João 7
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NVT
1 Dutou ni ngan ak, Iesu mikakao mikapis e rute xil holu e provins te hal Kaleli. E xi ien ti tavei vahe provins te hal Sudea, vengan xa mikila xa vat xil na Siu xil di lalang ni mesal tova tengan lavasi vamat vaxo en.
1 Depois disso, Jesus viajou pela Galileia. Queria ficar longe da Judeia, onde os líderes judeus planejavam sua morte.
2 E melele xa Wik te Horao xil bemei sangas,
2 Logo, porém, chegou o tempo da celebração judaica chamada Festa das Cabanas,
3 tua na Iesu xil labiteni mini labit, “Onata ti kestang inggak e provins te hal Kaleli. Ihos mak mu xa uhe provins te hal Sudea tengan ngan xil xa iexil bei tengan lihusil xouk likila lipus merekel xil xa di opol ni.
3 e os irmãos de Jesus lhe disseram: “Saia daqui e vá à Judeia, onde seus seguidores poderão ver os milagres que realiza.
4 Uhe Sudea sung vengan xa moletin xa ien bei tengan mei vahe eilep tei misakras ti vapol xuxus. Ma, xosxa be reitin xa okila opol ni merekel xil, ma upol ni e valkesao tengan upisen xouk mi moletin xil te ut etan.”
4 Você não se tornará famoso escondendo-se dessa forma. Se você pode fazer coisas tão maravilhosas, mostre-se ao mundo!”.
5 Tuneli xil labiteni mak mini vengan xa, tave ti neta xa xil labe tuneli xil, xil mun latake reitin ti en xa xi be Mesaea.
5 Pois nem mesmo seus irmãos criam nele.
6 E Iesu biteni mi xil bit, “Melele xati tengan nipisen nou mi moletin xil vus tamei ti mu. E xamim mukila mupol ni naha xa iemim bei tengan mupol ni e melengien xil ngasen.
6 Jesus respondeu: “Agora não é o momento certo de eu ir, mas vocês podem ir a qualquer hora.
7 Moletin xil te ut etan iexil taxat xamim ti. E iexil di nggat nou vengan xa di nabit rati e valkesao xa sexien nae misa.
7 O mundo não pode odiá-los, mas a mim ele odeia, pois eu o acuso de fazer o mal.
8 Xamim ha mupus melengien eo xil ak e inou ninava ti mu, vengan xa melele nen ak tamal ti mu tengan nama.”
8 Vão vocês. Eu ainda não irei a essa festa, pois meu tempo ainda não chegou”.
9 Melele xa Iesu biteni mak, xi dat e provins te hal Kaleli.
9 Tendo dito isso, permaneceu na Galileia.
10 Melele xa tua na Iesu xil labe Serusalem tengan lapus Wik te Horao xil en, Iesu dat e tim melengien vahis. Di, xi mun ba, e pol xuxus ni tang del moletin nan xil tengan moletin sav xil linakil ti.
10 Contudo, depois que seus irmãos partiram para a festa, ele também foi, mas em segredo, permanecendo distante dos olhos do público.
11 E hal Serusalem, vat xil na Siu xil di lalang ves Iesu e hilaep te vanut moletin xa lamei tengan lapus melengien eo xil ak. Xil di lasis moletin xil labit, “?Moletin ak da xave?”
11 Os líderes judeus tentavam encontrá-lo na festa e perguntavam se alguém o tinha visto.
12 Moletin xil xa lamei tengan lapus melengien eo xil ak lasep xuxus holu usil Iesu. Rute xil labit, “Xi be moletin hos tei.” E tesav e xil labit, “E‑e, xi di miluvos moletin xil.”
12 Havia muita discussão a seu respeito entre as multidões. Alguns afirmavam: “Ele é um homem bom”, enquanto outros diziam: “Ele não passa de um impostor, que engana o povo”.
13 E moletin xil latasepin ti e valkesao usil Iesu vengan xa ulixil mikan xa vat xil na Siu xil linalong ti e linapol ni naxeih mi xil.
13 Mas ninguém tinha coragem de falar sobre ele em público, por medo dos líderes judeus.
14 Melele xa Siu xil ladi tamu lapol vituei ni holesok xil e hilaep te Wik te Horao xil, Iesu bemei e hal Serusalem, be vioh te Nim Eo, e di pispisi mi moletin xil en.
