Romanos 1
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NVT
1 Inou Pol, nabe moletin tei te polien na Iesu Kristo xa Hi tekes nou tengan mei nihe eloheoh tei nan. E xi tehosei inou tengan ti nihithiten longeongen hos nan.
1 Eu, Paulo, escravo de Cristo Jesus, chamado para ser apóstolo e enviado para anunciar as boas-novas de Deus, escrevo esta carta.
2 Longeongen hos ak, Hi tehit xati nousav ngamu texo sepinien nan xa provet nan xil tetiamu latetisi tete Vanuvei Eo.
2 Deus prometeu as boas-novas muito tempo atrás nas Escrituras Sagradas, por meio de seus profetas.
3 Longeongen hos ak di misep usil Natneli, xa latepesi mei tehe moletin tei texo ra na suv toto xil xa latestal e vatimol na suv toto Deved.
3 Elas se referem a seu Filho, que, como homem, nasceu da linhagem do rei Davi,
4 E Hi tepisen ni mun xa ngan ak be Natneli reitin tetel xeihen melele xa Ninin Eo tesak ni xi temea rilomun ra maten. Ngan ak be Iesu Kristo, Suv nar.
4 e, quando o poder do Espírito Santo o ressuscitou dos mortos, foi demonstrado que ele era o Filho de Deus. Ele é Jesus Cristo, nosso Senhor.
5 Ve naha xa Iesu tepol ni, Hi di pisen eheien hos nan mi xamem e misak ni nou nabe eloheoh nan. Inou nabe eloheoh nan tei tengan nihe ut sav xil e nitel ngan xil xa latave Siu ti mei liling nenesien nae e Kristo e mei lilong xat Hi. Imak, ma ipisen ni xa his Hi be eilep xa eilep pupu.
5 Por meio dele recebemos a graça e a autoridade, como apóstolos, de chamar os gentios em toda parte a crer nele e lhe obedecer, em honra de seu nome.
6 Longeongen hos ak tetuxoh xamim mun xa mudi e taon te hal Rom, e Hi tekes rat xamim tuei mei mube moletin xil na Iesu Kristo.
6 E vocês estão entre esses gentios chamados para pertencer a Jesus Cristo.
7 Mak iaxa di nadis uvei ak bat mi xamim xa mudi e Rom xa Hi tekes rat xamim tuei mei mube moletin nan xil vengan xa eheien nan di e xamim. Nasis Hi Tamer e Suv Iesu Kristo tengan lalisa eheien hos e tomat nalu mi xamim vus.
7 Escrevo a todos vocês que estão em Roma, amados por Deus e chamados para ser seu povo santo. Que Deus, nosso Pai, e o Senhor Jesus Cristo lhes deem graça e paz.
8 Itiamu, ve naha xa Iesu Kristo tepol ni e rin nar, nabit nasa memesien navan vaha mi Hi navan ve xamim vus, vengan xa moletin sav xil di lasep usil neketen namim e rute xil vus e ut etan.
8 Antes de tudo, quero dizer que, por meio de Jesus Cristo, agradeço a meu Deus por todos vocês, pois sua fé nele é comentada em todo o mundo.
9 Inou di napol mi Hi del meulien tevi navan tengan nikila nihithiten longeongen hos usil Natneli mi moletin xil vus. E xi mikil kuhi xa be reitin xa inou di nanem usil xamim vehakut e sisen navan xil.
9 O Deus a quem sirvo em meu espírito, anunciando as boas-novas a respeito de seu Filho, sabe como nunca deixo de me lembrar de vocês
10 E nasis mak tengan, xosxa imal ihusil nenemien nan, ma Hi ipol ni suse navan imese tengan mei nisao ni xamim ixoni ngan xa ieok tehei nousav ngamu tengan nipol ni.
10 em minhas orações, sempre pedindo, se for da vontade de Deus, uma oportunidade de ir vê-los.
11 Vengan xa ieok bei pupu tengan nipus xamim e nisa tuxolxatien xil mi xamim xa ixo visal Ninin Eo xa isak ni neketen namim mei ixeih mu.
11 Desejo muito visitá-los, a fim de compartilhar com vocês alguma dádiva espiritual que os ajude a se fortalecerem.
12 Reitin, ihos xa nihat tengan xir vus ti ripet rat nenemien nar xil ve neketen xa de xir.
12 Quando nos encontrarmos, quero encorajá-los na fé, e também quero ser encorajado por sua fé.
13 Tuxoli e hinoxoli xil, ieok bei pupu ni tengan mukila xa nousav ngamu natesak pisi tengan mei nasao ni xamim. E vehakut, holesok xil latesikoe xol nou. Ieok bei pupu xa namat napol vatel xamim tengan nikila nipus huit polien navan istal e meulien namim ixoni ngan xa di mistal e meulien na mosav xil xa latave Siu ti e melele xa di napol del xil.
