João 9
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs VC
1 Melele xa Iesu di mikakao ba, pus moletin tei xa meten bar xa tevar ngamu melele xa ninen telingi.
1 Caminhando, viu Jesus um cego de nascença.
2 E melele xa moletin xil na Iesu lapusi, lasis Iesu labit, “?Titsa, tesaen na visi iaxa tesak ni met moletin ak tevar e melele xa ninen telingi? ?Tesaen nan tang, mu tesaen na tamen xal ninen?”
2 Os seus discípulos indagaram dele: Mestre, quem pecou, este homem ou seus pais, para que nascesse cego?
3 Iesu bit rilomun ni bit, “Tave tesaen nan ti, mu tesaen na tamen mu ninen iaxa tepol ni met moletin ak tevar melele xa ninen telingi. Xi be metevar mak tengan Hi ikila ipisen xeihen nan ixo meulien nan.
3 Jesus respondeu: Nem este pecou nem seus pais, mas é necessário que nele se manifestem as obras de Deus.
4 Melele xa meteneai di tamu nesao, rixulehi ti ripol ni polien na Hi xa misil inou namei. Vengan vongien di bemei, e, e melele nen ak, moletin misakras mun vapol.
4 Enquanto for dia, cumpre-me terminar as obras daquele que me enviou. Virá a noite, na qual já ninguém pode trabalhar.
5 E melele xa nada tamu e ut etan, inou nabe miehen teni.”
5 Por isso, enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo.
6 Iesu misak ni moletin tei xa meten bar mei miketeh rilomun.|alt="Jesus healing blind man" src="WA03865b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="9:6" Melele xa misepin bus, Iesu mikusah be tan e pol ni mei be mame. Di, miling mame ak e met moletin ak.
6 Dito isso, cuspiu no chão, fez um pouco de lodo com a saliva e com o lodo ungiu os olhos do cego.
7 Di, Iesu biteni mini bit, “Uha ukas valnaom e Vangoei Saelom.” (His Saelom, koute teni be ‘misila’). Ma, metevar ak ba mikas valnaon. Melele xa mikasi bus, mikameti xa mikila vaketeh. Di, dilomun be tim.
7 Depois lhe disse: Vai, lava-te na piscina de Siloé {esta palavra significa emissário}. O cego foi, lavou-se e voltou vendo.
8 Melele xa dilomun be tim san, ngenen xil del ngan xil mun xa lapus kila xa xi iaxa be ngan xa di miram ni moletin xil ve mani latemanin ni e labit, “?Midep? ?Be reitin xa ngan ak be metevar xa, vehakut, matepusi di tetotan e di tetakes moletin xil ve mani?”
8 Então os vizinhos e aqueles que antes o tinham visto mendigar perguntavam: Não é este aquele que, sentado, mendigava?
9 Rute xil labit, “Reitin, xi iaxai.”
9 Respondiam alguns: É ele. Outros contestavam: De nenhum modo, é um parecido com ele. Ele, porém, dizia: Sou eu mesmo.
10 Ma xil dit lasisi labit, “?Naha vari testal xa tesak ni xouk okila oketeh vamak?”
10 Perguntaram-lhe, então: Como te foram abertos os olhos?
11 Xi bit rilomun ni bit, “Moletin tei, hisen Iesu, pol ni mame e milingi de metok xalu. Di, biteni minou tengan nihe Vangoei Saelom e nikas valnaok en. Melele xa napol ni, vatakes nakila naketeh.”
11 Respondeu ele: Aquele homem que se chama Jesus fez lodo, ungiu-me os olhos e disse-me: Vai à piscina de Siloé e lava-te. Fui, lavei-me e vejo.
12 Moletin xil lasisi labit, “?E moletin ak da xave?”
12 Interrogaram-no: Onde está esse homem? Respondeu: Não o sei.
13 Ngenen xil ladiamu ni ngan xa meten tevar be visal Farasi xil.
13 Levaram então o que fora cego aos fariseus.
14 — ausente —
14 Ora, era sábado quando Jesus fez o lodo e lhe abriu os olhos.
15 — ausente —
15 Os fariseus indagaram dele novamente de que modo ficara vendo. Respondeu-lhes: Pôs-me lodo nos olhos, lavei-me e vejo.
16 Melele xa Farasi xil lalong tumulen na moletin xa tehe metevar, rute xil labit, “Iesu misakras vaxo visal Hi, vengan xi talong xat rae xil te Sabat ti.”
