Lucas 19
Sc'op riox: ja' li' yaloj ti chac' jcuxlejaltic ta sbatel osli ti cajvaltic Jesucristoe (TZOZNT) vs NTLH
1 Li belel Jerusalene tey xꞌechꞌ ta yutil Jericó. Tey la iꞌechꞌ ti Jesuse.
1 Jesus entrou em Jericó e estava atravessando a cidade.
2 Tey la nacal jun jcꞌulej, Zaqueo la sbi. Jaꞌ la totil yuꞌunic li jcꞌan-locꞌ-cꞌusiticuque.
2 Morava ali um homem rico, chamado Zaqueu, que era chefe dos cobradores de impostos.
3 Tscꞌan la chojtiquin ti Jesuse, tscꞌan la tsqꞌuelbe cꞌu xꞌelan sat. Pero mu la sta ta ilel yuꞌun la toj ep tajmec ti crixchanoetique. Xchiꞌuc la cꞌusuc, yuꞌun la comcom ti Zaqueoe.
3 Ele estava tentando ver quem era Jesus, mas não podia, por causa da multidão, pois Zaqueu era muito baixo.
4 Yechꞌo un ijelav la echꞌel ta anil, ba la muyuc ta jtecꞌ sicómoro yoꞌ la sta o ta ilel ti Jesuse. Yuꞌun la snaꞌoj ti tey ta xꞌechꞌe.
4 Então correu adiante da multidão e subiu numa figueira brava para ver Jesus, que devia passar por ali.
5 Ti cꞌalal icꞌot ta yolon teꞌ ti Jesuse, isqꞌuel la muyel. Iyil la ti tey luchul ti Zaqueoe.
5 Quando Jesus chegou àquele lugar, olhou para cima e disse a Zaqueu:
6 Ti Zaqueoe ora la iyal. Xmuyubaj xa la, iyicꞌ la echꞌel ta sna ti Jesuse.
6 Zaqueu desceu depressa e o recebeu na sua casa, com muita alegria.
7 Ti cꞌalal iyil ti xchiꞌiltac ta israelale, chopol la iyaꞌiic.
7 Todos os que viram isso começaram a resmungar: — Este homem foi se hospedar na casa de um pecador!
8 Ti Zaqueoe isvaꞌan la sba.
8 Zaqueu se levantou e disse ao Senhor: — Escute, Senhor, eu vou dar a metade dos meus bens aos pobres. E, se roubei alguém, vou devolver quatro vezes mais.
9 ―Lavie acꞌbiloxuc xa pertonal yuꞌun amulic ajunlejic ta na. Yuꞌun achꞌun xa ti cꞌusi chal ti Rioxe chac cꞌu chaꞌal ixchꞌun ti Abraam ti ta más voꞌnee.
9 Então Jesus disse:
10 Voꞌon ti coꞌol crixchanootique, yuꞌun jaꞌ tal jsaꞌoxuc, tal jpojoxuc yuꞌun scꞌoplal xaꞌox chaꞌochic ta cꞌocꞌ ta sbatel osil ―xꞌutat la yuꞌun ti Jesuse.
10 Porque o
11 Ti crixchanoetique tey la chaꞌiic cꞌusi chal ti Jesuse. Yuꞌun isnop ti jꞌisraeletique ti jaꞌ xa li muchꞌu stꞌujoj Rioxe ti chcꞌot xa ochuc ta preserenteal ta Jerusalene, yechꞌo un ti Jesuse isjoyꞌal la sba stuc ti cꞌalal poꞌot xaꞌox xcꞌotic ta Jerusalene.
11 Jesus contou uma parábola para os que ouviram o que ele tinha dito. Agora ele estava perto de Jerusalém, e por isso eles estavam pensando que o Reino de Deus ia aparecer logo.
12 ―Caltic noꞌox yaꞌel ti oy screm jun preserentee. Jcꞌulej tajmec li creme. Ibat ta nom, ba yichꞌ tal snombramiento scuenta preserenteal. Ti cꞌalal sut tale, chul spas mantal ta slumal.
