João 18
Lok'laj Jyolj Kakaj Dios (USPNT) vs NTLH
1 Cuando xantaj ch'a'wem riq'ui Kakaj Dios jwi'l Kakaj Jesús xeltakb'i pach yak ajtijol rib'ak chirij, xe'tak ch'akap re man b'e ja' ri jb'ij Cedrón. Y cla' wi' jun ra luwar lamas wi' tico'n, Kakaj Jesús xoc cla' pach yak ajtijol rib'ak chirij.
1 Depois de fazer essa oração, Jesus saiu com os discípulos e foi para o outro lado do riacho de Cedrom. Havia ali um jardim, onde Jesus entrou com eles.
2 Judas ri tijachow re Kakaj Jesús pi camic retami' man luwar li jwi'l Kakaj Jesús q'uilaj b'welt xmulb'a' rib'ak cla' pachak juntir yak ajtijol rib'ak chirij.
2 Judas, o traidor, conhecia aquele lugar porque Jesus tinha se reunido muitas vezes ali com os discípulos.
3 Jwi'li'li Judas xe' cla' pach jun k'at soldad, nic'j rechak mak ajchajaltak re nimi richoch Kakaj Dios wikem rib'ak re ch'o'j takaltakb'i jwi'lak mak jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios pach mak fariseo y c'amalb'i candil y tzuq'uelb'i k'ak' jwi'lak.
3 Então Judas foi ao jardim com um grupo de soldados e alguns guardas do Templo mandados pelos chefes dos sacerdotes e pelos fariseus . Eles estavam armados e levavam lanternas e tochas.
4 Kakaj Jesús retami' nen tib'an re, re xelch chi jc'ulicak y xtz'onaj rechak: ¿Nen tatoctak? xche' rechak.
4 Jesus sabia de tudo o que lhe ia acontecer. Por isso caminhou na direção deles e perguntou:
5 Rechak xijtak re Kakaj Jesús: Ri' tijin tikatoc Jesús aj Nazaret, xche'tak re.
5 — Jesus de Nazaré! — responderam. Judas, o traidor, estava com eles.
6 Cuando Kakaj Jesús xij: Ini'n, xche'.
6 Quando Jesus disse: “Sou eu”, eles recuaram e caíram no chão.
7 Y Kakaj Jesús xtz'onaj chic rechak: ¿Nen tatoctak? xche' rechak.
7 Jesus perguntou outra vez: — Jesus de Nazaré! — tornaram a responder.
8 Kakaj Jesús xij chic rechak: Ximb'iji' chawechak chi ini'n. Wi in inatoctak, ma chaptak yak nic'j ri, ye'tak luwar rechak tib'etak, xche' rechak.
8 Jesus disse:
9 Kakaj Jesús xij jilonli pire titaw chiwch ri xij re Kakaj Dios: Juntir ri jachal laj ink'b' awi'l ta' xsaach ni jono rechak, xche'.
9 Jesus disse isso para que se cumprisse o que ele tinha dito antes: “Pai, de todos aqueles que me deste, nenhum se perdeu.”
10 Xpe Simón Pedro, xresajch man respad ri c'amal jwi'l, xc'urb'i jpaach jxicn jun rechak ri jb'ij Malco, ri jmocom man nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios.
10 Aí Simão Pedro tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou a orelha direita dele. O nome do empregado era Malco.
11 Xpe Kakaj Jesús, xij re Simón Pedro: C'ol awespad laj jluwr. Wi Inkaj tib'in chi tina intijna man c'ax ri, ¿ta'c'u tantij b'an? xche' re.
11 Mas Jesus disse a Pedro:
12 Ajruc're' xpetak mak soldad pachak man jb'ab'alak y yak rijajl Israel ri ajchajaltak re nimi richoch Kakaj Dios, xchaptak Kakaj Jesús y xximtak.
12 Em seguida os soldados, o comandante e os guardas do Templo prenderam Jesus e o amarraram.
13 Y xc'amtakb'i riq'ui Anás, Anás jji'yi' Caifás y la' man junab' li Caifás wi' pire nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios.
13 Então o levaram primeiro até a casa de Anás. Anás era o sogro de Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote .
14 Y ri' Caifás li ri xin rechak mak jb'ab'alak yak rijajl Israel chi ri' mas tzi pi rechak ticamsaj jun chi cristian chiwch ticamtak juntir cristian laj jtilmitak.
14 Caifás era quem tinha dito aos líderes judeus que era melhor para eles que morresse apenas um homem pelo povo.
15 Simón Pedro pach jun ajtijol rib' chirij Kakaj Jesús xamb'ertakb'i chirij. Man ajtijol rib' li chirij Kakaj Jesús, ch'ob'oli' jwich jwi'l man nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios, jwi'li'li xocb'i chirij Kakaj Jesús asta chuchja.
