Lucas 18
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Di, Iesu dei vole tei mi moletin nan xil tengan vapispisi mi xil xa ti lisis vehakut e linamaen nenemien nae ti namot.
1 Jesus contou a seguinte parábola , mostrando aos discípulos que deviam orar sempre e nunca desanimar:
2 Xi biteni mi xil bit, “E metimal tei, moletin te lepisien tei da, xa di tamerere ni Hi mu moletin sav xil ti.
2 — Em certa cidade havia um juiz que não
3 E metimal ak, tunau tei da xa vehakut ba pus moletin te lepisien tengan vatakesi vahit, ‘Moletin tei di pol tavos ti minou. !Umea, ulepis rin namel e upol ni naha xa momal e rin navan!’
3 Nessa cidade morava uma viúva que sempre o procurava para pedir justiça, dizendo: “Ajude-me e julgue o meu caso contra o meu adversário!”
4 “E melengien xil vus, tunau ak dakesi dakesi dakesi ba vuma … moletin te lepisien ak pol ni naha xa misisi ven. Vengan minemi bit, ‘Tave ti neta xa natamerere ni Hi mu moletin xil ti,
4 — Durante muito tempo o juiz não quis julgar o caso da viúva, mas afinal pensou assim: “É verdade que eu não temo a Deus e também não respeito ninguém.
5 e vengan xa tunau ak dit dakes nou ve tutouen vehakut mak, bos xa nipol ni naha xa momal e rin nan. Vengan xa xosxa ninapol ni ti, ma xi ixulehi imei vehakut e mei nitalang.’”
5 Porém, como esta viúva continua me aborrecendo, vou dar a sentença a favor dela. Se eu não fizer isso, ela não vai parar de vir me amolar até acabar comigo.”
6 Di, Iesu bit kil koute te vole ak mi moletin xil bit, “Neta sav xa sexien na moletin te lepisien ak tamal ti, mulonge xa biteni xa ipol ni naha xa momal e rin na tunau ak.
6 E o Senhor continuou:
7 ?Ma munemi midep e rin te sexien na Hi? ?Munemi mubit Hi xa momal mak mu mili moletin ak misakras valepis rin na moletin nan xil ixo sexien xa momal? ?Munemi mubit napol ni ti naha xa momal e rin na ngan xil xa tekes xil labe nan, xa di ladakesi ve tutouen melengien e vongien?
7 Será, então, que Deus não vai fazer justiça a favor do seu próprio povo, que grita por socorro dia e noite? Será que ele vai demorar para ajudá-lo?
8 Reitin li nabiteni mi xamim, Hi itemanon ilepis rin nae ihusil sexien xa momal e ipol ni ihos mi xil. ?E melele xa Nat Moletin imei rilomun mi moletin xil te ut etan, munemi mubit ikameti xa neketen nae nggeih en, mu nakameti ti?”
8 Eu afirmo a vocês que ele julgará a favor do seu povo e fará isso bem depressa. Mas, quando o
9 E melele nen ak, rut moletin xil ladi inggak xa lanemi labit lamal ngamu pe met Hi ve polien hos nae xil. E lanem male ni mosav xil. Ma Iesu dei vole ak mi xil bit,
9 Jesus também contou esta parábola para os que achavam que eram muito bons e desprezavam os outros:
10 “Vatei, moletin lu lube vioh te Nim Eo na Hi tengan lalisis. Tei xalu be Farasi, e teimun be moletin te takis.
10 — Dois homens foram ao Templo para orar. Um era
11 Ngan xa be Farasi mikakao bemei sangas visal puiteh te Nim Eo e misoh misis bit, ‘Hi, namesuk vengan xa inou nataxoni mosav xil ti xa di labe hokan, xa di lapol ni tesaen ba xat mosav xil, e xa di laleh atou na mosav xil. Namesuk mun vengan xa inou nataxoni moletin te takis ti xa da iaxor.
11 O fariseu ficou de pé e orou sozinho, assim: “Ó Deus, eu te agradeço porque não sou avarento, nem desonesto, nem imoral como as outras pessoas. Agradeço-te também porque não sou como este cobrador de impostos.
12 Vengan xa inou di nabal ni anien ve sisen melengien lu e wik tei, e di nasa taet te holesok navan xil minuk.’
12 Jejuo duas vezes por semana e te dou a décima parte de tudo o que ganho.”
13 “E moletin te takis misoh de sotin vuteili ra Nim Eo e tapet rat vatin ti vahe nesao vengan xa bit napin ti tengan vaketeh vahe ut nesao. Melele xa minem usil meulien tesa nan, simeten mereh e misis bit, ‘!O Hi, iem isae li e nou! !Nabe moletin tesa tang!’”