12 Então Jesus disse:
13 Ti cꞌalal mu toꞌox chbate, istsob slajunvaꞌal li yajꞌabtele. Iyacꞌbe comel sliquebic li yajꞌabtele. Coꞌol yepal iyacꞌbe comel jujun. “Abtejanic o. Tey xaqꞌuelic cꞌu yepal chjolin avuꞌunic. Ti cꞌalal xisut tale, chul quichꞌ”, xꞌutatic comel.
13 Antes de viajar, chamou dez dos seus empregados, deu a cada um uma moeda de ouro e disse: “Vejam o que vocês conseguem ganhar com este dinheiro, até a minha volta.”
14 Li xchiꞌiltac ta slumale mu scꞌanic ti jaꞌ ch-och ta preserenteale. Istaquic echꞌel mantal ti mu yaꞌuc acꞌbatuc snombramientoe. “Mu jcꞌanticotic ti jaꞌ ch-och ta preserenteal ta jlumalticotique”, xiic cꞌotel.
14 — Acontece que o povo do seu país o odiava e por isso mandou atrás dele uma comissão para dizer que não queriam que aquele homem fosse feito rei deles.
15 ’Pero iyichꞌ onox snombramiento, isut tal. Ti cꞌalal iyule, istac ta iqꞌuel li yajꞌabteltaque yuꞌun chaꞌi cꞌu yepal ijolin yuꞌunic jujun li staqꞌuine.
15 — O homem foi feito rei e voltou para casa. Aí mandou chamar os empregados a quem tinha dado o dinheiro, para saber quanto haviam conseguido ganhar.
16 Li jun baꞌyi itale “Totic, lataqꞌuin avacꞌbon comele, ijolin cuꞌun lajunꞌechꞌel más ep”, xut li yajvale.
16 O primeiro chegou e disse: “Patrão, com aquela moeda de ouro que o senhor me deu, eu ganhei dez.”
17 “Li voꞌote lec xanaꞌ xaꞌabtej. Jutuc ti lacacꞌbee pero sjunul avoꞌon laꞌabtej o, yechꞌo un chajticꞌ ta coviernoal scuenta lajuneb jteclum”, xꞌutat.
17 — “Muito bem!” — respondeu ele. — “Você é um bom empregado! E, porque foi fiel em coisas pequenas, você vai ser o governador de dez cidades.”
18 Ital noxtoc li june. “Totic, lataqꞌuin avacꞌbon comele ijolin cuꞌun voꞌechꞌel más ep”, xut li yajvale.
18 — O segundo empregado veio e disse: “Patrão, com aquela moeda de ouro que o senhor me deu, eu ganhei cinco.”
19 “Li voꞌot uque chajticꞌ ta coviernoal scuenta voꞌob jteclum”, xꞌutat.
19 — “Você vai ser o governador de cinco cidades!” — disse o patrão.
20 ’Ital noxtoc li june. “Totic, ilo lataqꞌuin avacꞌbon comele. Ijsutꞌ lec ta paño, ijnacꞌ.
20 — O outro empregado chegou e disse: “Patrão, aqui está a sua moeda. Eu a embrulhei num lenço e a escondi.
21 Yuꞌun lixiꞌ. Jnaꞌoj ti jlajelote. Jnaꞌoj ti chavichꞌbe xchiꞌuc sjol lataqꞌuine. Chavichꞌ ti bu muc bu avacꞌoj avocole”, xi ispoj sba li june.
21 Tive medo do senhor, porque sei que é um homem duro, que tira dos outros o que não é seu e colhe o que não plantou.”
22 — ausente —
22 — Ele respondeu: “Você é um mau empregado! Vou usar as suas próprias palavras para julgá-lo. Você sabia que sou um homem duro, que tiro dos outros o que não é meu e colho o que não plantei.
23 — ausente —
23 Então por que você não pôs o meu dinheiro no banco? Assim, quando eu voltasse da viagem, receberia o dinheiro com juros.”
