João 11
Muⱪeddes Kalam (yǝngi yeziⱪ) (UIGPIN) vs NTLH
1 Lazarus degǝn bir adǝm kesǝl bolup ⱪalƣanidi. U Mǝryǝm wǝ ⱨǝdisi Marta turƣan, Bǝyt-Aniya degǝn kǝnttǝ turatti
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era do povoado de Betânia, onde Maria e a sua irmã Marta moravam.
2 (bu Mǝryǝm bolsa, Rǝbgǝ huxbuy mayni sürkigǝn, putlirini ɵz qaqliri bilǝn ertip ⱪurutⱪan ⱨeliⱪi Mǝryǝm idi; kesǝl bolup yatⱪan Lazarus uning inisi idi).
2 (Esta Maria era a mesma que pôs perfume nos pés do Senhor Jesus e os enxugou com os seus cabelos. Era o irmão dela, Lázaro, que estava doente.)
3 Lazarusning ⱨǝdiliri Əysaƣa hǝwǝrqi ǝwǝtip: «I Rǝb, mana sǝn sɵygǝn dostung kesǝl bolup ⱪaldi» dǝp yǝtküzdi.
3 As duas irmãs mandaram dizer a Jesus: — Senhor, o seu querido amigo Lázaro está doente!
4 Lekin Əysa buni anglap:
4 Quando Jesus recebeu a notícia, disse:
5 Əysa Marta, singlisi wǝ Lazarusni tolimu sɵyǝtti.
5 Jesus amava muito Marta, e a sua irmã, e também Lázaro.
6 Xunga u Lazarusning kesǝl ikǝnlikini angliƣan bolsimu, ɵzi turuwatⱪan jayda yǝnǝ ikki kün turdi.
6 Porém quando soube que Lázaro estava doente, ainda ficou dois dias onde estava.
7 Andin keyin u muhlisliriƣa:
7 Então disse aos seus discípulos:
8 Muhlisliri uningƣa:
8 Mas eles disseram: — Mestre, faz tão pouco tempo que o povo de lá queria matá-lo a pedradas, e o senhor quer voltar?
9 Əysa mundaⱪ dedi:
9 Jesus respondeu:
10 Lekin keqisi yol mangƣan kixi putlixar, qünki uningda yoruⱪluⱪ yoⱪtur.
10 Mas, se anda de noite, tropeça porque nele não existe luz.
11 Bu sɵzlǝrni eytⱪandin keyin, u:
11 Jesus disse isso e depois continuou:
12 Xunga muhlislar uningƣa:
12 — Senhor, se ele está dormindo, isso quer dizer que vai ficar bom! — disseram eles.
13 Ⱨalbuki, Əysa Lazarusning ɵlümi toƣruluⱪ eytⱪanidi, lekin ular u dǝm elixtiki uyⱪuni dǝwatidu, dǝp oylaxti.
13 Mas o que Jesus queria dizer era que Lázaro estava morto. Porém eles pensavam que ele estivesse falando do sono natural.
14 Xunga Əysa ularƣa oquⱪini eytip:
14 Então Jesus disse claramente:
15 — Biraⱪ silǝrni dǝp, silǝrning etiⱪad ⱪilixinglar üqün, uning ⱪexida bolmiƣanliⱪimƣa huxalmǝn. Əmdi uning yeniƣa barayli, — dedi.
15 mas eu estou alegre por não ter estado lá com ele, pois assim vocês vão crer. Vamos até a casa dele.
16 «Ⱪoxkezǝk» dǝp atilidiƣan Tomas baxⱪa muhlisdaxliriƣa:
16 Então Tomé, chamado “o Gêmeo”, disse aos outros discípulos: — Vamos nós também a fim de morrer com o Mestre!
17 Əysa muhlisliri bilǝn Bǝyt-Aniyaƣa barƣanda, Lazarusning yǝrlikkǝ ⱪoyulƣiniƣa alliⱪaqan tɵt kün bolƣanliⱪi uningƣa mǝlum boldi.
