Lucas 9

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Iesu mikes viton moletin nan xil xa labe lu e le tei (12). Di, misa xeihen mi xil tengan likila ti lihol rerat ninin tesa e lileh rerat mesien savsav xil ra moletin xil.
1 Tendo Jesus convocado os doze, deu-lhes poder e autoridade sobre todos os demônios e para curar doenças.
2 Di, Iesu misil lelen xil laba tengan ha lisetu usil lelaxatien na Hi e meulien na moletin xil e suse xa mei ihe suv toto nae ixo en, e ha lileh rerat mesien ra moletin xil.
2 Também os enviou a pregar o Reino de Deus e a curar os enfermos.
3 E biteni mi xil bit, “E kakaoen namim, munaleh ti neta natel xat xamim. Reitin, munaleh ti eitingil, ateli, mu mani. Munahur ti eising mu anien.
3 E disse-lhes:
4 Melele xa muhe rute tei, xosxa moletin tei nggur pilei xamim e nim man, ma muti kat en ituxoh melele xa muhe reling rute ak.
4 Na casa em que vocês entrarem, fiquem ali até saírem daquele lugar.
5 E xosxa moletin xil linahur pilei xamim ti e metimal tei, ma melele xa muheling rute ak, muhas rerat meas te rute ak ra lemim pe metexil. Ngan ak ihe selxatien mi xil xa Hi pus sexien tesa nae e isa rilomun ni mi xil.”
5 E onde quer que não receberem vocês, ao saírem daquela cidade sacudam o pó dos pés em testemunho contra eles.
6 Melele xa Iesu misepin mi xil bus, moletin nan xil lamea laba labe metimal xil vus e di lasetu usil longeongen hos na Hi. E xil laleh rerat mesien ra moletin xil e rute xil vus xa laba en.
6 Então, saindo, percorriam todas as aldeias, anunciando o evangelho e fazendo curas por toda parte.
7 E melengien nen ak, Herod Antipas be suv toto te provins te hal Kaleli. Melele xa milong usil holesok xil xa Iesu di pol ni, minem holu usili vengan xa rut moletin ngan xil di latumul holu usili. Rute xil labit Iesu be Sion Baptis xa temea rilomun ra maten.
7 Ora, o tetrarca Herodes soube de tudo o que se passava e ficou perplexo, porque alguns diziam: “João ressuscitou dentre os mortos.”
8 Rute sav xil di labiteni xa xi be provet Ilaetsa xa mistal rilomun xiak, e rut moletin xil mun di labiteni xa provet tei tetiamu temea rilomun ra maten.
8 Outros diziam: “Elias apareceu.” E ainda outros diziam: “Um dos antigos profetas ressuscitou.”
9 E Herod biteni bit, “Inou vari tang iaxa natesemae ni tengan lita xoteh vat Sion temese. ?E visi vari iaxa di nalongeong usili xiak?” Ve rin ak, misak tengan vapus ti Iesu.
9 Herodes, porém, disse: — Eu mandei decapitar João. Quem, então, é este a respeito do qual tenho ouvido tais coisas? E se esforçava para vê-lo.
10 Melele xa moletin xil na Iesu lapol bus, ladilomun e lasep mesen ni mini holesok xil xa ba latepol ni. Ma Iesu mileh kes ni xil ba labe taon tei xa lakesi ni ‘Betsaeta.’
10 Ao regressarem, os apóstolos relataram a Jesus tudo o que tinham feito. Ele, levando-os consigo, retirou-se à parte para uma cidade chamada Betsaida.
11 E melele xa vanut moletin ngan xil lalongeong ni xa Iesu ba, lamea e langgusili. E melele xa Iesu pus xil, nggur pilei xil e di misetu mi xil usil lelaxatien na Hi e meulien na moletin xil e suse xa mei ihe suv toto nae ixo en. E ngan xil xa lamesei, Iesu mileh rerat mesien ra xil.
