João 3
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Nikodimas misis Iesu bit, “?Moletin tei xa mahulong ngamu mei ihe neta hu rilomun itep?”|alt="Jesus and Nicodemus" src="WA03815b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="3:1" E taon te hal Serusalem, Farasi tei da en xa be tei e ngan xil xa ladi e Kaonsel na Siu xil, hisen Nikodimas.
1 Havia um fariseu chamado Nicodemos, que era líder dos judeus.
2 E vongien tei, xi ba tengan vasepin vatel Iesu e biteni mini bit, “Titsa, xamem makila xa xouk obe titsa tei xa Hi tesila tengan imei. Makila vengan vahit Hi nata ti natel xouk, ma osakras opol ni merekel xil ak.”
2 Uma noite ele foi visitar Jesus e disse: — Rabi, nós sabemos que o senhor é um mestre que Deus enviou, pois ninguém pode fazer esses milagres se Deus não estiver com ele.
3 E Iesu bit rilomun mini bit, “Reitin li nabiteni minuk, xosxa moletin tei tenamei ti tenave neta hu rilomun, ma xi misakras mei vate pe lelaxatien na Hi.”
3 Jesus respondeu:
4 Melele xa Nikodimas milonge mak, xi mitemanin e biteni bit, “?Moletin tei xa mahulong ngamu mei ihe neta hu rilomun itep? !Vengan xa moletin misakras vatilomun vahe vang ninen vatei mun tengan valingi mei vahe neta hu rilomun!”
4 Nicodemos perguntou: — Como é que um homem velho pode nascer de novo? Será que ele pode voltar para a barriga da sua mãe e nascer outra vez?
5 Misak ni, Iesu bit rilomun ni bit, “Reitin li nabiteni minuk, moletin xa tave neta hu ti vatel oei e Ninin Eo, xi misakras mei vate pe lelaxatien na Hi.
5 Jesus disse:
6 Melele xa lapes moletin tei mei be neta hu nggusil suse na moletin xil, xi nggur tenbe moletin e sexien nan mei nggoni moletin tei tang. E melele xa moletin tei mei be neta hu nggusil suse na Ninin Eo, xi nggur ninin e sexien nan mei nggoni Ninin.
6 Quem nasce de pais humanos é um ser de natureza humana; quem nasce do Espírito é um ser de natureza espiritual.
7 Munatemanin ti xa nabiteni mi xamim xa xamim vus mei muhe neta hu rilomun.
7 Por isso não fique admirado porque eu disse que todos vocês precisam nascer de novo.
8 Polien na Ninin Eo nggoni polien te votiang xa di misisi nggusil nenemien nan. Xamim mukila mulong kil votiang, e mutakil ti xa nggo xave bemei mu di ba xave. Usil sexien nen tak, musakras mupus Ninin Eo. E mukila mupus kil polien nan e meulien na ngan xil xa xi mei mise xat xil e misak ni xil mei labe neta hu rilomun.”
8 O vento sopra onde quer, e ouve-se o barulho que ele faz, mas não se sabe de onde ele vem, nem para onde vai. A mesma coisa acontece com todos os que nascem do Espírito.
9 E Nikodimas misisi bit, “?E netak mikila istal itep?”
9 — Como pode ser isso? — perguntou Nicodemos.
10 Ma Iesu bit rilomun mini bit, “Xouk obe titsa tei na mol‑Isrel xil. ?Veneh ma otakil ti koute te sepinien navan xil?
10 Jesus respondeu:
11 Nabiteni reitin minuk xa inou del ngenok xil di mabit usil holesok xil xa makila ngamu, e di mabit rat naha xa matepusi tuei. E xamim vat xil na Siu xil mutake reitin ti e sepinien namem.
11 Pois eu afirmo ao senhor que isto é verdade: nós falamos daquilo que sabemos e contamos o que temos visto, mas vocês não querem aceitar a nossa mensagem.
12 Xouk otake reitin ti e sepinien navan melele xa nabit kila nggo holesok xil ak te ut etan. ?Mak, ma ukila uke reitin e sepinien navan xil itep xosxa nisep usil holesok xil te ut nesao?
