Lucas 24
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NVT
1 E Sande makoe roroh, atou xil lakakao labe vangihat del vokon e oel taxul maxoe en xa lateling xati tuei teti tengan livue xat tiei na Iesu ni.
1 No primeiro dia da semana, bem cedo, as mulheres foram ao túmulo, levando as especiarias que haviam preparado,
2 E melele xa laduxoh vangihat ak, lakameti xa vatihat xa dakoe xol puiteh te vangihat, ladivin rati ngamu.
2 e viram que a pedra tinha sido afastada da entrada.
3 E melele xa labe vangite, latapus ti tiei na Suv Iesu.
3 Quando entraram no túmulo, não encontraram o corpo do Senhor Jesus.
4 Misak ni, lanexo e di lanem vesi xa tiei na Iesu ba xave. Vatakes, rumali lu xa eising nalu mihinehin pupu mei lustal mi xil.
4 Enquanto estavam ali, perplexas, dois homens apareceram, vestidos com mantos resplandecentes.
5 Masxaxa xalu lubit, “Iesu tara ti ak, mea rilomun ra maten ngamu.”|alt="Angels and women in the empty tomb" src="WA03931b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="24:6" Atou xil ulixil mikan pupu e latingeiril mi xalu. E rumali xalu ak lubiteni mi xil lubit, “?Veneh ma di mulang ni ngan xa meul e von maten?
5 As mulheres ficaram amedrontadas e se curvaram com o rosto em terra. Então os homens perguntaram: “Por que vocês procuram entre os mortos aquele que vive?
6 Xi tara ti ak, mea rilomun ra maten ngamu. Munem xat naha xa xi tehiteni mi xamim melele xa xi teta tamu e Kaleli.
6 Ele não está aqui. Ressuscitou! Lembrem-se do que ele lhes disse na Galileia:
7 Xi tehiteni xa lisa rat Nat Moletin ihe he moletin tesa xil. Ti, xil liti xati e eivave e imat. E melele xa melengien tol mei itavi, imea rilomun ra maten.”
7 ‘É necessário que o Filho do Homem seja traído e entregue nas mãos de pecadores, seja crucificado e ressuscite no terceiro dia’”.
8 Ma atou xil lanem rilomun ni sepinien na Iesu.
8 Então lembraram-se dessas palavras de Jesus
9 Di, labe reling vangihat te tehinen e ladilomun ba lapus moletin xil na Iesu xa labe tei e le tei (11) e labit mesen holesok xil vus mi xil del mosav xil mun xa latehusil xat Iesu.
9 e, voltando do túmulo, foram contar aos onze discípulos e a todos os outros o que havia acontecido.
10 Atou xil ak latehe Meri te hal Makdela, Soana, e Meri xa be nine Temis, del rut atou xil mun. E melele xa atou xil ak laba labit mesen holesok xil ak mi eloheoh xil,
10 Maria Madalena, Joana, Maria, mãe de Tiago, e as outras mulheres que as acompanhavam relataram tudo aos apóstolos.
11 xil lanemi labit tumulen na atou xil ak be luvosen tang, ma latake reitin ti e xil.
11 Para eles, porém, a história pareceu absurda, e não acreditaram nelas.
12 E Pita mitamea e miloh be vangihat. E melele xa duxoli, mitei hiraen be vangite e pus kaliko te mieh xa latepis xol Iesu ni da, e tapus ti tiei nan. Di, xi dilomun be tim e di minem ves naha xa mistal.
12 Mas Pedro se levantou e correu até o túmulo. Abaixando-se, olhou atentamente para dentro e viu os panos de linho vazios; então voltou para casa, admirado com o que havia acontecido.
13 E melengien nen tak, moletin lu xa lutehusil xat Iesu di lukakao lube metimal tei xa lakesi ni Emeas. Metimal ak be sotin vuteili, kilomita teni be tei e le tei (11) ra hal Serusalem.
