João 11
Lok'laj Jyolj Kakaj Dios (USPNT) vs NTLH
1 Wi' jun winak sub'laj yaj ri jb'ij Lázaro aj Betania ri jtilmitak María pach Marta yak ranab'.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era do povoado de Betânia, onde Maria e a sua irmã Marta moravam.
2 María ranab' Lázaro ri yaj, ri' María li ri xtz'ajow perjum rij rakan Kakaj Jesús ri Kajawl y xchekersaj chic la' rusumal jb'a.
2 (Esta Maria era a mesma que pôs perfume nos pés do Senhor Jesus e os enxugou com os seus cabelos. Era o irmão dela, Lázaro, que estava doente.)
3 Xpetak yak ranab' Lázaro, xtaktak jb'ij re Kakaj Jesús jilonri: Kajawl, Lázaro ri lok'laj awichc'ulchi' yaji'n, xche'tak re.
3 As duas irmãs mandaram dizer a Jesus: — Senhor, o seu querido amigo Lázaro está doente!
4 Kakaj Jesús, cuando xta chi jilonli xijsaj re, xij: Man yajel li ta' tijcamsaj Lázaro, pirechi' tijc'ut jnimal jk'ij Kakaj Dios y pirechi' tinimirsaj jk'ij Jc'ajol Kakaj Dios.
4 Quando Jesus recebeu a notícia, disse:
5 Kakaj Jesús sub'laj tijlok'aj Marta, María y Lázaro.
5 Jesus amava muito Marta, e a sua irmã, e também Lázaro.
6 Pero cuando xta chi yaji' Lázaro ta' xe' laj or chi rilic, xwa'xna chic quib' k'ij cla'.
6 Porém quando soube que Lázaro estava doente, ainda ficou dois dias onde estava.
7 Ajruc're' xij rechak yak ajtijol rib'ak chirij: Jo'tak chic Judea, xche' rechak.
7 Então disse aos seus discípulos:
8 Yak ajtijol rib'ak chirij xijtak re: Kajtijonl, pero ajqui' ojr yak rijajl Israel ri wi'tak Judea rajak roj xatjcamsajtak chi ab'aj y lajori, ¿chawajc'u atb'e chic cla'? xche'tak re.
8 Mas eles disseram: — Mestre, faz tão pouco tempo que o povo de lá queria matá-lo a pedradas, e o senhor quer voltar?
9 Y Kakaj Jesús xij chic rechak: ¿Ta'c'u awetamak chi cab'lajuj (12) or wi' re lak'j? Wi jun cristian tiwo'cot lak'j ta' tijtop rakan jwi'l trila' jb'e la' jsakil ri tisakab'san wich ulew.
9 Jesus respondeu:
10 Pero nen jono cristian tiwo'cot lak'ab' tijtopa' rakan jwi'l ta' na'l jb'e, xche'.
10 Mas, se anda de noite, tropeça porque nele não existe luz.
11 Y xij chic rechak yak ajtijol rib'ak chirij: Kichc'ulchi' Lázaro xwari'n, pero in tib'e inc'astasaj jwich, xche' rechak.
11 Jesus disse isso e depois continuou:
12 Xpe yak ajtijol rib'ak chirij, xijtak re: Kajawl, pero wi xwari'n, ri' c'utb'ire chi titzib'i'n, xche'tak re.
12 — Senhor, se ele está dormindo, isso quer dizer que vai ficar bom! — disseram eles.
13 Pero Kakaj Jesús tijin tijb'ij chi Lázaro xcami'n y yak ajtijol rib'ak chirij ri' chijch'ol rechak warajke tijin tran Lázaro.
13 Mas o que Jesus queria dizer era que Lázaro estava morto. Porém eles pensavam que ele estivesse falando do sono natural.
14 Jwi'li'li Kakaj Jesús xij jcholajl rechak jilonri: Lázaro xcami'n
14 Então Jesus disse claramente:
15 y sub'laj inqui'cot jwi'l ta' xinwa'x cla' la' mak k'ij li, jwi'l jilonli tziyi' pi awechak pire ticub'ar ach'olak chwij. Lajori jo' kile'tak, xche' Kakaj Jesús rechak yak ajtijol rib'ak chirij.
15 mas eu estou alegre por não ter estado lá com ele, pois assim vocês vão crer. Vamos até a casa dele.
