Lucas 23
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Vat xil na Siu xil vus xa ladi e kot lamea e ladel Iesu ba misoh pe met Suv Paelet xa be vat te kavmen e provins te hal Sudea.
1 Em seguida o grupo todo se levantou e levou Jesus para Pilatos.
2 Di, xil labit rat holesok holu ba xat rin na Iesu mi Paelet labit, “Xamem makameti xa moletin ak iaxa di miling nenemien xil xa misa mi Siu xil. Xi di misep xol xil tengan linaxal takis ti nava mi Sisa e kavmen nan te hal Rom. E xi di bithiteni xa be Mesaea xa Hi tehosei tengan mei vahe suv toto tei.”
2 Lá, começaram a acusá-lo, dizendo: — Pegamos este homem tentando fazer o nosso povo se revoltar, dizendo a eles que não pagassem impostos ao Imperador e afirmando que ele é o
3 Paelet misis Iesu bit, “?Midep? ?Be reitin xa xouk iaxa obe suv toto na Siu xil?”|alt="Jesus before Pilate" src="WA03921b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="23:3" Ma Paelet misis Iesu bit, “?Midep? ?Be reitin xa xouk iaxa obe suv toto na Siu xil?”
3 Aí Pilatos perguntou a Jesus: — Você é o rei dos judeus? Jesus respondeu:
4 Di, Paelet biteni mi vat xil na pris xil del tatit moletin xil ak bit, “Inou natakamet ti neta xa misa vata xat rin na moletin ak.”
4 Então Pilatos disse aos chefes dos sacerdotes e à multidão: — Não encontro nenhum motivo para condenar este homem.
5 E xil laso rut sepinien ba xat rin na Iesu labit, “Pispisien nan di misi petine moletin xil tengan livae itel xil mun tang. Xi tepol kokot ni e provins te hal Kaleli, e taxeak, di pol ni inggak e provins te hal Sudea.”
5 Mas eles insistiram: — Ele está causando desordem entre o povo em toda a Judeia. Ele começou na Galileia e agora chegou aqui.
6 Melele xa suv Paelet milonge mak, misis xil bit, “?Be reitin xa moletin ak be ngan Kaleli?”
6 Ouvindo isso, Pilatos perguntou: — Este homem é da Galileia?
7 Melele xa Paelet milong kila xa Iesu be ngan Kaleli tei, rute xa suv toto Herod Antipas di milaxati, misil Iesu ba pusi vengan xa Herod de Serusalem e melele nen ak.
7 Quando soube que Jesus era da região governada por Herodes, Pilatos o mandou para ele, pois Herodes também estava em Jerusalém naquela ocasião.
8 E melele xa suv toto Herod pus Iesu, besi xi pupu. Besi xi vengan, be nousav ngamu, xi ien tehei tengan vapus ti ni meten xati. Xi minemi bit vahit Iesu vapol ni merekel tova tengan vapus ti.
8 Herodes ficou muito contente quando viu Jesus, pois tinha ouvido falar a respeito dele e fazia muito tempo que queria vê-lo. Ele desejava ver Jesus fazer algum milagre.
9 Ma Herod misis rovui Iesu e rin xil holu, e Iesu dat votei, tasa rilomun ni ti sepinien tova mini.
9 Então fez muitas perguntas a Jesus, mas ele não respondeu nada.
10 Vat xil na pris xil del titsa xil te rae na Mosis mei lasoh pe met Herod e laso sepinien xil xa nggeih xat Iesu.
10 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei se apresentaram e fizeram acusações muito fortes contra Jesus.
11 Di, Herod del moletin te vaeen nan xil mun lasepin misa ba xati. Xil lapol pepamen ni Iesu e lasing xole ni kaliko tei xa bos nggoni suv toto tei. Di, lasa rilomun ni be visal suv Paelet.
11 Herodes e os seus soldados zombaram de Jesus e o trataram com desprezo. Puseram nele uma capa luxuosa e o mandaram de volta para Pilatos.
12 E melengien nen ak vari, Herod del Paelet mei lube timue hos. E diamu ni melele nen ak, lutehe elu mi xalu.
12 Naquele dia Herodes e Pilatos, que antes eram inimigos, se tornaram amigos.
13 Paelet mikes viton vat xil na pris xil, eilep xil na Siu xil, del moletin sav xil mun.
13 Pilatos reuniu os chefes dos sacerdotes, os líderes judeus e o povo
14 Di, biteni mi xil bit, “Xamim mutehur moletin ak temei visal nou e mutehiteni xa xi iaxa di miling nenemien xil xa misa mi Siu xil. E taxeak, pe metemim, natelepis rin nan xil vus, e natakamet ti rin tova xa misa xa xamim mubit xi di pol ni.
