João 12
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Melengien tei e he sav (6) diamu ni Anien te Tavien, Iesu be metimal te hal Betani. Ba misao ni Lasaros e tim san, moletin xa tepol ni temea rilomun ra maten.
1 Seis dias antes da Páscoa , Jesus foi ao povoado de Betânia, onde morava Lázaro, a quem ele tinha ressuscitado.
2 Ma, xil lapol ni anien tei xa eilep tengan lapisen memesien nae mini. Merta mileh anien bemei, e Lasaros dotan vituei e tep te anienen del Iesu e moletin sav xil mun.
2 Prepararam ali um jantar para Jesus. Marta ajudava a servir, e Lázaro era um dos que estavam à mesa com ele.
3 Di, Meri nggur valit vokon tei xa lapol ni ni nard xa mani nen be nesao pupu. Be sangas visal Iesu e mitahi ba xat le Iesu tengan vamerere ni. Di, Meri misihi moten len ni hilin. Melele xa pol ni mak, vut vokon xa bos xiak nggur sen rute xil vus e nim.
3 Então Maria pegou um frasco cheio de um perfume muito caro, feito de nardo puro. Ela derramou o perfume nos pés de Jesus e os enxugou com os seus cabelos; e toda a casa ficou perfumada.
4 E, melele xa tei e moletin lu e le tei (12) na Iesu pusi, xi tavesi xi ti ven. His moletin ak Sudas Eskariot, ngan xa isa rat Iesu ihe he elu nan xil. Ma, xi bit,
4 Mas Judas Iscariotes, o discípulo que ia trair Jesus, disse:
5 “?Veneh ma latapos ni vokon ti xa xiak tengan lasa mani nen mi hoeo xil? Vengan xa mani teni pipin ni silva mani handred tol (300).”
5 — Este perfume vale mais de trezentas moedas de prata . Por que não foi vendido, e o dinheiro, dado aos pobres?
6 Xi taviten sepinien ak ti vengan xa ien misae pupu ni hoeo xil. !E‑e! Xi misepin mak vengan xi be moletin te kanen tei. Vengan xa xi iaxa milaxat ateli te mani na Iesu e ngenen xil, e di mikan ni mani ra ni.
6 Judas disse isso, não porque tivesse pena dos pobres, mas porque era ladrão. Ele tomava conta da bolsa de dinheiro e costumava tirar do que punham nela.
7 E Iesu biteni mini bit, “!Lingi! Atou ak nggal vokon ak tengan vavue xat tenbeok vamese ve melele te tehinen navan.
7 Então Jesus respondeu:
8 Hoeo xil liti visal xamim vehakut. E inou, ninata ti visal xamim vehakut.”
8 Os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não estarei sempre com vocês.
9 Melele xa moletin xil lalonge xa Iesu de metimal te hal Betani, moletin xil holu xa holu pupu lamei tengan lapusi. Lamei mun tengan lapus ti Lasaros xa Iesu tesak ni temea rilomun ra maten.
9 Muitas pessoas ficaram sabendo que Jesus estava em Betânia. Então foram até lá não só por causa dele, mas também para ver Lázaro, o homem que Jesus tinha ressuscitado.
10 E melele xa vat xil na pris xil lalongeong ni, lapol ni lingxatien tengan lihas vin Lasaros mun.
10 Então os chefes dos sacerdotes resolveram matar Lázaro também;
11 Labit lihas vini vengan lapusi xa merekel xa mistal en pol ni moletin xil holu lake reitin e Iesu, e latahusil xil ti mun.
11 pois, por causa dele, muitos judeus estavam abandonando os seus líderes e crendo em Jesus.
12 Ut milan, vanut moletin xil xa lamei e hal Serusalem tengan lapol ni Anien te Tavien en lalonge xa Iesu di bemei.
12 No dia seguinte, a grande multidão que tinha ido à Festa da Páscoa ouviu dizer que Jesus estava chegando a Jerusalém.
13 Ma, ladei ut emeil xil e ba labisu mini e suse. E melele xa lakakao laba, lameun be nesao labit,
13 Então eles pegaram ramos de palmeiras e saíram para se encontrar com ele, gritando: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Que Deus abençoe o Rei de Israel!
14 Iesu mikamet sulut dongki tei e miloh nggo en ba. Ngan ak nggoni ngan xa Vanuvei Eo tehiteni xa tehit,
14 Jesus procurou um jumentinho e o montou, como dizem as Escrituras Sagradas :
15 “Xamim xa mudi e taon te hal Serusalem e Vathu Saeon ulimim nakan ti.
15 “Povo de Jerusalém, não tenha medo! Veja! Aí vem o seu Rei, montado num jumentinho!”
16 Melele xa holesok xil ak di mistal, moletin lu e le tei (12) na Iesu latakil ti koute teni. E, dutou sung, melele xa Hi tetal rat Iesu tehe nesao tengan vahur xeihen nan, lanem xati xa holesok xil xa testal mini tehusil xat naha xa Vanuvei Eo tehit lelen ni usili.
16 Naquela ocasião os discípulos não entenderam isso. Mas, depois de Jesus ter voltado para a presença gloriosa de Deus, eles lembraram que isso estava escrito a respeito dele e também que era isso o que tinha acontecido.