17 Quando Jesus chegou, já fazia quatro dias que Lázaro havia sido sepultado.
18 Bǝyt-Aniya Yerusalemƣa yeⱪin bolup, uningdin altǝ qaⱪirimqǝ yiraⱪliⱪta idi,
18 Betânia ficava a menos de três quilômetros de Jerusalém,
19 xuning bilǝn nurƣun Yǝⱨudiylar Marta bilǝn Mǝryǝmgǝ inisi toƣrisida tǝsǝlli bǝrgili ularning yeniƣa kǝlgǝnidi.
19 e muitas pessoas tinham vindo visitar Marta e Maria para as consolarem por causa da morte do irmão.
20 Marta ǝmdi Əysaning keliwatⱪinini anglapla, uning aldiƣa qiⱪti. Lekin Mǝryǝm bolsa ɵyidǝ olturup ⱪaldi.
20 Quando Marta soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele. Porém Maria ficou sentada em casa.
21 Marta ǝmdi Əysaƣa: — I Rǝb, bu yǝrdǝ bolƣan bolsang, inim ɵlmigǝn bolatti.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido!
22 Ⱨeliⱨǝm Hudadin nemini tilisǝng, Uning sanga xuni beridiƣanliⱪini bilimǝn, — dedi.
22 Mas eu sei que, mesmo assim, Deus lhe dará tudo o que o senhor pedir a ele.
23 — Ining ⱪayta tirilidu, — dedi Əysa.
23 — O seu irmão vai ressuscitar! — disse Jesus.
24 Marta:
24 Marta respondeu: — Eu sei que ele vai ressuscitar no último dia!
25 Əysa uningƣa: — Tirilix wǝ ⱨayatliⱪ mǝn ɵzümdurmǝn; manga etiⱪad ⱪilƣuqi kixi ɵlsimu, ⱨayat bolidu;
25 Então Jesus afirmou:
26 wǝ ⱨayat turup, manga etiⱪad ⱪilƣuqi ǝbǝdil’ǝbǝd ɵlmǝs; buningƣa ixinǝmsǝn?
26 e quem vive e crê em mim nunca morrerá. Você acredita nisso?
27 U uningƣa: — Ixinimǝn, i Rǝb; sening dunyaƣa kelixi muⱪǝrrǝr bolƣan Mǝsiⱨ, Hudaning Oƣli ikǝnlikinggǝ ixinimǝn.
27 — Sim, senhor! — disse ela. — Eu creio que o senhor é o Messias , o Filho de Deus, que devia vir ao mundo.
28 Buni dǝp bolup, u berip singlisi Mǝryǝmni astiƣina qaⱪirip:
28 Depois de dizer isso, Marta foi, chamou Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Mǝryǝm buni anglap, dǝrⱨal ornidin turup, uning aldiƣa bardi
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi encontrar-se com Jesus.
30 (xu pǝyttǝ Əysa tehi yeziƣa kirmigǝn bolup, Marta uning aldiƣa mengip, uqrixip ⱪalƣan yǝrdǝ idi).
30 Pois ele não tinha chegado ao povoado, mas ainda estava no lugar onde Marta o havia encontrado.
31 Əmdi Mǝryǝmgǝ tǝsǝlli beriwatⱪan, ɵydǝ uning bilǝn olturƣan Yǝⱨudiylar uning aldirap ⱪopup sirtⱪa qiⱪip kǝtkinini kɵrüp, uni ⱪǝbrigǝ berip xu yǝrdǝ yiƣa-zar ⱪilƣili kǝtti, dǝp oylap, uning kǝynidin mengixti.
31 As pessoas que estavam na casa com Maria, consolando-a, viram que ela se levantou e saiu depressa. Então foram atrás dela, pois pensavam que ela ia ao túmulo para chorar ali.
32 Mǝryǝm ǝmdi Əysa bar yǝrgǝ barƣanda uni kɵrüp, ayiƣiƣa ɵzini etip:
32 Maria chegou ao lugar onde Jesus estava e logo que o viu caiu aos pés dele e disse: — Se o senhor tivesse estado aqui, o meu irmão não teria morrido!