16 Diziam alguns dos fariseus: Este homem não é o enviado de Deus, pois não guarda sábado. Outros replicavam: Como pode um pecador fazer tais prodígios? E havia desacordo entre eles.
17 Misak ni, Farasi xil lasis moletin ak vatei mun labit, “Be xouk iaxa moletin ak tepol ni metom xalu mei bos tengan okila oketeh. ?Onem naha usil moletin ak? ?Be visi vari?”
17 Perguntaram ainda ao cego: Que dizes tu daquele que te abriu os olhos? É um profeta, respondeu ele.
18 Melele xa vat xil na Siu xil lapus moletin ak, latake reitin ti xa, tetiamu, tehe metevar tei. E lakila sung xa be reitin melele xa lasis tamen xal ninen lumei e lasis pilei xalu usili.
18 Mas os judeus não quiseram admitir que aquele homem tivesse sido cego e que tivesse recobrado a vista, até que chamaram seus pais.
19 Lasis xalu labit, “?Be reitin xa moletin ak be horamue namil? E xamil mubit be metevar melele xa ninen telingi. ?Mak, ma, midep iaxa mikila sung vaketeh taxeak?”
19 E os interrogaram: É este o vosso filho? Afirmais que ele nasceu cego? Pois como é que agora vê?
20 Xalu lubit rilomun ni lubit, “Xamel makila xa be horamue namel. E makila mun xa meten tevar melele xa ninen telingi mei duxoh xosali.
20 Seus pais responderam: Sabemos que este é o nosso filho e que nasceu cego.
21 E matakil ti sung tetep iaxa mikila vaketeh taxeak, mu visi vari tepol ni meten xalu mei lubos rilomun. E xamim mukila musisi ni, vengan xi matu pipin tengan vasepin e rin nan tasen.”
21 Mas não sabemos como agora ficou vendo, nem quem lhe abriu os olhos. Perguntai-o a ele. Tem idade. Que ele mesmo explique.
22 Tame moletin ak xal ninen lubiteni mak vengan xa ulixalu mikan tengan lalihit his Iesu mi vat xil na Siu xil. Lulongeong ni xa moletin xil vus xa labit rati xa Iesu be Mesaea, vat xil liso rat xil ra nim te pispisienna Siu xil.
22 Seus pais disseram isso porque temiam os judeus, pois os judeus tinham ameaçado expulsar da sinagoga todo aquele que reconhecesse Jesus como o Cristo.
23 Mak, ma xalu lubiteni mi vat xil ak xa horamue nalu matu pipin tengan vasepin e rin nan.
23 Por isso é que seus pais responderam: Ele tem idade, perguntai-lho.
24 Misak ni, vatei mun, vat xil na Siu xil lasis moletin xa meten tevar tengan mei vasoh pe metexil. Di, labul xati labit, “!Uhit xati e his Hi xa be eilep pupu xa naha xa di obiteni be reitin! Vengan xa xamem makila xa Iesu ak be moletin tei xa misa.”
24 Tornaram a chamar o homem que fora cego, dizendo-lhe: Dá glória a Deus! Nós sabemos que este homem é pecador.
25 Ma moletin ak bit rilomun ni bit, “Natakil ti xos moletin ak be moletin tesa tei, mu be visi mun. E neta tei takes nakila. Tetiamu, metok tevar, e xosali, di naketeh.”
25 Disse-lhes ele: Se esse homem é pecador, não o sei... Sei apenas isto: sendo eu antes cego, agora vejo.
26 E xil lasisi mun labit, “?Xi tepol ni naha minuk? ?Tepol ni metom xalu mei tehos texo sexien xave?”
26 Perguntaram-lhe ainda uma vez: Que foi que ele te fez? Como te abriu os olhos?
27 Ma, moletin ak bit rilomun ni mi xil bit, “Nabiteni ngamu mi xamim, e xamim iemim ti tavei tengan mulonge. ?Veneh ma iemim bei tengan muteong ni tumulen navan vatei mun? ?Xos xamim mun iemim bei tengan mei muve moletin nan xil?”
27 Respondeu-lhes: Eu já vo-lo disse e não me destes ouvidos. Por que quereis tornar a ouvir? Quereis vós, porventura, tornar-vos também seus discípulos?...
28 Melele xa lalonge mak, vat xil na Siu xil lasepin misa ba xat moletin ak labit, “!Ei, xouk vari obe moletin nan tei! E xamem, mabe moletin xil na Mosis.
