Hebreus 11
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NAA
1 Neketen nar di e melele xa rakil kuhi xa ti ripus huite te naha xa raling nenesien nar en, xa rake reitin e holesok xil xa rasakras rapusi.
1 Ora, a fé é a certeza de coisas que se esperam, a convicção de fatos que não se veem.
2 Vanuvei Eo tesepin tehos usil avu nar xil tetiamu ve neketen xa latehuri.
2 Pois, pela fé, os antigos obtiveram bom testemunho.
3 Vengan xa nggo neketen iaxa di ranem kila xa Hi tepeas ni ut etan tetel sepinien nan kestang. Ma, holesok xil vus xa di rapusi, Hi tepeas rohon ni texo holesok xil xa rasakras rapusi.
3 Pela fé, entendemos que o universo foi formado pela palavra de Deus, de maneira que o visível veio a existir das coisas que não são visíveis.
4 Vengan xa Ebel, neketen nan teta, xi tesa sanien eo tei mi Hi xa tehos mak mu teli sanien eo xa Ken tesa ni. Melele xa Hi tepus kil neketen nan, tehesi xi ven e tehesi xi ve sanien eo nan mun. Tesak ni, Vanuvei Eo tehiteni xa Ebel temal pe meten. E, neta sav xa Ebel temat, neketen xa tepisen ni di pispisi mi xir xosali.
4 Pela fé, Abel ofereceu a Deus um sacrifício mais excelente do que Caim, pelo qual obteve testemunho de ser justo, tendo a aprovação de Deus quanto às suas ofertas. Por meio da fé, mesmo depois de morto, ainda fala.
5 Vengan xa Inok, neketen nan teta, xi tenamat ti. Hi tetal rati tehe ut nesao e moletin tovuol vakila vakameti mun. Vanuvei Eo tehiteni xa Hi tehesi xi ve Inok, e tehur rati tehe ut nesao.
5 Pela fé, Enoque foi levado a fim de não passar pela morte; não foi achado, porque Deus o havia levado. Pois, antes de ser levado, obteve testemunho de que havia agradado a Deus.
6 E rakila xa moletin tovuol mikila vasak ni Hi vahesi xi ven xosxa neketen nan tovuol. Vengan xa ngan xil vus xa di lamei visal Hi lineket mu xa xi da e di misa huite mi ngan xil xa iexil bei tengan lamei visali.
6 De fato, sem fé é impossível agradar a Deus, porque é necessário que aquele que se aproxima de Deus creia que ele existe e que recompensa os que o buscam.
7 Vengan xa Noah, neketen nan teta, xi telong xat Hi melele xa tesel xati usil holesok xil xa isa xa imei xa xi tenapus ti mu. E vengan xa Noah temerere ni Hi, xi tepol ni tuturil tei xa mahulong tengan vateh meulien e ngenen xil. E tuturil ak tehe simeleleen tei mi mosav xil tengan vapisen ni mi xil xa momal tengan xi vasa pangasien mi xil ve longrasien nae. Tesak ni, Hi tepusi xa Noah temal pe meten vengan xa, neketen nan teta.
7 Pela fé, Noé, divinamente instruído a respeito de acontecimentos que ainda não se viam e sendo temente a Deus, construiu uma arca para a salvação de sua família. Assim, ele condenou o mundo e se tornou herdeiro da justiça que vem da fé.
8 Vengan xa Ebraham, neketen nan teta, xi telong xat Hi e melele xa tekesi tengan ihe kantri tei xa tehit xati tehit isa ni mini. E neta sav xa takil ti rute xave xa di teha en, Ebraham testokovein kantri nan xati e teha.
8 Pela fé, Abraão, quando chamado, obedeceu, a fim de ir para um lugar que devia receber como herança; e partiu sem saber para onde ia.
9 E vengan xa, neketen nan teta, melele taxa tetuxoh kantri xa Hi tehit xati mini, Ebraham teta en texoni ngan halesav tei. Reitin, xi tetel ngenen xil lateti e nim tavolin xil tang, texoni ngan xa Aesak xal Siekob mun lutepol ni xa lutestal texo vatimol nan tetutou. E hisit hitxatien xa Hi tesa ni mi Ebraham teha tetuxoh xalu mun del vatimol nalu xil.
9 Pela fé, peregrinou na terra da promessa como em terra alheia, habitando em tendas com Isaque e Jacó, herdeiros com ele da mesma promessa.
10 Ebraham teta texoni ngan halesav temak vengan xa teling nenemien nan tengan vatatil taon xa mahulong xa de ut nesao. Ngan ak be taon xa Hi vari teling xati e tekili ni tehusil nenemien nan, taon tei xa ita vehakut.
10 Porque Abraão aguardava a cidade que tem fundamentos, da qual Deus é o arquiteto e construtor.
11 Vengan xa Ebraham, neketen nan teta, Hi tesak ni mei tehe tata tei, neta sav xa tehe momatu kuhi ngamu e Serah tehe lumalum. Hi tepol ni temak vengan xa Ebraham tenesi xa Hi ipol sen holesok xil xa tehit xati mini.