14 Então, na metade da festa, Jesus subiu ao templo e começou a ensinar.
15 E melele xa vat xil na Siu xil lalong pispisien nan xil, latemanin e labit, “?Moletin ak nggur kilakilen ak nggo xave, vengan xa xi tava ti e sukul tengan lapispisi mini?”
15 Os judeus que estavam ali ficaram admirados ao ouvi-lo. “Como ele sabe tanto sem ter estudado?”, perguntavam.
16 Iesu bit rilomun mi xil bit, “Holesok xil xa di napispisi ni taxo nou ti. Xil vus langgo Hi xa tesil nou namei.
16 Jesus lhes respondeu: “Minha mensagem não vem de mim mesmo; vem daquele que me enviou.
17 Ngan xil xa iexil bei tengan lapol ni naha xa Hi ien bei, xil likila xa pispisien navan xil nggo visal Hi e taxo nou tasok ti.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se meu ensino vem dele ou se falo por mim mesmo.
18 Moletin xa misa sepinien xil xa nggo xi tasen, xi ien bei vapet rat xi tasen vahe nesao. E moletin xa di misak pisi tengan vapet rat ngan xa misila, xi be reitin e luvosen tovuol en.
18 Aquele que fala por si mesmo busca sua própria glória, mas quem procura honrar aquele que o enviou diz a verdade, e não mentiras.
19 Xamim vus mukila xa Mosis tesa rae xil mi xamim. E tovuol e xamim valong xat vuol ni rae xil ak. ?Ma, veneh iaxa di mulang ni mesal tova tengan muvas vin nou vaxo en?”
19 Moisés lhes deu a lei, mas nenhum de vocês obedece a ela. Então por que procuram me matar?”.
20 Vanut moletin xil xa lalong sepinien nan labiteni mini labit, “Xos temat tova de xouk xa biles nenemien nam. ?Visi vari iaxa di misak tengan vahas vinuk?”
20 A multidão respondeu: “Você está possuído por demônio! Quem procura matá-lo?”.
21 Iesu bit rilomun ni mi xil bit, “Inou natepol ni tutut polien tei e Sabat e xamim musepin pupu ven e mubit natepol tesa.
21 Jesus respondeu: “Eu fiz um milagre no sábado, e vocês ficaram admirados.
22 Tetiamu, Mosis tesa rae te vexahu mi xamim, xa xi tehuri texo vatit avu nar xil tetiamu. E tengan muhusil xat rae ak, xamim vari di mupol ni vexahu ni rut tenbe horamue namim xil e melele xa melengien nae be tol e he sav (8) xati.
22 No entanto, vocês também trabalham no sábado quando obedecem à lei da circuncisão que Moisés lhes deu, embora, na verdade, a circuncisão tenha começado com os patriarcas, muito antes da lei de Moisés.
23 E neta sav xa di mupol ni polien ak e Sabat, mutahur xoteh rae te Sabat ti. ?Misak ni, veneh ma iemim di nggat inou xa natepol ni tenbe moletin tevi tei mei temese rilomun e Sabat?
23 Pois, se o tempo certo de circuncidar seu filho cai no sábado, vocês realizam a cerimônia, a fim de não quebrar a lei de Moisés. Então por que ficam indignados comigo pelo fato de eu curar um homem no sábado?
24 Ma, munalepis rin navan ti nahusil naha xa moletin xil di lapusi e hale tang, e mulepis rin navan ihusil naha xa momal reitin tengan ripol ni.”
24 Não julguem de acordo com as aparências, mas julguem de maneira justa”.
25 Melele xa moletin xil e hal Serusalem lapus Iesu di pispisi labiteni labit, “?Tave moletin ak ti xa vat nar xil iexil bei tengan lavas vini?
25 Alguns do povo, que moravam em Jerusalém, começaram a perguntar uns aos outros: “Não é este o homem a quem procuram matar?
26 !E mupus ti! Xi di misepin e valkesao pe met moletin xil ak, e vat xil ak latavit ti neta. Xos lakila be reitin xa moletin ak be Mesaea xa Hi tehit xati tengan isa ni imei.
26 Aqui está ele, porém, falando em público, e não lhe dizem coisa alguma. Será que nossos líderes acreditam que ele é o Cristo?
27 E labiteni xa melele xa Mesaea imei, moletin ti nakil ti xa xi nggo xave bemei. Ma, xi tave Mesaea ti vengan xa rakil rute xa xi texo en.”
