Mateus 13
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs VC
1 E melengien nen tak, Iesu be reling nim ak e ba dotan de seri Oei Kaleli.
1 Naquele dia, saiu Jesus e sentou-se à beira do lago.
2 E vengan xa vanut moletin xil labe holu pupu xa di lakapis xole, Iesu but be bot tei e ba dotan da en. E moletin xil lasoh ladi nga ut.
2 Acercou-se dele, porém, uma tal multidão, que precisou entrar numa barca. Nela se assentou, enquanto a multidão ficava à margem.
3 Sepinien na Hi nggoni moletin xa be naho tengan vaso utiei en.|alt="Sowing seeds" src="WA03841b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="13:3" Di, xi dei vole xil holu mi xil bit, “!Muteong kuhi! Vatei, moletin tei be naho tengan vaso utiei en.
3 E seus discursos foram uma série de parábolas.
4 E melele xa miso ni, rut utiei xil lakiri e suse xa tan nen nggeih, e tuman xil mei lada rerati.
4 Disse ele: Um semeador saiu a semear. E, semeando, parte da semente caiu ao longo do caminho; os pássaros vieram e a comeram.
5 Rut utiei xil lakiri e tan xa hat xil holu di en e tan nen mahin tang. E inggak, utiei xil ak lateh manon vengan xa tan nen mahin.
5 Outra parte caiu em solo pedregoso, onde não havia muita terra, e nasceu logo, porque a terra era pouco profunda.
6 E melele xa eai bemei nesao, ngga vin ngan xil xa lateteh, e lameles lamat. Lamat vengan xa amulite xil tave tan pupu ti.
6 Logo, porém, que o sol nasceu, queimou-se, por falta de raízes.
7 Rut utiei xil mun lamot e tan xa munae tesa di meul en. E melele xa lateh, munae tesa xil ak lameul xol vin xil.
7 Outras sementes caíram entre os espinhos: os espinhos cresceram e as sufocaram.
8 E rut utiei xil ak, lamot e tan xa bos. Ma xil lameul bos, e laba ni huite xil. Ngan xil, laba ni huite xil holu; ngan xil mun laba ni huite xil holu mak mu; e ngan tesav xil mun, xil iaxa ladaxao xa ladaxao ni huite xil.
8 Outras, enfim, caíram em terra boa: deram frutos, cem por um, sessenta por um, trinta por um.
9 !Xosxa vurangemim di, muteong kuhi ni naha xa di nabiteni!”
9 Aquele que tem ouvidos, ouça.
10 Melele xa Iesu misepin bus, moletin nan xil lamei visali e lasisi labit, “?Veneh ma xouk di odei vole xil mi moletin xil?”
10 Os discípulos aproximaram-se dele, então, para dizer-lhe: Por que lhes falas em parábolas?
11 E Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Xamim iaxa Hi tehosei xamim tengan mukil kuh koute te sepinien xuxus usil itep iaxa xi mei ihe suv toto na moletin nan xil. E moletin sav xil, Hi tenahosei xil ti tengan lakila.
11 Respondeu Jesus: Porque a vós é dado compreender os mistérios do Reino dos céus, mas a eles não.
12 Ngan xil xa lakil kuh koute te sepinien xil ak, ma Hi isak ni xil likilakil pilei mak mu ha vuma … lipolu ni kilakilen nan. E ngan xil xa latakil ti koute xil teni, ma hokorong xa di langguri, Hi ihur rati ra xil.
12 Ao que tem, se lhe dará e terá em abundância, mas ao que não tem será tirado até mesmo o que tem.
13 Inou di nasepin mi xil nggo vole xil tengan, tave ti neta xa di lapus neta ngan, e xil latapus kil ti koute teni. Reitin, tave ti neta xa di lalong neta ngan, e xil latalong kil ti.
