Lucas 7
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Melele xa Iesu pispisi mi moletin xil bus, xi be Kapaniam.
1 Quando Jesus acabou de dizer essas coisas ao povo, foi para a cidade de Cafarnaum.
2 E taon ak, vat tei na moletin xil te vaeen te hal Rom da. E tim san, slev nan tei xa bos mak mu e nenemien nan mesei pupu, sangas vamat.
2 Havia ali um oficial romano que tinha um empregado a quem estimava muito. O empregado estava gravemente doente, quase morto.
3 E melele xa vat ak milonge xa Iesu bemei, misil rut elda xil na Siu xil laba tengan lasis Iesu vamei vahur rat mesien ra slev nan.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, enviou alguns líderes judeus para pedirem a ele que viesse curar o seu empregado.
4 Ma elda xil ak labe visal Iesu e ladakesi labit, “!Amei temanon e ututou ni vat ak li! Vengan xa xi be moletin hos tei xa xamem vus di mamerere ni.
4 Eles foram falar com Jesus e lhe pediram com insistência: — Esse homem merece, de fato, a sua ajuda,
5 Eheien nan di e Siu xil e xi di tetutou ni xamem melele xa matehil nim te pispisiennamem.”
5 pois estima muito o nosso povo e até construiu uma sinagoga para nós.
6 Ma Iesu be xil laba. E melele xa Iesu di be sangas ni tim san, vat ak misil rut timue nan xil laba labit mesen sepinien nan mi Iesu labit, “Suv, onakon ti ve rin navan, vengan inou natapin ti tengan xouk omei e tim savan.
6 Então Jesus foi com eles. Porém, quando já estava perto da casa, o oficial romano mandou alguns amigos dizerem a Jesus: — Senhor, não se incomode, pois eu não mereço que entre na minha casa.
7 E natapin ti mun tengan namei visaluk. E xosxa usepin tang, neta sav xosxa ode sotin, e nakila xa slev navan ilonge ihos rilomun.
7 E acho também que não mereço a honra de falar pessoalmente com o senhor. Dê somente uma ordem, e o meu empregado ficará bom.
8 Ixoni melele xa eilep navan di misa sepinien tei minou, e di napol nggusil xat raen. E melele xa inou mun nasa sepinien navan mi moletin te vaeen tei navan, xi mun di pol nggusil xat raeok. Nakila nasemae ni ngan xa de pe heok namit, ‘!Ha!’ ma xi iha. Mu namit, ‘!Amei!’ ma xi imei. E nakila nasemae ni slev tei navan namit, ‘!Pol ni netak!’ ma xi ipol ni.”
8 Eu também estou debaixo da autoridade de oficiais superiores e tenho soldados que obedecem às minhas ordens. Digo para um: “Vá lá”, e ele vai. Digo para outro: “Venha cá”, e ele vem. E digo também para o meu empregado: “Faça isto”, e ele faz.
9 Melele xa Iesu milong sepinien nan ak, mitemanin e biles pus vanut moletin xil xa di langgusili e biteni mi xil bit, “Reitin mak, e mol‑Isrel xil, natapus ti mu hisit neketen xa moletin ak xa tave Siu ti di pisen ni.”
9 Jesus ficou muito admirado quando ouviu isso. Então virou-se e disse para a multidão que o seguia:
10 E melele xa timue xil na vat ak ladilomun labe tim, lakameti xa slev nan milonge bos ngamu.
10 Aí os amigos do oficial voltaram para a casa dele e encontraram o empregado curado.
11 Dutou ni ngan ak, Iesu del moletin nan xil langgusil suse nae laba e laduxoh metimal te hal Naen. E vanut moletin xil holu di langgusil xil.
11 Pouco tempo depois Jesus foi para uma cidade chamada Naim. Os seus discípulos e uma grande multidão foram com ele.
12 Melele xa xil lamei sangas visal puiteh te vioh te metimal ak, xil lapus vanut moletin tei di lapo vet tei. Tiei na horam maxoe tei xa mat de vet ak e lava tengan latihin ni. Horam maxoe ak be siskes na tunau tei.
12 Quando ele estava chegando perto do portão da cidade, ia saindo um enterro. O defunto era filho único de uma viúva, e muita gente da cidade ia com ela.
