Lucas 5
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Vatei, Iesu misoh de suhon te Oei Kaleli sangas ni Kenesaret. E moletin xil labe holu pupu e mei lating xat Iesu tengan lalong ti sepinien na Hi xa di misa ni mi xil.
1 Certo dia Jesus estava na praia do lago da Galileia, e a multidão se apertava em volta dele para ouvir a mensagem de Deus.
2 Di, Iesu pus bot lu (2) xa moletin xil teni lateling xalu ludi e ut tengan lava lakas moten net nae xil.
2 Ele viu dois barcos no lago, perto da praia. Os pescadores tinham saído deles e estavam lavando as redes.
3 Di, Iesu be bot tei xa be na Saemon Pita, e misisi tengan vativin ni valis luvoluv vahe reling ut. Di, Iesu dotan de bot ak e di pispisi mi vanut moletin xil xa mahulong xa ladi ut.
3 Jesus entrou num dos barcos, o de Simão, e pediu que ele o afastasse um pouco da praia. Então sentou-se e começou a ensinar a multidão.
4 Melele xa Iesu misepin mi xil bus, biteni mi Saemon Pita bit, “Xamitel, tohalis ni bot valis vahe huinep, e mutiso net namitel inggak tengan mutisar ti meseo.”
4 Quando acabou de falar, Jesus disse a Simão:
5 E Saemon Pita bit rilomun ni mi Iesu bit, “Suv, vongien duxoh makoe ak, xamem mabilao tova tang e matasar ti meseo vari. E vengan xa xouk obiteni, ma bos tang, nisa sepinien tengan muha muso rilomun ni net namem.”
5 Simão respondeu: — Mestre, nós trabalhamos a noite toda e não pescamos nada. Mas, já que o senhor está mandando jogar as redes, eu vou obedecer.
6 E melele xa ba laso net nae xil be tan, laleh meseo xil holu xa holu pupu … sangas langgur papas net nae xil.
6 Quando eles jogaram as redes na água, pescaram tanto peixe, que as redes estavam se rebentando.
7 Ma laso hexil ba ni tua nae xil tengan lalis bot nae vamei e litutou ni xil. Ma, melele xa laduxoh xil, lase xat bot xalu vus ni meseo ba vuma … polu tova tang, sangas lalomerir.
7 Então fizeram um sinal para os companheiros que estavam no outro barco a fim de que viessem ajudá-los. Eles foram e encheram os dois barcos com tanto peixe, que os barcos quase afundaram.
8 — ausente —
8 Quando Simão Pedro viu o que havia acontecido, ajoelhou-se diante de Jesus e disse: — Senhor, afaste-se de mim, pois eu sou um pecador!
9 — ausente —
9 Simão e os outros que estavam com ele ficaram admirados com a quantidade de peixes que haviam apanhado.
10 Melele xa Iesu mikes Pita, Temes e Sion, xatel latoba latstokovein holesok natel xil di, e latonggusili.|alt="Peter, Andrew, James and John following Jesus" src="WA03820b.tif" size="span" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="5:10" E Iesu bit rilomun ni mini bit, “!Ulum nakan ti! Duxoh xosali, xouk otelihi meseo xil tang, e taxeak iha, ulihi moletin xil sung.” Moletin lu mun xa lupol vituei del Saemon Pita, hisealu Temis xal Sion xa lube nat Sepeti. Xalu mun lutepus holesok xa testal e lutemesep ni.
10 Tiago e João, filhos de Zebedeu, que eram companheiros de Simão, também ficaram muito admirados. Então Jesus disse a Simão:
11 Misak ni, melele xa lalihi bot nae be ut, Pita, Temis e Sion latstokovein holesok natel xil di, e latoba latonggusil Iesu.
11 Eles arrastaram os barcos para a praia, deixaram tudo e seguiram Jesus.
12 Vatei, Iesu temei tehe taon tei. E rute ak, moletin tei da en xa mesien leporsi tepurun tenben. E melele xa moletin ak pus Iesu, bemei visali e mitingeiril be tan pe meten, valnaon ba duxoh tan. Di, midakes Iesu bit, “!Suv, xosxa iem bei, xouk okila opol ni veok vamese!”
12 Certa vez Jesus estava numa cidade onde havia um homem que tinha o corpo todo coberto de lepra. Quando viu Jesus, o leproso se ajoelhou diante dele, encostou o rosto no chão e pediu: — Senhor, eu sei que o senhor pode me curar se quiser!
13 Ma Iesu misa hen ba duxoli, e biteni mini bit, “Ieok bei li tengan nipol ni. !Vem imese rilomun!” Vatei takes, mesien nan be relingi vari.