24 “Pojbeic li taqꞌuine, jaꞌ acꞌbeic li muchꞌu isjolintas lajunꞌechꞌel más epe”, xꞌutatic li muchꞌutic teye.
24 — E disse para os que estavam ali: “Tirem dele a moeda e deem ao que tem dez.”
25 “¡Totic, pero yichꞌoj xa lajuneb!” xutic.
25 Eles responderam:
26 “Chacalbe avaꞌiic, ti muchꞌutic sjunul yoꞌon ta xꞌabteje, más ta xꞌacꞌbatic. Yan ti muchꞌutic mu sjunuluc yoꞌon ta xꞌabteje, ti cꞌu yunenꞌepal iꞌacꞌbatique, ta xpojbatic ta jmoj.
26 — E o patrão disse:
27 Li muchꞌutic chiscrontainique, ti mu scꞌanic ti voꞌon preserenteone, iqꞌuic tal scotol liꞌtoe. Liꞌ ta jsat xamilique”, xi li preserentee ―xꞌutatic la yuꞌun ti Jesuse.
27 E agora tragam aqui os meus inimigos, que não queriam que eu fosse o rei deles, e os matem na minha frente.”
28 Ti cꞌalal laj loꞌilajuc ti Jesuse, iloqꞌuic la echꞌel teyoꞌe, ibatic la cꞌalal Jerusalén. Jaꞌ la babe echꞌel ti Jesuse.
28 Depois de dizer isso, Jesus foi adiante deles para Jerusalém.
29 Ti cꞌalal istabeic stuqꞌuil Betfajé xchiꞌuc Betania ta yoc jpꞌej vits Olivotic sbie, itaqueic la echꞌel chaꞌvoꞌ yuꞌun ti Jesuse.
29 Quando iam chegando aos povoados de Betfagé e Betânia, que ficam perto do monte das Oliveiras, enviou dois discípulos na frente,
30 ―Batanic leꞌ ta parajele. Ta ochel noꞌox tey chucul chataic jcot burro, mu to muchꞌu scajlebinoj. Jitunic, nitic tal.
30 com a seguinte ordem:
31 Mi oy muchꞌu chasjacꞌbeic cꞌu yuꞌun ti chajitunic li burroe, xavalbeic ti voꞌon chtun cuꞌune ―xꞌutatic la echꞌel yuꞌun ti Jesuse.
31 Se alguém perguntar por que vocês estão fazendo isso, digam que o Mestre precisa dele.
32 Ibatic la. Ti cꞌu xꞌelan iꞌalbatic echꞌele, jaꞌ la yech cꞌot staic.
32 Eles foram e acharam tudo como Jesus tinha dito.
33 Ti cꞌalal xyaquet tsjitunic li burroe ―¿Cꞌu yuꞌun ti chajitunic li jburroe? ―xꞌutatic la yuꞌun ti yajvale.
33 Quando estavam desamarrando o jumentinho, os donos perguntaram: — Por que é que vocês estão desamarrando o animal?
34 ―Yuꞌun jaꞌ chtun yuꞌun li Cajvaltic Jesuse ―xutic la.
34 Eles responderam: — O Mestre precisa dele.
35 Isnitic la tal yoꞌ bu ti Jesuse. Iyacꞌbeic la stasin spimilcꞌuꞌic, iscajlebin la ti Jesuse.
35 Então eles levaram o jumentinho para Jesus, puseram as suas capas sobre o animal e ajudaram Jesus a montar.
36 Ti cꞌalal cajal xa echꞌel ta burro ti Jesuse, ti jꞌisraeletique isqꞌui la spimilcꞌuꞌic ta be yoꞌ bu ch-echꞌ ti Jesuse.
36 Conforme ele ia passando, o povo estendia as suas capas no caminho.
37 Ti cꞌalal poꞌot xaꞌox la staic li yaleltic ta yelav Jerusalén ta vits Olivotique, lic la avanicuc scotol ti muchꞌutic scotol cꞌacꞌal ixchiꞌinic ti Jesuse. Xmuyubajic xa la. “Colaval” xutic la ti Rioxe, ti yilojbeic slequilal syuꞌelal ti Jesuse.
