João 11
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs VC
1 Lazarus degǝn bir adǝm kesǝl bolup ⱪalƣanidi. U Mǝryǝm wǝ ⱨǝdisi Marta turƣan, Bǝyt-Aniya degǝn kǝnttǝ turatti
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 (bu Mǝryǝm bolsa, Rǝbgǝ huxbuy mayni sürkigǝn, putlirini ɵz qaqliri bilǝn ertip ⱪurutⱪan ⱨeliⱪi Mǝryǝm idi; kesǝl bolup yatⱪan Lazarus uning inisi idi).
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Lazarusning ⱨǝdiliri Əysaƣa hǝwǝrqi ǝwǝtip: «I Rǝb, mana sǝn sɵygǝn dostung kesǝl bolup ⱪaldi» dǝp yǝtküzdi.
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Lekin Əysa buni anglap:
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Əysa Marta, singlisi wǝ Lazarusni tolimu sɵyǝtti.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Xunga u Lazarusning kesǝl ikǝnlikini angliƣan bolsimu, ɵzi turuwatⱪan jayda yǝnǝ ikki kün turdi.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Andin keyin u muhlisliriƣa:
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 Muhlisliri uningƣa:
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Əysa mundaⱪ dedi:
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Lekin keqisi yol mangƣan kixi putlixar, qünki uningda yoruⱪluⱪ yoⱪtur.
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Bu sɵzlǝrni eytⱪandin keyin, u:
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 Xunga muhlislar uningƣa:
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Ⱨalbuki, Əysa Lazarusning ɵlümi toƣruluⱪ eytⱪanidi, lekin ular u dǝm elixtiki uyⱪuni dǝwatidu, dǝp oylaxti.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Xunga Əysa ularƣa oquⱪini eytip:
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 — Biraⱪ silǝrni dǝp, silǝrning etiⱪad ⱪilixinglar üqün, uning ⱪexida bolmiƣanliⱪimƣa huxalmǝn. Əmdi uning yeniƣa barayli, — dedi.
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 «Ⱪoxkezǝk» dǝp atilidiƣan Tomas baxⱪa muhlisdaxliriƣa:
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Əysa muhlisliri bilǝn Bǝyt-Aniyaƣa barƣanda, Lazarusning yǝrlikkǝ ⱪoyulƣiniƣa alliⱪaqan tɵt kün bolƣanliⱪi uningƣa mǝlum boldi.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Bǝyt-Aniya Yerusalemƣa yeⱪin bolup, uningdin altǝ qaⱪirimqǝ yiraⱪliⱪta idi,
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 xuning bilǝn nurƣun Yǝⱨudiylar Marta bilǝn Mǝryǝmgǝ inisi toƣrisida tǝsǝlli bǝrgili ularning yeniƣa kǝlgǝnidi.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Marta ǝmdi Əysaning keliwatⱪinini anglapla, uning aldiƣa qiⱪti. Lekin Mǝryǝm bolsa ɵyidǝ olturup ⱪaldi.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Marta ǝmdi Əysaƣa: — I Rǝb, bu yǝrdǝ bolƣan bolsang, inim ɵlmigǝn bolatti.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Ⱨeliⱨǝm Hudadin nemini tilisǝng, Uning sanga xuni beridiƣanliⱪini bilimǝn, — dedi.
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 — Ining ⱪayta tirilidu, — dedi Əysa.
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Marta:
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 Əysa uningƣa: — Tirilix wǝ ⱨayatliⱪ mǝn ɵzümdurmǝn; manga etiⱪad ⱪilƣuqi kixi ɵlsimu, ⱨayat bolidu;
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 wǝ ⱨayat turup, manga etiⱪad ⱪilƣuqi ǝbǝdil’ǝbǝd ɵlmǝs; buningƣa ixinǝmsǝn?
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 U uningƣa: — Ixinimǝn, i Rǝb; sening dunyaƣa kelixi muⱪǝrrǝr bolƣan Mǝsiⱨ, Hudaning Oƣli ikǝnlikinggǝ ixinimǝn.
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Buni dǝp bolup, u berip singlisi Mǝryǝmni astiƣina qaⱪirip:
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Mǝryǝm buni anglap, dǝrⱨal ornidin turup, uning aldiƣa bardi
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 (xu pǝyttǝ Əysa tehi yeziƣa kirmigǝn bolup, Marta uning aldiƣa mengip, uqrixip ⱪalƣan yǝrdǝ idi).
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 Əmdi Mǝryǝmgǝ tǝsǝlli beriwatⱪan, ɵydǝ uning bilǝn olturƣan Yǝⱨudiylar uning aldirap ⱪopup sirtⱪa qiⱪip kǝtkinini kɵrüp, uni ⱪǝbrigǝ berip xu yǝrdǝ yiƣa-zar ⱪilƣili kǝtti, dǝp oylap, uning kǝynidin mengixti.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 Mǝryǝm ǝmdi Əysa bar yǝrgǝ barƣanda uni kɵrüp, ayiƣiƣa ɵzini etip:
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Əysa Mǝryǝmning yiƣa-zar ⱪilƣinini, xundaⱪla uning bilǝn billǝ kǝlgǝn Yǝⱨudiy hǝlⱪning yiƣa-zar ⱪilixⱪinini kɵrgǝndǝ, roⱨida ⱪattiⱪ piƣan qekip, kɵngli tolimu biaram boldi wǝ:
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 — Uni ⱪǝyǝrgǝ ⱪoydunglar? — dǝp soridi.
