Lucas 22
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs VC
1 Melele bemei sangas tengan Siu xil lanem rilomun ni Melengien xil te Beret xa Is Tovuol En. Melengien kokot teni vari, xil lapol ni anien xa lakesi ni Anien te Tavien.
1 Aproximava-se a festa dos pães sem fermento, chamada Páscoa.
2 Vat xil na pris xil del titsa xil te rae na Mosis di lalang ves suse tengan lakila lavas xuxus ni Iesu vamat vaxo en. Iexil ti tavei tengan lapol ni e melele xa moletin xil di lakapis xol Iesu vengan ulixil mikan xa linapol ni neta tova mi xil.
2 Os príncipes dos sacerdotes e os escribas buscavam um meio de matar Jesus, mas temiam o povo.
3 Melele xa vat xil ak di latumul usili, Temat bemei misa nenemien tesa tei mi Sudas Eskariot xa be tei e moletin lu e le tei (12) na Iesu.
3 Entretanto, Satanás entrou em Judas, que tinha por sobrenome Iscariotes, um dos Doze.
4 Ma Sudas ba pus vat xil na pris xil del vat xil na mereketeh xil te Nim Eo usil suse xa xi mikila iling Iesu ihe hexil ixo en.
4 Judas foi procurar os príncipes dos sacerdotes e os oficiais para se entender com eles sobre o modo de lho entregar.
5 Xil labesi xil pupu ve tutouen nan e labit xati xa lixale ven.
5 Eles se alegraram com isso, e concordaram em lhe dar dinheiro.
6 Mak, ma Sudas maen ni tengan vatutou ni xil. E melele xa dilomun ba, di milang ves suse xa bos tengan iling Iesu ihe hexil ixo en e melele xa moletin xil linave holu ti en.
6 Também ele se obrigou. E buscava ocasião oportuna para o trair, sem que a multidão o soubesse.
7 E melengien kokot te Melengien xil te Beret xa Is Tovuol En, be melele xati xa moletin xil di labas sulut sipsip xil ve Anien te Tavien.
7 Raiou o dia dos pães sem fermento, em que se devia imolar a Páscoa.
8 Ma Iesu misil Pita xal Sion del xat sepinien ak, “Muliha mulisak mesen Anien te Tavien tengan ha ria vituei ni.”
8 Jesus enviou Pedro e João, dizendo: Ide e preparai-nos a ceia da Páscoa.
9 Ma xalu lusisi lubit, “?Rute xave iaxa iem bei tengan malsak mesen Anien te Tavien en?”
9 Perguntaram-lhe eles: Onde queres que a preparemos?
10 Xi bit rilomun ni mi xalu bit, “Melele xa mulihe taon te hal Serusalem, mulhisu ni moletin tei xa di po valoei tei. Mulhusili ha mulhe nim xa xi iha en.
10 Ele respondeu: Ao entrardes na cidade, encontrareis um homem carregando uma bilha de água; segui-o até a casa em que ele entrar,
11 Ti, mulsis moletin te nim ak mulihit, ‘Titsa bit, “?Inou mei nia Anien te Tavien itel moletin navan xil e rute xave?”’
11 e direis ao dono da casa: O Mestre pergunta-te: Onde está a sala em que comerei a Páscoa com os meus discípulos?
12 E xi itel xamil mulihe nesao e nim man e ipisen von toen tei xa mahulong xa langgur revi ngamu datil xamil. Rute ak vari iaxa mulisak mesen holesok xil vus en.”
12 Ele vos mostrará no andar superior uma grande sala mobiliada, e ali fazei os preparativos.
13 Misak ni, Pita xal Sion luba, e lupus holesok xil vus nggoni ngan taxa Iesu tehiteni mi xalu. Ma xalu lusak mesen Anien te Tavien e rute ak.
13 Foram, pois, e acharam tudo como Jesus lhes dissera; e prepararam a Páscoa.
14 Iesu ngga anien kor nan del moletin nan xil.|alt="Last Supper" src="WA03910b.tif" size="span" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="22:14" Momal ni melele te anien en, Iesu bemei vituei del moletin nan xil e lakapis xol vet te anien en.
14 Chegada que foi a hora, Jesus pôs-se à mesa, e com ele os apóstolos.
15 Melele xa ladotan bus, Iesu biteni mi xil bit, “Ieok tehei pupu tengan nama Anien te Tavien ak vatel xamim. Ti, niha sung nihur longpangasien navan.
