João 4

Ca titsaʼ de laʼlabani para iyate ca enneʼ (ZAANT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Guteli bani Señor qui'ni ca fariséua nna chi bina cą qui'ni lèe nna adila iỹé ca discípulo quì'e chi ná ą'hua adila ca enne' runie bautizar tì'chula Juáan,
1 Os fariseus ouviram dizer que Jesus estava ganhando mais discípulos e batizava mais pessoas do que João.
2 màsqui'ba álahua Jesús tè beni bautizar, sino ca discípulo qui'áa bá.
2 (De fato, não era Jesus quem batizava, e sim os seus discípulos.)
3 De uccue saber nui nna, acca beria tìe le' región qui' Judea nna huíe attu vuelta para Galilea.
3 Quando Jesus ficou sabendo disso, saiu da Judeia e voltou para a Galileia.
4 Para etsìne'e nía nna uccua duel·la' ttíèe néda nu día para Samaria.
4 No caminho, ele tinha de passar pela região da Samaria.
5 Bitsina' tìe le' ttu yetsi to' láą Sicar le' región qui' Samaria, ru'a loyu qui' tà' Jacob nu beda' latsi' bi bete bi qui' ỹi'ni bi José enne' gùdua tiempo antigua.
5 Ele chegou a uma cidade da Samaria, chamada Sicar, que ficava perto das terras que Jacó tinha dado ao seu filho José.
6 Nía nna re' ttu pozo inda nu gulèqquia ta' Jacob. Jesús nna de tántua reyàtsanie yu'ée néda nna, acca gure' teníe bedi' latsi'e ru'a pózua. Ttú tsì'nu hora ti'gá nuá.
6 Ali ficava o poço de Jacó. Era mais ou menos meio-dia quando Jesus, cansado da viagem, sentou-se perto do poço.
7 Làniana bitsina' ttu niula enne' Samaria díą guỹi' inda ru'a pózua. Jesús nna ra tìe na: Benna tí' inda i'ya'.
7 Uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse:
8 Ca discípulo qui'áa nna día cabi le' yétsiá huì'i nu go cabi.
8 (Os discípulos de Jesus tinham ido até a cidade comprar comida.)
9 Niula samaritánaá nna rą ne: Ti'ani modo acca rinàbani lu' inte' inda, yà'ni qui'ni ná lu' enne' judío, inte' nna niula samaritana nì'i. Anía ra niuláa porqui'ni ca enne' judío nna canu samaritano nna labí cca guyu luetsi quį.
9 A mulher respondeu: — O senhor é judeu, e eu sou samaritana. Então como é que o senhor me pede água? (Ela disse isso porque os judeus não se dão com os samaritanos.)
10 Becàbi Jesús nna rèe na: Cáalá nabia' tsànì lu' nu ỹá rúnna ba Tata Dios ą'hua nuỹa ènni'į nua' rèe lu': Bènna tí' inda i'ya'; pues lu' lá inàbani lu' e inda, lèe nna gúnnée inda bàni tegání qui' lu'.
10 Então Jesus disse:
11 Niuláa nna ra tìą ne: Señor, labí biỹa dèni lu' para cueqquia lu' indį, ą'hua pozuį nna itéttia tsè' ri'ą. Gala taxi' lu' inda bàni para gunna lu' quia' cá.
11 Ela respondeu: — O senhor não tem balde para tirar água, e o poço é fundo. Como é que vai conseguir essa água da vida?
12 Tsí ína ri'u adila enne' ỹeni ná lu' tì'chula ta' tàta qui' tu' Jacob enne' gulèqquia pozuį nna bethà'na bi ą lani intu' cá. Nì bá gù'ya bi inda, ą'hua ca ỹi'ni bi nna ca gù'na bia' qui' bi nna.
12 Nosso antepassado Jacó nos deu este poço. Ele, os seus filhos e os seus animais beberam água daqui. Será que o senhor é mais importante do que Jacó?
13 Becàbi Jesús nna rèe na: Nuỹa tèdiba í'yą inda nu da' le' pozuį nna, ibìtsi bą́ attu,
13 Então Jesus disse:
14 pero nu í'yą inda nu gutía' quì'į nna, para siempre labiru ibìtsią; sino qui'ni inda gutía' quì'į nna ccá lą́ lo lòstu'į tì'a ru'a ttu chorro làti ril·lani tì'tìni inda para la'labàni nu labí ttíą quì'į.
