Marcos 4
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs VC
1 Di, Iesu ba mun e seri Oei Kaleli, e pispisi mi moletin xil inggak. E vengan xa vanut moletin xil holu pupu lakapis xole, Iesu be bot tei e ladivin rati vuteili ra ut. E vanut moletin xil lasoh ladi nga ut.
1 Jesus pôs-se novamente a ensinar, à beira do mar, e aglomerou-se junto dele tão grande multidão, que ele teve de entrar numa barca, no mar, e toda a multidão ficou em terra na praia.
2 Di, Iesu dei vole xil holu mi xil tengan vapispisi mi xil bit,
2 E ensinava-lhes muitas coisas em parábolas. Dizia-lhes na sua doutrina:
3 “!Muteong kuhi! Vatei, moletin tei be naho tengan vaso utiei xil en.
3 Ouvi: Saiu o semeador a semear.
4 E melele xa di miso ni, rut utiei xil lamot e suse xa tan nen nggeih, e tuman xil mei langga ni.
4 Enquanto lançava a semente, uma parte caiu à beira do caminho, e vieram as aves e a comeram.
5 Rut utiei xil lamot e tan xa hat xil holu di en e tan nen mehin tang. E inggak, utiei xil ak lateh manon vengan xa tan mehin.
5 Outra parte caiu no pedregulho, onde não havia muita terra; o grão germinou logo, porque a terra não era profunda;
6 E melele xa eai bemei nesao, ngga vin ngan xil xa lateteh, e lameles lamat. Lamat vengan xa amulite xil tave tan pupu ti.
6 mas, assim que o sol despontou, queimou-se e, como não tivesse raiz, secou.
7 Rut utiei xil mun lamot e tan xa munae tesa xil di lameul en. E melele xa lateh, munae tesa xil ak lameul xol vin xil. Misak ni, lataso huite ti.
7 Outra parte caiu entre os espinhos; estes cresceram, sufocaram-na e o grão não deu fruto.
8 E rut utiei xil ak lamot e tan xa bos. Ma xil lameul bos, e laba ni huite xil. Ngan xil, laba ni huite xil holu; ngan xil mun laba ni huite xil holu mak mu; e ngan tesav xil mun, xil iaxa ladaxao xa ladaxao ni huite xil.”
8 Outra caiu em terra boa e deu fruto, cresceu e desenvolveu-se; um grão rendeu trinta, outro sessenta e outro cem.
9 Di, Iesu biteni mi xil bit, “!Xosxa vurangemim di, muteong kuhi ni naha xa di nabiteni!”
9 E dizia: Quem tem ouvidos para ouvir, ouça!
10 Melele xa Iesu ba da tasen, rut moletin xil del moletin lu e le tei (12) nan lamei visali e lasisi tengan ihit kil koute te vole xil ak mi xil.
10 Quando se acharam a sós, os que o cercavam e os Doze indagaram dele o sentido da parábola.
11 Ma, xi biteni mi xil bit, “Xamim iaxa Hi tehosei xamim tengan mukil koute te sepinien xuxus usil itep xa xi mei ihe suv toto na moletin nan xil. E moletin sav xil xa Hi tave suv toto nae ti, xil lalong sepinien nan nggo vole xil kestang xa latalong kil ti.
11 Ele disse-lhes: A vós é revelado o mistério do Reino de Deus, mas aos que são de fora tudo se lhes propõe em parábolas.
12 Hi tesep usili tehit,
12 Desse modo, eles olham sem ver, escutam sem compreender, sem que se convertam e lhes seja perdoado.
13 Di, Iesu biteni mi xil bit, “?Reitin xa xamim mutakil ti koute te vole ak? ?Imak, ma mikila mukil koute te vole sav xil itep?
13 E acrescentou: Não entendeis essa parábola? Como entendereis então todas as outras?
14 Ma, vole ak, moletin ak miso utiei xil xa be sepinien na Hi.
14 O semeador semeia a palavra.
15 Rut moletin xil, tinexil nggoni suse xa tan nen nggeih xa utiei xil ak lakiri en. E melele xa lalong sepinien na Hi, Temat mitemanon bemei e nggur rat sepinien xa mot de tinexil.
