Mateus 9

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs BKJ

Sair da comparação
1 Iesu del moletin nan xil labe bot e langgur xoteh Oei Kaleli ladilomun labe Kapaniam, taon xati nan.
1 E, entrando no barco, passou para o outro lado, e chegou à sua cidade.
2 Melele xa laduxoh taon, rut moletin xil lapo moletin tei del vet man tang e lamei ve Iesu vengan xa ri moletin ak mat. E melele xa Iesu pus kila xa neketen nae di, xi biteni mi moletin xa rin tei mat bit, “Natuxoli, umaal. Ninaketeh ti mun nasa minuk ve tesaen nam xil.”
2 E eis que lhe trouxeram um homem paralítico, deitado em um leito; e Jesus, vendo a fé deles, disse ao paralítico: Filho, tem bom ânimo, teus pecados são perdoados.
3 Rut titsa xil te rae na Mosis ladi sangas e lalonge. Ma labiteni mi xil mun tang labit, “!Ei, moletin ak di misep xar ni Hi, vengan xa di misepin nggoni ngan taxa lehit xi be Hi vari tang!”
3 E eis que, alguns dos escribas disseram consigo: Este homem blasfema.
4 E Iesu mikil naha xa di lanem usili. Ma biteni mi xil bit, “?Veneh ma munggur xat nenemien tesa xil ak di e tinemim?
4 Mas Jesus, conhecendo-lhes os pensamentos, disse: Por que pensais mal em vossos corações?
5 ?Midep, sepinien eah iaxa be temale mak mu tengan namiteni: namit, ‘Ninaketeh ti mun nasa minuk ve tesaen nam xil,’ mu namit, ‘Utamea e ukakao’?
5 Pois, o que é mais fácil, dizer: Os teus pecados são perdoados; ou dizer: Levanta-te e anda?
6 E tengan xamim mupus kila xa Nat Moletin nggur xeihen e ut etan tengan vaketeh vahos rilomun mi moletin xil, mupus ngan ak …” E Iesu biles, pus moletin xa rin tei mat e biteni mini bit, “!Utamea, uvulun vet mam, e upoe utilomun uhe tim sam!”
6 Mas, para que saibais que o Filho do homem tem poder sobre a terra para perdoar pecados (ele disse então ao paralítico): Levanta-te, toma o teu leito, e vai para tua casa.
7 Vatei takes, moletin ak mea e mikakao rilomun be tim san.
7 E ele levantando-se, foi para sua casa.
8 Melele xa moletin xil lapusi mak, latemanin ni e ulixil mikan. Xil lapet rat his Hi xa misa hisit xeihen ak mi moletin tei tengan vapol ni sexien xil ak.
8 Mas a multidão, vendo isso, maravilhava-se, e glorificaram a Deus, que dera tal poder aos homens.
9 E melele xa Iesu be reling rute ak e mikakao ba, xi pus moletin tei di dotan de nim te polien nan xa hokorong, hisen Matiu. Xi di mileh takis ra Siu xil tengan vasa ni vaha mi kavmen te hal Rom. E melele xa Iesu pusi, mikesi bit, “!Amei! !Uhusil xat nou e mei uhe moletin tei navan!” Ma Matiu mea, mistokovein polien nan xil, e nggusil xat Iesu.
9 E passando Jesus dali, viu assentado na coletoria um homem, chamado Mateus, e disse-lhe: Segue-me. E ele, levantando-se, o seguiu.
10 Ma Matiu del Iesu e moletin nan xil labe tim san. Xi pol ni anien tei e melele xa ladotan e di langganien, moletin hau te takis e moletin sav xil mun xa lasa pe met Siu xil lamei e langganien vituei del Iesu e moletin nan xil.
10 E aconteceu que, estando Jesus em casa sentado à mesa, eis que, chegaram muitos publicanos e pecadores, e sentaram-se juntamente com Jesus e seus discípulos.
11 Melele xa Farasi xil lapusi mak, lasis moletin xil na Iesu labit, “?Veneh ma titsa namim di ngganien vituei del moletin xil te takis e moletin tesa xil mun?”
11 E os fariseus, vendo isso, perguntaram aos seus discípulos: Por que come o vosso Mestre com os publicanos e pecadores?
12 E melele xa Iesu milonge, biteni mi xil bit, “Moletin xil xa latamesei ti labit linakil ti tokta. E ngan xil kestang xa lamesei iexil bei tengan lapus tokta.
12 Jesus, porém, ouvindo isso, disse-lhes: Os sãos não têm necessidade de médico, mas sim os que estão enfermos.
13 E xamim, muha mulang ves koute te sepinien ak xa de Vanuvei Eo na Hi xa bit,
13 Ide, pois, e aprendei o que significa isto: Eu quero misericórdia, e não sacrifício; porque eu não vim para chamar os justos, mas os pecadores ao arrependimento.
