Mateus 5

Deftera Lfiɗa Dzratawi (XED) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Nghay Yesu ta sliʼadaghata dəmga da tsi, ka sliʼaftá tsi ka lafi ta kuɗuŋur ka nzata. Ka sliʼadaghatá duhwalhani tavatani.
1 Ao ver as multidões, Jesus subiu ao monte. Ele se assentou e os seus discípulos se aproximaram dele.
2 Ka zlraftá tsi ta tagha skwi ŋa taŋ, kaʼa mantsa:
2 Então ele passou a ensiná-los. Jesus disse:
3 «Rfu da gwal nda sna ta pɗa taŋ ma
3 — Bem-aventurados
4 Rfu da gwal ta taw ndanana, kabga dzaʼa
4 — Bem-aventurados
5 Rfu da gwal leɓtekwa ghəŋa taŋ, kabga
5 — Bem-aventurados os mansos,
6 Rfu da gwal ta dzə maya nda ndala maga
6 — Bem-aventurados
7 Rfu da gwal ta tawa hiɗahiɗa ta mndu
7 — Bem-aventurados
8 Rfu da gwal hezleʼ a ŋuɗufa taŋ, kabga dzaʼa
8 — Bem-aventurados
9 Rfu da gwal ta sləga zɗaku mataba
9 — Bem-aventurados
10 Rfu da gwal ta gə lu ta iri ŋa taŋ ta ghəŋa
10 — Bem-aventurados
11 Rfu da kaghuni, ka ta rarazay lu ta
11 — Bem-aventurados são vocês quando, por minha causa, os insultarem e os perseguirem, e, mentindo, disserem todo mal contra vocês.
12 Rfawarfa ta rfu, ka nzata kuni waɗah,
12 Alegrem-se e exultem, porque é grande a sua recompensa nos céus; pois assim perseguiram os profetas que viveram antes de vocês.
13 «Kaghuni slughula ghəŋa haɗik. Ka sabsa nəmaku ma slughul ná, waka lu dzaʼa nəmglanafta na? Ta haɗ hayhayani wu, ta ghəŋa pghidiŋta ŋa diŋlay mnduha yeya.
13 — Vocês são o sal da terra; ora, se o sal vier a ser insípido, como lhe restaurar o sabor? Para nada mais presta senão para, lançado fora, ser pisado pelos homens.
14 «Kaghuni tsuwaɗaka ghəŋa haɗik. Haɗ luwa ta bafta lu ta ghwá ta ɗifaghuta wa.
14 — Vocês são a luz do mundo. Não se pode esconder uma cidade situada no alto de um monte.
15 Haɗ lu ta tsamtá vu ma pitirla ka dzuɓamta ma tughuba wa. Ta vli tskala ta fagata lu ŋa tsuwaɗakayni ta inda gwal ma tsa həga ya.
15 Nem se acende uma lamparina para colocá-la debaixo de um cesto, mas num lugar adequado onde ilumina bem todos os que estão na casa.
16 Manda tsaya dzaʼa tsuwaɗakakwa tsuwaɗaka ghuni ta kəma mnduha, kada nghaŋta həŋ ta ŋərma slna ta magə kuni, ŋa zləzlvay taŋ ta da ghuni ta luwa.»
16 Assim brilhe também a luz de vocês diante dos outros, para que vejam as boas obras que vocês fazem e glorifiquem o Pai de vocês, que está nos céus.
17 «Ma fa kuni ta ghəŋ kazlay: Sa da hərɗiŋtá zlaha Musa nda tagha skwa la anabi yu kəʼa. Sa da hərɗiŋta a yu wu, sa da ŋlanaftá yu.
17 — Não pensem que vim revogar a Lei ou os Profetas; não vim para revogar, mas para cumprir.
18 Kahwathwata ka yu ta mnaghunata: Ka ta tekeʼa luwa nda haɗik katsi, haɗ sana skwi dər neɗ, dər ndəheɗ dzaʼa wuɗanaghuta lu mataba zlaha Musa, ha ka laghani ta fitika kɗavakta inda skwi wa.