11 Mas as multidões souberam disso e o seguiram. Acolhendo-as, Jesus lhes falava a respeito do Reino de Deus e socorria os que tinham necessidade de cura.
12 Iesu pol del moletin xil ba vuma … eai ba minu. Ma moletin nan xil xa labe lu e le tei (12) lamei visali e labiteni mini labit, “Rute ak be toun ut e da be vongien tuei xiak. Bos xa usil rerat vanut moletin xil ak liha lihe metimal xil mu rute sav xil tengan ha likamet anien ae e ut te paten mae.”
12 Mas o dia estava chegando ao fim. Então os doze se aproximaram de Jesus e disseram: — Despeça a multidão, para que, indo às aldeias e campos ao redor, se hospedem e encontrem alimento; pois estamos aqui em lugar deserto.
13 E Iesu biteni mi moletin nan xil bit, “Xamim tang musa anien mi moletin xil tengan lia ni.”
13 Jesus, porém, lhes disse: Os discípulos responderam: — Não temos mais que cinco pães e dois peixes, a não ser que nós mesmos vamos e compremos comida para todo este povo.
14 (Tata xil vus xa ladi e melele nen ak sangas labe taosen lim (5000), e atou e horamue xil latavuli xil ti.)
14 Porque estavam ali cerca de cinco mil homens. Então Jesus disse aos seus discípulos:
15 Ma moletin nan xil lapol usil naha xa xi biteni, misak ni moletin xil vus ladotan.
15 Eles atenderam, fazendo com que todos se assentassem.
16 Di, Iesu mileh beret lim del meseo lu xiak, e miketeh be nesao e misa memesien mi Hi ven. Di, bul papas beret e meseo xil e misa ni mi moletin nan xil tengan ha liseti mi vanut moletin xil.
16 E Jesus, pegando os cinco pães e os dois peixes, erguendo os olhos para o céu, os abençoou, partiu e deu aos discípulos para que os distribuíssem entre o povo.
17 Iesu pol ni merekel tengan vasak ni tutut anien tang mei vapin mi moletin xil xa lali taosen lim.|alt="Gathering the leftovers" src="WA03856b.tif" size="span" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="9:17" Moletin xil vus langganien kuhi e vange polu. E melele xa moletin nan xil laleh viton rut anien xil xa moletin xil latea lingi, lase ni be valeat lu e le tei (12) xa lapolu ni.
17 Todos comeram e se fartaram; e dos pedaços que sobraram foram recolhidos doze cestos.
18 Vatei, Iesu di misis tasen tang e moletin nan xil ladit sangas. Di, Iesu biles e misis xil bit, “?Vanut moletin xil di labiteni xa inou nabe visi?”
18 E aconteceu que, enquanto Jesus estava orando em particular, achavam-se presentes os discípulos, a quem perguntou:
19 E labit rilomun ni mini labit, “Rut moletin xil labit obe Sion Baptis. E rute ngan xil labit obe provet Ilaetsa. E rute sav xil mun labit xouk obe provet tetiamu xa temea rilomun ra maten.”
19 Eles responderam: — Uns dizem que é João Batista; outros dizem que é Elias; e ainda outros dizem que um dos antigos profetas ressuscitou.
20 E Iesu misis pilei xil bit, “?E xamim, ma midep? ?Mubit inou nabe visi vari?”
20 Então Jesus perguntou: Respondendo, Pedro disse: — O Cristo de Deus.
21 Di, Iesu misep xol xil tengan linavit sepinien ak ti mi moletin sav xil.
21 Jesus, porém, advertindo-os, mandou que a ninguém declarassem tal coisa,
22 E biteni mi xil bit, “Hi teling xati ngamu tengan inou, Nat Moletin, ti nilong pangas inou ihe holu. E elda xil na Siu xil, vat xil na pris xil, e titsa xil te rae na Mosis, xil ngasen ti lisin nou e lihas vin nou. E melele xa melengien tol mei itavi, nimea rilomun ra maten.”