33 Əysa Mǝryǝmning yiƣa-zar ⱪilƣinini, xundaⱪla uning bilǝn billǝ kǝlgǝn Yǝⱨudiy hǝlⱪning yiƣa-zar ⱪilixⱪinini kɵrgǝndǝ, roⱨida ⱪattiⱪ piƣan qekip, kɵngli tolimu biaram boldi wǝ:
33 Jesus viu Maria chorando e viu as pessoas que estavam com ela chorando também. Então ficou muito comovido e aflito
34 — Uni ⱪǝyǝrgǝ ⱪoydunglar? — dǝp soridi.
34 e perguntou: — Venha ver, senhor! — responderam.
35 Əysa kɵz yexi ⱪildi.
35 Jesus chorou.
36 Yǝⱨudiy hǝlⱪi: — Ⱪaranglar, u uni ⱪanqilik sɵygǝn! — deyixti.
36 Então as pessoas disseram: — Vejam como ele amava Lázaro!
37 Wǝ ulardin bǝziliri:
37 Mas algumas delas disseram: — Ele curou o cego. Será que não poderia ter feito alguma coisa para que Lázaro não morresse?
38 Əysa iqidǝ yǝnǝ ⱪattiⱪ piƣan qekip, ⱪǝbrining aldiƣa bardi. Ⱪǝbri bir ƣar idi; uning kirix aƣziƣa qong bir tax ⱪoyuⱪluⱪ idi.
38 Jesus ficou outra vez muito comovido. Ele foi até o túmulo, que era uma gruta com uma pedra colocada na entrada,
39 Əysa:
39 e ordenou: Marta, a irmã do morto, disse: — Senhor, ele está cheirando mal, pois já faz quatro dias que foi sepultado!
40 Əysa uningƣa:
40 Jesus respondeu:
41 Buning bilǝn halayiⱪ taxni eliwǝtti. Əysa kɵzlirini asmanƣa tikip mundaⱪ dua ⱪildi:
41 Então tiraram a pedra. Jesus olhou para o céu e disse:
42 Tilǝklirimni ⱨǝmixǝ anglaydiƣanliⱪingni bilimǝn; lekin xundaⱪ bolsimu, ǝtrapimdiki muxu halayiⱪ sening meni ǝwǝtkǝnlikinggǝ ixǝnsun dǝp, buni eytiwatimǝn!
42 Eu sei que sempre me ouves; mas eu estou dizendo isso por causa de toda esta gente que está aqui, para que eles creiam que tu me enviaste.
43 Bu sɵzlǝrni ⱪilƣandin keyin, u yuⱪiri awazda:
43 Depois de dizer isso, gritou:
44 Ɵlgüqi ⱪol-putliri kepǝnlǝngǝn, engiki tengilƣan ⱨalda taxⱪiriƣa qiⱪti. Əysa ularƣa:
44 E o morto saiu. Os seus pés e as suas mãos estavam enfaixados com tiras de pano, e o seu rosto estava enrolado com um pano. Então Jesus disse:
45 Mǝryǝmning yeniƣa pǝtǝ ⱪilip kelip, uning ǝmillirini kɵrgǝn Yǝⱨudiylar iqidin nurƣunliri uningƣa etiⱪad ⱪildi.
45 Muitas pessoas que tinham ido visitar Maria viram o que Jesus tinha feito e creram nele.
46 Lekin ularning iqidǝ bǝziliri Pǝrisiylǝrning yeniƣa berip, Əysaning ⱪilƣan ixlirini mǝlum ⱪilixti.
46 Mas algumas pessoas voltaram e contaram aos fariseus o que ele havia feito.
47 Xunga bax kaⱨinlar wǝ Pǝrisiylǝr Yǝⱨudiylarning kengǝxmisini yiƣip:
47 Então os fariseus e os chefes dos sacerdotes se reuniram com o Conselho Superior e disseram: — O que é que nós vamos fazer? Esse homem está fazendo muitos milagres!