13 Eis por que lhes falo em parábolas: para que, vendo, não vejam e, ouvindo, não ouçam nem compreendam.
14 Sexien nae di misak ni sepinien na provet Aesea tetiamu mei be reitin xa bit,
14 Assim se cumpre para eles o que foi dito pelo profeta Isaías: Ouvireis com vossos ouvidos e não entendereis, olhareis com vossos olhos e não vereis,
15 Tine moletin xil ak xa nggeih mei nggeih pilei sung,
15 porque o coração deste povo se endureceu: taparam os seus ouvidos e fecharam os seus olhos, para que seus olhos não vejam e seus ouvidos não ouçam, nem seu coração compreenda; para que não se convertam e eu os sare {Is 6,9s}.
16 “E tuxolxatien na Hi di tuei e xamim, moletin navan xil, vengan melele xa mupus neta tei ni metemim, mupus kila. E melele xa mulong neta ngan ni vurangemim, mulong kila.
16 Mas, quanto a vós, bem-aventurados os vossos olhos, porque vêem! Ditosos os vossos ouvidos, porque ouvem!
17 Reitin li nabiteni mi xamim, tetiamu, provet xil holu e moletin sav xil xa latemal pe met Hi, iexil tehei mak mu tengan lapus naha xa xamim di mupusi xiak, e xil latnapus ti. Io, iexil tehei tengan lalong naha xa xamim di mulonge xiak, e xil latnalong ti.
17 Eu vos declaro, em verdade: muitos profetas e justos desejaram ver o que vedes e não o viram, ouvir o que ouvis e não ouviram.
18 Meulien na moletin xil nggoni hisit tan tesav xil.|alt="Seed in different types of soil" src="WA03843b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="13:18" “Muteong kuhi ni koute te vole xa natehiteni usil moletin xa milih kon e hisit tan tesav xil.
18 Ouvi, pois, o sentido da parábola do semeador:
19 Utut kon ngan xil xa lakiri e suse xa tan nen nggeih, xil langgoni moletin tei xa milong sepinien usil rin xa Hi mei ihe suv toto e meulien na moletin xil. E melele xa milonge, xi talong kil ti koute teni. E Temat mitemanon bemei, nggur rat sepinien xa mot de tinen.
19 quando um homem ouve a palavra do Reino e não a entende, o Maligno vem e arranca o que foi semeado no seu coração. Este é aquele que recebeu a semente à beira do caminho.
20 Utut kon ngan xil xa lakiri e tan xa hat xil holu di en, xil langgoni moletin xa milong sepinien na Hi e, vatei takes, ngguri del sien.
20 O solo pedregoso em que ela caiu é aquele que acolhe com alegria a palavra ouvida,
21 E vengan xa amulite xil te neketen nan tameul ti mu, moletin ak misoh e neketen nan be terume tang. E melele xa sakpurunien xil e melengien te xeih xil bemei ni ve sepinien ak, vatei takes, xi mot e neketen nan.
21 mas não tem raízes, é inconstante: sobrevindo uma tribulação ou uma perseguição por causa da palavra, logo encontra uma ocasião de queda.
22 E utut kon ngan xil xa lakiri e tan xa munae tesa di meul en, xil langgoni moletin tei xa milong sepinien na Hi e minexo pupu ve holesok xil te ut etan e eheien nan di e mani mak mu holu. Ma holesok xil ak lameul xol vin sepinien na Hi xa ngguri, ma tava ni ti huite e meulien nan.
22 O terreno que recebeu a semente entre os espinhos representa aquele que ouviu bem a palavra, mas nele os cuidados do mundo e a sedução das riquezas a sufocam e a tornam infrutuosa.
23 E utut kon xil xa lakiri e tan xa bos, xil langgoni moletin xa milong sepinien na Hi e milong kila. E meulien nan, sepinien nen ak ba ni huite. E meulien na rut moletin xil, ba ni huite xil holu; e ngan tesav xil, ba ni huite xil holu mak mu; e ngan tesav xil mun, sepinien ak daxao xa daxao ni huite xil e meulien nae.”
23 A terra boa semeada é aquele que ouve a palavra e a compreende, e produz fruto: cem por um, sessenta por um, trinta por um.
24 E Iesu dei vole tei mun mi vanut moletin xil bit, “Suse xa Hi mei ihe suv toto te meulien na moletin xil ixoni moletin tei xa milih utut uit e naho san.