16 Xpe Tomás ri xcojsaj jb'ij pi Dídimo, xij rechak yak nic'j ajtijol rib'ak chic chirij Kakaj Jesús: Jo'tak chirij pire ojb'e camtak nic' riq'uil, xche' rechak.
16 Então Tomé, chamado “o Gêmeo”, disse aos outros discípulos: — Vamos nós também a fim de morrer com o Mestre!
17 Cuando xtaw Kakaj Jesús Betania xta jtaquil chi xana' quejab' k'ij jmukmaj Lázaro.
17 Quando Jesus chegou, já fazia quatro dias que Lázaro havia sido sepultado.
18 Betania raj nic'aj lewa jnajtil jxo'l riq'ui Jerusalén.
18 Betânia ficava a menos de três quilômetros de Jerusalém,
19 Sub'laj q'ui yak rijajl Israel ri wi'tak Judea ri jwinakak Marta pach María xtawtak chi jsolajcak pire tib'e jye'tak jcowil ranmak, jwi'l sub'laj tib'isontak chirij jxib'alak ri xcamc.
19 e muitas pessoas tinham vindo visitar Marta e Maria para as consolarem por causa da morte do irmão.
20 Marta, cuando xta chi b'esali' Kakaj Jesús, laj or xelch chi jc'ulic, pero María xcan la ja.
20 Quando Marta soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele. Porém Maria ficou sentada em casa.
21 Marta xij re Kakaj Jesús: Wajawl, witi wat neri kiq'uil ta' roj xcam inxib'al.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido!
22 Pero in wetami' chi aj tijna' tijye' Kakaj Dios chawe lajori juntir nen tatz'onaj re, xche' re.
22 Mas eu sei que, mesmo assim, Deus lhe dará tudo o que o senhor pedir a ele.
23 Kakaj Jesús xij re: Axib'al tic'astasaji' jwich laj jcamnakl, xche' re.
23 — O seu irmão vai ressuscitar! — disse Jesus.
24 Marta xij chic re: Tz'eti'n, in wetami' chi tic'astasaji' jwich laj jcamnakl cuando tic'astasaj jwichak camnakib' la' q'uisb'itak k'ij re jwich k'ijsak, xche' re.
24 Marta respondeu: — Eu sei que ele vai ressuscitar no último dia!
25 Kakaj Jesús xij chic re: Ini' inc'astasan jwichak camnakib' y in inye'w c'aslemal. Nen ticub'ar jch'ol chwij onque ticamc, tic'astasaji' jwich laj jcamnakl.
25 Então Jesus afirmou:
26 Y juntir yak cristian ri aj yo'ltak, wi ticub'ar jch'olak chwij ta' chiqui' ticamtak. ¿Ton acoja' at chi tz'eti'n? xche' re Marta.
26 e quem vive e crê em mim nunca morrerá. Você acredita nisso?
27 Marta xij chic re Kakaj Jesús: Tz'eti'n, Wajawl. In tancoja' chi ati' Jc'ajol Kakaj Dios ri b'il jwi'l chi tina jtaknach wich ulew, xche' re.
27 — Sim, senhor! — disse ela. — Eu creio que o senhor é o Messias , o Filho de Deus, que devia vir ao mundo.
28 Cuando xijmaj jilonli jwi'l Marta xe' laj richoch chi jsiq'uij María, xe' jb'ij re pi ric'an jilonri: Ajtijonl wi'chak jili y ri' raj atb'e riq'uil, xche' re.
28 Depois de dizer isso, Marta foi, chamou Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 María xike xta chi jilonli xijsaj re, laj or xwa'rc y xe' chi rilic Kakaj Jesús.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi encontrar-se com Jesus.
30 Kakaj Jesús ajqui' chi oc li tilmit, ajwi' lamas xe' c'ulsaj jwi'l Marta.
30 Pois ele não tinha chegado ao povoado, mas ainda estava no lugar onde Marta o havia encontrado.
31 Yak rijajl Israel ri jwinakak María ri wi'tak cla' la ja chi jye'ic jcowil ranm, cuando xriltak chi xwa'r María y xelb'i jol, rechak xe'tak chirij. Ri' chijch'ol rechak ji' tib'e chi ok'ej chi' jul lamas xmuksajwi' jxib'al.