15 Disse-lhes: Tenho desejado ardentemente comer convosco esta Páscoa, antes de sofrer.
16 Nabiteni mi xamim, ninaxa ti mun anien ak iha vuma ... koute te Anien te Tavien ak mei istal ihe reitin e melele xa Hi mei e isak ni lelaxatien nan iti e ut etan.”
16 Pois vos digo: não tornarei a comê-la, até que ela se cumpra no Reino de Deus.
17 Di, Iesu nggur kap xa uaen ba en, memes Hi ven, e biteni bit, “Muhuri, e xamim vus mumu ni.
17 Pegando o cálice, deu graças e disse: Tomai este cálice e distribuí-o entre vós.
18 Nabiteni mi xamim, taxeak iha ninamu ti mun uaen ak ha ituxoh melele xa Hi imei istal ihe suv toto na moletin xil.”
18 Pois vos digo: já não tornarei a beber do fruto da videira, até que venha o Reino de Deus.
19 Di, Iesu nggur beret, memes Hi ven, bul pasi e miseti mi moletin nan xil bit, “Ngan ak be tiei navan xa di nasa ni ve xamim. Mupol ni imak tengan ti munem xat nou.”
19 Tomou em seguida o pão e depois de ter dado graças, partiu-o e deu-lho, dizendo: Isto é o meu corpo, que é dado por vós; fazei isto em memória de mim.
20 Usil sexien tak, melele xa langganien bus, Iesu nggur kap xa uaen ba en, misa ni mi xil e biteni bit, “Uaen ak be reok xa di mileh ve xamim tengan vasak ni hitxatien te xeih hu na Hi mei istal e ihe reitin.
20 Do mesmo modo tomou também o cálice, depois de cear, dizendo: Este cálice é a Nova Aliança em meu sangue, que é derramado por vós...
21 “!E muteong ni nou! Ngan xa imaen ni nou nihe he elu navan xil da tak. Reitin, xi di ngganien vituei del nou e vet ak.
21 Entretanto, eis que a mão de quem me trai está à mesa comigo.
22 Be reitin xa Nat Moletin ha imat ixoni ngan taxa Hi tehit xati ngamu tengan istal. !E isa xa isa pupu mi ngan xa ihe suse teni!”
22 O Filho do Homem vai, segundo o que está determinado, mas ai daquele homem por quem ele é traído!
23 Melele xa lalonge mak, moletin nan xil lasis xil mun tang xa visi e xil iaxa ikila ipol ni sexien ak.
23 Perguntavam então os discípulos entre si quem deles seria o que tal haveria de fazer.
24 Melele xa moletin xil na Iesu ladi tamu e von anien en, di langor mi xil mun tang usil visi e xil iaxa be eilep mak mu mili.
24 Surgiu também entre eles uma discussão: qual deles seria o maior.
25 Ma Iesu biteni mi xil bit, “E kantri sav xil, suv toto xil na moletin xil xa latakil ti Hi di lapol ni nggeih mi ngan xil xa ladi pe hexil tengan vapisen xeihen nae. E melele xa di lapol ni nggeih mi moletin xil mak, di labit usil rin nae labit, ‘Xamem mabe timue hos na moletin xil e di madutou ni xil tang.’
25 E Jesus disse-lhes: Os reis dos pagãos dominam como senhores, e os que exercem sobre eles autoridade chamam-se benfeitores.
26 E rin xa namim, namak ti. Ngan xa be eilep e xamim mei ihur nenemien xa ihe tan ixoni ngan xa be moletin xa be neta sav tang. E ngan xa be vat namim, xi mei itutou ni ngan tesav xil e xamim ixoni ngan be slev nae tang.
26 Que não seja assim entre vós; mas o que entre vós é o maior, torne-se como o último; e o que governa seja como o servo.
27 ?Visi iaxa be eilep mak mu, ngan xa dotan di ngganien e vet tei, mu ngan xa di misa anien mini? Moletin xil vus lanemi labit ngan xa dotan di ngganien. E inou, nade visal xamim nggoni slev tei xa di misa anien mi xamim.
27 Pois qual é o maior: o que está sentado à mesa ou o que serve? Não é aquele que está sentado à mesa? Todavia, eu estou no meio de vós, como aquele que serve.
28 “Xamim muteti visal inou e melele te xeih xil e melele te xeih xil vus xa natehisu ni.
28 E vós tendes permanecido comigo nas minhas provações;
29 E nggoni ngan taxa Tata teling xat lelaxatien te holesok nan xil tete heok, inou mun niling xat lelaxatien ak ite hemim.