13 Quero que saibam, irmãos, que muitas vezes planejei visitá-los, mas até agora fui impedido. Meu desejo é trabalhar entre vocês e ver frutos espirituais como tenho visto entre outros gentios,
14 Nalonge nggoni ngan xa be polien xati navan tengan niha nihithiten longeongen hos mi ngan xil xa latave Siu ti, xa rute e xil labe mol‑Kris xil xa lakil kuh neta, e rute sav xil mun labe ngan xil te rute sav xil xa latasukul kuhi ti.
14 pois sinto grande obrigação tanto para com os gregos como os bárbaros, tanto para com os instruídos como os não instruídos.
15 Mak iaxa, ieok bei pupu tengan nihat nihithiten longeongen hos mun mi xamim xa mudi e taon te hal Rom.
15 Por isso, aguardo com expectativa para visitá-los, a fim de anunciar as boas-novas também a vocês, em Roma.
16 Longeongen hos ak, inou natave unoun ti tengan nihithiteni mi mol‑Rom xil vengan xa xeihen na Hi da en tengan iteh meulien e ngan xil vus xa langgur neketen: tetiamu, mi Siu xil, e xosali, mi ngan xil mun xa latave Siu ti.
16 Pois não me envergonho das boas-novas a respeito de Cristo, que são o poder de Deus em ação para salvar todos os que creem, primeiro os judeus, e também os gentios.
17 Longeongen hos ak di pisen suse xa Hi di misak ni moletin xil mei lamal pe meten nggo en. E ngan xil xa langgur neketen lakila xa neketen ak kestang be suse te momalen, vatite ba duxoh hoxalite teni. Ngan ak nggoni ngan xa Vanuvei Eo di biteni xa bit, “Ngan xa di nggusil Hi del neketen nan, xi momal pe meten.” (Hab 2:4)
17 As boas-novas revelam como Deus nos declara justos diante dele, o que, do começo ao fim, é algo que se dá pela fé. Como dizem as Escrituras: “O justo viverá pela fé”.
18 Momal tengan moletin xil lihusil Hi itel neketen, vengan xa ngan xa de ut nesao di pisen ekaten nan mi moletin xil vus xa latahusili ti, ngan xil xa tesaen nae di misikoe xol xil latapus kil ti reitinen usil xi.
18 Assim, Deus mostra do céu sua ira contra todos que são pecadores e perversos, que por sua maldade impedem que a verdade seja conhecida.
19 Reitin, Hi isa pangasien mi xil vengan xa xil lakil usili ngamu, vengan xa tepisen xi tasen mi xil tuei.
19 Sabem a verdade a respeito de Deus, pois ele a tornou evidente.
20 Vengan xa, tetiamu nousav, e melele xa Hi tepeas ni holesok xil vus te ut etan mei duxoh xosali, Hi di pisen xi mi moletin xil. Tave ti neta xa rasakras rapusi ni metexir, e rapus kila xa hoxalite te xeihen nan tovuol e di rapus kil sexien nan xil nggo holesok xil xa xi tepeas ni xil ladi. Vengan xa ngan ak be reitin, moletin xil lasakras laviteni xa latakil ti xa Hi da.
20 Por meio de tudo que ele fez desde a criação do mundo, podem perceber claramente seus atributos invisíveis: seu poder eterno e sua natureza divina. Portanto, não têm desculpa alguma.
21 E tave ti neta xa latekila xa Hi da, iexil ti tenavei tengan lamerere ni, e latnamesi ti ve holesok xil xa xi di pol ni ve rin nae. Nenemien nae mikoe, e nggoni ngan xa dit latavuel e maluxoluken.
21 Sim, eles conheciam algo sobre Deus, mas não o adoraram nem lhe agradeceram. Em vez disso, começaram a inventar ideias tolas e, com isso, sua mente ficou obscurecida e confusa.
22 Xil lanemi labit labe metisou, e labe unu vari tang.
22 Dizendo-se sábios, tornaram-se tolos.
23 E di langgoles Hi xa be eilep pupu xa da vehakut ni nanao xil xa di lapol ni xil tengan lavur nini moletin, mu nini tuman, mu nini vongoro, mu nini tetal xil te ut etan tang xa di lakesae.