13 — Mas o cobrador de impostos ficou de longe e nem levantava o rosto para o céu. Batia no peito e dizia: “Ó Deus, tem pena de mim, pois sou pecador!”
14 Ma Iesu biteni mi xil bit, “Nabiteni mi xamim, melele xa lusis bus e ludilomun lube tim salu, moletin te takis iaxa momal pe met Hi, e tave Farasi ti. Vengan xa moletin xil xa di lapet rat xil labe nesao, Hi ipol ni xil lihe tan. E ngan xil xa di laling nenemien nae be tan, Hi ipet rat xil lihe nesao.”
14 E Jesus terminou, dizendo:
15 E melele nen ak, rut moletin xil di laleh tutut horamue nae xil labe visal Iesu tengan valing hen e xil e vasa tuxolxatien nan mi xil. E melele xa moletin nan xil lapus naha xa moletin xil di lapol ni, lasikoe xol xil e labul xat xil ven.
15 Depois disso, algumas pessoas levaram as suas crianças a Jesus para que ele as abençoasse, mas os discípulos viram isso e repreenderam aquelas pessoas.
16 E Iesu mikes tutut horamue xil ak lamei visali e biteni mi moletin nan xil bit, “Munasikoe xol xil ti. Mumaen xil tang tengan limei visal nou. Vengan xa Hi be suv toto e meulien na hisit moletin xil xa langgoni tutut horamue xil ak.
16 Então Jesus chamou as crianças para perto de si e disse:
17 Reitin li nabiteni mi xamim, moletin xil xa lasakras laling nenemien nae vahe tan vaxoni tutut horamue tei, lasakras lavur tuxolxatien te lelaxatien na Hi e meulien nae.”
17 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem não receber o Reino de Deus como uma criança nunca entrará nele.
18 E melele nen ak, vat tei na Siu xil bemei visal Iesu e misisi bit, “Titsa, xouk obos li mak. ?Nipol ni naha tengan nihur meulien sal?”
18 Certo líder judeu perguntou a Jesus: — Bom Mestre, o que devo fazer para conseguir a vida eterna?
19 E Iesu misis rilomun ni ba mini bit, “?Veneh ma obit nabos? Moletin ti tavos, Hi kestang bos.
19 Jesus respondeu:
20 Xouk okil rae xil na Hi ngamu,
20 Você conhece os mandamentos: “Não cometa adultério, não mate, não roube, não dê falso testemunho contra ninguém, respeite o seu pai e a sua mãe.”
21 Vat ak bit rilomun ni mini bit, “E melele xa natehe horamue mei duxoh xosali natahur xoteh ti rae xil ak.”
21 O homem respondeu: — Desde criança eu tenho obedecido a todos esses mandamentos.
22 Melele xa Iesu milonge mak, biteni mini bit, “Neta tei mun otapol ni ti mu. Upos vuol ni holesok nam xil e useti mani teni mi hoeo xil. Imak, ma e ut nesao, holesok nam xil imei ihe holu mu. Ivus, ti umei uhusil nou.”
22 Quando Jesus ouviu isso, disse:
23 E melele xa vat ak milong sepinien na Iesu, xi milonge misa vengan xa holesok nan holu pupu.
23 Quando o homem ouviu isso, ficou muito triste, pois era riquíssimo.
24 Melele xa Iesu pusi xa vat ak milonge misa biteni mi moletin xil bit, “Nggeih pupu mi ngan xil xa holesok nae holu tengan lamaen Hi vamei vahe suv toto te meulien nae.
24 Vendo a tristeza dele, Jesus disse:
25 Minggeih pupu tengan kamel tei vakital vaxo vulut nitil tei. E minggeih mak mu mili mi moletin tei xa holesok nan holu tengan Hi vamei vahe suv toto te meulien nan.”
25 É mais difícil um rico entrar no Reino de Deus do que um camelo passar pelo fundo de uma agulha.
26 Ngan xil xa lalong sepinien na Iesu lasisi labit, “?Imak, ma visi vari ikila ihur meulien sal?”
26 Os que ouviram isso perguntaram: — Então, quem é que pode se salvar?
27 Ma Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Reitin xa moletin xil lasakras lapol ni neta tova tengan vasak ni xil lavur meulien sal. E Hi mikila vahiteni xa visi iaxa ihur meulien sal.”