29 eu, pois, disponho do Reino a vosso favor, assim como meu Pai o dispôs a meu favor,
30 E melele xa nitotan e von lelaxatien navan ixoni suv toto, xamim ti muanien e ti mumun itel nou. E xamim mun mutotan e von lelaxatien e ti mulaxat vatimol xil xa mahulong lu e le tei (12) na mol‑Isrel xil e mulepis rin nae xil.”
30 para que comais e bebais à minha mesa no meu Reino e vos senteis em tronos, para julgar as doze tribos de Israel.
31 Di, Iesu biteni mi Saemon Pita bit, “!Saemon, Saemon, uteong ni nou! Temat tesis Hi tengan isak pis xamim vus, e Hi temaen ni tengan vakil ti reitinen te neketen namim.
31 Simão, Simão, eis que Satanás vos reclamou para vos peneirar como o trigo;
32 E inou natesis ve xouk, Saemon, tengan neketen nam navus relinguk ti. E melele xa uhiles meulien nam e neketen nam imei ixeih mun, ha ututou ni tumali xil tengan neketen nae mun mei ixeih.”
32 mas eu roguei por ti, para que a tua confiança não desfaleça; e tu, por tua vez, confirma os teus irmãos.
33 E Pita mitamea e biteni mini bit, “!Suv, inou nabue xat nou tengan nihe nim te xeih itelak e nimat itelak!”
33 Pedro disse-lhe: Senhor, estou pronto a ir contigo tanto para a prisão como para a morte.
34 E Iesu bit rilomun ni mini bit, “Nabiteni minuk Pita, melele xa tuto nakora ti mu e ut nalan ti mu, e xouk umuun xole ihe vatol (3) xa otakil ti nou.”
34 Jesus respondeu-lhe: Digo-te, Pedro, não cantará hoje o galo, até que três vezes hajas negado que me conheces.
35 Di, Iesu biteni mi moletin nan xil bit, “Melele xa natesil rerat xamim tengan ha mupol, mutnaleh ti mani, ateli, mu sandel. ?E midep, mutehe terume ni neta tova?”
35 Depois ajuntou: Quando vos mandei sem bolsa, sem mochila e sem calçado, faltou-vos porventura alguma coisa? Eles responderam: Nada.
36 Iesu biteni mi xil bit, “E taxeak, tei xa mani mu ateli nan di, ihur xati itela. E xosxa tiei te vaeen nan tovuol, ma ipos ni eising tova nan e ixal tiei tova.
36 Mas agora, disse-lhes ele, aquele que tem uma bolsa, tome-a; aquele que tem uma mochila, tome-a igualmente; e aquele que não tiver uma espada, venda sua capa para comprar uma.
37 Nabiteni mi xamim, imak ma sepinien xa de Vanuvei Eo na Hi mei ihe reitin usil nou xa bit, ‘Xi temaen xi tengan lasak purun ni vaxoni moletin tesa xil.’ (Aes 53:12) Reitin, e melele nen tak naha xa latetisi usil nou di bemei be reitin.”
37 Pois vos digo: é necessário que se cumpra em mim ainda este oráculo: E foi contado entre os malfeitores {Is 53,12}. Com efeito, aquilo que me diz respeito está próximo de se cumprir.
38 Melele xa moletin nan xil lalong selxatien nan, labiteni mini labit, “!Suv, pus ti mu! Tiei lu te vaeen xiak.”
38 Eles replicaram: Senhor, eis aqui duas espadas. Basta, respondeu ele.
39 Melele xa langganien bus, Iesu be reling taon te hal Serusalem e ba be Vathu te Urvatiei te Olip nggoni ngan taxa di pol vehakut ni, e moletin nan xil langgusili.
39 Conforme o seu costume, Jesus saiu dali e dirigiu-se para o monte das Oliveiras, seguido dos seus discípulos.
40 Melele xa laduxoh rute ak, Iesu biteni mi xil bit, “Xamim ti musis tengan munamot ti e melele xa sakpisien xil imei mi xamim.”
40 Ao chegar àquele lugar, disse-lhes: Orai para que não caiais em tentação.
41 Di, Iesu be reling xil e be sotin vuteili. E rute ak, mitingeiril be tan e misis bit,
41 Depois se afastou deles à distância de um tiro de pedra e, ajoelhando-se, orava:
42 “Tata, xosxa omaen ni, ma hur rat longpangasien ihe reling nou li. E onapol ni ti naxoni ngan xa inou ieok bei, e upol ni uhusil naha xa xouk kestang di iem bei.”