22 dizendo:
23 Di, Iesu biteni mi xil bit, “Xosxa moletin tova ien bei tengan ihusil nou, ma istokovein holesok xil te meulien nan. Ti, e melengien xil vus, ipo eivave te maten nan e ihusil xat nou.
23 Jesus dizia a todos:
24 Vengan xa moletin xa misak pisi tengan ikenin meulien nan ve xi tang, ma meulien nan ikesae ra ni. E moletin xa di maen meulien nan ikesae vengan xa di nggusil xat inou, ma, e ut nesao, xi ikamet meulien sal.
24 Pois quem quiser salvar a sua vida a perderá; e quem perder a vida por minha causa, esse a salvará.
25 ?Naha ihos xosxa moletin tei ileh holesok xil vus te ut etan ak, e istokovein meulien sal nan tengan ileh holesok xil ak? !Navos ti vari!
25 De que adianta uma pessoa ganhar o mundo inteiro, se vier a perder-se ou causar dano a si mesma?
26 Xosxa moletin tei be unoun tengan vahit rati xa di nggusil nou e pispisien navan xil, ma inou mun, Nat Moletin, nihe unoun ni e melele xa itilomun itel masxaxa eo xil e minehinen te xeihen navan, e itel xeihen xa Tata navan isa ni minou.
26 Pois quem se envergonhar de mim e das minhas palavras, dele se envergonhará o Filho do Homem, quando vier na sua glória e na glória do Pai e dos santos anjos.
27 Reitin li nabiteni mi xamim xa rut xamim xa di lasoh del nou xosali, ti lipus neta tei mei istal e melele xa lameul tamu ladi xa ipisen ni xa xeihen te lelaxatien na Hi bemei ngamu.”
27 Em verdade lhes digo que alguns dos que aqui se encontram não passarão pela morte até que vejam o Reino de Deus.
28 Melele xa melengien tol e he sav (8) mei mitavi xa Iesu tehit kil holesok xil ak mi moletin nan xil, xi be nesao e vathu tei tengan vasis, e nggur Pita, Sion e Temis latnggusili.
28 Cerca de oito dias depois de proferidas estas palavras, Jesus levou consigo Pedro, João e Tiago e subiu ao monte com o propósito de orar.
29 — ausente —
29 E aconteceu que, enquanto ele orava, a aparência do seu rosto se transfigurou e a roupa dele ficou de um branco brilhante.
30 — ausente —
30 E eis que dois homens falavam com ele: eram Moisés e Elias,
31 — ausente —
31 que apareceram em glória e falavam da morte de Jesus, que ele estava para cumprir em Jerusalém.
32 — ausente —
32 Pedro e seus companheiros estavam caindo de sono; mas, conservando-se acordados, viram a glória de Jesus e os dois homens que estavam com ele.
33 E latopus kila xa be Mosis xal Ilaetsa iaxa lusepin del Iesu, e sangas lalohe relingi. Ma Pita mea e biteni mi Iesu bit, “!Suv, bos mak mu xa xamem madi tak! Matikili ni horao ihe tol: tei ihe mam, tei ihe ma Mosis, e tei mun ihe ma Ilaetsa.” Pita takil ti naha xa di biteni.
33 Quando estes começaram a se afastar de Jesus, Pedro lhe disse: — Mestre, bom é estarmos aqui. Façamos três tendas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias. Porém, Pedro não sabia o que estava dizendo.
34 E melele xa Pita di tamu misepin, momah tei xa mattel miloh bemei da xol xil, e uliatel mikan pupu.
34 Enquanto assim falava, veio uma nuvem e os envolveu. E ficaram com medo ao entrar na nuvem.
35 Di, latolong rae tei nggo momah xa bit, “Ngan ak be Natuxoli xati xa natehosei xa eheien navan di en. !Muteong xat raen!”
35 E dela veio uma voz que dizia: — Este é o meu Filho, o meu eleito; escutem o que ele diz!
36 Melele xa rae ak misepin bus, lattapus ti mun rumali, Iesu kestang di misoh del xatel. E neta xa xatel latopusi, latnggur xati be natel tang. Lattavit pas ti mi moletin sav xil e melele nen xil ak.