14 e disse: — Vocês me trouxeram este homem e disseram que ele estava atiçando o povo para fazer uma revolta. Pois eu já lhe fiz várias perguntas diante de todos vocês, mas não encontrei nele nenhuma culpa dessas coisas de que vocês o acusam.
15 E suv toto Herod mun takamet ti rin tova xa misa vata xati. Mak iaxa misa rilomun ni bemei visal xir. Moletin ak tenapol ni ti neta tengan ha imat ven.
15 Herodes também não encontrou nada contra ele e por isso o mandou de volta para nós. Assim, é claro que este homem não fez nada que mereça a pena de morte.
16 Mak, ma nisemae ni moletin navan xil tengan ha limeas pangasi, ti, nimaen ni ha ven imase.”
16 Eu vou mandar que ele seja chicoteado e depois o soltarei.
17 — ausente —
17 [Na Festa da Páscoa, Pilatos tinha o costume de soltar algum preso, a pedido do povo.]
18 Vatei takes, vanut moletin xil ak lakei be nesao labit, “!Has vin moletin xai! !Maen Barabas ha ven imase!”
18 Aí toda a multidão começou a gritar: — Mata esse homem! Solta Barrabás para nós!
19 Barabas tete nim te xeih vengan xa tehas vin moletin tei e hal Serusalem e melele xa latevae tetel kavmen te hal Rom en.
19 Barrabás tinha sido preso por causa de uma revolta na cidade e por assassinato.
20 Paelet ien bei tengan vamaen Iesu vaha ven vamase, ma biteni mi vanut moletin xil ak vatei mun bit, “!Nimaen Iesu ha ven imase!”
20 Então Pilatos, querendo soltar Jesus, falou outra vez com a multidão.
21 E moletin xil lakei nggeih pilei sung labit, “!Ti xati e eivave! !Ti xati e eivave!”
21 Mas eles gritavam mais ainda: — Crucifica! Crucifica!
22 Vatol nen, Paelet misak pisi tengan vasepin mi xil bit, “?Xi tepol ni naha xa tesa? !Natakamet ti neta tova xa xi tepol ni tengan vaha vamat ven! Misak ni, moletin navan xil ha limeas pangasi, ti, nimaen ni ha ven imase.”
22 E Pilatos disse pela terceira vez: — Mas qual foi o crime dele? Não vejo neste homem nada que faça com que ele mereça a pena de morte. Vou mandar que ele seja chicoteado e depois o soltarei.
23 E vanut moletin xil langgulehi di lakei nggeih pilei mu tengan ha liti xat Iesu e eivave. Dit lapol ni, lapol ni, lapol ni ba vuma … Paelet maen ni sung.
23 Porém eles continuaram a gritar bem alto, pedindo que Jesus fosse crucificado; e a gritaria deles venceu.
24 Ma Paelet pol ni naha xa moletin xil di lasisi ven.
24 Pilatos condenou Jesus à morte, como pediam.
25 Nggusil keien nae, xi maen ngan xa tehas vin moletin tei e vaeen tei tetel kavmen te hal Rom tengan ha ba ven imase ra nim te xeih. E Iesu sung, Paelet misa rati be he moletin te vaeen nan xil tengan lihusil naha xa vanut moletin xil ak iexil tehei, ma ba tengan liti xati e eivave.
25 E soltou o homem que eles queriam — aquele que havia sido preso por causa de revolta e de assassinato. E entregou Jesus para fazerem com ele o que quisessem.
26 Melele xa moletin te vaeen xil na Paelet ladel Iesu laba, labisu ni moletin tei te hal Saerin xa di mikakao bemei tengan vahe Serusalem, hisen Saemon. Ma ladal xati, e laling eivave na Iesu de vatuvun tengan ipoe ihusil xil.
26 Então os soldados levaram Jesus. No caminho, eles encontraram um homem chamado Simão, da cidade de Cirene, que vinha do campo. Agarraram Simão e o obrigaram a carregar a cruz, seguindo atrás de Jesus.