13 Melele xa Suv Iesu pus tunau ak, ien misae en e biteni mini bit, “Onatang ti.”
13 Quando o Senhor a viu, ficou com muita pena dela e disse:
14 Di, Iesu be visal xil e misa hen ba duxol vet xa di lapoe. Ma, xil lasoh ladit mak. Di, Iesu biteni bit, “!Horam maxoe, nabiteni minuk, meul rilomun ra maten!”
14 Então ele chegou mais perto e tocou no caixão. E os que o estavam carregando pararam. Então Jesus disse:
15 Iesu misak ni siskes na tunau tei mei meul rilomun ra maten.|alt="Jesus raises son of widow" src="WA03823b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="7:15" Ma horamue ak meul, mitamea, e misepin mun. Di, Iesu biteni mi ninen bit, “Nana, natumali xiak.”
15 O moço sentou-se no caixão e começou a falar, e Jesus o entregou à mãe.
16 Moletin xil vus latemanin e lapet rat his Hi labit, “!Xosali, provet tei xa eilep mak mu de visal xir!” E labiteni mun labit, “!Hi bemei tuei tengan vatutou ni rin na moletin nan xil!”
16 Todos ficaram com muito medo e louvavam a Deus, dizendo: — Que grande
17 Ma longeongen usil Iesu mikapis e ut ngasen e provins te hal Sudea del rute xil vus xa be sangas visali.
17 Essas notícias a respeito de Jesus se espalharam por todo o país e pelas regiões vizinhas.
18 Longeongen usil Iesu duxoh moletin xil na Sion Baptis, ma ba lasep usili mini.
18 Os discípulos de João Batista contaram tudo isso a ele. Aí João chamou dois deles
19 Misak ni, Sion misil rumali lu luba tengan lalisis Suv Iesu lalihit, “?Xouk iaxa obe ngan xa Hi tehit xati tehit imei, mu mutatil tova mun tesav?”
19 e os enviou ao Senhor Jesus para perguntarem: “O senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?”
20 Melele xa ba lupus Iesu, lusisi lubit, “Sion Baptis tesil xamel tengan mei malsisuk imak, ‘?Xouk iaxa obe ngan xa Hi tehit xati tehit imei, mu mutatil tova mun tesav?’”
20 Então eles foram até o lugar onde Jesus estava e disseram: — João Batista nos mandou perguntar o seguinte: o senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?
21 E melele nen ak, Iesu di dal rat moletin xil ra mesien nae e misak ni ngan xil xa lalong pangas xil mei lalonge bos rilomun. E di nggol rerat ninin tesa xil ra ngan tesav xil. E ngan xil xa metexil bar, xi pol ni xil mei laketeh rilomun.
21 Naquele momento Jesus curou muitas pessoas das suas doenças e dos seus sofrimentos, expulsou espíritos maus e também curou muitos cegos.
22 Ma Iesu bit rilomun ni mi moletin xalu na Sion bit, “Muliha mun e mulihit mesen naha xa mulonge e mupusi. Ngan xil xa metexil tevar, lakila laketeh rilomun; e ngan xil xa latesakras latekakao, lakakao rilomun. Moletin xil xa latehur mesien leporsi, tenbexil mei memese rilomun; e ngan xil xa vurangexil tevon, lalongeong mun. Ngan xil xa latemat, lameul rilomun ra maten; e setutuen te longeongen hos di ba mi hoeo xil.
22 Depois respondeu aos discípulos de João:
23 Muliha mulihit mesen ni mi Sion mulihit ngan xil xa nenemien nae tave lu ti usil inou e holesok xil xa di napol ni, ma tuxolxatien na Hi iti mi xil.”
23 E felizes são as pessoas que não duvidam de mim!
24 Melele xa moletin xalu na Sion luba, Iesu misep usil Sion mi vanut moletin xil bit, “?Melele xa xamim mutehe uruvuol tengan mupus Sion, mutehe tengan mupus hisit moletin eah? ?Muteha tengan ha mupus ngan xa taxeih ti xa nggoni sulut vatiei tei xa misakras vasomal melele xa votiang bui nggeih? !E‑e!