36 Depois daquela voz, perceberam que Jesus estava sozinho. Eles ficaram calados e, naqueles dias, não contaram nada a ninguém a respeito do que tinham visto.
37 E makoe nen, Iesu xatel Pita, Sion e Temis latdilomun latnggo vat hu latomei e tan. E melele xa latomei e tan, lapus vanut moletin xil holu di ladatil Iesu.
37 No dia seguinte, quando eles desceram do monte, uma grande multidão veio ao encontro de Jesus.
38 Di, moletin tei xa de hilaep te vanut moletin xil ak mikei ba ni Iesu bit, “!Titsa! Ieok bei xouk li himetu tengan mei upus ti mu natuxoli xa be siskes navan.
38 E eis que, do meio da multidão, surgiu um homem, dizendo em alta voz: — Mestre, peço que o senhor olhe o meu filho, porque é o único que tenho.
39 Vengan xa ninin tesa tei da en. E melele xa bemei en, misak ni di mikei nggeih, malili tova tang, e pol ni rurungon mun di misol. Vehakut, ninin tesa ak di purun ni e nggeih pupu tengan vahe relingi.
39 Um espírito se apodera dele, e, de repente, o menino grita, e o espírito o convulsiona até espumar; e dificilmente o deixa, depois de o ter maltratado.
40 Nadakes moletin nam xil tengan lavol rati vahe relingi, e xil lasakras.”
40 Pedi aos seus discípulos que o expulsassem, mas eles não puderam.
41 Melele xa Iesu milonge mak, biteni mi moletin nan xil bit, “!Iva! !Xamim moletin xil te xosali, mukavui e neketen namim tovuol vari! ?Niti visal xamim ituxoh vilieh? Veok buol ni xamim xa neketen namim tovuol.”
41 Jesus exclamou:
42 E melele xa horamue ak di mikakao bemei visal Iesu, ninin tesa xa da en bas tan ni e misak ni mikilkile e tan. Di, Iesu mike xat ninin tesa, ma be reling horamue ak. Di, horamue ak milonge bos mun e Iesu mideli ba misa rilomun ni mi tamen.
42 Quando o menino estava se aproximando, o demônio o atirou no chão e o convulsionou; mas Jesus repreendeu o espírito imundo, curou o menino e o entregou ao pai.
43 Ngan xil xa ladi sangas lamesep tova tang ni xeihen na Hi xa lapusi.
43 E todos ficaram maravilhados com a majestade de Deus. Como todos estavam admirados com tudo o que Jesus fazia, ele disse aos seus discípulos:
44 “Xamim muteong kuhi ni sepinien navan. Nave nousav ti, moletin tei isa rat nou, Nat Moletin, nihe he moletin xil te ut etan.”
44 — Prestem bem atenção nas seguintes palavras: o Filho do Homem está para ser entregue nas mãos dos homens.
45 E moletin nan xil latakil ti koute te sepinien nan vengan xa minggus tamu ra xil. E ulixil mikan tengan lasisi ve kout sepinien nan.
45 Eles, porém, não entendiam isso, e lhes foi encoberto para que não o compreendessem. E temiam fazer perguntas a Jesus a respeito deste assunto.
46 Dutou ni melele nen ak, moletin xil na Iesu di langor mi xil mun tang usil visi e xil iaxa be eilep mak mu e xil.
46 Surgiu entre os discípulos uma discussão sobre qual deles seria o maior.
47 E Iesu mikil nenemien nae. Misak ni, mideli tutut horamue tei bemei, e misak ni mei misoh e rin.
47 Mas Jesus, sabendo o que se passava no coração deles, pegou uma criança, colocou-a junto de si
48 Di, biteni mi xil bit, “Moletin xa nggur pilei horamue tei xa mak e hisok, nggoni ngan xa di nggur pilei inou. E ngan xa di nggur pilei inou, nggoni ngan xa di nggur pilei ngan xa tesil nou namei. Vengan xa moletin xa be neta sav tang pe metemim, xi iaxa be eilep mak mu mili xamim vus pe met Hi.”