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Əysa kɵz yexi ⱪildi.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 Yǝⱨudiy hǝlⱪi: — Ⱪaranglar, u uni ⱪanqilik sɵygǝn! — deyixti.
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Wǝ ulardin bǝziliri:
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Əysa iqidǝ yǝnǝ ⱪattiⱪ piƣan qekip, ⱪǝbrining aldiƣa bardi. Ⱪǝbri bir ƣar idi; uning kirix aƣziƣa qong bir tax ⱪoyuⱪluⱪ idi.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 Əysa:
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Əysa uningƣa:
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Buning bilǝn halayiⱪ taxni eliwǝtti. Əysa kɵzlirini asmanƣa tikip mundaⱪ dua ⱪildi:
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Tilǝklirimni ⱨǝmixǝ anglaydiƣanliⱪingni bilimǝn; lekin xundaⱪ bolsimu, ǝtrapimdiki muxu halayiⱪ sening meni ǝwǝtkǝnlikinggǝ ixǝnsun dǝp, buni eytiwatimǝn!
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Bu sɵzlǝrni ⱪilƣandin keyin, u yuⱪiri awazda:
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Ɵlgüqi ⱪol-putliri kepǝnlǝngǝn, engiki tengilƣan ⱨalda taxⱪiriƣa qiⱪti. Əysa ularƣa:
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Mǝryǝmning yeniƣa pǝtǝ ⱪilip kelip, uning ǝmillirini kɵrgǝn Yǝⱨudiylar iqidin nurƣunliri uningƣa etiⱪad ⱪildi.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Lekin ularning iqidǝ bǝziliri Pǝrisiylǝrning yeniƣa berip, Əysaning ⱪilƣan ixlirini mǝlum ⱪilixti.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Xunga bax kaⱨinlar wǝ Pǝrisiylǝr Yǝⱨudiylarning kengǝxmisini yiƣip:
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Uningƣa xundaⱪ yol ⱪoyup beriwǝrsǝk, ⱨǝmmǝ adǝm uningƣa etiⱪad ⱪilip ketidu. Xundaⱪ bolƣanda, Rimliⱪlar kelip bu bizning jayimiz wǝ ⱪowmimizni wǝyran ⱪiliwetidu! — deyixti. ◼ 11:48 \+bd «Rimliⱪlar kelip bu bizning jayimiz wǝ ⱪowmimizni wǝyran ⱪiliwetidu!»\+bd* — «bu bizning jayimiz» bizningqǝ ibadǝthanini kɵrsǝtsǝ kerǝk. Eniⱪki, bu adǝmlǝrning ibadǝthanini «Hudaning» demǝydu, bǝlki «bizning» dǝydu. Ularning gepidin roxǝnki, ɵzining mǝnpǝǝtini birinqi orunƣa ⱪoyidu, ɵz hǝlⱪining tinq-amanliⱪini ikkinqi orunƣa ⱪoyidu.
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Ularning iqidǝ biri, yǝni xu yili bax kaⱨin bolƣan Ⱪayafa:
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Pütün hǝlⱪning ⱨalak boluxining orniƣa, birla adǝmning ular üqün ɵlüxining ǝwzǝllikini qüxinip yǝtmǝydikǝnsilǝr, — dedi
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 — ausente —
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 — ausente —
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 Xuning bilǝn ular mǝsliⱨǝtlixip, xu kündin baxlap Əysani ɵltürüwetixni ⱪǝstlidi.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Xuning üqün Əysa ǝmdi Yǝⱨudiylar arisida axkara yürmǝytti, u u yǝrdin ayrilip qɵlgǝ yeⱪin rayondiki Əfraim isimlik bir xǝⱨirigǝ berip, muhlisliri bilǝn u yǝrdǝ turdi.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Əmdi Yǝⱨudiylarning «ɵtüp ketix ⱨeyti»ƣa az ⱪalƣanidi. Nurƣun kixilǝr taⱨarǝtni ada ⱪilix üqün, ⱨeyttin ilgiri yezilardin Yerusalemƣa kelixti.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Xuning bilǝn billǝ xu kixilǝr Əysani izdǝxti. Ular ibadǝthanida yiƣilƣanda bir-birigǝ:
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 Bax kaⱨinlar bilǝn Pǝrisiylǝr bolsa uni tutux üqün, ⱨǝrkimning uning ⱪǝyǝrdilikini bilsǝ, mǝlum ⱪilixi toƣruluⱪ pǝrman qiⱪarƣanidi.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.