14 Di, moletin xil na Sion Baptis lamei visal Iesu e lasisi labit, “Melengien xil holu, xamem del Farasi xil mun di mabal ni anien tengan masis e mapisen ni xa malonge misa ve tesaen namem xil. E mapusi xa moletin nam xil latapol ni ti sexien ak. ?Veneh vari?”
14 Então vieram ter com ele os discípulos de João, dizendo: Por que nós e os fariseus jejuamos com frequência, mas os teus discípulos não jejuam?
15 Iesu dei vole ak mi xil bit, “Melele xa moletin tei miteli, ngan xil xa lamei ve anien nen ak, labesi xil. ?Xamim munemi xa lilonge isa e lipol ni sexien xil te tangen melele xa moletin ak di tamu visal xil? !E‑e, lasakras! E melengien tei di bemei xa moletin xil mei lihur rat moletin nen ak ra xil. E melengien ak vari, xil lilonge isa e lihal ni anien.”
15 E disse-lhes Jesus: Podem os convidados do noivo estar de luto, enquanto o noivo está com eles? Mas dias virão, em que lhes será tirado o noivo, e então hão de jejuar.
16 Di, Iesu dei vole tei mun mi xil bit, “Moletin tovuol xa vatil xol eising matu tei vatel saxut kaliko tei xa be neta hu. Vengan xa melele xa ikasi, kaliko xa be neta hu mei ileten pupu, ma ital papas eising matu ak e mei imeseh mak mu.
16 Nenhum homem põe remendo de pano novo em roupa velha, porque o remendo rompe a roupa, e faz-se pior a rotura.
17 “Nggusil suse nen tak, moletin tovuol xa vateh uaen hu vahe valite matu tei xa lapol ni ni hilbe sipsip vengan nggeih ngamu. Vengan xa xosxa ipol ni, ma uaen hu ak ikaio e valite teni imeseh. Maxani, valite ak isa e uaen imie ihe tan. Misak ni, moletin xil ti liteh uaen hu ihe valite xa be neta hu vengan memerou tamu, mikila ikaio. Imak, ma valite teni ihos e uaen mun xa di en ihos.”
17 Nenhum homem coloca vinho novo em odres velhos; do contrário os odres se rompem, o vinho se derrama, e os odres se perdem; mas coloca-se vinho novo em odres novos, e assim ambos se conservam.
18 Melele xa Iesu di tamu misepin usil holesok xil ak, vat tei na Siu xil bemei visali, mitingeiril mini e biteni mini bit, “Natuxahin mat taxeak tang. Amei li, mei uling hem en, ma imeul rilomun.”
18 Enquanto ele ainda lhes dizia essas coisas, eis que chegou um certo governante e o adorou, dizendo: Minha filha faleceu agora mesmo; mas venha e impõe tua mão sobre ela, e ela viverá.
19 Ma Iesu mea e nggusil vat ak del moletin nan xil laba.
19 Levantando-se, pois, Jesus, o seguiu, e também foram os seus discípulos.
20 Atou tei duxol seri eising na Iesu, e mesien nan be relingi.|alt="Woman healed by touching hem of garmen" src="WA03827b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="9:20" Melele xa di lakakao laba, atou tei nggo pe tou Iesu bemei e duxol seri eising nan. Atou ak, mesien na atou xil basi huram lu e le tei (12) e misakras vavus.
20 E eis que uma mulher que havia já doze anos, padecia de um fluxo de sangue, chegando-se por detrás dele, tocou na orla de sua veste.
21 Xi duxoli vengan minemi bit, “Xosxa nituxol seri eising nan tang, ma nilonge ihos rilomun.”
21 Pois ela dizia consigo: Se eu tão somente tocar a sua veste, eu ficarei sã.
22 Melele xa atou ak duxol eising nan, Iesu biles, pusi e biteni mini bit, “Atou li, umaal. Nggo neketen nam, mesien nam be relinguk ngamu.” E melele nen ak vari, mesien be relingi.
22 Mas Jesus, voltando-se e vendo-a, disse: Tem bom ânimo filha, a tua fé te curou! E naquela mesma hora a mulher ficou sã.
23 Di, lakakao laba e laduxoh tim sa vat ak. E melele xa labe nim, Iesu pus rut moletin xil di lapol ni kikeien tei te maten, e vanut moletin tei xa mahulong lase vangit nim e di ladang ve atuli ak.
23 E Jesus, chegando à casa do governante, e vendo os flautistas e as pessoas em alvoroço,
24 E Iesu biteni mi xil bit, “!Mustal! Atuli ak tamat ti, xi di pat tang.” E moletin xil lamen pepamen ni.
24 disse-lhes: Retirai-vos, pois a menina não está morta, mas dorme. E riram dele para o escarnecer.