27 Tatit moletin tei xa mahulong mun di langgusil Iesu laba. E rute xil labe atou xil xa di lamuis e di ladang ven.
27 Uma grande multidão o seguia. Nela havia algumas mulheres que choravam e se lamentavam por causa dele.
28 E Iesu biles, miketeh pus xil e biteni mi xil bit, “Atou xil te hal Serusalem, munates nou ti. E mutes xamim mun tang itel horamue namim xil.
28 Jesus virou-se para elas e disse:
29 Vengan melengien tesa xil di bemei xa moletin xil ti lihiteni lihit, ‘Ihos pupu mi atou xil xa labe lumalum, ngan xil xa lataling ti mu horamue, e ngan xil xa latatunat ni ti tuvava.’
29 Porque chegarão os dias em que todos vão dizer: “Felizes as mulheres que nunca tiveram filhos, que nunca deram à luz e que nunca amamentaram!”
30 E ti lihiteni mun mi vathu xil lihit, ‘!Tetu xat xamem!’ e mi hu xil lihit, ‘!Soson xamem!’
30 Chegará o tempo em que todos vão dizer às montanhas: “Caiam em cima de nós!” E dirão também aos montes: “Nos cubram!”
31 ?Vengan xosxa upang te pangasien di ngga len moletin hos tei xa nggoni vatiei xa memas, ma itep mi moletin tesa xil xa langgoni vatiei xil xa langguxu? Upang na Hi mei ia lelen xil vus.”
31 Porque, se isso tudo é feito quando a lenha está verde, o que acontecerá, então, quando ela estiver seca?
32 E melele nen ak, di ladel moletin lu mun xa lutepol tesa luba tengan ha lihas vin xalu itela.
32 Levaram também dois criminosos para serem mortos com Jesus.
33 Melele xa laduxoh rute xa lakesi ni ‘Valvat Moletin,’ ladi xat Iesu de eivave. E moletin tesa xalu, ladi xat xalu ludi e eivave lu mun. Tei de rin metu, e tei de rin meil.
33 Quando chegaram ao lugar chamado “A Caveira”, ali crucificaram Jesus e junto com ele os dois criminosos, um à sua direita e o outro à sua esquerda.
34 Melele xa Iesu di murur e eivave, biteni bit, “Tata, unaketeh ti nasa ni xil vengan xa xil latakil ti naha xa di lapol ni.”
34 [Então Jesus disse: Em seguida, tirando a sorte com dados, os soldados repartiram entre si as roupas de Jesus.
35 Melele xa Iesu di murur e eivave, moletin xil mei lasepin misa ba mini.|alt="Jesus hanging on cross" src="WA03926b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="23:35" E tave sotin pupu ti, moletin xil hao lasoh ladi tengan lapusi. Vat xil na Siu xil di lasep pepamen mini labit, “Mupus pisi. Xi miteh meulien e moletin sav xil. !Bos! !E xosxa be Mesaea reitin xa Hi tehosei, ma iteh meulien e xi tasen tang!”
35 O povo ficou ali olhando, e os líderes judeus zombavam de Jesus, dizendo: — Ele salvou os outros. Que salve a si mesmo, se é, de fato, o
36 Moletin te vaeen xil mun, di lasep pepamen mini. Labe visali, e lasa uaen xa mikon mini tengan vamu ni.
36 Os soldados também zombavam de Jesus. Chegavam perto dele e lhe ofereciam vinho comum
37 Labiteni labit, “!Xosxa obe suv toto na Siu xil, uteh meulien e xouk tasom tang!”
37 e diziam: — Se você é o rei dos judeus, salve a você mesmo!
38 Di, xil ladi xat tisen tei de nesao ni vat Iesu xa bit, “Ngan ak be suv toto na Siu xil.”
38 Na cruz, acima da sua cabeça, estavam escritas as seguintes palavras: “Este é o Rei dos Judeus”.
39 Tei e moletin tesa xalu xa di murur e eivave misepin misa ba mi Iesu bit, “?Be reitin xa obe Mesaea? !Uteh meulien e xouk itel xamel mun!”
39 Um dos criminosos que estavam crucificados ali insultava Jesus, dizendo: — Você não é o Messias? Então salve a você mesmo e a nós também!
40 E teimun xalu misepin nggeih ba ni tua nan bit, “?Midep? ?Ulum takan ni Hi ti? Longpangasien naratel pipin tang.
40 Porém o outro o repreendeu, dizendo: — Você não
41 E ralu, momal tang xa ralihur longpangasien ak vengan xa rupol misa. E moletin ak tapol ni ti neta xa vasa.”
41 A nossa condenação é justa, e por isso estamos recebendo o castigo que nós merecemos por causa das coisas que fizemos; mas ele não fez nada de mau.