18 Porque em verdade lhes digo: até que o céu e a terra passem, nem um i ou um til jamais passará da Lei, até que tudo se cumpra.
19 «Tsaya tama, dər wa ta kwalaghutá snatá dər ya kwitikw mataba tsa zlahuha ya, ka tagha magay manda tsa ŋani ya ŋa sanlaha ná, dzaʼa nzakway tsa mndu ya ka sagəŋ gudzekw ma ga mghama Lazglafta. Ama ka snasna mndu ta tsa zlahu ya, ka tagha magay manda tsa ŋani ya ŋa sanlaha guli ná, ka mndu dagala tsa mndu ya dzaʼazlay ma ga mghama Lazglafta.
19 Aquele, pois, que desrespeitar um destes mandamentos, ainda que dos menores, e ensinar os outros a fazer o mesmo, será considerado mínimo no Reino dos Céus; aquele, porém, que os observar e ensinar, esse será considerado grande no Reino dos Céus.
20 Kahwathwata ka yu ta mnaghunata: Ka malaghumala a kaghuni ta snatá zlahu ka gwal tagha zlahu ŋa mnduha nda la Farisa wu katsi ná, haɗ kuni dzaʼa walaŋtá lami da ga mghama Lazglafta wa.»
20 Porque eu afirmo que, se a justiça de vocês não exceder em muito a dos escribas e fariseus, jamais entrarão no Reino dos Céus.
21 «Nda sna kuni ta skwi mnana lu ta dzidzíha mu ghalya kazlay: Yaha ka walaŋta dzatá mndu kəʼa. Dər wa mndu ta dzatá mndu ná, dzaʼa klay lu da guma kəʼa.
21 — Vocês ouviram o que foi dito aos antigos: “Não mate.” E ainda: “Quem matar estará sujeito a julgamento.”
22 Ama ka iʼi ta mnaghunata ná, dər wa ta ɓasanavatá ŋuɗuf ta zwaŋamani ka mukumani a tsi ka tsi, dzaʼa klay lu ta tsa mndu ya da guma. Dər wa mndu dzaʼa mnay nda zwaŋamani ka mukumani a tsi kazlay: Ghwaɗak kəʼa ná, dzaʼa klay lu ta tsa mndu ya ta kəma guyatá ghəŋa gwal tsa guma. Dər wa mndu dzaʼa mnay nda zwaŋamani ka mukumani a tsi kazlay: Rgha kəʼa, nda ra tsa mndu ya ŋa vzaghata da duda vu.
22 Eu, porém, lhes digo que todo aquele que se irar contra o seu irmão estará sujeito a julgamento; e quem insultar o seu irmão estará sujeito a julgamento do tribunal; e quem o chamar de tolo estará sujeito ao inferno de fogo.
23 «Tsaya tama, ka kladagha kla ka ta skwi ŋa vlay ta gwir ŋa Lazglafta, ka havaktá ka hada ta gwaɗa ya ta kul dzraku mataba ghuni nda zwaŋama gha katsi,
23 Portanto, se você estiver trazendo a sua oferta ao altar e lá se lembrar que o seu irmão tem alguma coisa contra você,
24 zlaŋzla ta tsa skwa gha ya hada tavata tsa gwir ya, ka vraghuta ka dzrafta nda tsi karaku, kada vrakta ka vlaŋtá tsa skwa gha ya ta Lazglafta.
24 deixe diante do altar a sua oferta e vá primeiro reconciliar-se com o seu irmão; e então volte e faça a sua oferta.
25 «Ka mamu skwi mataba ghuni nda mndu katsi, ta kul lagha kuni da vla guma nda tsi ya, ŋavaŋa ka dzrafta kuni ma kɗaku tsi kladaghaghata da vla guma, da klaftá mndu ta tsa guma ta kagha ka vlaŋtá la sludzi, da vzaghatá lu ta kagha da gamak.
25 — Entre em acordo sem demora com o seu adversário, enquanto você está com ele a caminho, para que o adversário não entregue você ao juiz, o juiz entregue você ao oficial de justiça, e você seja jogado na prisão.
