Mateus 21
Tzotzil San Andres NT (TZO_SAN) vs VC
1 Cꞌalal nopol xa xijbatcutic ta Jerusalene, te lijcꞌotcutic ta nopol Betfajé te ta yoc vits Olivatic. Li Jesuse la stac batel chaꞌvoꞌ jchiꞌilcutic ta yajchanbalajeltac.
1 Aproximavam-se de Jerusalém. Quando chegaram a Betfagé, perto do monte das Oliveiras, Jesus enviou dois de seus discípulos,
2 Laj yalbe echꞌel: ―Batanic leꞌ ta coloniae. Te chucul chataic jcot meꞌburro schiꞌuc jcot yol. Jitunic, nitic talel.
2 dizendo-lhes: Ide à aldeia que está defronte. Encontrareis logo uma jumenta amarrada e com ela seu jumentinho. Desamarrai-os e trazei-mos.
3 Mi oy buchꞌu chasjacꞌbeic ti cꞌu chaꞌal chajitunic li burroe, albeic: “Yuꞌun ta xtun yuꞌun li Cajvaltique”, utic, jech chayacꞌboxuc talel ―xꞌutatic batel yuꞌun li Jesuse.
3 Se alguém vos disser qualquer coisa, respondei-lhe que o Senhor necessita deles e que ele sem demora os devolverá.
4 Scotol jech icꞌot ta pasel yuꞌun jaꞌ icꞌot ta pasel li cꞌusi laj yal li buchꞌu iyal scꞌop Dios ta voꞌonee. Jech laj yal:
4 Assim, neste acontecimento, cumpria-se o oráculo do profeta:
5 uto, xiyut li Diose, xi onoꞌox laj yal li buchꞌu iyal scꞌop Dios ta voꞌonee.
5 Dizei à filha de Sião: Eis que teu rei vem a ti, cheio de doçura, montado numa jumenta, num jumentinho, filho da que leva o jugo {Zc 9,9}.
6 Ibatic li chaꞌvoꞌique, jaꞌ ischꞌunic li cꞌusi iꞌalbatic yuꞌun li Jesuse.
6 Os discípulos foram e executaram a ordem de Jesus.
7 La snitic talel schiꞌuc yol li meꞌburroe. Laj yacꞌbeic spuychijic sventa staspat. La scajlebin li Jesuse.
7 Trouxeram a jumenta e o jumentinho, cobriram-nos com seus mantos e fizeram-no montar.
8 Ep buchꞌutic la sqꞌuianic spuychijic ta be li bu ch‐echꞌ ba li Jesuse. Oy yanetic la scꞌasic yanal teꞌ, la slamanic ta be yuꞌun chichꞌic ta mucꞌ li Jesuse.
8 Então a multidão estendia os mantos pelo caminho, cortava ramos de árvores e espalhava-os pela estrada.
9 Li buchꞌutic sbabe batele schiꞌuc li buchꞌutic tijilic talele, tsots icꞌopojic scotolic, jech laj yalic: ―¡Acꞌo quichꞌtic ta mucꞌ li snitilul li David ti tal ochuc ta ajvalilal cuꞌuntique! ¡Toj lec li buchꞌu tacbil talel yuꞌun li Cajvaltic Diose! ¡Acꞌo acꞌbatuc más slequilal yutsilal Dios! ―xiic.
9 E toda aquela multidão, que o precedia e que o seguia, clamava: Hosana ao filho de Davi! Bendito seja aquele que vem em nome do Senhor! Hosana no mais alto dos céus!
10 Cꞌalal iꞌoch batel ta Jerusalén li Jesuse, xꞌupꞌetic tajmec scotol li jchiꞌiltactique. Jech la sjaqꞌuic: ―¿Buchꞌu leꞌe? ―xiic.
10 Quando ele entrou em Jerusalém, alvoroçou-se toda a cidade, perguntando: Quem é este?
11 Itacꞌavic li jchiꞌiltactic ti schiꞌuquic talel li Jesuse: ―Jaꞌ Jesús. Jaꞌ li buchꞌu ta xal scꞌop Dios li te liquem talel ta Nazaret ta Galilea balumile ―xiic.
