Marcos 12

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Di, Iesu dei vole tei mi vat xil na Siu xil bit, “Vatei, moletin tei milih urvatiei te grep tei san. Hortan ak pol ni vioh mikapis xole, e minggil vul tei da en xa ti lipel kikis huit grep xil en tengan sute teni ileh. Di, mikili ni vet tei xa be nesao tengan ti liketeh xole en. Melele xa pol vuol ni holesok xil ak, hortan ak maen moletin sav xil tengan mei lilaxati. E xil labit xati mini xa lisa ti huit grep mini melele xa limen. Di, xi mikakao ba de kantri sav tei.
1 Depois Jesus começou a falar por meio de parábolas . Ele disse:
2 “Huram vahis mei mitavi, e huit grep xil ak mei men. Ma hortan ak misil slev nan tei tengan ihe visal ngan xil xa di lalaxat urvatiei te grep san e ileh ti huite e itilomun mei isa ni mini.
2 Quando chegou o tempo da colheita, o dono enviou um empregado para receber a sua parte.
3 E melele xa duxoh urvatiei ak, moletin xil xa di lalaxati ladal xat slev ak, labas purun ni, e lasil rati ba e taleh ti neta.
3 Mas os lavradores agarraram o empregado, bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
4 “Ma, hortan ak misil slev nan teimun ba mi xil, e moletin xil xa lalaxat urvatiei ak labas vatin, lasak purun ni, e lasil rati ba.
4 O dono mandou mais um empregado, mas eles bateram na cabeça dele e o trataram de um modo vergonhoso.
5 Di, hortan ak misil slev nan teimun tengan ha vapus xil, e labas vini sung. Misil slev nan holu mun e moletin xil ak lapol ni mi xil nggoni ngan taxa latepol ni tetiamu: rut slev xil labas purun xil, e rute xil mun labas vin xil vari.
5 E ainda outro foi mandado para lá, mas os lavradores o mataram. E o mesmo aconteceu com muitos mais — uns foram surrados, e outros foram mortos.
6 Hortan ak pol ni mak ba vuma … natneli sutang da xa be siskes nan, ngan xa eheien nan di en. Ma di, hortan ak misil natneli xati be visal xil vengan minemi bit, ‘Xil limerere ni natuxoli xati sung.’
6 E agora a única pessoa que o dono da plantação tinha para mandar lá era o seu querido filho. Finalmente ele o mandou, pensando assim: “O meu filho eles vão respeitar.”
7 “E melele xa ngan xil xa di lalaxat urvatiei ak lapus natneli bemei, labiteni mi xil mun tang labit, ‘!Ei, nat hortan xati iaxa di bemei iaxor! Xi vari ihur urvatiei ak melele xa tata nan imat. !Mumei, rava ravas vini! !Imak, ma holesok nan xil mei ihe nar sung!’
7 Mas os lavradores disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
8 Ma xil laba, ladal xati, e labasi mat. Di, lakuvun rat tiei nan ra urvatiei ak.”
8 — Então agarraram o filho, e o mataram, e jogaram o corpo para fora da plantação.
9 Di, Iesu misis vat xil na Siu xil xa di lateong ni vole ak bit, “?Ma midep? ?Hortan te urvatiei ak mei ipol ni naha mi moletin xil ak? Xi, itilomun e ihas lelen ngan xil xa latelaxat urvatiei san. Ti, imaen urvatiei san mi moletin sav xil tengan ti lilaxati.
9 Aí Jesus perguntou:
10 ?Midep? ?Xamim di mutavuli ti Vanuvei Eo? Vengan di misep usili bit,
10 Vocês não leram o que as
11 Ngan ak, Iahova vari pol ni,
11 Isso foi feito pelo Senhor
12 Melele xa Iesu misepin bus, vat xil na Siu xil lalong kila xa Iesu di dei vole ak ba xat rin nae. Ma iexil bei tengan latal xati, e ulixil mikan ni vanut moletin xil xa mahulong xiak xa di lamerere ni. Misak ni, labe relingi laba.