48 e lhes disse:
49 E Sion biteni mi Iesu bit, “Suv, xamem matepus moletin tei xa di nggol rerat ninin tesa xil e hisom. Misak ni, xamem masep xole tengan napol ni ti mun vengan xa xi tave tei e xir ti.”
49 João tomou a palavra e disse: — Mestre, vimos certo homem que expulsava demônios em seu nome, mas nós o proibimos de fazer isso, porque não segue conosco.
50 E Iesu biteni mi moletin nan xil bit, “E‑e. Munasep xole ti, vengan xa moletin xa di tavae ti vatel xamim, xi di mos e rin namim.”
50 Mas Jesus lhe disse:
51 Melele xa melengien bemei sangas tengan Iesu ihe ut nesao, xi pol ni nenemien nan tengan vahe Serusalem.
51 E aconteceu que, ao se completarem os dias em que seria elevado ao céu, Jesus manifestou, no semblante, a firme resolução de ir para Jerusalém.
52 Ma misil rut moletin nan xil tengan ladiamu ni laba. Xil labe metimal tei na mol‑Sameria xil tengan lasak mesen holesok xil ven.
52 E enviou mensageiros que fossem na frente. Indo eles, entraram numa aldeia de samaritanos para lhe preparar pousada.
53 E moletin xil te metimal ak labit Iesu nava ti visal xil vengan lakila xa Iesu di nggusil suse nan tengan vahe Serusalem.
53 Mas não o receberam, porque o aspecto dele era de quem, decisivamente, ia para Jerusalém.
54 Melele xa Temis xal Sion lulong usili, iexalu mikat e lusis Iesu lubit, “?Suv, midep? ?Iem bei tengan malokei ve upang vaxo ut nesao mei vaa len xil?”
54 Vendo isto, os discípulos Tiago e João perguntaram: — Senhor, quer que mandemos descer fogo do céu para os consumir?
55 E Iesu biles e bul xat xalu.
55 Mas Jesus, voltando-se, os repreendeu.
56 Di, Iesu del moletin nan xil laka sal labe metimal sav tei.
56 E seguiram para outra aldeia.
57 E melele xa di laba, moletin tei bemei visal Iesu e biteni mini bit, “Ut xave uha en, inou nihusil xatuk.”
57 Enquanto seguiam pelo caminho, alguém disse a Jesus: — Vou segui-lo para onde quer que o senhor for.
58 E Iesu bit rilomun ni mini bit, “Asu xil vangavul te paten mae di, e tuman xil mun nunum mae di. E inou, Nat Moletin, tim savan xati tengan ningel kuhi en tovuol.”
58 Mas Jesus lhe respondeu:
59 Iesu biteni mi moletin sav tei bit, “!Husil xat inou!”
59 A outro Jesus disse: Mas ele respondeu: — Senhor, deixe-me ir primeiro sepultar o meu pai.
60 E Iesu bit rilomun ni mini bit, “Ustokovein ngan xil xa lamat e neketen nae tengan litihin ngan xil xa lamat. E xouk iaxa umei uhithiten longeongen hos usil suse xa Hi mei ihe suv toto e meulien na moletin xil ixo en.”
60 Mas Jesus insistiu:
61 Moletin teimun bemei e biteni mini bit, “Suv, inou nihusiluk. E itiamu, umaen nou nitilomun niha e nisep ling kor ni vatimol navan xil.”
61 Outro lhe disse: — Senhor, quero segui-lo, mas permita que antes disso eu me despeça das pessoas da minha casa.
62 E Iesu biteni mini bit, “Moletin xa nggur kokot ni polien na Hi, e dutou sung, di minem holu usil naha xa testokovein ni, ma xi tapin ti tengan vahur polien ak.”
62 Mas Jesus lhe respondeu:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.