23 Trocaram a grandeza do Deus imortal por imagens de seres humanos mortais, bem como de aves, animais e répteis.
24 Vengan xa di latemot mi nanao xil, Hi testokovein xil tengan eheien tesa xil xa di e tinexil itel xil tengan lipol ni holesok holu xa tamese ti pe meten. E tesak ni xil ba latepol ni tesaen xil holu ni tenbexil tetel xil mun tang xa momal tengan lave unoun ni.
24 Por isso, Deus os entregou aos desejos pecaminosos de seu coração. Como resultado, praticaram entre si coisas desprezíveis e degradantes com o próprio corpo.
25 Xil di langgoles reitinen usil Hi ni luvosen tang. E lamot mi nanao xil xa langgur nini holesok xil xa Hi tepeas ni e lapol nggusil nenemien nae. E mi Hi reitin xa tepeas ni holesok xil ak, latamot ti mini e latapol ti vahusil nenemien nan. !Neta sav xa xi iaxa momal tengan lapet rat hisen vehakut xa vehakut tang! Reitin.
25 Trocaram a verdade sobre Deus pela mentira. Desse modo, adoraram e serviram coisas que Deus criou, em lugar do Criador, que é digno de louvor eterno! Amém.
26 Vengan xil lasin Hi mak, xi be reling moletin xil tengan ti lihusil xat naha xa tenbexil di ien bei, naha xa momal tengan lave unoun ni. Atou xil laling sexien xil xa momal tengan ti lapol ni vatel tiramue xil di, e laba sung di lapat del atou xil mun tang.
26 Por isso, Deus os entregou a desejos vergonhosos. Até as mulheres trocaram sua forma natural de ter relações sexuais por práticas não naturais.
27 E nggo hisit sexien ak, tiramue xil mun laling sexien xil xa momal tengan ti lapol ni mi atou xil di, e eheien nae bas nenemien nae vehakut tang tengan lipol isa itel tiramue xil mun tang. Reitin, tiramue xil di lapol misa holu del xil mun tang nggo sexien xa momal tengan lave unoun ni. Mak, ma di lalihi pangasien ve sexien nae xil xa mikavui mei iha xat xil mun tang.
27 E os homens, em vez de ter relações sexuais normais com mulheres, arderam de desejo uns pelos outros. Homens praticaram atos indecentes com outros homens e, em decorrência desse pecado, sofreram em si mesmos o castigo que mereciam.
28 E vengan xa moletin xil iexil ti tavei tengan lakil Hi, ma xi be reling xil e nenemien nae mei polu ni holesok xil xa tavos ti e lapol ni tesaen xil xa tamal ti tengan lapol ni.
28 Uma vez que consideraram que conhecer a Deus era algo inútil, o próprio Deus os entregou a um inútil modo de pensar, deixando que fizessem coisas que jamais deveriam ser feitas.
29 Reitin, xil mei lapolu ni sexien savsav xil holu xa tamal ti: lapol misa holu, labe hokan, e sexien nae tamal ti. Labe elu mi mosav xil, langor, e labas vin moletin xil. Laluvos, lalang ves suse tengan ti lapangei moletin xil vaxo en, e laseputut usil mosav xil.
29 A vida deles se encheu de toda espécie de perversidade, pecado, ganância, ódio, inveja, homicídio, discórdia, engano, malícia e fofocas.
30 Lasepsisil rin na mosav xil, tinexil di nggat Hi, e di lanem holu usil suse sav xil xa lakila lapol ni tesaen sav xil vaxo en. Lapo rat xil labe nesao mili mosav xil, labe koai, e lasin rae tamexil e ninexil.
30 Espalham calúnias, odeiam a Deus, são insolentes, orgulhosos e arrogantes. Inventam novas maneiras de pecar e desobedecem a seus pais.
31 Xil labe unu, langgur xoteh hitxatien nae xil, e latapisen hosien mu esaeen ti mi mosav xil.
31 Não têm entendimento, quebram suas promessas, não mostram afeição nem misericórdia.
32 Lakila xa rae xil na Hi di biteni xa moletin xil xa di lapol ni hisit sexien tesa xil ak, momal tengan lihur pangasien teni xa be maten. E tave ti neta xa lakila, langgulehi dit lapol ni tesaen xil ak e dit lapet rat his moletin sav xil mun xa di lapol ni.
32 Sabem que, de acordo com a justiça de Deus, quem pratica essas coisas merece morrer, mas ainda assim continuam a praticá-las. E, o que é pior, incentivam outros a também fazê-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.