37 Quando Jesus chegou perto de Jerusalém, na descida do monte das Oliveiras, uma grande multidão de seguidores ia com ele. E eles, cheios de alegria, começaram a louvar a Deus em voz alta por tudo o que tinham visto.
38 ―¡Lec tajmec li preserente listacbotic tal ti Jtotic Riox ta vinajele! ¡Lec xa chiyilotic ti Rioxe! “Colaval, Cajval”, chiicuc uc ti anjeletic ta vinajele ―xiic la.
38 Eles diziam: — Que Deus abençoe o Rei que vem em nome do Senhor! Paz no céu e
39 Tey la capal jayvoꞌ jfariseoetic.
39 Aí alguns fariseus que estavam no meio da multidão disseram a Jesus: — Mestre, mande que os seus seguidores calem a boca!
40 ―Chacalbe avaꞌiic, mi ta xchꞌaniique, jaꞌ chlic avanicuc li tonetique ―xꞌutatic la yuꞌun ti Jesuse.
40 Jesus respondeu:
41 Ti cꞌalal poꞌot xaꞌox la xcꞌotic ta Jerusalén xchiꞌuquic ti Jesuse, cꞌalal iyil jteclum ti Jesuse, iyoqꞌuita la.
41 Quando Jesus chegou perto de Jerusalém e viu a cidade, chorou com pena dela
42 ―Ti xchꞌunicuc ti stacojon tal ti Rioxe yoꞌ jun o yoꞌonic xchiꞌuc ti Rioxe, lec ti yechuque. Pero iꞌechꞌ xa yora ti ch-acꞌbat xchꞌunique yuꞌun mu scꞌan xchꞌunic.
42 e disse:
43 Yuꞌun tsta yora ti chtal sjoyintael yuꞌun li scrontaique, chtal smaquelic ta jujot.
43 Pois chegarão os dias em que os inimigos vão cercá-la com rampas de ataque, e vão rodeá-la, e apertá-la de todos os lados.
44 Chtal slomesbel scotol li snaique. Ta xlaj scotolic. Jaꞌ ti mu xchꞌunic ti voꞌon listac tal ti Rioxe, ti tal jtojbe li smulique ―xi la ti Jesuse.
44 Eles destruirão completamente você e todos os seus moradores. Não ficará uma pedra em cima da outra, porque você não reconheceu o tempo em que Deus veio para salvá-la.
45 Ti Jesuse ibat la ta tiꞌ mucꞌta templo ta Jerusalén. Isnuts la loqꞌuel scotol ti jchonolajeletic teyoꞌe.
45 Jesus entrou no pátio do Templo e começou a expulsar dali os vendedores.
46 ―“Li jnae jaꞌ scuenta chtal ataicon o ta cꞌoponel”, xi ti Rioxe, xi tsꞌibabil. Li voꞌoxuque snailchꞌen jꞌeleqꞌuetic xachaꞌleic ―xꞌutatic la ti jchonolajeletique.
46 Ele lhes disse:
47 Ti Jesuse tey la ichanubtasvan jujun cꞌacꞌal ta tiꞌ mucꞌta templo. Ti totil paleetique xchiꞌuc ti muchꞌutic ta xchanubtasvanic yilel ta smantaltac Rioxe, xchiꞌuc ti jmeltsanejcꞌopetique, iscomonopic la cꞌuxi ta staic ta milel ti Jesuse.
47 Jesus ensinava no pátio do Templo todos os dias. Os chefes dos sacerdotes, os mestres da Lei e os líderes do povo queriam matá-lo.
48 Pero mu la cꞌuxi stacꞌ iyilic, jaꞌ la ti tey xchiꞌuc scotol ti crixchanoetique ti sjunul yoꞌon chaꞌiic cꞌusi chal ti Jesuse.
48 Mas não achavam jeito de fazer isso, pois todos o escutavam com muita atenção.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.