Lucas 20

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Vatei, melele xa Iesu di pispisi mi moletin xil usil longeongen hos na Hi e vioh te Nim Eo, vat xil na pris xil, titsa xil te rae na Mosis, e elda xil mun lamei visali.
1 Aconteceu que, num daqueles dias, estando Jesus a ensinar o povo no templo e a evangelizar, chegaram os principais sacerdotes e os escribas, juntamente com os anciãos,
2 E lasisi labit, “?Hiteni mi xamem, visi iaxa temaen xouk tengan otehol rerat moletin xil ra vioh te Nim Eo ak? ?!Visi vari maenuk tengan mei opol ni polien xil ak!?”
2 e lhe perguntaram: — Diga-nos com que autoridade você faz estas coisas? Ou quem lhe deu esta autoridade?
3 E Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Itiamu, inou nisis pilei neta tei mi xamim. E xosxa muhit rilomun ni minou, ma inou sung nihit rilomun ni naha xa musis inou ni. ?Muhiteni minou,
3 Jesus respondeu:
4 visi iaxa temaen Sion tengan mei vabaptaes ni moletin xil, Hi mu moletin tang?”
4 O batismo de João era do céu ou dos homens?
5 E vat xil ak lasel mi xil mun tang labit, “?Rihiteni itep? Xosxa rihit, ‘Hi iaxa temaen ni,’ ma xi ihit rilomun ni mi xir ihit, ‘?E veneh ma mutake reitin ti e pispisien na Sion?’
5 Então discutiram entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele dirá: “Por que não acreditaram nele?”
6 E xosxa rihit, ‘Moletin tang temaen ni,’ ma vanut moletin xil ak lihov vin xir vengan xa xil laneket xa Sion be provet tei na Hi.”
6 Mas, se dissermos: “Dos homens”, o povo todo nos apedrejará, porque está convicto de que João era profeta.
7 Misak ni, xil labit rilomun ni mi Iesu labit, “Matakil ti visi iaxa temaen Sion tengan vapol ni polien nan.”
7 Por fim, responderam que não sabiam de onde era.
8 Ma Iesu biteni mi xil bit, “Xosxa mak, ma inou mun ninavit kil ti mi xamim xa visi iaxa di maen nou tengan napol ni polien xil ak.”
8 E Jesus lhes disse:
9 Melele xa vat xil na Siu xil di tamu lalonge, Iesu dei vole ak mi moletin xil bit, “Vatei, moletin tei milih urvatiei tei te grep e tan san. Milihi bus, hortan ak miling urvatiei ak de he moletin sav xil tengan ti lilaxati del nenemien xa xil ti lisa rut huite teni mini melele xa lamen. Di, hortan te urvatiei ak ba be ut tei xa de sotin, e ba da en huram vahis.
9 A seguir, Jesus passou a contar ao povo esta parábola:
10 Melele xa hortan ak mikila xa melele momal tengan laleh viton huit grep xa men, misil slev nan tei ba tengan vasis ngan xil xa di lalaxat urvatiei san tengan lisa ti huite xil xa labe san xati mini.
10 No devido tempo, mandou um servo aos lavradores para que lhe dessem do fruto da vinha. Mas os lavradores, depois de espancá-lo, o despacharam de mãos vazias.
11 Misak ni, hortan ak, misil slev nan teimun ba visal xil. E ngan xil xa lalaxat urvatiei san labasi mun, e lasak purun ni mili ngan xa tetiamu. Di, langgol rati ba, e latasa ni ti neta mini.
11 Em vista disso, enviou-lhes outro servo, mas também a este espancaram e, depois de insultá-lo, despacharam de mãos vazias.
12 Di, hortan ak misil slev nan xa be tol nen ba visal xil. E melele xa duxoh moletin tesa xil ak, labasi ba vuma ... sangas vamat e lakuvun rati ra urvatiei ak.
12 Mandou ainda um terceiro; também a este, depois de feri-lo, expulsaram.
13 “Ma hortan te urvatiei ak minemi bit, ‘?Nipol ni itep sung? !Aha, nakila! Nisil natuxoli xati xa eheien navan da en iha. Xil limerere ni xi sung.’
13 Então o dono da vinha disse: “Que farei? Enviarei o meu filho amado; talvez o respeitem.”
14 “E melele xa moletin xil xa di lalaxat urvatiei ak lapusi bemei, xil lasem xil labit, ‘?Mupus ti? Ngan ak be nat hortan xati xa urvatiei te grep ak mei ihe san. !Rihas vini vari! !Imak, ma urvatiei te grep ak ihe sar sung!’
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, começaram a discutir entre si: “Este é o herdeiro; vamos matá-lo, para que a herança seja nossa.”