24 Jesus propôs-lhes outra parábola: O Reino dos céus é semelhante a um homem que tinha semeado boa semente em seu campo.
25 E melele xa moletin xil vus ba lapat, elu tei na moletin ak bemei e naho san e miso utut munae tesa xil mun ba lamosos del uit xil ak. Di, milesae ba.
25 Na hora, porém, em que os homens repousavam, veio o seu inimigo, semeou joio no meio do trigo e partiu.
26 Misak ni, melele xa uit xil ak lateh, lameul lamei nesao e langgur vei, munae tesa xil mun lameul vituei tang del xil.
26 O trigo cresceu e deu fruto, mas apareceu também o joio.
27 “Melele xa moletin xil te polien laba tengan lapus naho sa masta nae, lapus kil munae tesa xil en. Ma ladilomun ba labiteni mini labit, ‘!Masta! ?Midep? ?Utut uit xil xa oteso xil e naho sam latehos mu latesa tang? ?Vengan xosxa latehos, ma munae tesa xil ak latexo xave latemei?’
27 Os servidores do pai de família vieram e disseram-lhe: - Senhor, não semeaste bom trigo em teu campo? Donde vem, pois, o joio?
28 “E masta nae bit rilomun ni mi xil bit, ‘!E‑e! Elu tei navan iaxa tepol ni.’
28 Disse-lhes ele: - Foi um inimigo que fez isto! Replicaram-lhe: - Queres que vamos e o arranquemos?
29 “E masta nae bit rilomun ni mi xil bit, ‘E‑e. Muling xil limeul liti nga, maxani mutnaput rerat uit xil xa labos melele xa di muput rerat munae tesa xil ak.
29 - Não, disse ele; arrancando o joio, arriscais a tirar também o trigo.
30 Muling uit e munae tesa xil tit lalimeul vituei tang ituxoh melele te leh anien en. E melele xa moletin xil ti limei tengan lileh anien, nihiteni mi xil tengan ha lileh rerat munae tesa xil ak itiamu, e livar viton xil lihe vanute xil. Ti, nimei niso munae tesa xil ak lihe upang. Ti, moletin xil ak litilomun ha lileh uit xil e ha liserev kuh xil liti e povah navan.’”
30 Deixai-os crescer juntos até a colheita. No tempo da colheita, direi aos ceifadores: arrancai primeiro o joio e atai-o em feixes para o queimar. Recolhei depois o trigo no meu celeiro.
31 E Iesu dei vole tei mun mi vanut moletin xil bit, “Suse xa Hi mei ihe suv toto e meulien na moletin xil ixoni utut mastad xa moletin tei ngguri e ba milihi e naho nan.
31 Em seguida, propôs-lhes outra parábola: O Reino dos céus é comparado a um grão de mostarda que um homem toma e semeia em seu campo.
32 Tave ti neta xa utut mastad hokorong mak mu ni utiei sav xil, e melele xa meul, di meul tepiei be nesao ba vuma … mei mahulong pupu mili holesok sav xil xa di lalih xil e naho. E melele xa matu, xi mei be holiei tei xa mahulong xa pipin tengan tuman xil limei lipol ni nunu mae xil e halite xil.”
32 É esta a menor de todas as sementes, mas, quando cresce, torna-se um arbusto maior que todas as hortaliças, de sorte que os pássaros vêm aninhar-se em seus ramos.
33 Iesu dei vole tei mun tesav mi xil bit, “Suse xa Hi mei ihe suv toto e meulien na moletin xil ixoni is vutei xa atou tei milehi e bilesi del pulaoa xa mahulong. E tave ti neta xa miso is be hokorong tang en, is ak pol ni pulaoa mikaio ba vuma … mei be mahulong xa mahulong.”
33 Disse-lhes, por fim, esta outra parábola. O Reino dos céus é comparado ao fermento que uma mulher toma e mistura em três medidas de farinha e que faz fermentar toda a massa.
34 E holesok xil xa Iesu misep usili mi vanut moletin xil, xi di misa ni mi xil nggo vole kestang. Xi tenavit kil ti koute nen mi xil.