13 Naquele mesmo dia, dois dos seguidores de Jesus caminhavam para o povoado de Emaús, a onze quilômetros de Jerusalém.
14 Xalu lukakao luba e di lutumul usil holesok xil vus xa testal.
14 No caminho, falavam a respeito de tudo que havia acontecido.
15 E melele xa di tamu lutumul mak, Iesu vari bemei dutou ni xalu e mei mos e xalu latoba.
15 Enquanto conversavam e discutiam, o próprio Jesus se aproximou e começou a andar com eles.
16 E Hi misikoe xol nenemien nalu tengan lulnale kil ti.
16 Os olhos deles, porém, estavam como que impedidos de reconhecê-lo.
17 Melele xa latkakao mak, Iesu misis xalu bit, “?Xamil di mutumul usil naha e suse namil?”
17 Jesus lhes perguntou: “Sobre o que vocês tanto debatem enquanto caminham?”. Eles pararam, com o rosto entristecido.
18 Tei e xalu xa hisen Kleopas misis Iesu bit, “?Midep? ?Xouk kestang xa otemei e hal Serusalem iaxa otakil ti holesok xil xa testal e melengien vahis xa tetavi?”
18 Então um deles, chamado Cleopas, respondeu: “Você deve ser a única pessoa em Jerusalém que não sabe das coisas que aconteceram lá nos últimos dias”.
19 Ma Iesu misis xalu bit, “?Holesok eah?”
19 “Que coisas?”, perguntou Jesus. “As coisas que aconteceram com Jesus de Nazaré”, responderam eles. “Ele era um profeta de palavras e ações poderosas aos olhos de Deus e de todo o povo.
20 E vat xil na pris xil del eilep xil na Siu xil latesa rati teha tehe he kavmen te hal Rom. E xil iaxa latekin maten mini, lateti xati e eivave, e temat.
20 Mas os principais sacerdotes e outros líderes religiosos o entregaram para que fosse condenado à morte e o crucificaram.
21 E xamem di matenesi matehit xi iaxa ileh rerat mol‑Isrel xil ha vexil imase ra he ngan xil xa di lapol ni nggeih mi xil. E neta tei mun, holesok xil testal melengien tol ngamu xa tetavi.
21 Tínhamos esperança de que ele fosse aquele que resgataria Israel. Isso tudo aconteceu há três dias.
22 E xosali, makoe roroh tamu, rut atou xil xa di lamos e xamem latehe vangihat te tehinen nan, e latetumul ni neta xa misak ni xamem mamesep pupu.
22 “Algumas mulheres de nosso grupo foram até seu túmulo hoje bem cedo e voltaram contando uma história surpreendente.
23 Xil latetilomun latemei e latehit mesen ni mi xamem xa latnapus ti tiei na Iesu e vangihat ak. Latehiteni mun xa latepus masxaxa lu xa lutestal mi xil xa lutehiteni mi xil xa Iesu temea rilomun ra maten.
23 Disseram que o corpo havia sumido e que viram anjos que lhes disseram que Jesus está vivo.
24 Di, rute e xamem latehe vangihat ak e latekameti xa holesok xil vus texoni ngan taxa atou xil ak latehiteni. E tiei nan latnapus ti.”
24 Alguns homens de nosso grupo correram até lá para ver e, de fato, tudo estava como as mulheres disseram, mas não o viram.”
25 Melele xa Iesu milong tumulen nalu, biteni mi xalu bit, “!Xamil mube varu tova tang! !Muraru pupu tengan muke reitin e holesok xil xa provet xil tetiamu latehiteni!
25 Então Jesus lhes disse: “Como vocês são tolos! Como custam a entender o que os profetas registraram nas Escrituras!
26 Vengan xa xil latehiteni xa, itiamu, Mesaea ihur longpangasien xa mak. Ti, ihur his xa eilep e ha ihur von lelaxatien itel minehinen te xeihen nan.”