13 Jesus estendeu a mão, tocou nele e disse: No mesmo instante a lepra desapareceu.
14 E Iesu misepin nggeih mini bit, “!Onahit rati ti mi mosav xil! E uha mu, upisen xouk mi pris tova xa de Nim Eo tengan ipus kuh tenbom. Ti, usa sanien eo nam ihusil naha xa rae na Mosis di biteni. Ixo suse ak, moletin xil vus lipus kila xa mesien nam bus, e omese tevi.”
14 Então Jesus lhe deu esta ordem:
15 E neta sav xa mak, longeongen usil Iesu mikapis miloh be ut sav xil mun xa be sotin. Ma, vanut moletin xil holu lamei tengan ti lilong pispisien nan xil e ti lisisi tengan ileh rerat mesien ra xil.
15 Mas as notícias a respeito de Jesus se espalhavam ainda mais, e muita gente vinha para ouvi-lo e para ser curada das suas doenças.
16 E vehakut, Iesu mea be reling moletin xil tengan ita tasen tang e ti isis.
16 Porém Jesus ia para lugares desertos e orava.
17 Vatei, melele xa Iesu di pispisi mi vanut moletin xil, rut Farasi xil del titsa xil te rae na Mosis lamei ladotan sangas visali e di lataeong ni pispisien nan xil. Xil latexo metimal sav xil e provins xalu te hal Kaleli xal Sudea, e rute xil latexo taon te hal Serusalem mun tengan mei lapus Iesu. E Hi Suv di misa xeihen mi Iesu tengan mikila valeh rerat mesien xil ra moletin xil holu.
17 Um dia Jesus estava ensinando, e alguns fariseus e alguns mestres da Lei estavam sentados perto dele. Eles tinham vindo de todas as cidades da Galileia e da Judeia e também de Jerusalém. O poder do Senhor estava com Jesus para que ele curasse os doentes.
18 E melele nen ak, rut moletin xil lamei lapo moletin tei del vet man tang e lamei ve Iesu vengan xa ri moletin ak mat. E melele xa lasak pisi tengan lapoe vahe nim tengan lalingi pe met Iesu,
18 Alguns homens trouxeram um paralítico deitado numa cama e estavam querendo entrar na casa e colocá-lo diante de Jesus.
19 lasakras, vengan vanut moletin xil xa ladi e nim langgonaxon pupu. Mak toma, lapeou labe hilim nesao, e ladal rerat rut hilim ak ba. Di, lasae ni moletin ak xa da tamu e vet man be tan e hilaep te moletin xil, momal ni rute xa Iesu da en.
19 Porém, por causa da multidão, não conseguiram entrar com o paralítico. Então o carregaram para cima do telhado. Fizeram uma abertura nas telhas e o desceram na sua cama em frente de Jesus, no meio das pessoas que estavam ali.
20 Melele xa Iesu pus naha xa lapol ni e mile kil neketen nae, biteni mi moletin xa rin tei mat bit, “Tuxoli, Hi naketeh ti mun nasa minuk ve tesaen nam xil.”
20 Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
21 Melele xa Farasi xil del titsa xil te rae na Mosis lalonge mak, laseputut ni e nenemien nae labit, “!Ei! ?!Moletin ak minemi bit xi be visi!? !Xi di misep xar ni Hi! !Xi bit nggur xeihen nggoni Hi, vengan Hi kestang mikila valeh rat tesaen ra moletin tei!”
21 Os mestres da Lei e os fariseus começaram a pensar: — Quem é este homem que
22 E Iesu mikil nenemien nae, ma biteni mi xil bit, “?Veneh ma di munemi xa natahur ti xeihen vapin tengan naleh rat tesaen ra moletin tei?
22 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
23 ?Naha vari be temale mak mu tengan namiteni mi moletin ak? ?Tengan namit, ‘Hi naketeh ti mun nasa minuk ve tesaen nam xil,’ mu namit, ‘Utamea e ukakao’? Temale tang tengan namiteni xa Hi naketeh ti mun nasa mini vengan xa musakras mupus kila xa mistal mu tastal ti.
23 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
24 E taxeak, mupus kila xa Nat Moletin nggur xeihen e ut etan tengan valeh rerat tesaen ra moletin xil pe met Hi.” Di, Iesu pus moletin xa rin tei mat e biteni mini bit, “!Utamea, uvulun vet mam, e upoe utilomun uhe tim sam!”
24 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
25 Vatei takes, moletin ak mitamea pe met moletin xil. Xi po vet man, e mikakao be tim san. E melele xa de suse misa memesien ba mi Hi.