34 Tudo isto disse Jesus à multidão em forma de parábola. De outro modo não lhe falava,
35 Iesu pol ni mak tengan vasak ni sepinien xa Hi tesa ni mi provet tei mei vahe reitin xa bit,
35 para que se cumprisse a profecia: Abrirei a boca para ensinar em parábolas; revelarei coisas ocultas desde a criação {Sl 77,2}.
36 Melele xa Iesu misepin mi vanut moletin xil bus, be reling xil e dilomun be nim xa da en. Moletin nan xil langgusili lamei visali, e lasisi labit, “?Vole usil munae tesa xil, ukila uhit kil koute teni mi xamem?”
36 Então despediu a multidão. Em seguida, entrou de novo na casa e seus discípulos agruparam-se ao redor dele para perguntar-lhe: Explica-nos a parábola do joio no campo.
37 Ma Iesu biteni mi xil bit, “Koute teni mak. Inou, Nat Moletin, nabe moletin xa naso utut uit xa bos.
37 Jesus respondeu: O que semeia a boa semente é o Filho do Homem.
38 Naho ak be ut etan, e utut uit xil xa lameul bos labe moletin xil xa Hi be suv toto nae. E munae tesa xil labe moletin xil xa Temat be suv toto nae.
38 O campo é o mundo. A boa semente são os filhos do Reino. O joio são os filhos do Maligno.
39 Elu na moletin xa teso xil be Temat. Melele te leh anien en be hoxalite te melengien xil xa radi en. E moletin xil xa mei lileh anien labe masxaxa xil.
39 O inimigo, que o semeia, é o demônio. A colheita é o fim do mundo. Os ceifadores são os anjos.
40 “Nggoni ngan xa laput rerat munae tesa xil e laso xil labe upang, lipol ni imak e hoxalite te melengien xil xa radi en.
40 E assim como se recolhe o joio para jogá-lo no fogo, assim será no fim do mundo.
41 Reitin, e melele nen ak, inou, Nat Moletin, nisil masxaxa navan xil tengan ha lihe ut xil vus xa di nalaxati, e liput rerat ngan xil xa di lapol misa e holesok sav xil mun xa di misak ni moletin xil di lamot e tesaen.
41 O Filho do Homem enviará seus anjos, que retirarão de seu Reino todos os escândalos e todos os que fazem o mal
42 Ti, masxaxa xil ha liso moletin tesa xil ak lihe upang xa mahulong, e, e rute ak, xil ti limuis e ti lingas luhexil ve longpangasien nae xil.
42 e os lançarão na fornalha ardente, onde haverá choro e ranger de dentes.
43 Ti, ngan xil xa lamal pe met Hi, liminehin ixoni eai e rute xa Tamexil be suv toto en. !Xosxa vurangemim di, muteong kuhi ni naha xa di nabiteni!”
43 Então, no Reino de seu Pai, os justos resplandecerão como o sol. Aquele que tem ouvidos, ouça.
44 Iesu misepin rilomun mi moletin nan xil bit, “?Melele xa Hi mei be suv toto e meulien na moletin tei, ngan ak nggoni naha? Ixoni bokis tei xa holesok holu xa bos di en xa moletin tei teling xuxus ni tete naho tei. Bokis ak da vuma … moletin sav tei ba mikameti. E melele xa pusi, milonge bos xa bos ven. Ma miling xuxus rilomun ni da ngga. Di, dilomun be tim san e pos ni holesok xil vus nan e mileh mani nen ba nggal rat tan xa bokis ak da en be nan.
44 O Reino dos céus é também semelhante a um tesouro escondido num campo. Um homem o encontra, mas o esconde de novo. E, cheio de alegria, vai, vende tudo o que tem para comprar aquele campo.
45 “?Reitin, melele xa Hi mei be suv toto e meulien na moletin tei, ngan ak nggoni naha? Ixoni moletin tei te bisnis xa di milang ves valit vatiei hos xil te tas.