15 Simão Pedro foi seguindo Jesus, junto com outro discípulo. Esse discípulo era conhecido do Grande Sacerdote e por isso conseguiu entrar no pátio da casa dele junto com Jesus.
16 Pero Pedro ji' xcan wa'r chi' man pwert ri wi' chi' b'e, xpe man ajtijol rib' chirij Kakaj Jesús li ri ch'ob'ol jwich jwi'l man nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios xelch y xch'ab'ej man anm ri ajchajal re man pwert li y jilonli xna' xcojb'i Pedro chuchja.
16 Mas Pedro ficou do lado de fora, perto da porta. O outro discípulo, que era conhecido do Grande Sacerdote, saiu e falou com a empregada que tomava conta da porta. Então ela deixou Pedro entrar
17 Xpe man anm li ri ajchajal re man pwert, xij re Pedro: At, ati' jun ajtijol ayb' chirij man winak li, xche' re.
17 e lhe perguntou: — Você não é um dos seguidores daquele homem? — Eu, não! — respondeu ele.
18 Y jwi'l sub'laj jsical tew tijin tran, mak mocom pach mak ajchajaltak re nimi richoch Kakaj Dios cojol jun k'ak' jwi'lak chuchja, rechak wa'ltak chi' k'ak', tijin tijmik' rib'ak. Y jilon Pedro wi' riq'uilak tijin tijmik' rib' chi' k'ak'.
18 Por causa do frio, os empregados e os guardas tinham feito uma fogueira e estavam se aquecendo de pé, em volta dela. Pedro estava de pé, no meio deles, aquecendo-se também.
19 Xpe man nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios, xoc chi jtz'onaj re Kakaj Jesús nen nojotak yak ajtijol rib'ak chirij y nen chi c'utu'n lal tijin tijtijoj cristian.
19 O Grande Sacerdote fez algumas perguntas a Jesus a respeito dos seus seguidores e dos seus ensinamentos.
20 Kakaj Jesús xij re: In xinyolowi' riq'uilak juntir cristian y xintijojtaka' cristian lak sinagog y xintijojtaka' cristian li nimi richoch Kakaj Dios. In ta' ni jono yoloj b'il inwi'l chi mukukil.
20 E Jesus respondeu:
21 Y, ¿nen chac tatz'onaj chwe nen chi c'utu'n lal tijin tantijoj cristian? Ri' tz'onaj rechak yak ri xtawtak inyolj, rechak retamaki' nen chi c'utu'n lal b'il rechak inwi'l, xche' Kakaj Jesús re.
21 Então, por que o senhor está me fazendo essas perguntas? Pergunte aos que me ouviram, pois eles sabem muito bem o que eu disse a eles.
22 Cuando xij Kakaj Jesús jilonli, xpe jun rechak mak ajchajaltak re nimi richoch Kakaj Dios ri wa'l chijc'ulel Kakaj Jesús, xsec'b'i Kakaj Jesús y xij re: ¿Nen chac jilon jc'ululaj nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios tab'an? xche' re.
22 Quando Jesus disse isso, um dos guardas do Templo que estavam ali deu-lhe uma bofetada e disse: — Isso é maneira de falar com o Grande Sacerdote?
23 Kakaj Jesús xij re: Wi wi' jono yoloj ri ta' tz'et xel laj ínchi', b'ij chwe lawi' ri ta' tz'et ri ximb'ij, pero wi tz'eti' ri ximb'ij, ¿nen chac inasec'? xche' re.
23 — Se eu disse alguma mentira, prove que menti! — respondeu Jesus. — Mas, se eu falei a verdade, por que é que você está me batendo?
24 Ajruc're' xpe Anás, xtakb'i Kakaj Jesús pi ximil riq'ui Caifás ri man nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios.
24 Depois Anás mandou Jesus, ainda amarrado, para Caifás, o Grande Sacerdote.
25 Simón Pedro aj wa'li' chi' k'ak' chi jmik'ic rib' cuando xtz'onajtak chic re: ¿Miti ati' jun ajtijol ayb' chirij man winak li? xche'tak re.
25 Pedro ainda estava lá, de pé, aquecendo-se perto do fogo. Então lhe perguntaram: — Você não é um dos seguidores daquele homem? — Não, eu não sou! — respondeu ele.
26 Xpe jun rechak mak rajchac man nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios, ri rech'elxic man jun ri xesaj jxicn jwi'l Pedro, xij re Pedro: Pero xattwila' chi wati' riq'uil la' man ra luwar lak tico'n, xche' re.
