João 4

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 E melele nen ak, longeongen ba duxoh Farasi xil xa moletin xil holu di langgusil Iesu mili ngan xil xa di langgusil Sion. E lalongeong ni mun xa Iesu di baptaes ni moletin xil holu mili ngan xil xa Sion di baptaes ni xil.
1 Quando Jesus soube que os fariseus tinham ouvido dizer que ele fazia e batizava mais discípulos do que João
2 E ngan ak tave reitin ti vengan tave Iesu ti iaxa di baptaes ni xil, be moletin nan xil iaxa di lapol ni.
2 — se bem que Jesus mesmo não batizava, e sim os seus discípulos —,
3 E melele xa Iesu milong kila xa Farasi xil lalongeong ni usil polien nan, xi be reling provins te hal Sudea, e dilomun be provins te hal Kaleli.
3 deixou a Judeia, retirando-se outra vez para a Galileia.
4 Usil suse nae tengan lave Kaleli, Iesu del moletin nan xil laka pas provins te hal Sameria xa de hilaep te provins xalu ak.
4 E era-lhe necessário passar pela região da Samaria.
5 E melele xa di lakakao laba, laduxoh taon tei na mol‑Sameria xil, ngan xa lakesi ni Saekar. Saekar de sangas visal tan tei xa avu Siekob tesa ni mi natneli Siosep tetiamu.
5 Assim, Jesus chegou a uma cidade samaritana, chamada Sicar, perto das terras que Jacó tinha dado a seu filho José.
6 E rute ak, vulut oei tei da xa avu Siekob vari tehili. Melele xa Iesu del moletin nan xil laduxoh vulut oei ak be piniae, e Iesu milonge ven memel e ba dotan visal vulut oei ak tengan vangel ti mu.
6 Ali ficava o poço de Jacó. Cansado da viagem, Jesus sentou-se junto ao poço. Era por volta do meio-dia.
7 — ausente —
7 Nisso veio uma mulher samaritana tirar água. Jesus lhe disse:
8 — ausente —
8 Pois os seus discípulos tinham ido à cidade comprar alimentos.
9 Iesu biteni mi ate‑Sameria bit, “Inou nisa oei te meulien sal minuk.”|alt="Jesus and woman at the well" src="WA03816b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="4:9" E atou ak bit rilomun ni mini bit, “Xouk obe Siu tei e inou nabe ate‑Sameria tei. E Siu xil lasakras lavanien vituei e pelet tei takes mu lamun vituei e kap tei takes vatel xamem. ?Ma, veneh ma osis nou tengan nisa ti oei minuk umu ni?”
9 Então a mulher samaritana perguntou a Jesus: — Como, sendo o senhor um judeu, pede água a mim, que sou mulher samaritana? Ela disse isso porque os judeus não se dão com os samaritanos.
10 Iesu bit rilomun mini bit, “Xouk otakil ti sanien hos xa Hi bit vasa ni minuk. E otakil ti xa inou xa di nasis oei minuk nabe visi. Vengan xa vahit okila, ma osis nou ve oei te meulien e nisa ni minuk.”
10 Jesus respondeu:
11 Ma atou ak biteni mini bit, “E suv, valoei nam tovuol, e vulut oei ak be tan xa be tan vari. ?Ma, obit uhur oei te meulien ak ixo xave?
11 Ao que a mulher respondeu: — O senhor não tem balde e o poço é fundo. De onde vai conseguir essa água viva?
12 ?Midep? ?Oei xa di obit usili bos mak mu mili oei ak? Vengan xa avu Siekob vari iaxa tesa vulut oei ak mi xamem. E tehe oei ak xi temu ni, natneli xil latemu ni, e buluk tetel sipsip san xil mun latemu ni. ?Ma midep, di obiteni xa xouk obe eilep mak mu oli avu Siekob?”
12 Por acaso o senhor é maior do que Jacó, o nosso pai, que nos deu o poço, do qual ele mesmo bebeu, assim como os seus filhos e o seu gado?
13 Iesu bit rilomun ni bit, “Ngan xil vus xa lamu oei ak, meruru iat rilomun ni xil.
13 Jesus respondeu:
14 E ngan xil xa limu oei xa inou nisa ni mi xil, meruru naxat ti mun xil. Oei xa nisa ni mi xil mei ihe oeisal tei xa ti ileh e tinexil e isa meulien sal mi xil.”