15 Alguns se encontram à beira do caminho, onde ela é semeada; apenas a ouvem, vem Satanás tirar a palavra neles semeada.
16 E rute sav xil, tinexil nggoni tan xa hat xil holu di en. E melele xa lalong sepinien na Hi, vatakes, langguri del sien.
16 Outros recebem a semente em lugares pedregosos; quando a ouvem, recebem-na com alegria;
17 E vengan xa amulit neketen nae tameul ti mu, lasoh vuteili e neketen nae. E melele xa labisu ni sakpurunien mu melengien xil te xeih ve sepinien ak, vatei takes, lamot e neketen nae.
17 mas não têm raiz em si, são inconstantes, e assim que se levanta uma tribulação ou uma perseguição por causa da palavra, eles tropeçam.
18 Moletin sav xil, tinexil nggoni tan xa munae tesa xil di lameul en. Lalong sepinien na Hi,
18 Outros ainda recebem a semente entre os espinhos; ouvem a palavra,
19 e lanexo pupu ve holesok xil te ut etan e eheien nae di e mani mak mu mili. Ma holesok xil ak di lameul xol vin sepinien na Hi xa langguri, ma tava ni ti huite e meulien nae.
19 mas as preocupações mundanas, a ilusão das riquezas, as múltiplas cobiças sufocam-na e a tornam infrutífera.
20 E moletin sav xil mun, tinexil nggoni tan xa bos. E melele xa lalong sepinien na Hi, lalong kila e langgur xati be nae. Ma, e meulien nae, sepinien nen ak ba ni huite. E meulien na rut moletin xil, ba ni huite xil holu; e ngan tesav xil, ba ni huite xil holu mak mu; e ngan tesav xil mun, sepinien ak daxao xa daxao ni huite xil e meulien nae.”
20 Aqueles que recebem a semente em terra boa escutam a palavra, acolhem-na e dão fruto, trinta, sessenta e cem por um.
21 Iesu dei vole tei mun mi xil bit, “Moletin tovuol tamu xa vasahan laet nan, ti, vaha vaso xati ni pesin mu vaha valingi vate pe vet man. E‑e. Vehakut, melele xa moletin tei misahan laet bus, misoxolen ni de nesao e voninen.
21 Dizia-lhes ainda: Traz-se porventura a candeia para ser colocada debaixo do alqueire ou debaixo da cama? Não é para ser posta no candeeiro?
22 Nggo rin ak, holesok xil xa di minggus mu di lasepin xuxus ni, Hi isak ni imei kesao tengan moletin xil vus likila.
22 Porque nada há oculto que não deva ser descoberto, nada secreto que não deva ser publicado.
23 Xosxa vurangemim di, muteong kuhi ni naha xa di nabiteni.”
23 Se alguém tem ouvidos para ouvir, que ouça.
24 Di Iesu biteni mun mi xil bit, “Muteong kuhi ni neta xil vus xa nabiteni mi xamim. Vengan Hi isa kilakilen teni mi xamim ipin ni longxatien namim. Ma xosxa mulong xati, ma isa kilakilen te sepinien nan mak mu mi xamim.
24 Ele prosseguiu: Atendei ao que ouvis: com a medida com que medirdes, vos medirão a vós, e ainda se vos acrescentará.
25 Ma ngan xil xa langgur sepinien navan xil e langgusili, Hi ipol ni xil likilakil kuhi mu. E ngan xil xa latahusil ti neta xa langguri, hokorong xa langguri ngamu, Hi ileh rat sen ni ra xil.”
25 Pois, ao que tem, se lhe dará; e ao que não tem, se lhe tirará até o que tem.
26 Ma di, Iesu dei vole teimun mi xil bit, “Lelaxatien na Hi nggoni utiei xil xa moletin tei miso ni e naho san.
26 Dizia também: O Reino de Deus é como um homem que lança a semente à terra.
27 E tave ti neta xa moletin ak di pat e vongien, e di bovarang e melengien, utiei xil ak di lateh e lameul. E moletin ak takil ti xa di lameul midep.