24 Quando os discípulos de João foram embora, Jesus começou a dizer ao povo o seguinte a respeito de João:
25 ?Muteha tengan ha mupus hisit moletin eah? ?Moletin tei xa mising kuhi ni eising xil xa bos pupu? !E‑e! Ngan xil xa lasing mak, meulien nae polu ni holesok holu e ladit e tim xa mahulong na eilep xil kestang.
25 O que foram ver? Um homem bem-vestido? Ora, os que se vestem bem e vivem no luxo moram nos palácios!
26 ?Mak, ma muteha tengan ha mupus visi vari? ?Provet tei? !Io! Sion be provet tei, e nave provet tei kestang.
26 Então me digam: o que foram ver? Um
27 Sion be ngan xa latetis usili e Vanuvei Eo latehit,
27 Porque João é aquele a respeito de quem as
28 “Reitin li nabiteni mi xamim, moletin sav tovuol xa lapesi e ut etan xa vahe eilep mu vali Sion. E xosxa moletin votei tei imaen Hi mei ihe suv toto nan, ma xi ihe eilep mak mu ili Sion pe met Hi.”
28 — Eu digo a vocês que de todos os homens que já nasceram João é o maior. Porém quem é o menor no
29 Moletin votei xil del moletin xil te takis xa lateong ni mak lakil reitinen te sepinien na Iesu. Vengan xa xil latelong kil suse xa momal na Hi texo pispisien na Sion, e latemaen Sion tebaptaes ni xil.
29 Os cobradores de impostos e todo o povo ouviram isso. Eles eram aqueles que haviam obedecido às ordens justas de Deus e tinham sido batizados por João.
30 E Farasi xil del titsa xil te rae na Mosis lasin ni naha xa Hi ien bei tengan vapol ni e meulien nae vengan xa latamaen Sion ti tengan vabaptaes ni xil.
30 Mas os fariseus e os mestres da Lei não quiseram ser batizados por João e assim rejeitaram o plano de Deus para eles.
31 Iesu biteni mun bit, “?Moletin xil te xosali ak, langgoni naha? ?Sexien nae nggoni naha?
31 E Jesus terminou, dizendo:
32 Xil langgoni tutut horamue xil xa di ladotan sangas ni von posen e di lake xat xil mun tang labit,
32 Elas são como crianças sentadas na praça. Um grupo grita para o outro:
33 Nabiteni mak vengan xa xamim, vat xil na Siu xil, di museputut ba xat inou xamel Sion mun vengan xa matahusil sexien namim xil ti. Vengan xa melele xa Sion Baptis temei, xi di tehal ni anien ve sisen e di tamu ti uaen, e xamim museputut ba ni mubit, ‘!Sion, ninin tesa da en!’
33 João Batista jejua e não bebe vinho, e vocês dizem: “Ele está dominado por um demônio.”
34 Di, melele xa inou, Nat Moletin, natemei, nangganien e namumun, e xamim mubiteni museputut ba ni nou mubit, ‘!Pus ti mu moletin ak! !Be vat anienen e vat munien tang! Xi di mikes moletin te takis xil e moletin tesa xil mun ni timue nan xil.’
34 O
35 E neta sav tang, inou nabiteni mi xamim xa ngan xil labe horamue xil na Hi lapus kil metisouen nan, e meulien nae di pisen reitinen teni.”
35 Mas aqueles que aceitam a sabedoria de Deus mostram que ela é verdadeira.
36 Dutou ni melele nen ak, Farasi tei misis Iesu tengan mei vanien vatela, hisen Saemon. Ma Iesu be tim san e dotan tengan vanien.
36 Um fariseu convidou Jesus para jantar. Jesus foi até a casa dele e sentou-se para comer.
37 E rute sav tei e taon ak, atou tei te suse milonge xa Iesu bemei tengan vanien e tim sa Farasi ak. Ma, atou ak nggur valit vokon tei xa mani teni be nesao, e ba be nim ak.
37 Naquela cidade morava uma mulher de má fama. Ela soube que Jesus estava jantando na casa do fariseu. Então pegou um frasco feito de alabastro , cheio de perfume,
38 Melele xa be nim, atou ak mei misoh pe tou Iesu e di muis. Melele xa muis mak, simeten di mileh be tan e di mikas le Iesu, ma mitingeiril e misihi len xalu ni hilin. Melele xa len xalu lumese, mideh vokon xat xalu.