14 mas a pessoa que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Porque a água que eu lhe der se tornará nela uma fonte de água que dará vida eterna.
15 Niuláa nna ra tìą ne: Señor, benna cuią'lu' indą' quia', para qui'ni bíttúru ibìtsia' nìhua làa ìta rùa' nì guỹi' inda nna.
15 Então a mulher pediu: — Por favor, me dê dessa água! Assim eu nunca mais terei sede e não precisarei mais vir aqui buscar água.
16 Jesús nna rèe na: Beyya tal·luítsa' tsèla lu'a nna, ìta tè lu' nì gunna' indį qui' le.
16 — Vá chamar o seu marido e volte aqui! — ordenou Jesus.
17 Becàbi niuláa nna rą: Lanú tsèlàa' té. Jesús nna ra tìe na: Hualibani lu' lanú tsèla lu' té.
17 — Eu não tenho marido! — respondeu a mulher. Então Jesus disse:
18 Porqui'ni gayu' tsèla lu' chi gutsé'e, pero nu dualàni lu' annana labí ną́ tsèla lu', acca hualibani lu' nu ra lu'.
18 pois já teve cinco, e este que você tem agora não é, de fato, seu marido. Sim, você falou a verdade.
19 Niuláa nna ra tìą ne: Señor, tì' cca te' nna ná cuią'lu' enne' rinne parte Tata Dios.
19 A mulher respondeu: — Agora eu sei que o senhor é um
20 Ca ta' tàta qui' tu'a nna beni cabi adorar Tata Dios lo i'ya dua nì, pero lebi'į nna rena le qui'ni le' Jerusalén teruba ná qui'ni tsía ca enne' huèni e adorar.
20 Os nossos antepassados adoravam a Deus neste monte , mas vocês, judeus, dizem que Jerusalém é o lugar onde devemos adorá-lo.
21 Jesús nna ra tìe na: Niula, huíalatsi' lu' quia', qui'ni huàl·lani tsá canchu chi nìhua lo í'yį nìhua le' Jerusalén nna guni le Tata Dios adorar.
21 Jesus disse:
22 Lebi'i ca enne' samaritano nna yala adorar runi le, pero labí nabia'ni le Tata Dios. Intu' ca enne' de raza judío nna runi tu' e adorar nna nabia'ni tu' e porqui'ni enne' gunna salvación nna dé'e entre ca enne' judío.
22 Vocês, samaritanos, não sabem o que adoram, mas nós sabemos o que adoramos porque a salvação vem dos judeus.
23 Pero huàl·lani tsá nna, ą'hua chi gùl·la' hora qui'ni canu hualigani calatsi' quį guni cą Tata Dios adorar, pues guni cą ne adorar lani itute espíritu qui' quį nna de acuerdo ba lani nu ná lí nna. Porqui'ni Tata Dios nna reyìlée ca enne' luetsi ca nua' para guni cą ne adorar.
23 Mas virá o tempo, e, de fato, já chegou, em que os verdadeiros adoradores vão adorar o Pai em espírito e em verdade. Pois são esses que o Pai quer que o adorem.
24 Dios nna labí née biỹa cosa material qui' yétsiloyuį; acca canu calatsi' quį guni cą ne adorar nna, ná qui'ni guni cą ne adorar lani espíritu qui' quį nna de acuerdo ba lani nu ná lí.
24 Deus é Espírito, e por isso os que o adoram devem adorá-lo em espírito e em verdade.
25 Niuláa nna rą ne: Yúá' qui'ni huàl·lani Cristo enne' ribèda tu' qui'ni itée para gudilèe intu', canchu chi íl·lanie nna quixá'anie intu' claru taá iyábani ca cosa.
25 A mulher respondeu: — Eu sei que o
26 Jesús nna ra tìe na: Inte' Cristo rui'a' lani lu' titsa'.
26 Então Jesus afirmou:
27 Làniana betsina' tè ca discípulo qui'áa nna uccuaỹí bá latsi' cabi qui'ni rui'e titsa' lani ttu niula samaritana. Atsi'íni ni ttú cabi labí beyáỹani cabi inàba titsa' cabi e ína cabi: Biani nua' calatsi' niulą', o biani titsa' ní nua' rue' cuią'lu' lani ą.
27 Naquele momento chegaram os seus discípulos e ficaram admirados, pois ele estava conversando com uma mulher. Mas nenhum deles perguntou à mulher o que ela queria. E também não perguntaram a Jesus por que motivo ele estava falando com ela.