11 A multidão respondia: É Jesus, o profeta de Nazaré da Galiléia.
12 Li Jesuse te icꞌot ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulna ta Jerusalene. Te jchiꞌucutic cꞌotel, joꞌoncutic li yajchanbalajeltacuncutique. La snutsan loqꞌuel scotol li jpꞌolmaletic schiꞌuc li jmanolajeletic li te ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulnae. La svalcꞌunbe smexaic li jeltaqꞌuinetique. La sbutqꞌuinbe xilaic li jchon jculajteꞌetique.
12 Jesus entrou no templo e expulsou dali todos aqueles que se entregavam ao comércio. Derrubou as mesas dos cambistas e os bancos dos negociantes de pombas,
13 Jech laj yalbe: ―Jech tsꞌibabil ta scꞌop Dios: “Li jnae jaꞌ snail li bu chataicun ta naꞌele”, xi li Diose. Pero li joꞌoxuque apasic xa ta snailchꞌen jꞌeleqꞌuetic ―xi.
13 e disse-lhes: Está escrito: Minha casa é uma casa de oração {Is 56,7}, mas vós fizestes dela um covil de ladrões {Jr 7,11}!
14 Li te ta yamaqꞌuil li mucꞌta chꞌulnae italic ta stojol Jesús maꞌsatetic schiꞌuc coxoetic. Icol yuꞌun scotol li Jesuse.
14 Os cegos e os coxos vieram a ele no templo e ele os curou,
15 Te oyic jayvoꞌ banquilal paleetic schiꞌuc li buchꞌutic spꞌisoj sbaic ta jchanubtasvanej ta smantaltac li Diose. Iyilic li cꞌustic la spas li Jesuse, schiꞌuc iyaꞌiic ti tsots chcꞌopojic li bicꞌtal queremutique ti jech chalulanique: “Acꞌo quichꞌtic ta mucꞌ li snitilul David li tal ochuc ta ajvalilal cuꞌuntique”, xiic. Iꞌilinic o.
15 com grande indignação dos príncipes dos sacerdotes e dos escribas que assistiam a seus milagres e ouviam os meninos gritar no templo: Hosana ao filho de Davi!
16 Jech tal sjacꞌbeic li Jesuse: ―¿Mi chavaꞌi li cꞌusi chalic li bicꞌtal queremutique? ―xutic. Itacꞌav li Jesuse: ―Xcabin. Aqꞌuelojic ti jech tsꞌibabil ta scꞌop li Diose:xi onoꞌox tsꞌibabil. Jaꞌ yuꞌun jech icꞌot ta pasel ―xi li Jesuse.
16 Disseram-lhe eles: Ouves o que dizem eles? Perfeitamente, respondeu-lhes Jesus. Nunca lestes estas palavras: Da boca dos meninos e das crianças de peito tirastes o vosso louvor {Sl 8,3}?
17 Ilocꞌ batel li Jesuse. Lijbatcutic ta biqꞌuit jteclum Betania. Jaꞌ te vayal lijcꞌotcutic.
17 Depois os deixou e saiu da cidade para hospedar-se em Betânia.
18 Sob ta yocꞌomal lijchaꞌbatcutic nojtoc li ta Jerusalén schiꞌuc li Jesuse. Cꞌalal te xijbatcutic ta bee, ilic sviꞌnal li Jesuse.
18 De manhã, voltando à cidade, teve fome.
19 Iyil ti oy jtecꞌ higo ta nopol tiꞌbee. Ba sqꞌuel mi oy sat. Pero muꞌyuc sat ista, jaꞌ noꞌox oy yanal. Li Jesuse jech laj yalbe comel li teꞌel higoe: ―Muc xa bu chasatin o ―xut. Itaquij ta ora li teꞌel higoe.
19 Vendo uma figueira à beira do caminho, aproximou-se dela, mas só achou nela folhas; e disse-lhe: Jamais nasça fruto de ti!
20 Cꞌalal iquilcutic, joꞌoncutic li yajchanbalajeltacuncutique, toj chꞌayel noꞌox coꞌoncutic. Jech laj calcutic: ―¿Cꞌu chaꞌal ti itaquij ta ora li teꞌel higoe? ―xijchicutic.