12 Se vocês não creem quando falo das coisas deste mundo, como vão crer se eu falar das coisas do céu?
13 Inou, Nat Moletin, nakila nasepin usili vengan xa inou natexo ut nesao e namei e ut etan ak. E moletin tovuol mun vahe ut nesao.
13 Ninguém subiu ao céu, a não ser o
14 “Tetiamu, e melele xa Mosis tete uruvuol, tepol ni tetal tei ni aean brons e teti xati tete liei tei e tepet rati tehe nesao. E ixo sexien nen ak, liti xat Nat Moletin ite liei tei e lipet rati ihe nesao.
14 — Assim como Moisés, no deserto, levantou a cobra de bronze numa estaca, assim também o Filho do Homem tem de ser levantado,
15 E ngan xil vus xa lineket en lihur meulien sal.
15 para que todos os que crerem nele tenham a vida eterna.
16 E vengan xa eheien na Hi di e moletin xil vus te ut etan holu xa holu pupu, xi temaen xoteh meulien na Natneli xa be siskes nan tengan ngan xil vus xa laneket en lasakras lakesae, e ha lihur meulien sal sung.
16 Porque Deus amou o mundo tanto, que deu o seu único Filho, para que todo aquele que nele crer não morra, mas tenha a vida eterna.
17 Hi tenasa Natneli ti tenamei e ut etan tengan valepis rin na moletin xil e vasa pangasien mi xil ve sexien tesa nae xil. E‑e, Hi tesa Natneli temei tengan vahe suse xa iteh meulien na moletin xil te ut etan ixo en.
17 Pois Deus mandou o seu Filho para salvar o mundo e não para julgá-lo.
18 “Ngan xil xa laneket e Nat Hi, Hi nasa pangasien ti mi xil. E ngan xil vus xa lataneket ti en, xil lalihi pangasien na Hi bemei e xil ngamu, vengan xa lataneket ti e Natneli xa be siskes nan.
18 — Aquele que crê no Filho não é julgado; mas quem não crê já está julgado porque não crê no Filho único de Deus.
19 Hi tesa miehen nan ngamu temei e ut etan. E moletin xil lasin ni e iexil bei maluxoluken mak mu mili miehen nan, vengan xa sexien nae misa. Misak ni, xi ilepis rin na moletin xil ihusil naha xa lapol ni del miehen ak.
19 E é assim que o julgamento é feito: Deus mandou a luz ao mundo, mas as pessoas preferiram a escuridão porque fazem o que é mau.
20 Ngan xil vus xa di lapol ni tesaen, iexil di nggat miehen. E xil latava ti visal miehen ak vengan xa iexil ti tavei tengan miehen ak vapisen rat sexien nae xil xa lakavui.
20 Pois todos os que fazem o mal odeiam a luz e fogem dela, para que ninguém veja as coisas más que eles fazem.
21 E ngan xil xa langgusil suse te reitinen labe visal miehen xa ileluv kuhi xa sexien nae xil di nggusil naha xa Hi ien bei.”
21 Mas os que vivem de acordo com a verdade procuram a luz, a fim de que possa ser visto claramente que as suas ações são feitas de acordo com a vontade de Deus.
22 Melele xa Iesu misepin bus, ba be rute tei e provins te hal Sudea xa da sen nga tang. De rute ak del moletin nan xil e di baptaes ni moletin xil xa lamei visali.
22 Depois disso, Jesus e os seus discípulos foram para a região da Judeia. Ele ficou algum tempo com eles ali e batizava as pessoas.
23 E, e rute sav xa lakesi ni Aenon, Sion Baptis mun di baptaes ni moletin xil holu xa lamei visali vengan xa oei holu di e rute ak. Rute ak de provins te hal Sameria, sangas visal taon te hal Salim.
23 João também estava batizando em Enom, perto de Salim, porque lá havia muita água.
24 E melele nen ak, latnaso Sion ti mu vahe nim te xeih.
24 (João ainda não tinha sido preso.)