12 Os líderes judeus sabiam que a parábola era contra eles e quiseram prender Jesus, mas tinham medo do povo. Por isso deixaram Jesus em paz e foram embora.
13 Di, vat xil na Siu xil iexil bei tengan lalang ni mesal tova xa likila lital xat Iesu ixo en ve sepinien nan. Misak ni, lasil rut Farasi xil del rut Siu sav xil mun xa lasuv xat lelaxatien na suv toto Herod Antipas ba lapus Iesu tengan lasisi ni rin savsav xil.
13 Depois mandaram que alguns fariseus e alguns membros do partido de Herodes fossem falar com Jesus a fim de conseguirem alguma prova contra ele.
14 Ma, xil labe visal Iesu e labiteni mini labit, “Titsa, xamem makila xa xouk obe hisit moletin tei xa, vehakut, di osepin ni neta xa be reitin, e otapet rat ti moletin tova vali moletin sav. Xouk di osepin mi moletin xil vus nggoni ngan xa xil vus lapin tang, e di opispisi mi xil vus ni sexien xa lakila lavusil xat suse na Hi vaxo rin xa be reitin. Ma, usa ti nenemien nam mi xamem usil rin ak. ?Rae na Mosis maen ni tengan xir, Siu xil, ti rixal takis iha mi suv toto te hal Rom, mu tamaen ni ti?”
14 Eles chegaram e disseram: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto e não se importa com a opinião dos outros. O senhor não julga pela aparência, mas ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige. Diga: é ou não é contra a nossa
15 E Iesu pus kila xa di lapol bos mini nggo hilbexil tang, e nenemien nae misa xati. Ma, bit rilomun ni mi xil bit, “?Veneh ma di musak pisi tengan muvoh xol inou? Musa mani tova xa di langgal takis ni mei nipus ti.”
15 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
16 Melele xa lasa ni mini, misis xil bit, “?Valnao visi vari iaxa da en? ?E his visi iaxa de mani ak?” His suv toto te hal Rom e valnaon de mani ak.|alt="Denarius" src="HK00166C.TIF" size="col" copy="Horace Knowles, authorized by The British and Foreign Bible Society, 1954, 1967, 1972, 1995" ref="12:16"
16 Eles trouxeram, e ele perguntou: Eles responderam: — São do Imperador.
17 Ma Iesu biteni mi xil bit, “Xosxa mak, ma momal tang tengan musa naha xa be na suv toto te hal Rom mini, e naha xa be na Hi, musa ni mini.”
17 Então Jesus disse: E eles ficaram admirados com Jesus.
18 E melele nen ak, rut Satusi xil xa labit moletin misakras vamea rilomun ra maten labe visal Iesu, e lasisi labit,
18 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus e disseram:
19 “Titsa, Mosis tetisi tehit xosxa moletin tei imat reling atou nan e horamue nalu tovuol, ma tuneli sung iteli itel tunau ak. Imak, ma melele xa lalihur horamue tei nalu, lipusi ixoni ngan xa be na tiramue xa mat.
19 — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte lei : “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
20 Vatei, tua tatei xil latehe lu e he sav (7) lateti vituei. Ngan xa tehe muimol teteli tetel atou tei. Di, xi temat e horamue nalu tehe tovuol.
20 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
21 Misak ni, tuneli xa tetutou ni mei tehur tunau nan. Luteti vituei teha vuma … xi temat e horamue nalu tehe tovuol. Di, sexien nen tak testal mun mi tuneli xa tetutou ni. Ma di, testal mun mi ngan xa tehe hat nen
21 O segundo casou com a viúva e morreu sem deixar filhos. Aconteceu a mesma coisa com o terceiro.
22 e dit mak tang teha vuma … tetuxoh ngan xa tehe tasite e tua xil ak, e xi mun temat. E tua lu e he sav (7) ak, horamue nae tehe tovuol. E tetutou ni holesok xil ak, atou ak mun temat.