31 As pessoas que estavam na casa com Maria, consolando-a, viram que ela se levantou e saiu depressa. Então foram atrás dela, pois pensavam que ela ia ao túmulo para chorar ali.
32 María, cuando xtaw lamas wi' Kakaj Jesús, xxucar chiwch y xij re: Wajawl, witi wat neri kiq'uil ta' roj xcam inxib'al, xche' re.
32 Maria chegou ao lugar onde Jesus estava e logo que o viu caiu aos pés dele e disse: — Se o senhor tivesse estado aqui, o meu irmão não teria morrido!
33 Kakaj Jesús, cuando xril chi sub'laj tiok'tak María pach yak rijajl Israel ri jwinakak ri b'esaltak chirij, sub'laj xc'axc'ob' ranm chi rilicak y sub'laj xb'isonc.
33 Jesus viu Maria chorando e viu as pessoas que estavam com ela chorando também. Então ficou muito comovido e aflito
34 Xtz'onaj rechak: ¿Lamas xamuktakwi'? xche' rechak.
34 e perguntou: — Venha ver, senhor! — responderam.
35 Kakaj Jesús xrok'b'ej rib'.
35 Jesus chorou.
36 Yak rijajl Israel ri jwinakak María ri wi'tak cla' xijtak: Iltak impuch na'li' chi sub'laj raj jwich, xche'tak.
36 Então as pessoas disseram: — Vejam como ele amava Lázaro!
37 Pero nic'j rechak xijtak: Ri' re xtzib'san b'ak' jwich sic' moy, ¿ta'c'u roj xcwin nen xan re Lázaro pire ma' xcamc? xche'tak.
37 Mas algumas delas disseram: — Ele curou o cego. Será que não poderia ter feito alguma coisa para que Lázaro não morresse?
38 Kakaj Jesús xc'axc'ob' chic laj ranm, xe' chi' jul lamas mukulwi' Lázaro y man jul li ch'ukuli' jchi' la' jun ab'aj.
38 Jesus ficou outra vez muito comovido. Ele foi até o túmulo, que era uma gruta com uma pedra colocada na entrada,
39 Kakaj Jesús xij: Esajtak man ab'aj, xche'.
39 e ordenou: Marta, a irmã do morto, disse: — Senhor, ele está cheirando mal, pois já faz quatro dias que foi sepultado!
40 Pero Kakaj Jesús xij chic re: ¿Ta'c'u ximb'ij chawe wi tacoj inyolj tawila' jnimal jk'ij Kakaj Dios? xche' re.
40 Jesus respondeu:
41 Ajruc're' xresajtak man ab'aj chi jchi' man jul y Kakaj Jesús xna'tun lecj y xij: Kaj, tanc'omowaj chawe jwi'l xata' inyolj.
41 Então tiraram a pedra. Jesus olhou para o céu e disse:
42 In wetami' chi tata' inyolj, pero in tamb'ij jilonri pire tijcojtak yak cristian ri wi'tak neri chi ati' attakowinakch we, xche'.
42 Eu sei que sempre me ouves; mas eu estou dizendo isso por causa de toda esta gente que está aqui, para que eles creiam que tu me enviaste.
43 Y cuando xijmaj jilonli jwi'l sub'laj cow xch'ejejc, xij: ¡Lázaro elanch cla'! xche'.
43 Depois de dizer isso, gritou:
44 Y laj or xelch Lázaro li jul ri xcamna, aj pisili' jk'ab' pach rakan la' itz'ik y jcayb'al aj pisili' la' jun sut', Kakaj Jesús xij rechak: Quirtak mak itz'ik ri pisil chirij y ye'tak luwar re tib'ec, xche' rechak.
44 E o morto saiu. Os seus pés e as suas mãos estavam enfaixados com tiras de pano, e o seu rosto estava enrolado com um pano. Então Jesus disse:
45 Sub'laj q'ui yak rijajl Israel ri wi'tak cla' chi jsolaj María, cuando xriltak nen xan Kakaj Jesús, xcub'ar jch'olak chirij.
45 Muitas pessoas que tinham ido visitar Maria viram o que Jesus tinha feito e creram nele.
46 Pero nic'j rechak xe'tak riq'uilak mak fariseo y xe' jb'ijtak rechak nen xan Kakaj Jesús.
46 Mas algumas pessoas voltaram e contaram aos fariseus o que ele havia feito.
47 Y xpetak mak fariseo pach mak jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios, xmulb'a' rib'ak pach mak comontak jb'ab'alak yak rijajl Israel, xijtak: ¿Nen tikab'antak? Man winak li tijin tran sub'laj c'utb'i jcwinel Kakaj Dios.