38 e ficou aos pés de Jesus, por trás. Ela chorava e as suas lágrimas molhavam os pés dele. Então ela os enxugou com os seus próprios cabelos. Ela beijava os pés de Jesus e derramava o perfume neles.
39 Melele xa Farasi xa tesilasil ni Iesu pus netak, misep tasen bit, “Xosxa moletin ak be provet reitin, xi vakila xa visi iaxa di duxoli e be hisit atou eah. !Xi vakila xa atou ak be atou tei te suse!”
39 Quando o fariseu viu isso, pensou assim: “Se este homem fosse, de fato, um profeta , saberia quem é esta mulher que está tocando nele e a vida de pecado que ela leva.”
40 Ma Iesu biteni mi Farasi ak bit, “Saemon, ieok bei namit neta tei minuk.”
40 Jesus então disse ao fariseu: — Fale, Mestre! — respondeu Simão.
41 Di, Iesu dei vole ak mini bit, “Vatei, rumali lu luleh mani ra eilep tei. Tei xalu nggur mani be handred taosen lim (500,000), e teimun tesav nggur mani be taosen hanutap lu e he xalu mun (50,000).
41 Jesus disse:
42 Dutou sung, rumali xalu ak lusakras lalosa xoles mani nan. Misak ni, eilep ien misae e xalu e biteni mi xalu xa ien ibong ni kaon nalu. Ma Saemon di nasisuk mak. ?Ngan xave e rumali xalu ak iaxa eheien nan iti e eilep ak ili?”
42 mas nenhum dos dois podia pagar ao homem que havia emprestado. Então ele perdoou a dívida de cada um. Qual deles vai estimá-lo mais?
43 Saemon bit rilomun ni bit, “Nanemi nabit ngan xa kaon nan mahulong mak mu xa eilep ak ien bovong ni.”
43 — Eu acho que é aquele que foi mais perdoado! — respondeu Simão.
44 Di, Iesu biles pus atou ak e biteni mi Saemon bit, “?Xouk opus atou ak? Melele xa namei e tim sam, xouk otasa ti oei minou tengan nakas leok ni. E atou ak, tekas leok ni simeten e tesihia tevue ni hilin.
44 Então virou-se para a mulher e disse a Simão:
45 Xouk otapesum ni viuk ti tengan ovur pilei nou e tim sam. E atou ak, melele kokot xa temei nim, xi tepesum ni leok xa tangel ni ti.
45 Você não me beijou quando cheguei; ela, porém, não para de beijar os meus pés desde que entrei.
46 Xouk otasa ti oel minou tengan naxul maxoe ni nou ni tengan nivue xat nou ve anien ak, e atou ak mikas leok ni vokon hos.
46 Você não pôs azeite perfumado na minha cabeça , porém ela derramou perfume nos meus pés.
47 Misak ni, nabiteni minuk mak: kaon xa mahulong te tesaen xil na atou ak, ieok bovong ni e ninaketeh ti mun nasa mini ven. Ve rin ak, eheien xa di pisen ni minou mahulong pupu. E ngan xa kaon te tesaen nan hokorong tang, neta sav xa ieok bovong ni kaon nan e di naketeh bos rilomun mini, eheien xa di pisen ni minou hokorong tang. E ngan ak nggoni xouk Saemon.”
47 Eu afirmo a você, então, que o grande amor que ela mostrou prova que os seus muitos pecados já foram perdoados. Mas onde pouco é perdoado, pouco amor é mostrado.
48 Di, Iesu biles e biteni mi atou ak bit, “Xosali, Hi tanem ti mun tesaen nam xil, e di miketeh bos rilomun mi xouk.”
48 Então Jesus disse à mulher:
49 Melele xa moletin sav xil xa di langganien vituei lalong sepinien nan, labiteni mi xil mun tang labit, “?Xi minemi be visi xa mikila vahiteni xa Hi di miketeh bos rilomun e moletin xil?”
49 Os que estavam sentados à mesa começaram a perguntar: — Que homem é esse que até perdoa pecados?
50 E Iesu biteni mi atou ak bit, “Ve neketen nam e nou, Hi di miteh meulien e xouk. Uha itel xat tomat na Hi.”
50 Mas Jesus disse à mulher:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.