25 E melele xa lasil rerat moletin xil labe hale, Iesu be vangit nim. Xi ba pus atuli, e dal xat hen. Melele xa Iesu dal xati, atuli xa mat meul mun, milale e mitamea.|alt="Jesus heals synagogue official’s child" src="WA03826b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="9:25" Melele xa dal xati, atuli ak meul mun, milale e mitamea.
25 Mas quando as pessoas foram colocadas para fora, ele entrou, a tomou pela sua mão, e a menina se levantou.
26 Longeongen usil naha xa Iesu tepol ni mikapis e ut xil vus e rute ak.
26 E sua fama acerca disto foi por toda aquela terra.
27 E melele xa Iesu be reling tim sa vat ak e di nggusil suse ba, metevar lu lumei visali e lunggusili. Xalu lukei nggeih ba ni lubit, “!Ei, xouk xa ostal onggo vatimol na suv toto Deved! !Iem isae li e xamel!”
27 E, partindo Jesus dali, seguiram-no dois homens cegos, clamando e dizendo: Filho de Davi, tem misericórdia de nós.
28 Lunggusili duxoh melele xa Iesu be nim tei. Metevar xalu ak mun lunggusili lube vangit nim ak e Iesu misis xalu bit, “?Midep? ?Xamil muke reitin xa inou nikila nisak ni xamil muliketeh rilomun?”
28 E, quando ele chegou à casa, os homens cegos se aproximaram dele; e Jesus perguntou-lhes: Credes vós que eu possa fazer isto? Disseram-lhe: Sim, Senhor.
29 Di, Iesu mite hen duxoh metealu e biteni bit, “Holesok xil istal ixoni ngan taxa di muneket en.”
29 Então ele tocou nos seus olhos, dizendo: conforme a vossa fé vos seja feito.
30 E metealu mei bos e luketeh rilomun. E Iesu misep xol xalu nggeih bit, “!Mulnahit naha ti xa napol ni mi xamil xiak mi moletin ti!”
30 E seus olhos foram abertos; e Jesus rigorosamente lhes advertiu, dizendo: Vede para que nenhum homem saiba isto.
31 E melele xa lube relingi, ba lubithiten naha xa Iesu tepol ni mi xalu, ma longeongen teni mikapis e ut xil vus e rute ak.
31 Mas eles, saindo, espalharam a sua fama por toda aquela terra.
32 Melele xa moletin xalu ak lube hale, rut moletin xil lamei visal Iesu e ladel moletin tei xa be vut. Moletin ak misakras vasepin vengan xa ninin tesa tei da en.
32 Enquanto eles saíam, eis que lhe trouxeram um homem mudo possuído por um demônio.
33 E melele xa Iesu nggol rat ninin tesa ak be relingi, moletin ak misepin rilomun. Melele xa rut moletin xil ak lapusi mak, latemanin ni e labiteni mi xil mun tang labit, “!Ei termali, xir mol‑Isrel xil ratapus ti mu neta tova vamak!”
33 E, o demônio sendo expulso, o mudo falou; e as multidões se maravilharam, dizendo: Nunca se viu algo assim em Israel.
34 E Farasi xil labit, “Moletin ak nggur xeihen nan nggo Temat tengan vahol rerat ninin tesa xil vengan Temat be suv nae.”
34 Os fariseus, porém, diziam: Ele expulsa os demônios pelo príncipe dos demônios.
35 Dutou ni ngan ak, Iesu mikakao mikapis e taon e metimal xil vus mun e rute ak. Melele xa be rute tei, xi pispisi mi moletin xil e nim te pispisienna Siu xil, di bithiten longeongen hos xa Hi mei ihe suv toto na moletin xil, e di midal rerat mesien ra moletin xil vus xa lamesei.
35 E Jesus foi por todas as cidades e aldeias, ensinando nas suas sinagogas, pregando o evangelho do reino, e curando todas as enfermidades e todas as doenças entre o povo.
36 Melele xa xi pus tatit moletin xil ak xa labe holu pupu, xi polu ni esaeen vengan xa pusi xa nenemien nae milangalu holu e latakil ti xa likamet tutouen ixo xave. Iesu pus xil langgoni sipsip xil xa moletin xa valaxat xil tovuol.
36 E, ele vendo as multidões, moveu-se com compaixão delas, porque estavam exaustas e dispersas, como ovelhas que não têm pastor.
37 Misak ni, xi biteni mi moletin nan xil bit, “Anien holu temetu di tuei e naho, e moletin xil te polien labe vuteili tang tengan ha lalehi vamei.
37 Então ele disse aos seus discípulos: A seara verdadeiramente é grande, mas poucos são os trabalhadores.
38 Ma musis Suv te naho tengan isa ti moletin xil te polien lihe holu mu mei lileh anien xa di naho nan.”
38 Orai, pois, ao Senhor da seara, que envie trabalhadores para a sua seara.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.