27 Mas como pode ser este homem? Sabemos de onde ele vem. Quando o Cristo vier, ninguém saberá de onde ele é”.
28 Melele xa Iesu di pispisi e vioh te Nim Eo, xi misepin be nesao bit, “?Midep? ?Be reitin xa xamim mukil nou e rute xave xa natexo en? E natamei ti inggak vahusil nenemien navan tasok. E namei inggak nggusil nenemien na Hi xa tesil inou namei. Xi vari be reitin, e xamim mutakil ti xi.
28 Enquanto ensinava no templo, Jesus disse em alta voz: “Sim, vocês me conhecem e sabem de onde eu venho. Mas não estou aqui por minha própria conta. Aquele que me enviou é verdadeiro, e vocês não o conhecem.
29 Inou nakila, vengan xa natexo visali, e xi iaxa tesil inou namei e tan.”
29 Mas eu o conheço, porque venho dele, e ele me enviou a vocês”.
30 Melele xa lalong sepinien nan, rut moletin xil lasak tengan latal xati. E moletin ti tapol ni vengan xa melengien nan xati tamei ti mu.
30 Então tentaram prendê-lo, mas ninguém pôs as mãos nele, porque ainda não havia chegado sua hora.
31 E moletin xil holu lake reitin xa xi be Mesaea vengan xa labiteni labit, “Xir ralonge xa melele xa Mesaea imei, xi ipol ni merekel xil holu. !E moletin tovuol xa mikila vapol ni merekel xil vahe holu mak mu vali ngan xil xa Iesu di pol ni!”
31 Muitos entre as multidões no templo creram nele e diziam: “Afinal, alguém espera que o Cristo faça mais sinais do que este homem tem feito?”.
32 Farasi xil lalong naha xa moletin xil di lasep piao ni usil Iesu. Ma, xil del vat xil na pris xil lasil mereketeh xil xa di laketeh xol Nim Eo na Hi tengan lava latal xat Iesu.
32 Quando os fariseus ouviram que as multidões sussurravam essas coisas, eles e os principais sacerdotes enviaram guardas do templo para prendê-lo.
33 Melele xa mereketeh xil laba, Iesu biteni bit, “Inou nite visal xamim nave nousav ti. Ti, nitilomun nihe visal ngan xa tesil inou natemei.
33 Jesus, porém, lhes disse: “Estarei com vocês só um pouco mais. Então voltarei para aquele que me enviou.
34 Xamim ti mulang ni nou, e munakamet nou ti. Xamim munakamet nou ti vengan xa musakras muve rute xa inou ha nita en.”
34 Vocês procurarão por mim, mas não me encontrarão. E não poderão ir para onde eu vou”.
35 Melele xa lalonge mak, vat xil na Siu xil ak labiteni mi xil mun tang labit, “?Moletin ak iha xave iaxa xir rasakras rakameti? ?Xos ihe visal Siu xil xa ladi e kantri na mol‑Kris xil nggoni ngan halesav xil, mu xos ha ipispisi mi mol‑Kris xil vari?
35 Os judeus se perguntavam: “Para onde ele pretende ir? Será que planeja partir e ir aos judeus em outras terras? Talvez até ensine aos gregos!
36 ?Naha vari be koute te sepinien nan xa bit ti rilang ni e rinakameti ti, e rasakras rave rute xa xi ha ita en?”
36 O que ele quer dizer quando fala: ‘Vocês procurarão por mim, mas não me encontrarão’ e ‘Não poderão ir para onde eu vou’?”.
37 E melengien eo kor te Wik te Horao xil, ngan xa be eilep mak mu mili melengien sav xil teni, Iesu misoh e vioh te Nim Eo e misepin be nesao bit, “Xamim xa meruru nggat xamim mumei visal nou.
37 No último dia, o mais importante da festa, Jesus se levantou e disse em alta voz: “Quem tem sede, venha a mim e beba!
38 Moletin xa mineket e nou imei imu ni. Imak, ma naha xa Vanuvei Eo bit usili mei istal ihe reitin xa bit, ‘Inou nisak ni oei xa misa meulien mei istal ixo tin moletin, e ileh ihe holu ixoni oeisal tei xa mahulong.’” (Aes 44:3)
38 Pois as Escrituras declaram: ‘Rios de água viva brotarão do interior de quem crer em mim’”.
39 Oei xa Iesu di bit usili be vole tei usil Ninin Eo xa mei ise xat ngan xil xa laneket en xa xi be Mesaea. E melele nen ak, Ninin Eo tenamei ti mu e xil vengan xa Hi tenasa ti mu Iesu vaha vahur minehinen te xeihen nan.