14 mas aquele que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Pelo contrário, a água que eu lhe der será nele uma fonte a jorrar para a vida eterna.
15 Atou ak biteni mini bit, “!Suv, sa ti oei ak minou li! Imak, ma meruru naxat nou ti mun, e ninakakao ti mun ninamei inggak vehakut tengan nihutih oei.”
15 A mulher lhe disse: — Senhor, quero que me dê essa água para que eu não mais tenha sede, nem precise vir aqui buscá-la.
16 Iesu biteni mini bit, “Ha ukes tiramue nam, ti multilomun mulimei.”
16 Jesus disse:
17 Atou bit rilomun ni mini bit, “Tiramue navan tovuol.”
17 Ao que a mulher respondeu: — Não tenho marido. Então Jesus disse:
18 Vengan xa, e meulien nam, xouk oteteli tetel tiramue lim (5) ngamu. E moletin xa oda vituei dela xosali, otateli ti vatela. Ma, naha xa otehiteni minou be reitin.”
18 Porque já teve cinco, e esse que agora tem não é seu marido. O que você disse é verdade.
19 Melele xa atou ak milonge mak, mesep pupu e biteni bit, “Suv, napus kila xa xouk obe provet tei.
19 A mulher então lhe disse: — Agora eu sei que o senhor é um profeta!
20 ?Mak, ma uhit kila mu minou, rute xave iaxa momal tengan moletin xil ha limot mi Hi en? Vengan xa avu namem xil tetiamu, latemot mi Hi inggak e Vathu Kerasim. E xamim, Siu xil, mubit Serusalem be rute xa momal tengan moletin xil vus ha limot mi Hi en.”
20 Nossos pais adoravam neste monte, mas vocês dizem que em Jerusalém é o lugar onde se deve adorar.
21 E Iesu biteni mini bit, “Reitin li nabiteni minuk, melele tei di bemei xa nave ti neta xosxa moletin tei imot mi Hi Tamer e vathu ak mu e Serusalem mu e rute sav tova.
21 Jesus respondeu:
22 Xamim, mol‑Sameria xil, di mumot mi Hi e mutakil kuhi ti. E xamem, Siu xil, mamot mi Hi e makila. Vengan xa Hi tesa hitxatien mi Siu xil xa isa Mesaea nan imei, ngan xa iteh meulien e moletin xil vus.
22 Vocês adoram o que não conhecem; nós adoramos o que conhecemos, porque a salvação vem dos judeus.
23 E melele tei di bemei xa ngan xil xa labe reitin del Hi Tamer ti limot mini itel xeihen na Ninin Eo ixo sexien xil xa ihe reitin. Melele ak bemei ngamu. E Hi di milang ves hisit moletin xil ak tengan lamot mini.
23 Mas vem a hora — e já chegou — em que os verdadeiros adoradores adorarão o Pai em espírito e em verdade. Porque são esses que o Pai procura para seus adoradores.
24 Hi be ninin e tahur ti tenben vaxoni xir. Ma, momal tengan ngan xil xa lamot mini lipol ni itel xeihen na Ninin Eo e ihusil sepinien te reitinen nan.”
24 Deus é Espírito, e é necessário que os seus adoradores o adorem em espírito e em verdade.
25 Atou ak biteni mini bit, “Nakila xa Hi tehit xati xa isil Mesaea nan imei. E melele xa imei, xi ihit kil holesok xil vus mi xamem.”
25 A mulher respondeu: — Eu sei que virá o Messias, chamado Cristo. Quando ele vier, nos anunciará todas as coisas.
26 Iesu bit rilomun ni bit, “Inou xa di nasepin minuk, inou nabe xi.”
26 Então Jesus disse:
27 E melele nen tak, moletin xil na Iesu ladilomun, e lamesep pupu melele xa lapus Iesu di misepin del atou ak vengan xa tahusil sexien nae ti. E tovuol e xil vasis atou ak vahit, “?Iem bei naha?” mu vasis Iesu vahit, “?Veneh ma di osepin del atou ak?”
27 Naquele momento, chegaram os discípulos de Jesus e se admiraram ao vê-lo falando com uma mulher. Mas nenhum deles perguntou: “O que você está querendo?” Ou: “Por que o senhor está falando com ela?”