15 Ma xil laba, ladal xati, lakuvun rati ra urvatiei ak, e labasi mat.”
15 E, lançando-o fora da vinha, o mataram.
16 Nabiteni mi xamim, xi imei ihas vin xil vus. Ti, imaen urvatiei te grep san mi moletin sav xil tengan lilaxat kuhi.”
16 Virá, exterminará aqueles lavradores e entregará a vinha a outros. Ao ouvir isto, disseram: — Que tal não aconteça!
17 Iesu miketeh pus xil e misis xil bit, “Xosxa nastal ti, ma veneh ma Vanuvei na Hi di biteni mak bit,
17 Mas Jesus, com o olhar fixo neles, disse:
18 ‘!Ngan xil xa mei lasavut en imot e sixil limavul tova tang!
18 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
19 Melele xa titsa xil te rae na Mosis del vat xil na pris xil lalonge mak, lalong kila xa Iesu dei vole ak ba xat rin nae bit xil iaxa labe ngan xil xa di lalaxat urvatiei te grep. Misak ni, iexil bei pupu ni tengan latal xati, e ulixil mikan ni moletin xil xa di lakapis xole vehakut.
19 Naquela mesma hora, os escribas e os principais sacerdotes procuravam prender Jesus, porque entenderam que ele havia contado essa parábola contra eles; mas temiam o povo.
20 Vengan xa titsa xil te rae na Mosis del vat xil na pris xil ulixil mikan ni moletin xil, lalang ni mesal tova xa likila lital xati ixo en. Misak ni, lasil xuxus ni rut moletin nae xil tengan ha lipus Iesu e lisis pilei ni neta ixoni ngan xa labe moletin hos xil. Lanemi xa xosxa lakila lasak ni Iesu isavut e sepinien nan, lakila lalingi e he kavmen te hal Rom.
20 Eles passaram a vigiar Jesus. Enviaram espiões que se fingiam de justos para ver se o apanhavam em alguma palavra, a fim de entregá-lo à jurisdição e à autoridade do governador.
21 Ma, moletin te luvosen xil ak lamei visal Iesu e labiteni mini labit, “Titsa, xamem makila xa naha xa di obiteni e naha xa di opispisi ni mi moletin xil momal tevi. Makila mun xa xouk di opus moletin xil ngasen lapin tang, ngan xil xa latellep del moletin votei xil mun. E xouk di opispisi mi moletin xil vus usil suse te reitinen xa Hi ien bei tengan moletin xil lihusili.
21 Então lhe perguntaram: — Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina corretamente e não se deixa levar pela aparência das pessoas, mas ensina o caminho de Deus segundo a verdade.
22 Ve rin ak, xamem iemem bei tengan makil ti neta. ?E rin te takis xil xa di rasa ni ba mi Sisa te hal Rom, rae xil na Hi di maen xir tengan rasa ni, mu tamaen xir ti?”
22 É lícito pagar imposto a César ou não?
23 E Iesu mile kil luvosen nae. Misak ni, biteni mi xil bit,
23 Mas Jesus, percebendo a artimanha deles, respondeu:
24 “!Sa mani tova xa di langgal takis ni minou! Xamim mupus pisi. ?Valnao visi e his visi iaxa da en?”
24 — Mostrem-me um denário. De quem é a figura e a inscrição? Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
25 Ma Iesu biteni mi xil bit, “Mak, ma musa naha xa be na Sisa iha rilomun ni mi Sisa. !E naha xa be na Hi, musa rilomun ni mi Hi!”
25 — Pois deem a César o que é de César e a Deus o que é de Deus.
26 E Farasi xil lamesep vari ni metisouen te sepinien nan, e ladit votei. Lapusi xa lasakras lapol ni Iesu vamot e sepinien nan pe met moletin xil.
26 Não puderam apanhá-lo em palavra alguma diante do povo; e, admirados da sua resposta, calaram-se.
27 Di, rut Siu xil xa lamos e vanut Siu xil xa lakes xil ni ‘Satusi’ lamei visal Iesu. Satusi xil lanemi labit moletin misakras vamea rilomun ra maten. Ma xil lamei labit lisak pis Iesu, e labiteni mini labit,
27 Chegando alguns dos saduceus, que dizem não haver ressurreição,
28 “Titsa, Mosis tetis rae ak tehe nar xa tehit, ‘Xosxa moletin tei mat e mistokovein atou nan e horamue nalu tovuol, ma tunali sav ihur mei iteli itel tunau nan. Imak, ma isa horamue mini xa ihur his tunali xa mat ngamu.’ (Dut 25:5)
28 perguntaram a Jesus: — Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se um homem casado morrer sem deixar filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.
29 Ma vatei, tua xil latehe lu e he sav (7). E ngan xa tehe muimol teteli tetel atou tei. Di, xi temat e horamue nalu tehe tovuol.