20 E imediatamente a figueira secou. À vista disto, os discípulos ficaram estupefatos e disseram: Como ficou seca num instante a figueira?!
21 Li Jesuse jech laj yalbuncutic: ―Melel li cꞌusi chacalbeique, mi chachꞌunic ti joꞌon chajcoltaique, maꞌuc noꞌox xuꞌ chapasic jech chac cꞌu chaꞌal la jpasbe li jtecꞌ higoe, jaꞌ chapasic li cꞌustic vocol ta pasel ti mu xuꞌ avuꞌunic atuquique. Jech chac cꞌu chaꞌal mi chavalbeic li vits liꞌi ti acꞌo qꞌuejuque, ti acꞌo sjip sba ochel ta nabe, ta spas avuꞌunic.
21 Respondeu-lhes Jesus: Em verdade vos declaro que, se tiverdes fé e não hesitardes, não só fareis o que foi feito a esta figueira, mas ainda se disserdes a esta montanha: Levanta-te daí e atira-te ao mar, isso se fará...
22 Scotol li cꞌusi chacꞌanbeic li Diose, chꞌunic ti chayacꞌbeique, jech chataic o scotol ―xijyutcutic li Jesuse.
22 Tudo o que pedirdes com fé na oração, vós o alcançareis.
23 Cꞌalal lijcꞌotcutic ta mucꞌta chꞌulna li te ta Jerusalene, lic chanubtasvanuc ta yamaqꞌuil mucꞌta chꞌulna li Jesuse. Te italic eꞌuc li banquilal paleetique schiꞌuc li jꞌabteletic cuꞌuntique. Jech la sjacꞌbeic: ―¿Buchꞌu laj yacꞌbot ajuꞌel yoꞌ chapas li cꞌustic chapase? ―xutic.
23 Dirigiu-se Jesus ao templo. E, enquanto ensinava, os príncipes dos sacerdotes e os anciãos do povo aproximaram-se e perguntaram-lhe: Com que direito fazes isso? Quem te deu esta autoridade?
24 Itacꞌav li Jesuse: ―Oy cꞌusi chajacꞌbeic eꞌuc. Mi chavalbecun li cꞌusi chajacꞌbeique, chacalbeic eꞌuc ti buchꞌu liyacꞌbe juꞌel ti jech ta jpase.
24 Respondeu-lhes Jesus: Eu vos proporei também uma questão. Se responderdes, eu vos direi com que direito o faço.
25 Li ichꞌ joꞌ ti iyacꞌ li Juane, ¿buchꞌu iꞌacꞌbat yabtel ti jech la spase? ¿Mi jaꞌ Dios iꞌacꞌbat, mi crixchano noꞌox iꞌacꞌbat? ―xut. Te lic yalulanbe sbaic: ―Mi chcaltic ti jaꞌ iꞌacꞌbat yabtel yuꞌun li Diose, jech chijyalbutic: “¿Cꞌu chaꞌal muc bu xachꞌunic chaꞌa?” xijyututic.
25 Donde procedia o batismo de João: do céu ou dos homens? Ora, eles raciocinavam entre si: Se respondermos: Do céu, ele nos dirá: Por que não crestes nele?
26 Mi icaltic ti iꞌacꞌbat yuꞌun crixchanoe, pero chijxiꞌutic yuꞌun li jchiꞌiltactique yuꞌun scotolic schꞌunojic ti jaꞌ iyal scꞌop Dios li Juane ―xut sbaic.
26 E se dissermos: Dos homens, é de temer-se a multidão, porque todo o mundo considera João como profeta.
27 Jech la stacꞌbeic li Jesuse: ―Mu jnaꞌcutic ―xiic. Jech iꞌalbatic yuꞌun li Jesuse: ―Jaꞌ jechun eꞌuc, muc bu chacalbeic ti buchꞌu liyacꞌbe juꞌel ti jech ta jpase.