28 Di, atou ak be reling valoei nan da nga, dilomun be taon, e ba mikes moletin xil lamei e bit,
28 Quanto à mulher, deixou o seu cântaro, foi à cidade e disse ao povo:
29 “!Mumei mupus ti moletin xa bit lelen holesok xil vus xa natepol ni e meulien navan! Xos xi be Mesaea xa Hi tehit xati tengan isila imei.”
29 — Venham comigo e vejam um homem que me disse tudo o que eu já fiz. Não seria ele, por acaso, o Cristo?
30 Ma, moletin xil holu labe reling taon tengan ha lipus Iesu.
30 Então saíram da cidade e foram até onde Jesus estava.
31 Melele xa atou ak teta tamu e taon, moletin xil na Iesu labiteni mini labit, “Titsa, amei a rut anien xil ak.”
31 Enquanto isso, os discípulos pediam a Jesus, dizendo: — Mestre, coma!
32 E xi bit rilomun ni mi xil bit, “Anien tei avan da xa xamim mutakil ti.”
32 Mas ele lhes disse:
33 Melele xa lalonge mak, xil lasis xil mun tang labit, “?Midep xiak? ?Moletin tova tesa anien tuei mini tea ni?”
33 Então os discípulos começaram a dizer entre si: — Será que alguém lhe trouxe algo para comer?
34 Misak ni, Iesu biteni mi xil bit, “Melele xa nanggusil nenemien na Hi xa tesil inou namei tengan nipol vuol ni polien nan, nateong ni nggoni ngan xa nangganien ngamu.
34 Jesus lhes declarou:
35 Moletin xil di labiteni labit, ‘Aveti hat (4) mei itavi e rileh rerat anien ar.’ E inou nabiteni mi xamim nabit muketeh kuhi ikapis e naho sa Hi. Anien teni men ngamu tengan lalehi.
35 Vocês não dizem que ainda faltam quatro meses até a colheita? Eu, porém, lhes digo: Levantem os olhos e vejam os campos, pois estão maduros para a colheita.
36 E ngan xil vus xa di laleh viton anien xil teni, Hi di miling kuh huit polien nae iti. E anien ak be moletin xil xa di langgur meulien sal. Ma, ngan xil xa lalih utut sepinien na Hi e meulien na moletin xil e ngan xil mun xa di laleh viton anien xil teni, xil vus lihesi xil pupu ve naha xa di lapol ni.
36 Quem colhe recebe desde já a recompensa e ajunta o seu fruto para a vida eterna, para que se alegrem ao mesmo tempo o que semeia e o que colhe.
37 Ngan ak nggoni sepinien te metisouen xa biteni bit, ‘Moletin tei milih naho tei, e moletin sav mileh viton anien teni.’
37 Pois, no caso, é verdadeiro o ditado: “Um é o que semeia, outro é o que colhe.”
38 Inou nasil xamim tengan ha muleh viton anien ixo naho tei xa moletin sav xil ba latepol en tetiamu ni xamim. E ihe xamim iaxa ti mupus huite te polien nae.”
38 Eu os enviei a colher o que vocês não semearam; outros trabalharam, e vocês aproveitaram o trabalho deles.
39 Melele xa Iesu di tamu misepin mi moletin nan xil, mol‑Sameria xil holu langgo taon lamei. Lamei e lake reitin en vengan xa latelong sepinien na atou xa tehiteni tehit, “!Mumei mupus moletin xa bit lelen holesok xil vus xa natepol ni e meulien navan!”
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram em Jesus, por causa do testemunho da mulher, que tinha dito: “Ele me disse tudo o que eu já fiz.”
40 Misak ni, melele xa lamei, ladakes Iesu tengan vate visal xil. Ma, Iesu del moletin nan xil ladi visal xil melengien lu mun.
40 Quando, pois, os samaritanos foram até Jesus, pediram-lhe que permanecesse com eles; e Jesus ficou ali dois dias.
41 E melele xa mol‑Sameria xil lalong sepinien na Iesu, xil holu mun lake reitin en.
41 Muitos outros creram nele, por causa da palavra de Jesus.
42 Ma, laba e labiteni mi ate‑Sameria ak labit, “Tetiamu, mateke reitin e xi ve naha xa xouk otehiteni. E taxeak, make reitin xa xi be Mesaea xa iteh meulien e moletin xil vus te ut etan vengan xa di malong sepinien nan ni vurangemem xati vari.”