48 Uningƣa xundaⱪ yol ⱪoyup beriwǝrsǝk, ⱨǝmmǝ adǝm uningƣa etiⱪad ⱪilip ketidu. Xundaⱪ bolƣanda, Rimliⱪlar kelip bu bizning jayimiz wǝ ⱪowmimizni wǝyran ⱪiliwetidu! — deyixti. ◼ 11:48 \+bd «Rimliⱪlar kelip bu bizning jayimiz wǝ ⱪowmimizni wǝyran ⱪiliwetidu!»\+bd* — «bu bizning jayimiz» bizningqǝ ibadǝthanini kɵrsǝtsǝ kerǝk. Eniⱪki, bu adǝmlǝrning ibadǝthanini «Hudaning» demǝydu, bǝlki «bizning» dǝydu. Ularning gepidin roxǝnki, ɵzining mǝnpǝǝtini birinqi orunƣa ⱪoyidu, ɵz hǝlⱪining tinq-amanliⱪini ikkinqi orunƣa ⱪoyidu.
48 Se deixarmos que ele continue fazendo essas coisas, todos vão crer nele. Aí as autoridades romanas agirão contra nós e destruirão o Templo e o nosso país.
49 Ularning iqidǝ biri, yǝni xu yili bax kaⱨin bolƣan Ⱪayafa:
49 Então Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote , disse: — Vocês não sabem nada!
50 Pütün hǝlⱪning ⱨalak boluxining orniƣa, birla adǝmning ular üqün ɵlüxining ǝwzǝllikini qüxinip yǝtmǝydikǝnsilǝr, — dedi
50 Será que não entendem que para vocês é melhor que morra apenas um homem pelo povo do que deixar que o país todo seja destruído?
51 — ausente —
51 Naquele momento Caifás não estava falando por si mesmo. Mas, como ele era o Grande Sacerdote naquele ano, estava profetizando que Jesus ia morrer pela nação.
52 — ausente —
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo todos os filhos de Deus que estão espalhados por toda parte.
53 Xuning bilǝn ular mǝsliⱨǝtlixip, xu kündin baxlap Əysani ɵltürüwetixni ⱪǝstlidi.
53 Então, daquele dia em diante, os líderes judeus fizeram planos para matar Jesus.
54 Xuning üqün Əysa ǝmdi Yǝⱨudiylar arisida axkara yürmǝytti, u u yǝrdin ayrilip qɵlgǝ yeⱪin rayondiki Əfraim isimlik bir xǝⱨirigǝ berip, muhlisliri bilǝn u yǝrdǝ turdi.
54 Por isso ele já não andava publicamente na Judeia, mas foi para uma região perto do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ficou ali com os seus discípulos.
55 Əmdi Yǝⱨudiylarning «ɵtüp ketix ⱨeyti»ƣa az ⱪalƣanidi. Nurƣun kixilǝr taⱨarǝtni ada ⱪilix üqün, ⱨeyttin ilgiri yezilardin Yerusalemƣa kelixti.
55 Faltava pouco tempo para a Festa da Páscoa . Muitos judeus foram a Jerusalém antes da festa para tomar parte na cerimônia de purificação .
56 Xuning bilǝn billǝ xu kixilǝr Əysani izdǝxti. Ular ibadǝthanida yiƣilƣanda bir-birigǝ:
56 Eles procuravam Jesus e, no pátio do Templo, perguntavam uns aos outros: — O que é que vocês acham? Será que ele vem à festa?
57 Bax kaⱨinlar bilǝn Pǝrisiylǝr bolsa uni tutux üqün, ⱨǝrkimning uning ⱪǝyǝrdilikini bilsǝ, mǝlum ⱪilixi toƣruluⱪ pǝrman qiⱪarƣanidi.
57 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus queriam prender Jesus. Por isso tinham dado ordem para que, se alguém soubesse, contasse onde ele estava.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.