42 Pai, se é de teu agrado, afasta de mim este cálice! Não se faça, todavia, a minha vontade, mas sim a tua.
43 E masxaxa tei te ut nesao mei mistal mini e misak ni ven e nenemien nan mei nggeih mu.
43 Apareceu-lhe então um anjo do céu para confortá-lo.
44 Iesu minem holu usil naha xa imei, e midakes Hi nggeih vatei mun. E melele xa misis, vetin nan mileh holu e mot be tan nggoni ra.
44 Ele entrou em agonia e orava ainda com mais instância, e seu suor tornou-se como gotas de sangue a escorrer pela terra.
45 Melele xa Iesu misis bus, xi mea, ba rilomun visal moletin nan xil. E mikameti xa xil vus di lapat. Di lapat vengan xa nenexoen di bas xil e misak ni xil vexil labuol.
45 Depois de ter rezado, levantou-se, foi ter com os discípulos e achou-os adormecidos de tristeza.
46 Ma Iesu biteni mi xil bit, “?Veneh ma di mupat? !Mutamea! !Musis tengan Hi itutou ni xamim tengan munamot e tesaen ti e melele xa sakpisien xil imei!”
46 Disse-lhes: Por que dormis? Levantai-vos, orai, para não cairdes em tentação.
47 Sudas Eskariot sa rat Iesu be he elu nan xil.|alt="Judas identifies Jesus to Roman soldiers" src="WA03917b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="22:47" Melele xa Iesu di tamu misepin mi moletin nan xil, Sudas xa be tei e moletin lu e le tei (12) nan di mikakao bemei del tatit moletin tatei xil. Melele xa pus Iesu, bemei visali tengan vapesum ni vin.
47 Ele ainda falava, quando apareceu uma multidão de gente; e à testa deles vinha um dos Doze, que se chamava Judas. Achegou-se de Jesus para o beijar.
48 Ma Iesu misisi bit, “?Sudas, veneh ma mei opesum ni nou nggoni ngan xa nabe timue hos nam e melele xa di osa rat nou, Nat Moletin, tengan name he elu navan xil?”
48 Jesus perguntou-lhe: Judas, com um beijo trais o Filho do Homem!
49 Melele xa moletin xil na Iesu lapus naha xa di mistal, lasis Iesu labit, “?Suv, rakila ravae vatel tiei te vaeen nar xiak?”
49 Os que estavam ao redor dele, vendo o que ia acontecer, perguntaram: Senhor, devemos atacá-los à espada?
50 Tei xil milihi rat tiei nan e da xoteh vurang metu na slev tei na vatixar na pris xil.
50 E um deles feriu o servo do príncipe dos sacerdotes, decepando-lhe a orelha direita.
51 E Iesu misel mini bit, “!Ei, pipin!” Di, mitang duxol vurang moletin ak e misak ni vurangen mei bos rilomun.
51 Mas Jesus interveio: Deixai, basta. E, tocando na orelha daquele homem, curou-o.
52 Di, Iesu biteni mi vat xil na pris xil, mereketeh xil te Nim Eo, del elda xil na Siu xil xa lamei tengan latal xati bit, “?Veneh ma di muleh tiei e homenda xil te vaeen tengan mei mutal xat nou? ?Munemi mubit inou di nadiamu ni moletin xil tengan mavae vaha xat kavmen nar?
52 Voltando-se para os príncipes dos sacerdotes, para os oficiais do templo e para os anciãos que tinham vindo contra ele, disse-lhes: Saístes armados de espadas e cacetes, como se viésseis contra um ladrão.
53 !E‑e! Melengien xil ngasen nadotan nade vangit vioh te Nim Eo e di napispisi mi moletin xil, e xamim mutamei ti tengan mutal xat nou. E melele xa ut maluxoluk mak, ma di mupol ni, vengan xa ngan ak be melele namim, e be melele na ngan xil vus xa ladi pe xeihen te maluxoluken.”
53 Entretanto, eu estava todos os dias convosco no templo, e não estendestes as mãos contra mim; mas esta é a vossa hora e do poder das trevas.
54 Xil ladal xat Iesu e ladeli ba be nim ma vatixar na pris xil. E Pita di mika xus e di nggusil xil.
54 Prenderam-no então e conduziram-no à casa do príncipe dos sacerdotes. Pedro seguia-o de longe.
55 Melele xa laduxoh nim ak, lasahan upang tei di minggan e hilaep te vioh teni. Ma Pita ba mos del ngan xil xa di ladotan xorelisi.