47 Então os fariseus e os chefes dos sacerdotes se reuniram com o Conselho Superior e disseram: — O que é que nós vamos fazer? Esse homem está fazendo muitos milagres!
48 Wi tican kaye' pi jilonli sub'laj q'ui cristian ticojowtak jyolj y tipetak mak jb'ab'altak k'atb'itzij re Roma tiyuk jyuje'tak nimi richoch Kakaj Dios y tijsachtak jwich katilmit, xche'tak.
48 Se deixarmos que ele continue fazendo essas coisas, todos vão crer nele. Aí as autoridades romanas agirão contra nós e destruirão o Templo e o nosso país.
49 Jun rechak ri jb'ij Caifás, ri wi' pire nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios la' man junab' li, xij rechak: Atak ta' nen awetamak.
49 Então Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote , disse: — Vocês não sabem nada!
50 Ta'cojo' tachomorsajtak chi ri' mas tzi pi ke oj ticamsaj jun chi cristian chiwch tisachsaj jwich katilmit, xche' rechak.
50 Será que não entendem que para vocês é melhor que morra apenas um homem pelo povo do que deixar que o país todo seja destruído?
51 Caifás cuando xij jilonli, ma' laj no'j ta'ke re xpe'w. Jwi'l re ri' man nimlaj jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios la' man junab' li, jwi'li'li Kakaj Dios xye' luwar re xij chi Kakaj Jesús tina camna pi jq'uexwach yak rijajl Israel.
51 Naquele momento Caifás não estava falando por si mesmo. Mas, como ele era o Grande Sacerdote naquele ano, estava profetizando que Jesus ia morrer pela nação.
52 Y ma' xita'ke pi rechak, chi ji' pi rechak yak ma' rijajl ta' Israel ri tilem rib'ak b'ak juntir tilmit pire tran jun rechak juntir yak ralc'wal Kakaj Dios.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo todos os filhos de Deus que estão espalhados por toda parte.
53 La' man k'ij li xcholtak jchomorsaj mak jb'ab'alak yak rijajl Israel chi tijcamsajtak Kakaj Jesús.
53 Então, daquele dia em diante, os líderes judeus fizeram planos para matar Jesus.
54 Jwi'li'li Kakaj Jesús ta' chiqui' mas xwa'x chijxo'lak yak rijajl Israel. Re xe' li jun tilmit ri jb'ij Efraín ri wi' chijc'ulel man chekej luwar, cla' xwa'x pach yak ajtijol rib'ak chirij.
54 Por isso ele já não andava publicamente na Judeia, mas foi para uma região perto do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ficou ali com os seus discípulos.
55 Ta' chiqui' naj raj titaw k'ij re jnimak'jak yak rijajl Israel ri jb'ij Pascua. Y sub'laj q'ui cristian re juntir tilmit tijin jtawicak Jerusalén pire tib'e rane'tak lawi' rajwax pire tijch'ajch'ob'ej jwichak nab'e chiwch Kakaj Dios, ajruc're' tiwa'xtak li nimak'ij.
55 Faltava pouco tempo para a Festa da Páscoa . Muitos judeus foram a Jerusalém antes da festa para tomar parte na cerimônia de purificação .
56 Rechak tijin tijtoctak Kakaj Jesús y cuando xmulb'a' rib'ak li nimi richoch Kakaj Dios tijb'ijtak chirib'il rib'ak: ¿Nen tab'ij atak, ton peti' li nimak'ij o ta'n? xche'tak.
56 Eles procuravam Jesus e, no pátio do Templo, perguntavam uns aos outros: — O que é que vocês acham? Será que ele vem à festa?
57 Mak fariseo pach mak jb'ab'alak yak ajc'amaltak jb'eak cristian riq'ui Kakaj Dios b'ilchak rechak cristian jwi'lak chi wi wi' jonok tretemaj lamas wi' Kakaj Jesús tib'e jye' jtaquil rechak pire tib'e chapsajok.
57 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus queriam prender Jesus. Por isso tinham dado ordem para que, se alguém soubesse, contasse onde ele estava.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.