27 Responderam a Jesus: Não sabemos. Pois eu tampouco vos digo, retorquiu Jesus, com que direito faço estas coisas.
28 ¿Cꞌusi chanopic? Oy jun vinic oy chaꞌvoꞌ snichꞌnab. Li june jech laj yalbe: “Jnichꞌon, batan ta abtel li ta jtsꞌusubtique”, xut.
28 Que vos parece? Um homem tinha dois filhos. Dirigindo-se ao primeiro, disse-lhe: - Meu filho, vai trabalhar hoje na vinha.
29 Itacꞌav li snichꞌone: “Mu jcꞌan xibat”, xi. Pero tsꞌacal to isnop ti ta xbate, ibat.
29 Respondeu ele: - Não quero. Mas, em seguida, tocado de arrependimento, foi.
30 La scꞌopon li jun snichꞌone. Jaꞌ noꞌox jech iyalbe jech chac cꞌu chaꞌal iyalbe li june. Itacꞌav li snichꞌone: “Xuꞌuc, tata, chibat”, xi. Pero muc bu xbat.
30 Dirigindo-se depois ao outro, disse-lhe a mesma coisa. O filho respondeu: - Sim, pai! Mas não foi.
31 Li joꞌoxuque ¿cꞌusi chanopic? Li chaꞌvoꞌ queremutique ¿buchꞌu junucal la schꞌunbe smantal li stotique? ―xut. Itacꞌavic: ―Jaꞌ li buchꞌu baꞌi iꞌalbate ―xiic. Li Jesuse jech laj yal: ―Melel li cꞌusi chacalbeique, li buchꞌutic ti chavalic ti mu schꞌunbeic smantaltac li Diose, jaꞌ li jtsobpatanetique schiꞌuc li jmulivajel antsetique, jaꞌ chacꞌ xa sbaic ta scꞌob li Diose. Li joꞌoxuque mu xacꞌanic ventainel yuꞌun Dios.
31 Qual dos dois fez a vontade do pai? O primeiro, responderam-lhe. E Jesus disse-lhes: Em verdade vos digo: os publicanos e as meretrizes vos precedem no Reino de Deus!
32 Ti ital ta atojolic li Juan li iyacꞌ ta ichꞌel joꞌe, jaꞌ tal yalboxuc li cꞌusi scꞌan ti chapasique, pero muc bu xachꞌunic. Yan li jtsobpatanetique schiꞌuc li jmulivajel antsetique, jaꞌ ischꞌunic, laj yictaic li cꞌustic chopol tspasique. Cꞌalal avilic ti laj yictaic spasel li cꞌustic chopole, muc bu xavictaic eꞌuc li joꞌoxuque. Muc bu xachꞌunic o.
32 João veio a vós no caminho da justiça e não crestes nele. Os publicanos, porém, e as prostitutas creram nele. E vós, vendo isto, nem fostes tocados de arrependimento para crerdes nele.
33 ’Aꞌiic yan loꞌil ti chacalbeique. Oy jun vinic la stsꞌun ep tsꞌusub ta yosil. La sjoy ta moc li tsꞌusubtique. La sjom ton jaꞌ yav sventa spitsꞌobil yaꞌlel li sat tsꞌusube. La spas jun toyol sqꞌuelobil osil. La saꞌbe comel yajval buchꞌutic ta schabiic li tsꞌusubtique. Ibat ta nom li yajvale.
33 Ouvi outra parábola: havia um pai de família que plantou uma vinha. Cercou-a com uma sebe, cavou um lagar e edificou uma torre. E, tendo-a arrendado a lavradores, deixou o país.
34 ’Cꞌalal ista yora ta xtaꞌaj li sat tsꞌusube, la stac batel yajtuneltac yuꞌun ba yichꞌic talel li cꞌu onoꞌox yepal yaloj chichꞌe. Cꞌot scꞌanbeic li buchꞌutic ta schabiique.
34 Vindo o tempo da colheita, enviou seus servos aos lavradores para recolher o produto de sua vinha.
35 Pero li jchabiejtsꞌusubtique la stsaquic li yajtuneltac li yajval osile. Li june la smajic, li june la smilic, li june laj yacꞌbeic ton.