26 Não percebem que era necessário que o Cristo sofresse essas coisas antes de entrar em sua glória?”.
27 Di, Iesu bit kil holesok xil vus xa di e Vanuvei Eo xa di misep usil xi: ngan xil xa langgo tisen xil na Mosis mei duxoh tisen xil na provet xil mun.
27 Então Jesus os conduziu por todos os escritos de Moisés e dos profetas, explicando o que as Escrituras diziam a respeito dele.
28 Melele xa latomei sangas visal metimal te hal Emeas, Iesu bit ha ihur sal ni suse iha.
28 Aproximando-se de Emaús, o destino deles, Jesus fez como quem seguiria viagem,
29 E xalu ludakesi lubit, “Uta tamu visal xamel li vengan xa meteneai ba tu xiak, e navehi ti ut imaluxoluk.” Ma be xatel latodi.
29 mas eles insistiram: “Fique conosco esta noite, pois já é tarde”. E Jesus foi para casa com eles.
30 E melele xa Iesu dotan tengan vaanien vatel xalu, nggur beret, memes Hi ven, bul pasi e misa ni mi xalu.
30 Quando estavam à mesa, ele tomou o pão e o abençoou. Depois, partiu-o e lhes deu.
31 Vatei takes, nenemien nalu miluv e lupus kila xa xi be Iesu. E melele xa di tamu luketeh lupusi, Iesu mikesae reling metealu.
31 Então os olhos deles foram abertos e o reconheceram. Nesse momento, ele desapareceu.
32 E xalu lubiteni mi xalu mun tang lubit, “!Moletin ak tehe Iesu vari! Melele xa di tamu tehit kil sepinien xil te Vanuvei Eo mi ralu, rulong kila nggo tineralu xa xi iaxai.”
32 Disseram um ao outro: “Não ardia o nosso coração quando ele falava conosco no caminho e nos explicava as Escrituras?”.
33 Misak ni, e melele nen ak vari, xalu lutamea e ludilomun lube Serusalem.
33 E, na mesma hora, levantaram-se e voltaram para Jerusalém. Ali, encontraram os onze discípulos e os outros que estavam reunidos com eles,
34 E xil labiteni mi xalu labit, “!Be reitin! !Suv Iesu temea rilomun ra maten, vengan xa testal ni Saemon Pita!”
34 que lhes disseram: “É verdade que o Senhor ressuscitou! Ele apareceu a Pedro!”.
35 Di, moletin xalu ak sung lusep kil naha xa testal mi xalu e suse, e midep iaxa lutepus kil Iesu melele xa tevul pas beret.
35 Então os dois contaram como Jesus tinha aparecido enquanto andavam pelo caminho, e como o haviam reconhecido quando ele partiu o pão.
36 Melele xa rumali di tamu lusep usil holesok xil ak mi xil, Suv Iesu vari mei misoh e hilaep te xil e biteni mi xil bit, “Tomat iti mi xamim.”
36 Enquanto contavam isso, o próprio Jesus apareceu entre eles e lhes disse: “Paz seja com vocês!”.
37 Xil lamesep pupu e ulixil mikan vengan xa lanemi labit di lapus ninin nan tang.
37 Eles se assustaram e ficaram amedrontados, pensando que viam um fantasma.
38 E xi biteni mi xil bit, “?Ulimim di mikan ni nou veneh? ?E veneh ma nenemien namim be lu usil nou e mutake reitin ti xa natemea rilomun ra maten reitin?
38 “Por que estão perturbados?”, perguntou ele. “Por que seu coração está cheio de dúvida?
39 Muketeh mupus heok xalu e leok xalu. Inou mak xiak. Mutang mei mutuxol inou tengan muteong kila xa hisi e siuk di, vengan xa ninin tei, hisi e sin xil latovuol en.”
39 Vejam minhas mãos e meus pés. Sou eu mesmo! Toquem-me e vejam que não sou um fantasma, pois fantasmas não têm carne nem ossos e, como veem, eu tenho.”
