eles perguntaram a João: — Se você não é o Messias, nem Elias, nem o Profeta que estamos esperando, por que é que você batiza?
26 Che ucuaqui Juan nú unilla lubeella: ―Liꞌá rrinza bee bene cuna inza, pero letahua nzu tucu enu lascaꞌ chuluhua,
26 João respondeu: — Eu batizo com água, mas no meio de vocês está alguém que vocês não conhecem.
27 nu liꞌinu necanu enu nzeꞌta lulá, nu niꞌ nú hua lucunu la yalaa, xne liꞌinu maselá neca equienu luquela liꞌá.
27 Ele vem depois de mim, mas eu não mereço a honra de desamarrar as correias das sandálias dele.
28 Yebee nucuaꞌ unga tucu luhuare elu lee Betábara, stucu chú reꞌcu Jordán, elu urinza Juan bee bene.
28 Isso aconteceu no povoado de Betânia, no lado leste do rio Jordão, onde João estava batizando.
29 Chenu uyeꞌe luyuu stucu bichia, ulañiꞌ Juan nú nzeꞌtabica Jesuse elu nzulla, nu unilla: ―¡Ubiꞌyacuruhua, benequieꞌ neca Corderoꞌ Diose enu chila stula bee bene iliulabe!
29 No dia seguinte, João viu Jesus vindo na direção dele e disse: — Aí está o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo!
30 Equie cuendaꞌ liꞌinu unia luhua chenu unia: “Lulá nzeꞌta tucu bene enu másela neca equie lua, xne hasta huaꞌtu nzulanu luquela liꞌá.”
30 Eu estava falando a respeito dele quando disse: “Depois de mim vem um homem que é mais importante do que eu, pois antes de eu nascer ele já existia.”
31 Niꞌ liꞌá lá riꞌá beyaꞌ nú liꞌinu necanu enu nzu nú nzeꞌta, pero liꞌá uriñaa para nú rinza bee bene cuna inza para nú chulu bee bene Israel liꞌinu.
31 Eu mesmo não sabia quem ele era, mas vim, batizando com água para que o povo de Israel saiba quem ele é.
32 Leꞌca uni Juan lubeei: ―Liꞌá ulañia nú ulaca Espíritu Santo enza liñibe xi neca tucu paloma equienu.
32 João continuou: — Eu vi o Espírito descer do céu como uma pomba e parar sobre ele.
33 Añinzuca nú lá chulua liꞌinu, pero enu uxeꞌla liꞌá para nú rinza bee bene cuna inza, liꞌinu uninu lua: “Chenu lañiꞌlu nú laca Espíritu Santo equie tucu bene nu yaꞌnane equiella, liꞌilla necalla enu rinza bee bene cuna Espíritu Santo.”
33 Eu não sabia quem ele era, mas Deus, que me mandou batizar com água, me disse: “Você vai ver o Espírito descer e parar sobre um homem. Esse é quem batiza com o Espírito Santo.”
34 Liꞌá ulañilánu, nu nediya nzeꞌca nú liꞌinu necanu Lliꞌñi Diose.
34 E eu vi isso e por esse motivo tenho declarado que ele é o Filho de Deus.
35 Chenu uyeꞌe lu yuu stucu bichia, nzu zecaꞌla Juan zeꞌe cuna chiucu bee beneꞌlla.
35 No dia seguinte, João estava outra vez ali com dois dos seus discípulos.
36 Chenu ulañiꞌlla nú nzedete Jesuse zeꞌe, chequie unilla: ―¡Ubiꞌyacuruhua! Benequieꞌ neca Corderoꞌ Diose.
36 Quando viu Jesus passar, disse: — Aí está o Cordeiro de Deus!
37 Chenu ubeneꞌ rucu beneꞌ Juan nucuaꞌ, che nzequie beella Jesuse.
37 Quando os dois discípulos de João ouviram isso, saíram seguindo Jesus.
38 Nu chenu ubelleta Jesuse, ulañiꞌnu nú nzeꞌtaquie beella liꞌinu, nu uninu lubeella: ―¿Xi rlaꞌnahua? Nu ucuaqui beella: ―Maestro, ¿cá nzuculu?
38 Então Jesus olhou para trás, viu que eles o seguiam e perguntou: Eles perguntaram: — Rabi, onde é que o senhor mora? (“Rabi” quer dizer “mestre”.)