28 Làniana bethà'na niuláa ré'è qui' niá nna deyyą le' yétsiá taquixá'anią ca enne' nna rą cą:
28 Em seguida, a mulher deixou ali o seu pote, voltou até a cidade e disse a todas as pessoas:
29 Lítaáruhuá inna' le ttu ènne'yu' chi rèe inte' iyaba nu chi benia'. Xiaba canchu lèe ènni'ą' Cristua enne' ribèda ri'u.
29 — Venham ver o homem que disse tudo o que eu tenho feito. Será que ele é o Messias?
30 Ca ènni'a nna biria tè cą le' yétsiá nna gùdulo cą huía cą làti du Jesús.
30 Muitas pessoas saíram da cidade e foram para o lugar onde Jesus estava.
31 Pero miéntraste nna ca discípulo qui'áa nna gutta'yúni cabi e nna ra cabi e: Maestro, gutò tí' cuią'lu'.
31 Enquanto isso, os discípulos pediam a Jesus: — Mestre, coma alguma coisa!
32 Lèe nna rèe cabi: Té bá ttu la'gò quia' gúá'; lebi'i nna labí yù le biỹa nua'.
32 Jesus respondeu:
33 Làniana ca discípuluá nna ra luetsi cabi: Tsi alàa nuỹa chi tahua' nu gúe.
33 Então os discípulos começaram a perguntar uns aos outros: — Será que alguém já trouxe comida para ele?
34 Jesús nna rèe cabi: La'gò quia' nna ną́ qui'ni guni ba' voluntad qui' enne' guthèl·le'e inte' nna gul·lúỹa'a' nu rèe gunia' nna.
34 — A minha comida — disse Jesus — é fazer a vontade daquele que me enviou e terminar o trabalho que ele me deu para fazer.
35 Tsí álahua rena le qui'ni hua reyàtsaáru atàppa biú' para eỹu' lena' cá. Pero inte' nna nia' le: Linna'áruhuá qui'ni chi da' attu cosecha huaya', chi ną́ listo para eỹù'ą.
35 Vocês costumam dizer: “Daqui a quatro meses teremos a colheita.” Mas olhem e vejam bem os campos: o que foi plantado já está maduro e pronto para a colheita.
36 Enne' yù'u tsina huetùppa cosecha nna ridi' huá laỹa bi lena', pero lena' nu rutùppa bía nna ná lą́ para la'labàni tulidàni, para qui'ni enne' rada nna edacca' huáni bi tì'ba enne' redi' coséchaá.
36 Quem colhe recebe o seu salário, e o resultado do seu trabalho é a vida eterna para as pessoas. E assim tanto o que semeia como o que colhe se alegrarão juntos.
37 Anía nna cca cumplir ttu dicho ra: Ttu enne' huaya' rada, pero attu enne' huaya' rutùppa lena'.
37 Porque é verdade o que dizem: “Um semeia, e outro colhe.”
38 Inte' nna chi guthél·la'a' le para édi' le cosecha làti álahua lebi'i gùda, sino ca enne' huaya' ba beni tsina; lebi'i nna bitsina' tè le huetùppa cosecha.
38 Eu mandei vocês colherem onde não trabalharam; outros trabalharam ali, e vocês aproveitaram o trabalho deles.
39 Iỹetse' ca enne' le' yetsi Samaria huíalatsi' quį qui'ni Jesús ènni'ą' Cristua por ca titsa' qui' niuláa, porqui'ni betią testimonio nna rą: Chi gutixa'ánie inte' iyaba nu chi benia'.
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram em Jesus porque a mulher tinha dito: “Ele me disse tudo o que eu tenho feito.”
40 Bitsina' tè ca enne' Samaria ru'a lúe nna gutta'yúni cą ne qui'ni cuédée tuchùppa ubitsa lani cą. Acca gulèda tìe nía chuppa ubitsa.
40 Quando os samaritanos chegaram ao lugar onde Jesus estava, pediram a ele que ficasse com eles, e Jesus ficou ali dois dias.
41 Nuỹétse'éru ca enne' huíalatsi' quį de rudà naga' quį quì'e.
41 E muitos outros creram por causa da mensagem dele.
42 Làniana ra tè cą niuláa: Annana chi ríalatsi' tu', álaárulá por ca titsa' nu chi ra lu' intu', sino porqui'ni la'a mísmubani intu' nna chi biyénini tu' titsa' quì'e nna chi yù tu' qui'ni ènni'į nna hualigani née Cristo Salvador qui' itute yétsiloyu.