22 Afinal, os sete irmãos casaram com a mesma mulher e morreram sem deixar filhos. Depois de todos eles, a mulher também morreu.
23 ?Ma xosxa mea rilomunen be reitin, melele xa moletin xil vus limea rilomun ra maten, ngan xave e tua xil xa labe lu e he sav (7) xiak iaxa ihur atou ak ihe nan xati, vengan xil vus lateteli tetela?”
23 Portanto, no dia da ressurreição, quando todos os mortos tornarem a viver, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
24 Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Xamim di mule ras suse namim vengan xa mutakil kuh ti Vanuvei Eo na Hi mu xeihen nan.
24 Jesus respondeu:
25 Vengan e melele xa moletin xil limea rilomun ra maten, xil mei lixoni masxaxa xil xa ladi ut nesao, e sexien te tetelien ihe tovuol mun.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
26 ?E veneh ma mutake reitin ti xa moletin xil likila limea rilomun ra maten? ?Mutavuli ti mu tisen na Mosis e melele xa Hi tesepin mini texo holiei tei? Vengan Hi tehit, ‘Inou nabe Hi na Ebraham, Hi na Aesak, e Hi na Siekob.’ (Eks 3:6)
26 Vocês nunca leram no
27 ?Mulonge? Xi be Hi na ngan xil xa lameul tamu ladi, e tave na ngan xil ti xa lamat. Ngan ak di pisen ni xa nenemien namim tamal ti vari.”
27 E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos. Vocês estão completamente errados!
28 Titsa tei te rae na Mosis di miteong ni naha xa Satusi xil latesis Iesu ni e tetep xa Iesu tehit rilomun ni sepinien xa tehos mi xil. Ma xi mea, be visal Iesu e misisi bit, “?Rae xave vari iaxa be eilep mak mu mili sen rae xil vus?”
28 Um mestre da Lei que estava ali ouviu a discussão. Viu que Jesus tinha dado uma boa resposta e por isso perguntou: — Qual é o mais importante de todos os mandamentos da
29 E Iesu bit rilomun ni mini bit, “Rae xa be eilep mak mu mili sen rae sav xil, xiak, ‘!Mol‑Isrel xil, muteong! Iahova xa di ramot mini, xi kestang be Hi.
29 Jesus respondeu:
30 Iemim ihei Iahova xa be Hi namim ixo tinemim tevi, ixo meulien tevi namim, ixo nenemien tevi namim, e ixo xeihen tevi namim.’ (Dut 6:4-5)
30 Ame o Senhor, seu Deus, com todo o coração, com toda a alma, com toda a mente e com todas as forças.”
31 E teimun xa nggoni tang e be lu nen di biteni bit, ‘Eheien namim iti e moletin sav xil ixoni ngan taxa eheien namim di e xamim mun tang.’ (Lev 19:18) E rae sav xil mun tovuol xa vahe eilep mak mu vali rae xalu ak.”
31 E o segundo mais importante é este: “Ame os outros como você ama a você mesmo.” Não existe outro mandamento mais importante do que esses dois.
32 Titsa te rae na Mosis biteni mini bit, “Titsa, sepinien nam momal tevi. Reitin mak xa Iahova kestang be Hi, e hi sav tovuol, nggoni ngan xa obiteni.
32 Então o mestre da Lei disse a Jesus: — Muito bem, Mestre! O senhor disse a verdade. Ele é o único Deus, e não existe outro além dele.
33 E reitin mun xa iexir ihei Iahova xa be Hi nar ixo tinexir tevi, ixo nenemien tevi nar, e ixo xeihen tevi nar. E reitin mun xa eheien nar iti e mosav xil ixoni ngan xa eheien nar di xir mun tang. Rae xalu ak lube eilep mak mu luli sanien eo xil vus xa rakila rasa ni vaha mi Hi.”
33 Devemos amar a Deus com todo o nosso coração, com toda a nossa mente e com todas as nossas forças e também devemos amar os outros como amamos a nós mesmos. Pois é melhor obedecer a estes dois mandamentos do que trazer animais para serem queimados no altar e oferecer outros sacrifícios a Deus.