39 Quando ele falou de “água viva”, estava se referindo ao Espírito que seria dado mais tarde a todos que nele cressem. Naquela ocasião o Espírito ainda não tinha sido dado, pois Jesus ainda não havia sido glorificado.
40 Melele xa moletin xil lalong sepinien xil na Iesu, rute xil labiteni labit, “!Reitin mak xa moletin ak be Provet xa ixoni Mosis xa Hi tehit xati tengan isila imei!”
40 Quando as multidões o ouviram dizer isso, alguns declararam: “Certamente este homem é o profeta por quem esperávamos”.
41 E rute xil labit, “E‑e, xi be Mesaea vari.”
41 Outros afirmaram: “Ele é o Cristo”. E ainda outros disseram: “Não é possível! O Cristo virá da Galileia?
42 Vengan Vanuvei Eo bit lelen ni xa Mesaea imei ixo vatimol na suv toto Deved, e lipesi e hal Betlehem, taon xa Deved teta en tetiamu.”
42 As Escrituras afirmam claramente que o Cristo nascerá da linhagem real de Davi, em Belém, o povoado onde o rei Davi nasceu”.
43 Ma, vanut moletin xil ak langgur nenemien savsav xil usil Iesu.
43 Assim, a multidão estava dividida a respeito de Jesus.
44 E rute e xil iexil bei tengan latal xati, e tovuol e xil vaha tengan vapol ni.
44 Alguns queriam que ele fosse preso, mas ninguém pôs as mãos nele.
45 Mereketeh xil te Nim Eo xa vat na pris xil del Farasi xil latesil xil tengan lava latal xat Iesu lalong naha xa Iesu di biteni. Di, ladilomun labe visal vat nae xil. E melele xa vat na pris xil del Farasi xil lapusi xa lamei hon tang, xil labiteni labit, “?Veneh vari mutatal xat Iesu ti?”
45 Quando os guardas do templo voltaram sem ter prendido Jesus, os principais sacerdotes e fariseus perguntaram: “Por que vocês não o trouxeram?”.
46 E mereketeh xil labit rilomun ni mi xil labit, “Matatal xati ti vengan xa sepinien nan xil bos pupu. Pispisien nan xil taxoni na moletin sav xil ti.”
46 “Nunca ouvimos alguém falar como ele!”, responderam.
47 Ma Farasi xil labul xat xil labit, “?Midep? ?Moletin ak miluvos xamim mun?
47 “Vocês também foram enganados?”, zombaram os fariseus.
48 Tovuol e xamem Farasi xil del eilep xil maneket en mu mavusili.
48 “Por acaso um de nós que seja, entre os líderes ou fariseus, crê nele?
49 Be movotei xil tang xa latakil ti rae xil na Mosis iaxa di laneket en. E ve rin ak, halesil ite meulien nae.”
49 As multidões ignorantes o seguem, mas elas não têm conhecimento da lei. São amaldiçoadas!”
50 Nikodimas, xa teha tuei tengan vasepin mi Iesu, xi mos e xil e be xil ladi. E melele xa milong sepinien nae xil biteni bit,
50 Então Nicodemos, o líder que antes havia se encontrado com Jesus, perguntou:
51 “?Midep? ?Rae nar xil lamaen ni tengan rakin pangasien tei mi moletin tei melele xa ratalepis rin nan ti e von koten tengan rakamet naha tova xa xi pol ni xa misa? E‑e, tamaen ni ti.”
51 “A lei permite condenar um homem antes mesmo de haver uma audiência?”.
52 Vat sav xil labul xati xeih labit, “!Ei! ?Midep? ?Xouk mun obe ngan Kaleli? Xosxa usak tengan ulang pisi e Vanuvei Eo, ma ukameti xa provet tovuol xa vaxo provins te hal Kaleli.”
52 “Você também é da Galileia?”, responderam eles. “Procure e veja por si mesmo: nenhum profeta vem da Galileia!”
53 Di, xil vus ladilomun labe tim sae xil.
53 Então todos foram para casa.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.