45 O Reino dos céus é ainda semelhante a um negociante que procura pérolas preciosas.
46 E melele xa mikamet valit vatiei hos tei te tas xa mani teni mahulong, xi mitemanin. Ma dilomun be tim san, e pos ni holesok nan xil vus. Di, mileh mani nen e ba nggal valit vatiei te tas ak be nan.
46 Encontrando uma de grande valor, vai, vende tudo o que possui e a compra.
47 “?Vatei mun, melele xa Hi mei be suv toto e meulien na moletin tei nggoni naha? Ixoni melele xa laso net tengan laleh meseo xil. Melele xa laso ni be tas, laleh hisit meseo sav xil holu.
47 O Reino dos céus é semelhante ainda a uma rede que, jogada ao mar, recolhe peixes de toda espécie.
48 Melele xa net polu ni meseo xil, lalihi be ut. Di, moletin xil te meseo ladotan xorelisi e laso viton kuh meseo xil xa bos labe valeat xil. E meseo xil xa lasa, laso xil laba.
48 Quando está repleta, os pescadores puxam-na para a praia, sentam-se e separam nos cestos o que é bom e jogam fora o que não presta.
49 Imak vari e hoxalite te melengien xil xa radi en. Masxaxa xil mei lilepis moletin xil te ut etan ihusil suse nen tak. Xil lileh rerat moletin xil xa lasa ra ngan xil xa lamal pe met Hi,
49 Assim será no fim do mundo: os anjos virão separar os maus do meio dos justos
50 e ha liso moletin xil ak lihe upang xa mahulong. E rute ak, xil ti limuis e ti liat luhexil ve longpangasien nae xil.
50 e os arrojarão na fornalha, onde haverá choro e ranger de dentes.
51 “?Midep, xamim mukil kuh koute te holesok xil ak, mu …?”
51 Compreendestes tudo isto? Sim, Senhor, responderam eles.
52 Iesu biteni mi xil bit, “Nggusil nenemien ak, titsa xil vus te rae na Mosis xa lamaen Hi mei be suv toto e meulien nae tengan lihusil kuh pispisien nan xil, xil langgoni eilep tei xa holesok nan xil holu. Ma xi mikila ihe nim man e ileh rerat holesok xil xa bos pupu, ngan xil xa be te nousav, e ngan xil mun xa be neta hu.”
52 Por isso, todo escriba instruído nas coisas do Reino dos céus é comparado a um pai de família que tira de seu tesouro coisas novas e velhas.
53 Melele xa Iesu dei vole xil ak bus, xi be reling rute ak
53 Após ter exposto as parábolas, Jesus partiu.
54 e ba be Nasaret, metimal xati nan. E rute ak, Iesu be nim te pispisien, dotan e di pispisi mi moletin xil. E melele xa lalong pispisien nan xil, latemanin ni e labiteni mi xil mun tang labit, “?Moletin ak nggur kilakilen e xeihen ak nggo xave?
54 Foi para a sua cidade e ensinava na sinagoga, de modo que todos diziam admirados: Donde lhe vem esta sabedoria e esta força miraculosa?
55 ?Tave nat moletin ti taxa di tepol ni nim xil tang? Nana nan be Meri. E tuneli xil labe Temis, Sioses, Saemon e Sudas tang.
55 Não é este o filho do carpinteiro? Não é Maria sua mãe? Não são seus irmãos Tiago, José, Simão e Judas?
56 Hineli xil vus ladi visal xir e rute ak. !Moletin ak be tei e xir tang! ?Mak, ma xi nggur holesok xil ak nggo xave?”
56 E suas irmãs, não vivem todas entre nós? Donde lhe vem, pois, tudo isso?
57 Ve rin ak, moletin xil tine misoh e lanem male ni Iesu.
57 E não sabiam o que dizer dele. Disse-lhes, porém, Jesus: É só em sua pátria e em sua família que um profeta é menosprezado.
58 Misak ni, e rute ak, Iesu tapol ni ti merekel xil vahe holu vengan xa neketen nae tovuol en.
58 E, por causa da falta de confiança deles, operou ali poucos milagres.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.