34 Melele xa Iesu miteong ni xa moletin ak misepin del metisouen, biteni mini bit, “Sangas tang tengan Hi mei vahe suv toto e meulien nam.”
34 Jesus viu que o mestre da Lei tinha respondido com sabedoria e disse: Depois disso ninguém tinha coragem de fazer mais perguntas a Jesus.
35 Melele xa Iesu di pispisi mi moletin xil e vioh te Nim Eo, misis xil bit, “?Veneh ma titsa xil te rae na Mosis di labiteni labit Mesaea mei istal ixo vatimol na suv toto Deved?
35 Quando Jesus estava ensinando no pátio do Templo, perguntou:
36 Vengan Deved iaxa tekesi ni ‘Suv’ e melele xa Ninin Eo tesa nenemien ak mini tengan ihit,
36 Pois Davi, inspirado pelo Espírito Santo, escreveu:
37 Suv toto Deved vari tekes Mesaea ni ‘Suv nan.’ ?E vengan xa rakila xa tata tei misakras vakes natneli ni ‘suv,’ Mesaea istal ixo vatimol na Deved itep?” Moletin xil holu di lateong ni sepinien na Iesu, di labesi xil tova tang ve pispisien nan xil.
37 O próprio Davi chama o Messias de Senhor. Portanto, como é que o Messias pode ser descendente de Davi? Uma grande multidão escutava com prazer o que Jesus ensinava.
38 Melele xa Iesu di tamu pispisi mi moletin xil e vioh te Nim Eo, biteni mi xil bit, “Muxuxou kuhi ve sexien na titsa xil te rae na Mosis. Vengan xa di lapol ni sexien xil taxa mosav xil ti lipus xil e ti lisa merereen mi xil ven. Iexil bei tengan lasing ni eising hos xil xa tepiei na eilep xil, e likakao e von posen xil tengan moletin xil lipus kil xil e lisemin xil itel merereen.
38 Ele dizia ao povo:
39 E melele xa labe nim te pispisienxil mu anien xil xa tellep, xil di lalepis vontoen xil xa bos xa be na ngan xil kestang xa lapo his xil xa latellep.
39 preferem os lugares de honra nas
40 E, ve hokanen nae, titsa xil ak di laleh xuxus ni holesok xil holu ra tunau xil. E pe met moletin xil, di lapol ni sisen xil xa tepiei. !Ve rin ak, Hi isa pangasien xil xa isa pupu iha xat xil ili ngan tesav xil!”
40 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçarem, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!
41 Melele xa Iesu da tamu e vioh te Nim Eo na Hi, miketeh e pus moletin xil xa di lasa mani tengan vatutou ni polien te Nim Eo. Moletin holu lamei xa holesok nae xil holu, e xil di laso mani holu.
41 Jesus estava no pátio do Templo, sentado perto da caixa das ofertas, olhando com atenção as pessoas que punham dinheiro ali. Muitos ricos davam muito dinheiro.
42 Di, miketeh mun e pus tunau tei xa be hoeo bemei, e xi miso selen lu (2) tang.
42 Então chegou uma viúva pobre e pôs na caixa duas moedinhas de pouco valor.
43 Hi di miketeh ril e tine moletin xil melele xa lamei visali.|alt="Widow’s offering" src="WA03903b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="12:43" Ma Iesu mikes viton eloheoh nan xil e biteni mi xil bit, “Reitin li nabiteni mi xamim, tunau xa be hoeo iaxai misa sanien nan mili sen ngan tesav xil xa laso mani tengan vatutou ni Nim Eo.
43 Aí Jesus chamou os discípulos e disse:
44 Vengan xa ngan tesav xil di lasa sanien nae xa be rute tang te holesok nae xil, e eilep be nae. E tunau ak xa be hoeo tang, xi di misa vuol ni mani xa vahe te anien an.”
44 Porque os outros deram do que estava sobrando. Porém ela, que é tão pobre, deu tudo o que tinha para viver.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.