27 Dorme, levanta-se, de noite e de dia, e a semente brota e cresce, sem ele o perceber.
28 Be tan tang iaxa di pol ni utiei xil lameul. Reitin, lateh, lameul labe nesao, e mei laso huite xil.
28 Pois a terra por si mesma produz, primeiro a planta, depois a espiga e, por último, o grão abundante na espiga.
29 E melele xa huite xil men, moletin te naho ba midei e milehi be tim.”
29 Quando o fruto amadurece, ele mete-lhe a foice, porque é chegada a colheita.
30 E Iesu misis moletin xil bit, “?Lelaxatien na Hi nggoni naha vari? ?Nihit kila mi xamim ixo vole eah?
30 Dizia ele: A quem compararemos o Reino de Deus? Ou com que parábola o representaremos?
31 Lelaxatien nan nggoni utut vaak tei xa be hokorong mak mu ni utiei sav xil xa di lameul e tan.
31 É como o grão de mostarda que, quando é semeado, é a menor de todas as sementes.
32 E melele xa matu, xi mei be vatiei tei xa eilep mak mu mili vatiei savsav xil xa halite xil mahulong pupu, pipin tengan tuman xil mei lipol ni nunum mae xil en.”
32 Mas, depois de semeado, cresce, torna-se maior que todas as hortaliças e estende de tal modo os seus ramos, que as aves do céu podem abrigar-se à sua sombra.
33 Nggo vole xil xa lamak, Iesu misa sepinien na Hi mi moletin xil, pipin ni naha xa lakila lavuri.
33 Era por meio de numerosas parábolas desse gênero que ele lhes anunciava a palavra, conforme eram capazes de compreender.
34 Mi vanut moletin xil, Iesu misepin nggo vole xil kestang. E melele xa da tasen del eloheoh nan xil, ma misep kil koute te vole xil ak mi xil.
34 E não lhes falava, a não ser em parábolas; a sós, porém, explicava tudo a seus discípulos.
35 E melengien nen ak, melele xa ut mei maluxoluk, Iesu biteni mi moletin nan xil bit, “Rava ravur xoteh Oei Kaleli ak.”
35 À tarde daquele dia, disse-lhes: Passemos para o outro lado.
36 Misak ni, labe reling moletin sav xil ladi, e eloheoh xil labe bot xa Iesu di dotan en. Di, langgur xoteh Oei Kaleli e rut moletin sav xil mun langgusil Iesu langgo bot nae xil.
36 Deixando o povo, levaram-no consigo na barca, assim como ele estava. Outras embarcações o escoltavam.
37 — ausente —
37 Nisto surgiu uma grande tormenta e lançava as ondas dentro da barca, de modo que ela já se enchia de água.
38 — ausente —
38 Jesus achava-se na popa, dormindo sobre um travesseiro. Eles acordaram-no e disseram-lhe: Mestre, não te importa que pereçamos?
39 Ma Iesu mitamea, e mike xat votiang xal oei bit, “!Luhe tan!” Vatakes, xalu vus lube tan, e an mei bos rilomun.
39 E ele, despertando, repreendeu o vento e disse ao mar: Silêncio! Cala-te! E cessou o vento e seguiu-se grande bonança.
40 Di, biteni mi moletin nan xil bit, “?Veneh ma ulimim mikan mak? ?Neketen namim tovuol tamu?”
40 Ele disse-lhes: Como sois medrosos! Ainda não tendes fé?
41 Melele xa moletin nan xil lapusi mak, latemanin e lasis pilei xil mun tang labit, “?Moletin ak be hisit moletin eah? Neta sav xa votiang e oei, xalu mun di lulong xat raen.”
41 Eles ficaram penetrados de grande temor e cochichavam entre si: Quem é este, a quem até o vento e o mar obedecem?
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.