42 Eles diziam à mulher: — Agora não é mais por causa do que você disse que nós cremos, mas porque nós mesmos o ouvimos falar. E sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo.
43 Gutè díbá chuppa ubitsa nna beria Jesús nía nna huíe Galilea, pero alàa hasta látsie Nazaret,
43 Depois de ficar dois dias ali, Jesus foi para a região da Galileia.
44 porqui'ni la'a labée nna gutixè'e qui'ni labí ruyu tsè' ca enne' ttu profeta nu látsi quį.
44 Pois, como ele mesmo disse: “Um profeta não é respeitado na sua própria terra.”
45 Bitsina' bée Galilea nna, ca enne' galiléua nna tsè'ba beni cą ne recibir porqui'ni chi bila'ni cą iyaba nu benie le' Jerusalén loti' gùl·la' fiéstaá, porqui'ni huía huá cą nía lània.
45 Quando chegou à Galileia, os moradores dali o receberam bem. É que eles tinham ido à Festa da Páscoa , em Jerusalém, e tinham visto tudo o que Jesus havia feito lá.
46 Làniana huía Jesús attu vuelta yetsi Caná le' región qui' Galilea làti benie qui'ni indaá nna uccuą vino. Le' yetsi Capernaum nna gùdua ttu nubeyu' uccuą capitán le' palacio qui' rey. Nu ná capitáan nna gùdua ttu ỹi'ni beyu'į yala fuerte huì'nią.
46 Jesus voltou a Caná da Galileia, onde havia transformado água em vinho. Estava ali um alto funcionário público que morava em Cafarnaum. Ele tinha em casa um filho doente.
47 Bina bą́ qui'ni Jesús nna bitsine'e Galilea dé'e Judéa lá nna, acca huía tìą ru'a lúe nna gutta'yúnią ne qui'ni tsíe eyúninie ỹi'ni niá, porqui'ni lo lù'uti taá chi tią.
47 Quando ouviu dizer que Jesus tinha vindo da Judeia para a Galileia, foi pedir a ele que fosse a Cafarnaum e curasse o seu filho, que estava morrendo.
48 Làniana ra tè Jesús na: Canchu bihua ilá'ni le ca milagro o biỹa prueba de la'huacca nu dacca' iquíla'ní latsi' le nna, entonces bihua tsíalatsi' le.
48 Jesus disse ao funcionário:
49 Becàbi nu ná capitáan nna rą ne: Señor, gutà xìa bál·la cuią'lu' ántesca gatti ỹì'ni ya'a.
49 Ele respondeu: — Senhor, venha depressa, antes que o meu filho morra!
50 Jesús nna rèe na: Beyya ba, ỹi'ni to' qui' lu'a nna huaccabàni bą́. Nubeyu'a nna huía tàa latsi'į titsa' nu ra Jesús na, deyya tìą.
50 — Volte para casa! O seu filho vai viver! — disse Jesus. Ele creu nas palavras de Jesus e foi embora.
51 Néda ba deyu'ą́ nna, tattsa' ca mozo qui' niá na nna bete cą noticia tsè' lani ą nna ra cą: Ỹi'ni cuíą'lu'a nna chi beyacca latsi'į.
51 No caminho encontrou-se com os seus empregados, que disseram: — O seu filho está vivo!
52 Gunàba titsa' taą́ cą biỹa hora gùdulo beyacca latsi'į. Ra tè cą na: Ritį ttu tì'ga nàyaá nna berią ỹìl·láa.
52 Então ele perguntou a que horas o filho havia começado a melhorar. Os empregados responderam: — Ontem, à uma da tarde, a febre passou.
53 Làniana gutelíni tàta qui' nubeyu' cuìti' rà'nia qui'ni méruání hóraá nuá ra Jesús na: Ỹi'ni to' qui' lu'a nna bàni bą́. Làniana adila huíalatsi'į Jesús, ą'hua iyaba canu tsè'e le' litsi'į nna huía huá latsi' quį qui'ni née Cristo.
53 Aí o pai lembrou que havia sido naquela mesma hora que Jesus tinha dito: “O seu filho vai viver.” Então ele e toda a família creram em Jesus.
54 Milágruį nna beni Jesús loti' gude'e le' región láą Judea nna huíe para Galilea. Nui nna uccua chuppa prueba nu benie nna belue'ní qui'ni té la'huacca quì'e de ỹiabara'.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez depois de ter ido da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.