26 Um dos empregados do Grande Sacerdote , parente do homem de quem Pedro tinha cortado a orelha, perguntou: — Será que eu não vi você com ele no jardim?
27 Pedro ta' raj xij chi ri'n, etke xok' jun puy.
27 E outra vez Pedro disse que não. E no mesmo instante o galo cantou.
28 Cuando xsakarsanc, xresajtakb'i Kakaj Jesús laj richoch Caifás, xc'amtakb'i la' man ja lamas tranwi' jk'atb'itzij man k'atb'itzij re Roma. Mak jb'ab'alak yak rijajl Israel ta' xoctak li k'atb'itzij pire ma' trantak kelen ri mac jb'anic chapca' tijb'ij jpixb'ak pire tijna' tijtijtak jwaak re man nimak'ij Pascua,
28 Depois levaram Jesus da casa de Caifás para o palácio do Governador romano. Já era de manhã cedo. Os líderes judeus não entraram no palácio porque queriam continuar puros , conforme a religião deles; pois só assim poderiam comer o jantar da Páscoa .
29 jwi'li'li Pilato xelch la ja chi jtz'onaj rechak: ¿Nen jmac winak ri chawchak? xche' rechak.
29 Então o governador Pilatos saiu, foi encontrar-se com eles e perguntou: — Que acusação vocês têm contra este homem?
30 Rechak xijtak re Pilato: Miti wi' jmac b'anal jwi'l ta' roj xkac'amch aac'l, xche'tak re.
30 Eles responderam: — O senhor acha que nós lhe entregaríamos este homem se ele não tivesse cometido algum crime?
31 Xpe Pilato, xij rechak: C'amtakb'ic y b'an ak'atb'itzijak chirij chapca' tijb'ij apixb'ak, xche' rechak.
31 Pilatos disse: — Levem este homem e o julguem vocês mesmos, de acordo com a Então eles responderam: — Nós não temos o direito de matar ninguém.
32 Jilon xaan li pire xtaw chiwch chapca' ri b'il jwi'l Kakaj Jesús chirij nen mo jcamic.
32 Isso aconteceu assim para que se cumprisse o que Jesus tinha dito quando falou a respeito de como ia morrer .
33 Pilato xoc chicb'i la' man ja lamas tranwi' jk'atb'itzij, xsiq'uij Kakaj Jesús y xtz'onaj re: ¿Atni' jreyak yak rijajl Israel? xche' re.
33 Pilatos tornou a entrar no palácio, chamou Jesus e perguntou: — Você é o rei dos judeus?
34 Kakaj Jesús xtz'onaj re: ¿Atni'ke atb'in jilonli o wi' jujun cristian xintak chawe jilonli chwij? xche' re.
34 Jesus respondeu:
35 Pilato xij chic re Kakaj Jesús: ¿Inc'u jun rijajl Israel tawil? Ri'taka' mak cristian ri awinak pach mak jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios ri xatjachowtak laj ink'b'. Y, ¿nenc'u b'anal awi'l? xche' re.
35 — Por acaso eu sou judeu? — disse Pilatos. — A sua própria gente e os chefes dos sacerdotes é que o entregaram a mim. O que foi que você fez?
36 Kakaj Jesús xij chic re: Ri takon ri wi' laj ink'b' ma' re ta' wich ulew. Witi intakon re tike wich ulew, yak intako'n titica' jtij jk'ijakre' pire ma' inchapsaj jwi'lak mak jb'ab'alak yak rijajl Israel. Pero intakon ma' re ta' wich ulew, xche'.
36 Jesus respondeu:
37 Xpe Pilato, xtz'onaj chic re: ¿Atc'u rey? xche' re.
37 — Então você é rei? — perguntou Pilatos.
38 Pilato xij chic re: ¿Nenc'u li tz'etel tzij? xche' re.
38 — O que é a verdade? — perguntou Pilatos. Depois de dizer isso, Pilatos saiu outra vez para falar com a multidão e disse: — Não vejo nenhum motivo para condenar este homem.
39 Pero atak nojel junab' la' man nimak'ij Pascua nak'talcataka' chi tatz'onajtak chwe chi tantakb'i jun prex. ¿Chawajakni' tantakb'i jreyak yak rijajl Israel? xche' rechak.
39 Mas, de acordo com o costume de vocês, eu sempre solto um prisioneiro na ocasião da Páscoa . Vocês querem que eu solte para vocês o rei dos judeus?
40 Juntir rib'ilak xch'ejejtak, xijtak: ¡Re ta' tatakb'ic! ¡Ri' takb'i Barrabás! xche'tak.
40 Todos começaram a gritar: — Não, ele não! Nós queremos que solte Barrabás! Acontece que esse Barrabás era um criminoso.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.