25 No mesmo instante o homem se levantou diante de todos, pegou a cama e foi para casa, louvando a Deus.
26 Moletin xil vus latemanin e lanem pupu usili. Lames Hi labit, “!Xosali, xir rapus neta tei xa eilep pupu!”
26 Todos ficaram muito admirados; e, cheios de medo, louvaram a Deus, dizendo: — Que coisa maravilhosa nós vimos hoje!
27 Dutou ni melele nen ak, Iesu mistal nggo nim e mikakao ba. E kakaoen nan, pus Siu tei xa di pol mi kavmen te hal Rom, hisen Livae. Xi di dotan de von polien nan tengan valeh takis vaxo moletin xil tengan isa ni iha mi kavmen te hal Rom. Melele xa Iesu pusi, mikesi bit, “!Amei, uhusil nou!”
27 Depois disso Jesus saiu e viu um cobrador de impostos, chamado Levi , sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse:
28 Misak ni, Livae mea, mistokovein holesok nan xil di, e ba nggusil Iesu.
28 Levi se levantou, deixou tudo e seguiu Jesus.
29 Ma Livae del Iesu e moletin nan xil labe tim san e pol ni anien tei xa mahulong ve Iesu. Ma misilasil ve vanut moletin xil holu tengan mei lavanien vituei: ngan xil xa laleh takis del rut moletin sav xil mun.
29 Então Levi fez para Jesus uma grande festa na sua casa. Havia ali muitos cobradores de impostos, e outras pessoas estavam sentadas com eles.
30 Farasi xil e rut titsa te rae na Mosis di laseputut ni Iesu mi moletin xil labit, “?Veneh ma Iesu di mingganien e di mumun del moletin xil te takis e del rut moletin tesa sav xil ak?”
30 Os fariseus e os mestres da Lei, que eram do partido dos fariseus, ficaram zangados com os discípulos de Jesus e perguntaram: — Por que vocês comem e bebem com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
31 Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Moletin xil xa di lanemi labit latamesei ti, iexil ti tavei tengan ha lapus tokta. Tokta be na ngan xil kestang xa lakila labit lamesei.
31 Jesus respondeu:
32 Inou natamei ti tengan ti nikes moletin xil xa labit meulien nae momal ngamu. E‑e, namei tengan ti nikes moletin tesa xil tengan ti lihiles meulien nae ra tesaen nae xil.”
32 Eu não vim para
33 Melele xa Iesu da tamu e nim ma Livae, rut moletin xil mei labiteni mini labit, “Vehakut, moletin xil na Sion Baptis di lasis mi Hi e di labal ni anien ven. E moletin xil na Farasi xil mun mak tang. E xamem mapusi xa moletin nam xil latapol ni ti vamak. Vehakut, dit langganien e di lamun. ?Veneh vari?”
33 Algumas pessoas disseram a Jesus: — Os discípulos de João Batista jejuam muitas vezes e fazem orações, e os discípulos dos
34 Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “E melele te tetelien tei, moletin xil limei ve anien teni. Osakras osak ni xil laval ni anien e melele xa moletin xa miteli dat tamu visal xil.
34 Jesus respondeu:
35 E melengien imei xa moletin tesa xil lihur rat moletin xa miteli ihe reling xil. E melele nen ak vari, xil ti lihal ni anien sung.”
35 Mas chegará o tempo em que o noivo será tirado do meio deles; então sim eles vão jejuar!
36 Di, Iesu dei vole mi xil bit, “Moletin tovuol xa vatal pas eising hu tei nan tengan vahur rut kaliko teni e vatil xol eising matu nan xa mahoe ni. Maxani, ipurun eising hu nan, e samulit eising hu ak tamal pupu ti ni eising matu nan.
36 Jesus fez também esta comparação:
37 E moletin tovuol xa vateh uaen hu vahe valite matu xa lapol ni ni hilbe sipsip vengan xa nggeih ngamu. Maxani, uaen hu ikaio vuma … isak ni valite matu iposou e imahoe. Ti, uaen imie ihe tan, e valite mun isa.
37 Ninguém põe vinho novo em
38 E‑e, namak ti. Ihos xa uaen hu ihe valite hu xa mavoh tang.
38 Não. Vinho novo deve ser posto em odres novos.
39 E moletin xil xa di lamu uaen matu, xil iexil ti tavei tengan lamu uaen hu vengan xa lanemi labit, ‘Uaen matu bos mak mu.’”
39 E ninguém quer vinho novo depois de beber vinho velho, pois diz: “O vinho velho é melhor.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.