40 E melele xa biteni mak, pisen hen xalu del len xalu mi xil.
40 Enquanto falava, mostrou-lhes as mãos e os pés.
41 Melele xa lapusi, lapolu e sien, e nggeih tamu tengan lake reitin xa be xi iaxai. Misak ni, Iesu misis xil bit, “?Rut anien ti di tak tengan nama ni?”
41 Eles continuaram sem acreditar, cheios de alegria e espanto. Então Jesus perguntou: “Vocês têm aqui alguma coisa para comer?”.
42 Ma xil lasa rut meseo tei xa meses mini,
42 Eles lhe deram um pedaço de peixe assado,
43 e Iesu ngguri e ngga ni pe metexil.
43 e ele comeu diante de todos.
44 Di, Iesu biteni mi xil bit, “Holesok xil xa testal tehusil xat naha xa natehiteni mi xamim e melele xa nateta tamu visal xamim. E testal minou tengan vasak ni holesok xil xa latetisi usil nou e rae xil na Mosis, tisen xil na provet xil, e sepinien te Sam xil mun mei vahe reitin.”
44 Em seguida, disse: “Enquanto ainda estava com vocês, eu lhes falei que devia se cumprir tudo que a lei de Moisés, os profetas e os salmos diziam a meu respeito”.
45 Di, misah nenemien nae tengan lalong kil sepinien xil xa di e Vanuvei Eo.
45 Então ele lhes abriu a mente para que entendessem as Escrituras,
46 E biteni mi xil bit, “Koute te tisen xil ak mak: Mesaea xa Hi tehosei ha ihur longpangasien e imat. Ti, melele xa melengien tol mei itavi, imea rilomun ra maten.
46 e disse: “Sim, está escrito que o Cristo haveria de sofrer, morrer e ressuscitar no terceiro dia,
47 E, e hisen, moletin xil ha lihithiteni xa Hi iketeh ihos rilomun mi ngan xil vus xa labiles ra tesaen nae xil. Itiamu, lihithiten longeongen hos ak mi moletin xil te hal Serusalem. Ti, ha lihithiteni e rute xil vus te ut etan.
47 e que a mensagem de arrependimento para o perdão dos pecados seria proclamada com a autoridade de seu nome a todas as nações, começando por Jerusalém.
48 Xamim xa di mupus holesok xil ak e di mulong sepinien nan ti muhit rati mi mosav xil.
48 Vocês são testemunhas dessas coisas.
49 !Muteong kuhi! Inou nisa Ninin Eo xa Hi Tata tehit xati tehit isa ni mi xamim. Ve rin ak, xamim mutit inggak e taon te hal Serusalem ituxoh melele xa xeihen na Hi imei ise xat xamim.”
49 “Agora, envio a vocês a promessa de meu Pai. Mas fiquem na cidade até que sejam revestidos do poder do céu”.
50 Di, Iesu del moletin nan xil labe reling taon te hal Serusalem e labe metimal te hal Betani. E rute ak, mitei momal ni hen e misa tuxolxatien mi xil.
50 Depois Jesus os levou a Betânia e, levantando as mãos para o céu, os abençoou.
51 Hi nggur rat Iesu be ut nesao pe met moletin nan xil.|alt="Jesus going up in a cloud" src="WA03935b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="24:51" Melele xa di tamu misa tuxolxatien mi xil, Hi nggur rati be reling xil e ngguri be ut nesao.
51 Enquanto ainda os abençoava, deixou-os e foi elevado ao céu.
52 Melele xa lapusi mak, lamot mini. Di, del sien, ladilomun labe Serusalem.
52 Então eles o adoraram e voltaram para Jerusalém cheios de grande alegria.
53 E melengien xil vus, xil labe vioh te Nim Eo di lasa memesien nae ba mi Hi.
53 E estavam sempre no templo, louvando a Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.