42 Di, xi biteni mi Iesu bit, “Melele xa mei uhe suv toto e uhur xeihen nam, unem xat inou li.”
42 Então disse: — Jesus, lembre de mim quando o senhor vier como Rei!
43 E, Iesu bit rilomun ni mini bit, “Nabit xati minuk, xosali tang, xouk uta itel xat nou e rute tei xa ihos xa ihos pupu.”
43 Jesus respondeu:
44 E piniae xati, ut biles bemei maluxoluk e dat mak duxoh tri klok mahis,
44 Mais ou menos ao meio-dia o sol parou de brilhar, e uma escuridão cobriu toda a terra até as três horas da tarde.
45 vengan xa eai taxan ti mun. Di, kaliko xa dakoe xol ut eo te Nim Eo na Hi mesel e hilaep be rin lu.
45 E a cortina do Templo se rasgou pelo meio.
46 E melele nen ak, Iesu mikei be nesao mi Hi bit, “Tata, naling meulien navan de hem.” Melele xa biteni mak, Iesu milihi kor ni votiang, di, mat.
46 Aí Jesus gritou bem alto: Depois de dizer isso, ele morreu.
47 Melele xa vat na moletin xil te vaeen pus naha xa mistal, xi pus kil xeihen na Hi nggo holesok xil xa di mistal e biteni bit, “Reitin mak, moletin ak temal tevi e tenapol ni ti neta vasa.”
47 Quando o oficial do exército romano viu o que havia acontecido, deu glória a Deus, dizendo: — De fato, este homem era inocente!
48 Moletin sav xil holu latemei tengan lapus holesok xil xa testal mi Iesu teha tetuxoh maten na Iesu e sexien xa di mat. E melele xa latepus naha xa mistal, ladang e lamuis ba labe tim sae xil.
48 Todos os que estavam reunidos ali para assistir àquele espetáculo viram o que havia acontecido e voltaram para casa, batendo no peito em sinal de tristeza.
49 E ngan xil xa latekil kuh Iesu, del atou xil xa di latehusili melele xa latexo provins te hal Kaleli latemei, xil lasoh ladi nga sotin vuteili, e di lapus holesok xil xa di mistal.
49 Todos os amigos de Jesus e as mulheres que o tinham seguido desde a Galileia ficaram de longe, olhando tudo aquilo.
50 Moletin tei da e rute ak, hisen Siosep te hal Aramatea e provins te hal Sudea. Xi be moletin hos tei e sexien nan xil momal. Neta sav xa be tei e kaonsel xa latepol ni kot mi Iesu,
50 — ausente —
51 xi tenamae ti e lingxatien nae tengan lavas vini. E xi mun di datil melele xa Hi imei ihe suv toto na moletin xil te ut etan.
51 — ausente —
52 Xi be visal Paelet e misisi tengan vamaen ni tiei na Iesu ha vatihin ni. Ma Paelet maen ni mini.
52 José foi e pediu a Pilatos o corpo de Jesus.
53 Di, Siosep ba po rat tiei na Iesu ra eivave, e pis xole ni kaliko te mieh tei xa memese. Di, poe e ba milingi de vangihat te tehinen hu tei xa lateseh moten rohon ni tang.
53 Então tirou o corpo da cruz e o enrolou num lençol de linho. Depois o colocou num túmulo cavado na rocha, que nunca havia sido usado.
54 Be Fraede mahis, e Sabat bemei sangas xa Siu xil lasakras lapol en.
54 Isso foi na sexta-feira, e já estava para começar o sábado.
55 Melele xa Siosep di po tiei na Iesu, atou xil xa di latehusil Iesu latexo Kaleli latemei lapusi. Ma xil langgusil xuxus ni e lapus vangihat ak e midep iaxa teling tiei na Iesu da en.
55 As mulheres que haviam seguido Jesus desde a Galileia foram com José e viram o túmulo e como Jesus tinha sido colocado ali.
56 Di, xil ladilomun labe tim, e labue xat vokon e oel tengan lixul maxoe ni tiei na Iesu ni.
56 Depois voltaram para casa e prepararam perfumes e óleos para passar no corpo dele. E no sábado elas descansaram, conforme a
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.