29 Ora, havia sete irmãos: o primeiro casou e morreu sem filhos;
30 Misak ni, tuneli xa tetutou ni mei tehur tunau nan. E xi mun temat, e tuvava nalu tehe tovuol.
30 o segundo
31 Ma di, sexien ak testal mun mi ngan xa tehe tol nen e dit temak tang teha vuma … tetuxoh ngan xa tehe tasite e tua xil ak. Xil ngasen latelel e tuvava nae tehe tovuol.
31 e o terceiro também casaram com a viúva, e assim foi com os sete. Todos morreram sem deixar filhos.
32 E tetutou ni holesok xil ak, atou ak mun temat.
32 Por fim, morreu também a mulher.
33 ?Ma xosxa mea rilomunen be reitin, melele xa moletin xil vus limea rilomun ra maten, ngan xave e tua xil xa labe lu e he sav (7) xiak iaxa ihur atou ak ihe nan xati, vengan xil vus lateteli tetela?”
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles a mulher será esposa? Porque os sete casaram com ela.
34 E Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “E ut etan ak, tiramue xil e atou xil lakila lateli.
34 Jesus respondeu:
35 E, e melengien tei xa di bemei, ngan xil xa lamal pe met Hi limea rilomun ra maten, e linateli ti mun.
35 mas os que são considerados dignos de alcançar a era vindoura e a ressurreição dentre os mortos não casam, nem se dão em casamento.
36 Xil mei lixoni masxaxa xil xa lasakras lalel. E melele xa moletin xil limea rilomun ra maten, ipisen ni xa labe horamue xil na Hi.
36 Pois não podem mais morrer, porque são iguais aos anjos e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 E Mosis mun tehit kila xa ngan xil xa lamat, limea rilomun ra maten. E tumulen usil holiei xa upang tepili en e tenaxa ni ti, Mosis tetisi xa Hi Suv tehiteni tehit ‘Inou nabe Hi na Ebraham, Hi na Aesak, e Hi na Siekob.’ (Eks 3:6)
37 E que os mortos ressuscitam, Moisés o indicou no trecho referente à sarça, quando afirma que o Senhor é o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.
38 ?Mulonge? Neta sav xa lattelel ngamu, di tamu latmeul pe met Hi te ut nesao. Hi di meul, e xi be Hi na ngan xil xa di lameul, e tave Hi ti na ngan xil xa lalel. Vengan xa, pe meten, moletin xil vus di lameul.”
38 Ora, Deus não é Deus de mortos, e sim de vivos; porque para ele todos vivem.
39 Melele xa rut titsa te rae na Mosis lalong sepinien na Iesu, labiteni mini labit, “!Titsa, sepinien xa otesa ni mi xil momal tevi!”
39 Então alguns dos escribas disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Ve rin ak, vat xil na Siu xil ulixil mikan tengan lasisi ve neta tova mun.
40 E não ousaram mais fazer perguntas a Jesus.
41 Di, Iesu misis vat xil na Siu xil bit, “?Midep? ?Mesaea istal ixo vatimol na suv toto Deved itep?
41 Mas Jesus lhes perguntou:
42 Vengan xa Deved vari tang tehiteni e sam nan tei tehit,
42 Pois o próprio Davi afirma no Livro dos Salmos:
43 ituxoh melele xa niling elu nam xil e hem.”’ (Sam 110:1)
43 até que eu ponha
44 ?Mulonge? Suv toto Deved vari tekes Mesaea ni ‘Suv nan.’ ?E vengan xa tata tei misakras vakes natneli ni ‘suv,’ Mesaea istal ixo vatimol na Deved itep?”
44 — Portanto, Davi o chama de Senhor. Então como ele pode ser filho de Davi?
45 Melele xa moletin xil di tamu lateong ni sepinien nan, Iesu misel xat moletin nan xil bit,
45 Quando todo o povo estava ouvindo, Jesus disse aos seus discípulos:
46 “Muxuxou kuhi tengan munapol ni ti sexien xil naxoni ngan xa titsa xil te rae na Mosis di lapol ni. Vengan xa xil iexil bei tengan lasing ni eising xil xa bos e teviei vaxoni eilep xil. Xil di lasing mak e di lakapis e valkesao tengan mosav xil lakila lipus xil e likes xil itel merereen. E melele xa ba labe nim te pispisienxil e anien xil xa latellep, ba ladotan e von totanen xa laserev kuhi be na eilep xil.
46 — Cuidado com os escribas, que gostam de andar com vestes talares e muito apreciam as saudações nas praças, as primeiras cadeiras nas sinagogas e os primeiros lugares nos banquetes.
47 Di lapol ni sisen xil xa teviei tengan moletin xil linemi lihit lamal tevi. E labe vati kanen tang xa di lakan ni holesok holu ra tunau xil. !Ve rin ak, pangasien xa imei mi xil ihe mahulong mak mu ili pangasien xa imei mi moletin tesa sav xil!”
47 Eles devoram as casas das viúvas e, para o justificar, fazem longas orações. Estes sofrerão juízo muito mais severo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.