25 E melele xa Sion de rute ak, Siu tei bemei visal moletin na Sion xil. Xi mingor del xil usil sexien eah xa momal tengan moletin tei ikas moten tenben imese ixo en tengan mei imal pe met Hi.
25 Alguns discípulos de João tiveram uma discussão com um judeu sobre a cerimônia de purificação .
26 Misak ni, xil labe visal Sion e labiteni mini labit, “?Titsa, onem xat moletin xa otepisen ni mi xamem e seri Oeisal Sodan, ngan xa otehit rati otehit xi be Mesaea? !Xi mun di baptaes ni moletin xil, e, taxeak, moletin xil vus di labe visali sung!”
26 Eles foram dizer a João: — Mestre, aquele homem que estava com o senhor no outro lado do rio Jordão está batizando as pessoas. O senhor falou sobre ele, lembra? E todos estão indo atrás dele.
27 Sion bit rilomun ni bit, “Moletin tovuol xa mikila vahur polien tei xosxa Hi te ut nesao tamaen ni ti.
27 João respondeu: — Ninguém pode ter alguma coisa se ela não for dada por Deus.
28 Xamim vari mutelong sepinien navan e melele xa natehiteni natehit inou natave Mesaea ti xa Hi tehit xati tengan isa ni imei. E Hi tesil nou tengan mei nisak mesen suse nan.
28 Vocês são testemunhas de que eu disse: “Eu não sou o Messias , mas fui enviado adiante dele.”
29 Iesu nggoni tiramue tei xa mei iteli itel atou tei. E atou ak be nan xati. E inou nanggoni tuneli tei xa di nadatili tengan nisoh e rin e nilong sepinien xa xi ihit rati. E melele xa tiramue xa iteli bemei, tuneli di besi xi holu melele xa milong raen. Ma, inou nabesi nou mak vengan xa Mesaea bemei ngamu tengan vahur voninen xati.
29 Num casamento, o noivo é aquele a quem a noiva pertence. O amigo do noivo está ali, e o escuta, e se alegra quando ouve a voz dele. Assim também o que está acontecendo com Jesus me faz ficar completamente alegre.
30 Momal xa xi mei ihe nesao mak mu, e inou nihe etan mak mu.”
30 Ele tem de ficar cada vez mais importante, e eu, menos importante.
31 Sion biteni mun bit, “Iesu nggo ut nesao e be eilep mak mu mili holesok sav xil vus. Ngan xil xa langgo ut etan labe te ut etan tang, e di lasepin nggoni moletin xil te ut etan. E ngan xa nggo ut nesao bemei be eilep mak mu mili xil vus.
31 Aquele que vem de cima é o mais importante de todos, e quem vem da terra é da terra e fala das coisas terrenas. Quem vem do céu é o mais importante de todos.
32 Xi di misepin usil holesok xil xa pusi e miteong ni e ut nesao, e moletin xil latake reitin ti e sepinien nan.
32 Ele fala daquilo que viu e ouviu, mas ninguém aceita a sua mensagem.
33 E ngan xil vus xa lake reitin e sepinien nan lakil kuhi xa naha xa Hi di biteni be reitin.
33 Quem aceita a sua mensagem dá prova de que o que Deus diz é verdade.
34 Reitin, ngan xa Hi tesila tengan imei di misa sepinien xati na Hi, vengan xa Hi mise xat kuh meulien nan ni Ninin Eo nan.
34 Aquele que Deus enviou diz as palavras de Deus porque Deus dá do seu Espírito sem medida.
35 Hi Tamer, eheien nan di e Natneli, e di misa rat holesok nan xil vus de pe hen.
35 O Pai ama o Filho e pôs tudo nas mãos dele.
36 Mak, ma ngan xil vus xa laneket e Nat Hi lihur meulien sal. E ngan xil xa lasin ni linahur ti meulien, vengan ekaten na Hi di xat xil e litit ni ngan taxa ti lihur pangasien ven.”
36 Por isso quem crê no Filho tem a vida eterna; porém quem desobedece ao Filho nunca terá a vida eterna, mas sofrerá para sempre o castigo de Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.