17 Holu e vanut moletin xil ak latehur longeongen usil Iesu texo ngan xil xa latehithiteni xa tetep iaxa xi tekes rat Lasaros ra vangihat te tehinen e tesak ni temea rilomun ra maten.
17 A multidão que estava com Jesus quando ele havia chamado Lázaro para fora do túmulo e o tinha ressuscitado espalhou a notícia do que tinha acontecido.
18 Ve rin ak, moletin xil holu pupu latelongeong tumulen usil merekel ak, e laba tengan lavisu mi Iesu e suse.
18 E o povo foi encontrar-se com Jesus, pois ficou sabendo que ele tinha feito esse milagre.
19 E melele xa Farasi xil lapus tatit moletin xil xa mahulong xiak, labiteni mi xil mun tang labit. “!Mupus ti mu! !Moletin xil vus e ut etan di langgusil xati ngamu! Misakras mun mupol ni ti neta tova vaha xati.”
19 Então os fariseus disseram uns aos outros: — Não estamos conseguindo nada! Vejam! Todos estão indo com ele!
20 Melele xa Siu xil labe Serusalem tengan lava lamot mi Hi e melele te Anien te Tavien ak, rut mol‑Kris xil mun laba.
20 Entre o povo que tinha ido a Jerusalém para tomar parte na festa, estavam alguns não judeus.
21 Mol‑Kris xil ak ba lapus Pilip, xa nggo metimal te hal Betsaeta e provins te hal Kaleli. E labiteni mini labit, “Xamem iemem bei tengan mapus Iesu.”
21 Eles foram falar com Filipe, que era da cidade de Betsaida, na Galileia, e pediram: — Senhor, queremos ver Jesus.
22 Ma, Pilip ba bit mesen ni mi Andru, e xalu luba lubiteni mi Iesu.
22 Filipe foi dizer isso a André, e os dois foram falar com Jesus.
23 E Iesu bit rilomun ni bit, “Melengien bemei xiak tengan Hi ipet rat his Nat Moletin.
23 Então ele respondeu:
24 Nitei vole usil reitinen tei mi xamim. Xosxa utiei tei namot ti vahe tan e latatihin ni ti naxoni ngan xa mat, ma utiei ak itat imak tang. E xosxa itihin utiei ak e tan ixoni ngan xa mat, ma itutou sung, imeul rilomun e ihur huite xil lihe holu.
24 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: se um grão de trigo não for jogado na terra e não morrer, ele continuará a ser apenas um grão. Mas, se morrer, dará muito trigo.
25 Ngan xil xa iexil bei meulien nae, meulien ak ha ikesae ra xil. E ngan xil xa iexil nggat meulien nae e ut etan ak, xil vari lihur xat meulien nae iti vehakut.
25 Quem ama a sua vida não terá a vida verdadeira; mas quem não se apega à sua vida, neste mundo, ganhará para sempre a vida verdadeira.
26 Ngan xil xa iexil bei tengan lapol minou, xil lihusil nou. Vengan rute xave xa inou nada en, moletin te polien navan xil mun liti en. E Tata navan isa merereen mi ngan xil xa di lapol minou.
26 Quem quiser me servir siga-me; e, onde eu estiver, ali também estará esse meu
27 “Xosali, tinok li polu ni nenexoen. ?E nihit neh? Vahit nisis Tata navan tengan iteh meulien e nou tengan ninahisu ni ti melengien te xeih ak. E ninapol ni ti. Vengan xi tesil nou namei tengan nihisu ni longpangasien xil ak.”
27 Jesus continuou:
28 Di, Iesu misis bit, “O Tata li, upisen ni xa hisom be eilep mak mu.”
28 Pai, revela a tua presença Então do céu veio uma voz, que dizia: — Eu já a revelei e a revelarei de novo.
29 Vanut moletin xil xa lasoh ladi e rute ak lalong rae ak, e rute xil labiteni labit be veta tang xa di posou. E rute xil mun labit, “!Masxaxa tei misepin mini!”
29 A multidão que estava ali ouviu a voz e dizia que era um trovão. Outros afirmavam que um anjo tinha falado com Jesus.
30 E Iesu biteni mi xil bit, “Rae ak tasepin ti tengan vatutou ni nou. E misepin mak tengan vatutou ni xamim.
30 Mas ele disse:
31 Melele bemei ngamu tengan Hi isa pangasien ihusil lepisien nan ve tesaen na moletin xil te ut etan ak. Melele bemei ngamu tengan Hi ihu len xeihen na Temat xa tehe vat na moletin xil holu te ut etan e ihol rati iha.
31 Chegou a hora de este mundo ser julgado, e aquele que manda nele será expulso.
32 E melele xa moletin xil lipo rat inou e nimurur nihe nesao, nileh moletin xil vus limei visal nou.”
32 E, quando eu for levantado da terra, atrairei todas as pessoas para mim.
33 Iesu biteni mak tengan vahit lelen sexien xa imat ixo en.
33 Ele dizia isso para indicar de que maneira ia morrer.
34 Vanut moletin xil ak labit rilomun ni labit, “Vanuvei Eo na Hi di biteni xa Mesaea ita vehakut. ?Ma, veneh ma di obiteni xa lipo rat Nat Moletin e imurur ihe nesao? ?Visi vari iaxa be Nat Moletin nen ak?”