55 Acenderam um fogo no meio do pátio, e sentaram-se em redor. Pedro veio sentar-se com eles.
56 Melele xa Pita di dotan visal upang mak, atou te polien tei pusi, miketeh momal ba ni, e biteni bit, “!Ei, moletin ak mun be tei e ngan xil xa latehusil xat Iesu!”
56 Uma criada percebeu-o sentado junto ao fogo, encarou-o de perto e disse: Também este homem estava com ele.
57 E Pita muun xole bit, “!Atou, inou natakil ti moletin xai!”
57 Mas ele negou-o: Mulher, não o conheço.
58 Tave nousav ti, moletin teimun pus kil Pita ma biteni mini bit, “!Xouk mun obe tei e xil!”
58 Pouco depois, viu-o outro e disse-lhe: Também tu és um deles. Pedro respondeu: Não, eu não o sou.
59 Di, be nousav vuteili, moletin sav mun pusi e misepin nggeih xati bit, “!Reitin mak! Tiramue ak be tei e moletin xil na Iesu vengan xa sepinien nan nggoni ngan Kaleli xil tang.”
59 Passada quase uma hora, afirmava um outro: Certamente também este homem estava com ele, pois também é galileu.
60 E Pita muun xole nggeih vatol nen bit, “!Tave reitin ti! !Inou natakil ti vari naha xa di obit usili iaxai!”
60 Mas Pedro disse: Meu amigo, não sei o que queres dizer. E no mesmo instante, quando ainda falava, cantou o galo.
61 E melele nen tak, Suv Iesu biles e miketeh momal ba ni Pita. Di, Pita minem rilomun ni naha xa Suv tehiteni mini tehit, “Melele xa tuto nakora ti mu e ut nalan ti mu, e xouk umuun xole ihe vatol (3) xa otakil ti nou.”
61 Voltando-se o Senhor, olhou para Pedro. Então Pedro se lembrou da palavra do Senhor: Hoje, antes que o galo cante, negar-me-ás três vezes.
62 Ma Pita milonge misa xa misa e mistal be reling vangit vioh ak, ba di muis nggeih.
62 Saiu dali e chorou amargamente.
63 Mereketeh xil te Nim Eo xa di laketeh xol Iesu lasep pepamen ni e di labas purun ni.
63 Entretanto, os homens que guardavam Jesus escarneciam dele e davam-lhe bofetadas.
64 Labar xol meten e labasi. E melele xa tei xil basi, xil lasisi labit, “?!Xosxa obe provet reitin, uhit pisi, visi iaxa basuk!?”
64 Cobriam-lhe o rosto e diziam: Adivinha quem te bateu!
65 E lasep purun ni ni holesok hao mun xa mak.
65 E injuriavam-no ainda de outros modos.
66 Melele xa ut milan, elda xil na Siu xil, vat xil na pris xil, del titsa xil te rae na Mosis lamei vituei e von koten nae. Di, ladel Iesu bemei misoh pe metexil.
66 Ao amanhecer, reuniram-se os anciãos do povo, os príncipes dos sacerdotes e os escribas, e mandaram trazer Jesus ao seu conselho.
67 Xil lasisi labit, “?Hit pisi mi xamem, be reitin xa xouk iaxa obe Mesaea xa Hi tehosei?”
67 Perguntaram-lhe: Dize-nos se és o Cristo! Respondeu-lhes ele: Se eu vo-lo disser, não me acreditareis;
68 E xosxa nisis xamim xa veneh ma mutake reitin ti en, ma musakras muvit kuhi minou.
68 e se vos fizer qualquer pergunta, não me respondereis.
69 E nihiteni imak, taxeak iha, Nat Moletin itotan e von xeihen e ri metu na Hi te xeihen.”
69 Mas, doravante, o Filho do Homem estará sentado à direita do poder de Deus.
70 Melele xa Iesu biteni mak, xil vus lasisi labit, “?Midep? ?Di obiteni obit xouk iaxa obe Nat Hi?”
70 Então perguntaram todos: Logo, tu és o Filho de Deus? Respondeu: Sim, eu sou.
71 Misak ni vat xil na Siu xil labiteni labit, “?!Veneh ma di rilang ves moletin tova tengan isa sepinien iha xati!? !Xir vus ralong sepinien tesa xil xa mistal nggo vulongen ihe an mun tang!”
71 Eles então exclamaram: Temos nós ainda necessidade de testemunho? Nós mesmos o ouvimos da sua boca.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.