35 Mas os lavradores agarraram os servos, feriram um, mataram outro e apedrejaram o terceiro.
36 Li yajval osile la stac batel yan yajtuneltac nojtoc, jaꞌ to más ep la stac batel. Pero jaꞌ noꞌox jech la spasbeic nojtoc jech chac cꞌu chaꞌal la spasbeic li buchꞌutic baꞌi itaqueic batele.
36 Enviou outros servos em maior número que os primeiros, e fizeram-lhes o mesmo.
37 ’Tsꞌacal to la stac batel li snichꞌone. Jech la snop li yajval osile: “Jaꞌ nan ch‐aqꞌue ta venta li jnichꞌone”, xi.
37 Enfim, enviou seu próprio filho, dizendo: Hão de respeitar meu filho.
38 Pero cꞌalal iyilic li jchabiejtsꞌusubtic ti jaꞌ xa snichꞌon li yajval osile, jech laj yalbe sbaic: “Leꞌe jaꞌ chichꞌbe comel li yosil li stote. Jaꞌ lec ta jmiltic yoꞌ jech joꞌotic chquichꞌbetic o comel li yosile”, xut sbaic.
38 Os lavradores, porém, vendo o filho, disseram uns aos outros: Eis o herdeiro! Matemo-lo e teremos a sua herança!
39 La stsaquic, la sloqꞌuesic ta pat moc, te la smilic.
39 Lançaram-lhe as mãos, conduziram-no para fora da vinha e o assassinaram.
40 Cꞌalal ta sut talel li yajval tsꞌusubtique, ¿cꞌusi chjul spasbe xanaꞌic li jchabiejtsꞌusubtique? ―xut li jꞌabteletic li Jesuse.
40 Pois bem: quando voltar o senhor da vinha, que fará ele àqueles lavradores?
41 Itacꞌavic: ―Ta xmileic yuꞌun toj chopol li cꞌusi la spasique. Li yajval osile yan xa o buchꞌutic chacꞌbe schabiic li tsꞌusubtique. Jaꞌ ta saꞌ li buchꞌutic lec chaqꞌuic ta cꞌabal li sat tsꞌusube ―xiic.
41 Responderam-lhe: Mandará matar sem piedade aqueles miseráveis e arrendará sua vinha a outros lavradores que lhe pagarão o produto em seu tempo.
42 Li Jesuse jech laj yalbe nojtoc: ―Aqꞌuelojic li cꞌusi chal li scꞌop Diose:xi tsꞌibabil.
42 Jesus acrescentou: Nunca lestes nas Escrituras: A pedra rejeitada pelos construtores tornou-se a pedra angular; isto é obra do Senhor, e é admirável aos nossos olhos {Sl 117,22}?
43 Chacalbeic, li joꞌoxuque ilaj xa scꞌoplal ti chasventainic li Diose. Jaꞌ xa ta xventainatic li buchꞌutic ta spasic li cꞌustic ta scꞌan li Diose.
43 Por isso vos digo: ser-vos-á tirado o Reino de Deus, e será dado a um povo que produzirá os frutos dele.
44 Li buchꞌutic chopol chiyilique, jaꞌ chopol chbatic o. Ta onoꞌox xquichꞌbe scꞌopic. Mi ical ti ta chꞌayel chbatique, ta xchꞌayic o sbatel osil ―xi li Jesuse.
44 {Aquele que tropeçar nesta pedra, far-se-á em pedaços; e aquele sobre quem ela cair será esmagado.}
45 Cꞌalal iyaꞌiic li cꞌusi laj yal ta loꞌil li Jesús li banquilal paleetic schiꞌuc li jfariseoetique, ijul ta sjolic ti jaꞌ scꞌoplalique.
45 Ouvindo isto, os príncipes dos sacerdotes e os fariseus compreenderam que era deles que Jesus falava.
46 La snopic cꞌuxi xuꞌ ta stsaquic li Jesuse. Pero ixiꞌic o li ta jchiꞌiltactique yuꞌun schꞌunojic ti jaꞌ ta xal li scꞌop Dios li Jesuse.
46 E procuravam prendê-lo; mas temeram o povo, que o tinha por um profeta.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.