39 Che ucuaqui Jesuse lubeella: ―Utehua para nú lañiꞌhua. Chequie uya beella nu ulañiꞌ beella elu nzucunu, nu uyaꞌnanu beella liꞌinu zeꞌe bichia zeꞌe, xne necala tucu rquietacu uchee.
39 — Venham ver! — disse Jesus. Então eles foram, viram onde Jesus estava morando e ficaram com ele o resto daquele dia. Isso aconteceu mais ou menos às quatro horas da tarde.
40 Tucu lu rucu beneꞌ Juan enu uyaquie Jesuse, enu ubeneꞌ lunú uni Juan, liꞌi necai Andrés bichi Simón Pedro.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois homens que tinham ouvido João falar a respeito de Jesus e por isso o haviam seguido.
41 Andrés quieꞌ rluti uya laꞌnai bichi Simón Pedro nu uni lulla: ―Ullelaꞌlaꞌru Mesías ―nu rni bedichiaꞌ cuaꞌ Cristo.
41 A primeira coisa que André fez foi procurar o seu irmão Simão e dizer a ele: — Achamos o
42 Chequie Andrés unguyaꞌ Simón elu nzu Jesuse, nu che ulañiꞌ Jesuse liꞌilla nu uninu: ―Liꞌilu necalu Simón, llianaꞌ Jonás, pero nee chiuꞌuleelu Cefas ―nu rni bedichiaꞌ cuaꞌ Pedro.
42 Então André levou o seu irmão a Jesus. Jesus olhou para Simão e disse:
43 Chenu uyeꞌe luyuu stucu bichia uriꞌila Jesuse elliebacuꞌ nú nzanu Galilea, nu ullaꞌcanu Felipe nu uninu lulla: ―Utequie liꞌá.
43 No dia seguinte, Jesus resolveu ir para a região da Galileia. Antes de ir, foi procurar Filipe e disse:
44 Felipe quieꞌ neca bene eyeche Betsaida, elu leꞌca neca lachi Andrés cuna Pedro.
44 Filipe era de Betsaida, de onde eram também André e Pedro.
45 Nu che uya laꞌna Felipe Natanael, nu unilla lui: ―Ullelaꞌlaꞌru bene enu rni Moisés lu libro ley, leꞌca liꞌilla enu uni bee profeta enu uquieꞌe Stichiaꞌ Diose. Liꞌinu necanu Jesuse lliꞌñi José bene eyeche Nazaret.
45 Filipe foi procurar Natanael e disse: — Achamos aquele a respeito de quem Moisés escreveu no
46 Che ucuaqui Natanael: ―¿Xieꞌ nuꞌ bene nzeꞌca eyeche Nazaret la? Nu uni Felipe lulla: ―Utecuru ne lañiꞌlu.
46 Natanael perguntou: — E será que pode sair alguma coisa boa de Nazaré? — Venha ver! — respondeu Filipe.
47 Chenu ulañiꞌ Jesuse nú nzeꞌta Natanael, uninu: ―Caꞌa nzeꞌta tucu bene enu neli neca bene Israel, enu la zequiee.
47 Quando Jesus viu Natanael chegando, disse a respeito dele:
48 Chequie unidichiaꞌ Natanael lunu: ―¿Xaquie nuꞌlulu liꞌá? Nu ucuaqui Jesuse lulla: ―Ante nú bixia Felipe liꞌilu chenu nzulu rquiꞌ tucu aca higuera, che ulañia liꞌilu.
48 Então Natanael perguntou a Jesus: — De onde o senhor me conhece? Jesus respondeu:
49 Nu uni Natanael lunu: ―Maestro, ¡liꞌilu necalu Lliꞌñi Diose, liꞌilu necalu arre Israel!
49 Então Natanael exclamou: — Mestre, o senhor é o Filho de Deus! O senhor é o Rei de Israel!
50 Che ucuaqui Jesuse nú uninu: ―Liꞌilu nzeli arquiꞌlu liꞌá lunú unitsia lulu nú ulañia liꞌilu rquiꞌ tucu aca higuera. Pero nzeꞌta nú huaxilá nú lañiꞌlu luquela nú ulañiꞌlalu.
50 Jesus respondeu:
51 Leꞌca uni Jesuse lulla: ―Liꞌá nediyanzeꞌca nú liꞌihua lañiꞌhua nú naꞌla liñibe, nu leꞌca lañiꞌhua bee ángeleꞌ Diose, nú rquiee beenu nu rlaca beenu equie Bene enu uxeꞌla Diose lu iliulabe.
51 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: vocês verão o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.