27 Jesus respondeu:
28 Di, Pita biteni mini bit, “?E midep e xamem? Matestokovein holesok xil namem e mei manggusil xatuk.”
28 Aí Pedro disse: — Veja! Nós deixamos a nossa família e seguimos o senhor.
29 E Iesu biteni mi moletin xil bit, “Nakila. E reitin li nabiteni mi xamim xa Hi isa huite teni mi ngan xil vus xa lastokovein tim sae, mu atou nae, mu tua nae xil, mu tamexil, mu ninexil, mu horamue nae xil mun tengan lavusil xat Hi e lasak ni mei vahe suv toto e meulien nae.
29 Jesus respondeu:
30 Reitin, Hi isa xoles neta mi xil xa ihe holu mak mu ili holesok xil ak e ut etan. E, e ut nesao mun, xil lihur meulien sal.”
30 receberá ainda nesta vida muito mais e, no futuro, receberá a vida eterna.
31 Iesu mileh viton moletin nan xil xa labe lu e le tei (12) ba ladi se xil, e xi biteni mi xil bit, “!Muteong ni nou! Taxeak, di raba ve Serusalem. E rute ak, holesok xil vus xa provet xil tetiamu di latehit lelen ni usil Nat Moletin mei istal ihe reitin.
31 Jesus levou os doze discípulos para um lado e disse:
32 Rut moletin xil limaen ni ihe he moletin xil xa latave Siu ti. E ngan xil lisep purun ni, lipol isa mini, e likusah iha xati.
32 Ele será entregue aos não judeus, e estes vão zombar dele, insultá-lo, cuspir nele
33 Limeas pangasi, e lihasi imat. E melengien tol nen, xi imea rilomun ra maten.”
33 e bater nele; e depois o matarão. Mas no terceiro dia ele ressuscitará.
34 E moletin nan xil latanem kil ti holesok xil ak. Koute te sepinien nan minggus ra xil. Misak ni xil latakil ti naha xa Iesu di misep usili.
34 Os discípulos não entenderam nada do que Jesus disse. O que essas palavras queriam dizer estava escondido deles, e eles não sabiam do que Jesus estava falando.
35 Melele xa Iesu del ngan xil xa di langgusili lamei sangas ni taon te hal Seriko, moletin tei xa meten bar dotan de seri suse e di miram ve tutouen.
35 Jesus já estava chegando perto da cidade de Jericó. Acontece que um cego estava sentado na beira do caminho, pedindo esmola.
36 Melele xa milong vanut moletin xil ak di lakakao lali rute xa da en, misis xil bit, “?Naha xiak?”
36 Quando ouviu a multidão passando, ele perguntou o que era aquilo.
37 E xil labit rilomun ni mini labit, “Iesu te hal Nasaret iaxa mei mitavi ba iaxai.”
37 — É Jesus de Nazaré que está passando! — responderam.
38 Melele xa metevar ak milonge mak, mikei nggeih bit, “!Iesu, nat suv toto Deved! !Iem isae li e nou!”
38 Aí o cego começou a gritar: — Jesus,
39 Melele xa biteni mak, moletin xil xa di lakakao diamu labul xati labit, “!Utat votei!”
39 As pessoas que iam na frente o repreenderam e mandaram que ele calasse a boca. Mas ele gritava ainda mais: — Filho de Davi, tenha pena de mim!
40 E melele xa Iesu milong keien nan, misoh e biteni mi moletin xil bit, “Mutel moletin xai vamei inggak.” E melele xa bemei visali, Iesu misisi bit,
40 Jesus parou e mandou que trouxessem o cego. Quando ele chegou perto, Jesus perguntou:
41 “?Iem bei tengan nipol ni naha minuk?”
41 — O que é que você quer que eu faça? — Senhor, eu quero ver de novo! — respondeu ele.
42 Ma Iesu biteni mini bit, “!Bos, keteh rilomun! Metom xalu mei lubos rilomun nggusil neketen nam.”
42 Então Jesus disse:
43 Vatakes, metevar ak mikila vaketeh rilomun. Ma misa memesien ba mi Hi e nggusil xat Iesu. Melele xa vanut moletin xil ak lapusi, xil vus lames Hi ven.
43 No mesmo instante o homem começou a ver e, dando glória a Deus, foi seguindo Jesus. E todos os que viram isso começaram a louvar a Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.