34 A multidão perguntou: — A nossa
35 Iesu biteni mi xil bit, “Miehen iti mi xamim ihe vuteili mun. Ma, bos xa ti mukakao kuhi e melele xa miehen di tamu mileluv tengan maluxoluken nakutaxol xamim ti. Vengan ngan xil xa lakakao e maluxoluken latakil ti rute xa di laba en.
35 Jesus respondeu:
36 Ma, muke reitin e miehen ak melele xa di tamu mileluv, tengan mei muhe moletin xil te miehen.” Melele xa Iesu misepin mi moletin xil bus, be reling xil e ba minggus ra xil.
36 Enquanto vocês têm a luz, creiam na luz para que possam viver na luz. Depois que Jesus disse isso, foi embora e se escondeu do povo.
37 E neta sav xa Iesu pol ni merekel xil holu pe metexil, tave moletin xil vus ti xa lake reitin en.
37 Eles tinham visto Jesus fazer todos esses milagres, mas não criam nele,
38 Ngan ak mistal be reitin nggusil naha xa provet Aesea tehiteni tehit,
38 para que se cumprisse o que disse o profeta Isaías: “Senhor, quem creu na nossa mensagem? E quem viu que era o Senhor que estava agindo?”
39 Misak ni, xil lasakras lake reitin en, vengan xa Aesea tehiteni mun tehit,
39 Não podiam crer porque, como disse Isaías:
40 “Hi misak ni xil di label xat metexil
40 “Deus cegou os olhos deles e fechou a mente deles, para que não vejam, e não entendam, e não se voltem para ele, e sejam curados por ele.”
41 Provet Aesea tesa sepinien ak vengan xa tepus kil minehinen te xeihen na Iesu e tehit lelen ni usili.
41 Isaías disse isso porque viu a revelação da natureza divina de Jesus e falou a respeito dele.
42 E neta sav xa rin ak be reitin, moletin xil holu, del rut vat xil na Siu xil mun, lake reitin e Iesu, e ulixil mikan tengan lavit rati. Ulixil mikan mak vengan xa Farasi xil labiteni xa ngan xil xa labit rati xa Iesu be Mesaea, liso rat xil ra nim te pispisiennae xil.
42 No entanto, muitos líderes judeus creram em Jesus, mas não falavam publicamente a favor dele para que os fariseus não os expulsassem da sinagoga .
43 Melele xa ngan xil ak ladit votei mak, lapisen ni xa iexil bei mak mu tengan mei lihe eilep pe met moletin xil ili ngan xa lihe eilep pe met Hi.
43 Eles gostavam mais de ser elogiados pelas pessoas do que de ser elogiados por Deus.
44 Iesu mikei nggeih bit, “Ngan xil xa laneket e nou, tave ti inou kestang xa laneket en. Di lapisen ni xa di laneket mun e ngan xa tesil inou namei.
44 Jesus disse bem alto:
45 Vengan ngan xil xa lapus nou, nggoni ngan taxa di lapus ngan xa tesil inou namei.
45 Quem me vê vê também aquele que me enviou.
46 Namei nabe miehen xa di mileluv xol moletin xil te ut etan, tengan ngan xil vus xa lake reitin e nou linati ti mun e maluxoluken.
46 Eu vim ao mundo como luz para que quem crê em mim não fique na escuridão.
47 Xosxa moletin tei milong sepinien navan e talong xati ti, inou ninasa pangasien ti mini. Vengan xa natamei ti e ut etan tengan nasa pangasien mi moletin xil teni. E‑e, namei tengan niteh meulien e xil.
47 Se alguém ouvir a minha mensagem e não a praticar, eu não o julgo. Pois eu vim para salvar o mundo e não para julgá-lo.
48 E ngan xil xa lasin nou e laling nenemien nae tengan linake reitin ti e sepinien navan, tei da xa isa pangasien mi xil. E, e hoxalite te holesok xil, e Melengien te Lepisien, sepinien navan xil iat xil e ipisen ni xa imal tengan lihur pangasien ak.
48 Quem me rejeita e não aceita a minha mensagem já tem quem vai julgá-lo. As palavras que eu tenho dito serão o juiz dessa pessoa no último dia.
49 Ngan ak ihe reitin, vengan xa natavit ti neta xa vaxo nenemien navan tasok, e di nabit neta xil xa Tata xa tesil inou namei tesemae ni minou tengan nihiteni.
49 — Eu não tenho falado em meu próprio nome, mas o Pai, que me enviou, é quem me ordena o que devo dizer e anunciar.
50 Ma, di nabit mesen sepinien kestang xa Hi tesemae ni minou tengan nihiteni, vengan xa nakila xa moletin xil likamet meulien sal ixo en.”
50 E eu sei que o seu mandamento dá a vida eterna. O que eu digo é justamente aquilo que o Pai me mandou dizer.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.