28 Então eles o cobriram de injúrias e lhe disseram: Tu que és discípulo dele! Nós somos discípulos de Moisés.
29 Xamem makila xa Hi tesepin mi Mosis e tesa xeihen mini. E, e rin na moletin xai, matakil ti rute xa xi nggur xeihen nan nggo en.”
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas deste não sabemos de onde ele é.
30 Ma, moletin xa mei miketeh bit rilomun ni bit, “Natemanin ni sepinien namim xil. Mubiteni xa mutakil ti rute xave xa xi nggur xeihen nan nggo en, neta sav xa pol ni metok xalu mei lubos rilomun.
30 Respondeu aquele homem: O que é de admirar em tudo isso é que não saibais de onde ele é, e entretanto ele me abriu os olhos.
31 Rakila xa Hi tateong ni ti moletin tesa xil xa lasisi ve neta ngan. E di milong sisen na moletin tei xa di merere ni e di pol nggusil naha xa xi ien bei.
31 Sabemos, porém, que Deus não ouve a pecadores, mas atende a quem lhe presta culto e faz a sua vontade.
32 Melele xa Hi tepeas kokot ni ut etan mei duxoh xosali, moletin sav tovuol xa vapol ni met moletin tei xa tehe metevar melele xa ninen telingi mei vahos rilomun.
32 Jamais se ouviu dizer que alguém tenha aberto os olhos a um cego de nascença.
33 E moletin nen ak tepol ni. Xosxa Iesu taxo visal Hi ti, ma misakras vapol ni merekel xil ak.”
33 Se esse homem não fosse de Deus, não poderia fazer nada.
34 Eilep na Siu xil lasin merekel xa Iesu tepol ni e laso rat ngan xa meten tevar ra nim te pispisien nae.|alt="Blind man rejected by religious leaders" src="WA03866b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="9:34" Melele xa lalonge mak, vat xil na Siu xil lasepin nggeih mini labit, “!Xouk osa pupu e melele xa latepesuk mei duxoh xosali! ?Veneh ma di osak pisi tengan opispisi mi xamem?” Ma laso rati ra nim te pispisien nae.
34 Responderam-lhe eles: Tu nasceste todo em pecado e nos ensinas?... E expulsaram-no.
35 Melele xa Iesu milongeong ni xa lateso rat moletin xa mei miketeh ra nim te pispisien na Siu xil, ba tengan valang ni. Melele xa mikameti, misisi bit, “?Xouk oke reitin e Nat Moletin?”
35 Jesus soube que o tinham expulsado e, havendo-o encontrado, perguntou-lhe: Crês no Filho do Homem?
36 E moletin ak bit rilomun ni bit, “Suv, uhiteni minou li xa xi be visi. Imak, ma nikila nike reitin en.”
36 Respondeu ele: Quem é ele, Senhor, para que eu creia nele?
37 Ma, Iesu biteni mini bit, “Xouk otepusi ngamu. Inou xa di nasepin delak iaxa nabe xi.”
37 Disse-lhe Jesus: Tu o vês, é o mesmo que fala contigo!
38 Melele xa milonge mak, moletin ak biteni bit, “O Suv li, nake reitin e xouk vari.” Ma, be tan e di mot mini.
38 Creio, Senhor, disse ele. E, prostrando-se, o adorou.
39 Iesu bit, “Namei e ut etan ak tengan nilepis rin na moletin xil. Reitin, namei tengan nipol ni ngan xil xa metexil bar taxeak, mei liketeh; e nipol ni ngan xil xa labit lakila laketeh, metexil mei ivar.”
39 Jesus então disse: Vim a este mundo para fazer uma discriminação: os que não vêem vejam, e os que vêem se tornem cegos.
40 Rut Farasi xil ladi sangas, e melele xa lalong sepinien na Iesu lasisi labit, “?Midep? ?Di obiteni xa metemem bar?”
40 Alguns dos fariseus, que estavam com ele, ouviram-no e perguntaram-lhe: Também nós somos, acaso, cegos?...
41 Iesu bit rilomun ni bit, “Xosxa metemim bar reitin, munahur pangasien ti ve naha xa misa xa xamim di mupol ni. E vengan xa mubit mukila muketeh bos, ma xamim mudi tamu e tesaen namim xil.”
41 Respondeu-lhes Jesus: Se fôsseis cegos, não teríeis pecado, mas agora pretendeis ver, e o vosso pecado subsiste.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.