42 E diziam à mulher: — Agora não é mais por causa do que você falou que nós cremos, mas porque nós mesmos ouvimos, e sabemos que este é verdadeiramente o Salvador do mundo.
43 — ausente —
43 Passados dois dias, Jesus saiu dali e foi para a Galileia.
44 — ausente —
44 Porque o próprio Jesus testemunhou que um profeta não tem honra na sua própria terra.
45 Melele xa Iesu duxoh provins te hal Kaleli, moletin xil holu te rute ak langgur pilei. Holu e xil latetilomun ra Anien te Tavien e hal Serusalem e latepus holesok xil xa Iesu tepol ni en. Ma, mol‑Kaleli xil iexil bei tengan lapus ti Iesu vapol ni holesok xil ak e ut sae mun.
45 Assim, quando chegou à Galileia, os galileus o receberam, porque viram todas as coisas que Jesus tinha feito em Jerusalém, por ocasião da festa, à qual eles também tinham comparecido.
46 Iesu mikakao duxoh metimal te hal Kena, rute xa tehiles oei mei tehe uaen en. E metimal ak, eilep tei na suv toto Herod nggur longeongen xa natneli xa de taon te hal Kapaniam mesei pupu.
46 Jesus foi outra vez a Caná da Galileia, onde tinha transformado água em vinho. E havia ali um oficial do rei, cujo filho estava doente em Cafarnaum.
47 Melele xa eilep ak milonge xa Iesu nggo provins te hal Sudea e bemei ngamu e provins te hal Kaleli, xi be visali e dakesi tengan vahe xalu lalohe Kapaniam tengan vahur rat mesien ra natneli xa sangas vamat.
47 Quando ouviu dizer que Jesus tinha vindo da Judeia para a Galileia, foi até ele e pediu-lhe que fosse curar o seu filho, que estava morrendo.
48 Iesu biteni mini bit, “!Iva! Vehakut, xamim di mudakes nou ve merekel xil mu neta tova mun xa eilep. E xosxa natapol ni ti, ma xamim di mutake reitin ti e nou.”
48 Então Jesus lhe disse:
49 E eilep ak biteni mini bit, “O suv li, ralotemanon raloha tengan natuxoli namat ti.”
49 O oficial pediu mais uma vez: — Senhor, venha, antes que o meu filho morra!
50 E Iesu biteni mini bit, “Husil suse nam uha. Horamue nam milonge bos tuei.” Melele xa eilep ak milong naha xa Iesu biteni, xi mike reitin en e nggusil suse nan ba.
50 Jesus respondeu: O homem creu na palavra de Jesus e partiu.
51 Melengien tei mei mitavi, e melele xa eilep ak da tamu e suse nan, rut moletin xil te polien nan xa langgo Kapaniam mei labisu mini. Xil labiteni mini labit, “Natumali milonge bos tuei.”
51 Quando já estava a caminho, os seus servos vieram ao encontro dele, anunciando-lhe que o seu filho estava vivo.
52 Melele xa eilep ak misis xil tengan lihit kil melele xati vari iaxa latepus horamue nan telonge tehos en, xil labit rilomun ni mini labit, “Horamue nam, ven tean pupu tetuxoh wan klok piniae. Di, mesien nan tehe relingi e telonge tehos rilomun.”
52 Então perguntou a que horas o seu filho havia se sentido melhor. Informaram: — Ontem, à uma hora da tarde a febre o deixou.
53 Melele xa labiteni mak, eilep ak minem kila xa ngan ak mistal e melele xati vari xa Iesu tehiteni mini xa horamue nan milonge bos tuei. Ma, xi del ngenen xil vus e nim man lake reitin e Iesu.
53 Com isso, o pai reconheceu que aquela era precisamente a hora em que Jesus tinha dito a ele: “O seu filho vai viver.” E ele e toda a sua casa creram.
54 Ngan ak be merekel xa be lu nen xa Iesu tepol ni e provins te hal Kaleli, melele xa tetilomun ra provins te hal Sudea.
54 Este foi o segundo sinal que Jesus fez, depois de ir da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.