26 Kahwathwata ka yu ta mnaghata, haɗ ka dzaʼa sabi hada kata kɗiŋ a ka ta planatá kɗavakta penani wa.»
26 Em verdade lhe digo que você não sairá dali enquanto não pagar o último centavo.
27 «Nda sna kuni ta skwi mna lu kazlay: Yaha ka da hliri kəʼa.
27 — Vocês ouviram o que foi dito: “Não cometa adultério.”
28 Ama ka iʼi ta mnaghunata ná, mndu ta nghafta nda ira mbəzleh ta markwa sani ma mndu ná, nda ghada klutani ta tsa marakw ya ma ŋuɗufani.
28 Eu, porém, lhes digo: todo o que olhar para uma mulher com intenção impura, já cometeu adultério com ela no seu coração.
29 Ka ira gha nda ga zeghwi ta kla kagha da ga dmaku katsi, tsakwasliŋ tsakwasla ka wuɗidiŋta ka diʼiŋ. Dər pɗata ka ta fawaya gha turtuk ka ya da vzamta lu ta kagha tsuhtsuh da duda vu.
29 — Se o seu olho direito leva você a tropeçar, arranque-o e jogue-o fora. Pois é preferível você perder uma parte do seu corpo do que ter o corpo inteiro lançado no inferno.
30 Ala, ka dzva zeghwa gha ta kla kagha da maga dmaku ya, tsiŋtsa ka wuɗidiŋta ka diʼiŋ, dər pɗata ka ta fawaya gha turtuk ka ya da vzamta lu ta kagha tsuhtsuh da duda vu.»
30 E, se a sua mão direita leva você a tropeçar, corte-a e jogue-a fora. Pois é preferível você perder uma parte do seu corpo do que o corpo inteiro ir para o inferno.
31 «Ka lu mnata guli na: “Ka ghzliŋghzla mndu ta markwa taŋ katsi, vindanaftani ta ɗelewera ghzlatani.”
31 — Também foi dito: “Aquele que repudiar a sua mulher deve dar-lhe uma carta de divórcio.”
32 Ama ka iʼi ta mnaghunata na: Ka ghzliŋghzla mndu ta markwa taŋ, ka ta ghəŋa hliri a tsi wu katsi, famfa ta tsa marakw ya da hliri. Ka klafkla mndu ta marakw ghzliŋ lu guli, hliri ta hlə tsa mndu ya,» kaʼa.
32 Eu, porém, lhes digo: quem repudiar a sua mulher, exceto em caso de relações sexuais ilícitas, a expõe a se tornar adúltera; e aquele que casar com a repudiada comete adultério.
33 «Nda sna kuni ta skwi mnana lu ta dzidzíha ghalya na: Yaha ka da walaŋta waɗu kəʼa. Manda va tsa waɗana ka ta Mgham Lazglafta gha ya ná, manda va tsaya ká ka magata.
33 — Vocês também ouviram o que foi dito aos antigos: “Não faça juramento falso, mas cumpra rigorosamente para com o Senhor o que você jurou.”
34 Ama ka iʼi ta mnaghunata na: Yaha kuni walaŋta waɗutá vli, dər nda luwa, kabga vla nzakwa Lazglafta ya.
34 Eu, porém, lhes digo: não jurem de modo nenhum; nem pelo céu, por ser o trono de Deus;
35 Dər nda haɗik, kabga vla fa səlani ya. Dər nda luwa Ursalima, kabga luwa Mgham dagala ya.
35 nem pela terra, por ser estrado de seus pés; nem por Jerusalém, por ser a cidade do grande Rei.
36 Yaha ka da waɗu nda ghəŋa gha, kabga laviŋ a ka ta mbəɗanafta ka ŋusliŋ dər ka ŋra ta ya dər turtuk ma swida gha wa.
36 Não jure pela sua cabeça, porque você não pode fazer com que um só cabelo fique branco ou preto.
37 Gwaɗa ya ŋa sabi ma wa ghuni ná, ka aŋi tsi, aŋi. Ka mantsa a tsi wu, mantsa a wa. Inda ya dzaʼa sganaghata lu ta ghəŋa tsaya ná, sagha da halaway.»
37 Que a palavra de vocês seja: Sim, sim; não, não. O que passar disto vem do Maligno.
38 «Nda sna kuni ta mnata lu kazlay: Nda iri dzaʼa plamta lu ta iri, nda sliʼiŋ dzaʼa plamta lu ta sliʼiŋ kəʼa.
38 — Vocês ouviram o que foi dito: “Olho por olho, dente por dente.”
39 Ama ka iʼi ta mnaghunata ná, ka magamaga mndu ta ghwaɗaka skwi, yaha kuni da vranamta. Katək ná, ka dzughusdza mndu ma lagəŋa gha nda ga zeghwi, mbəɗanambəɗa guli ta lagəŋa gha nda ga zlaɓa.
39 Eu, porém, lhes digo: Não resistam ao perverso. Se alguém lhe der um tapa na face direita, ofereça-lhe também a face esquerda.
40 Ka kurakura mndu ta wlatá kagha kabga ŋa klugudughustá dawra gha, fanavafa guli ta lguta huɗa gha.
40 Se alguém quer processar você e tirar-lhe a túnica, deixe que leve também a capa.
41 Ka pgha ta iʼi tkweʼ ka meli turtuk ka mndu nda kagha ya, pghafpgha gha ka meli his.
41 Se alguém obrigar você a andar uma milha, vá com ele duas.
42 Ka ɗawaŋɗawa mndu ta skwi da kagha vlaŋvla gha. Ka laghala mndu da ɓla nzawa da kagha, ma sɗanaf ka.»
42 Dê a quem lhe pede e não volte as costas ao que quer lhe pedir emprestado.
43 «Nda sna kuni ta skwi mna lu kazlay: Ɗvuɗva ta zwaŋama gha, ghuma gha katsi husaghata kəʼa.
43 — Vocês ouviram o que foi dito: “Ame o seu próximo e odeie o seu inimigo.”
44 Ama ka iʼi ta mnaghunata: Ɗvuwaɗva ta ghuma ghuni, magawa duʼa ta ghəŋa gwal ta giri ŋa ghuni.
44 Eu, porém, lhes digo: amem os seus inimigos e orem pelos que perseguem vocês,
45 Tsaya dzaʼa kəl kuni ka nzakway ka vərɗa zwana Da ghuni ya ta luwa, kabga tsatsi ta sliʼaganaptá fitik ta ghəŋa gwal kul zɗaku ghəŋa taŋ, nda ya ta ghəŋa gwal zɗa ghəŋa taŋ. Ta nzagazna ta imi ta ghəŋa tɗukwa mnduha, nda ya ta ghəŋa ghwaɗaka mnduha.
45 para demonstrarem que são filhos do Pai de vocês, que está nos céus. Porque ele faz o seu sol nascer sobre maus e bons e vir chuvas sobre justos e injustos.
46 Ka gwal ta ɗvutá kaghuni yeya ka kuni laghu ɗvuta katsi, mndəra wati nisəla ta dzaʼa kuni mutsəgəlta na? Dər gwal tska dzumna guli ná, mantsa ya a ta maga həŋ guli ra?
46 Porque, se vocês amam aqueles que os amam, que recompensa terão? Os publicanos também não fazem o mesmo?
47 Ka ŋa zwaŋama gha yeya ta ga kaghuni ta zgu katsi ná, ndaw malaghuta kaghuni tama? Mantsa ya a ta maga gwal kul snaŋta Lazglafta guli ra?
47 E, se saudarem somente os seus irmãos, o que é que estão fazendo de mais? Os gentios também não fazem o mesmo?
48 Nzawanza ka vərɗa mndu manda va nzakwa Da ghuni ta luwa ka vərɗa mndu ya.»
48 Portanto, sejam perfeitos como é perfeito o Pai de vocês, que está no céu.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.