11 Pela fé, também, a própria Sara, apesar de não poder ter filhos e já ser idosa, recebeu poder para ser mãe, pois considerou fiel aquele que lhe havia feito a promessa.
12 Tesak ni, rapusi xa, neta sav xa Ebraham tehe momatu xa tehe momatu pupu e sangas vamat, Hi tesak ni “ngan xil xa listal lixo en lihe holu xa lihe holu pupu lixoni hitu xil te tilang hat mu lixoni suvien xil te tas xa moletin misakras vavuli sen ni.” (Sen 22:17)
12 Por isso, também de um só homem, praticamente morto, saiu uma posteridade tão numerosa como as estrelas do céu e inumerável como a areia que está na praia do mar.
13 Melele xa Ebraham, Aesak xatel Siekob lattelel, neketen natel e hitxatien na Hi texeih tamu, neta sav xa latnaleh ti mu naha xa Hi tehit xati mi xatel. Texoni ngan xa latteketeh tehe sotin e lattelonge tehos pupu ven. Tesak ni, tetel sien, lattehit rati xa lattehe ngan halesav xatel xa tan natel xati e ut etan tovuol.
13 Todos estes morreram na fé. Não obtiveram as promessas, mas viram-nas de longe e se alegraram com elas, confessando que eram estrangeiros e peregrinos na terra.
14 E rakila xa ngan xil xa di lasepin mak di lalang ves kantri tei xa mei ihe nae xati.
14 Porque os que falam desse modo manifestam estar procurando uma pátria.
15 Xatel ak latnanem ti mun usil kantri xa latestokovein ni. Vengan xa vahit latotit ni ngan xa ti latonem usili, ma latkila latotilomun latoha en.
15 E, se, na verdade, se lembrassem daquela de onde saíram, teriam oportunidade de voltar.
16 E eheien natel teti e kantri tei xa ihos mak mu, kantri xa de ut nesao. Misak ni, vengan xa neketen natel texeih en, Hi tave unoun ti tengan moletin xil lakesi ni Hi natel. Vengan xa be reitin xa tesak mesen taon xa mahulong tei e ut nesao tengan latiti en.
16 Mas, agora, desejam uma pátria superior, isto é, celestial. Por isso, Deus não se envergonha deles, de ser chamado o seu Deus, porque lhes preparou uma cidade.
17 Vengan xa Ebraham, neketen nan teta, melele xa Hi tehit vapus kil reitinen te neketen nan, xi temaen xoteh meulien na natneli xa tehe Aesak tengan mei vahe sanien eo tei mini. Reitin, Ebraham tevue xat xi tengan vahas vin natneli xati xa tehe tei takes nan mei vahe sanien eo tei mi Hi, neta sav xa Hi tehit xati xa isa tuxolxatien mini ixo en.
17 Pela fé, Abraão, quando posto à prova, ofereceu Isaque. Aquele que acolheu as promessas de Deus estava a ponto de sacrificar o seu único filho,
18 Ebraham teneket en vengan xa Hi tesepin mini usil natneli ak tehit, “Vatimol xil xa natehit xati minuk, xil mei listal lixo Aesak.” (Sen 21:12)
18 do qual havia sido dito: “A sua descendência virá por meio de Isaque.”
19 E Ebraham telong xati vengan xa tenemi xa Hi ikila ital rat Aesak ra maten. E, e rin tei, rakila raviteni xa tehe reitin xa Ebraham tehur rilomun ni Aesak ra maten.
19 Abraão considerou que Deus era poderoso até para ressuscitar Isaque dentre os mortos, de onde também figuradamente o recebeu de volta.
20 Vengan xa Aesak, neketen nan teta, melele xa mei tematu kuhi, tesis Hi tengan ituxol xat Siekob xal Esao e melengien xil xa ti imei e meulien nalu.
20 Pela fé, igualmente Isaque abençoou Jacó e Esaú, a respeito de coisas que ainda estavam para vir.
21 Vengan xa Siekob, neketen nan teta, melele xa sangas vamat, tesis Hi tengan ituxol xat kekes ni nat Siosep xalu. Di, “Siekob tesuv xat xi ni eitingil nan e tepet rat his Hi.” (Sen 47:31)
21 Pela fé, Jacó, quando estava para morrer, abençoou cada um dos filhos de José e, apoiado sobre a extremidade do seu bordão, adorou a Deus.
22 Vengan xa Siosep, neketen nan teta, melele xa sangas vamat, tesep usil melele xa Hi isak ni mol‑Isrel xil limea lihe reling kantri te hal Isip. E vengan xa teneket xa ngan ak mei istal ihe reitin, ma tesa sepinien mi xil usil naha xa ti lipol ni ni tiei nan melele xa liha.
22 Pela fé, José, próximo do seu fim, fez menção do êxodo dos filhos de Israel, bem como deu ordens a respeito de seus próprios ossos.
23 Vengan xa tame Mosis xal ninen, neketen nalu teti, melele xa Mosis tepot, lutesoso ni aveti tol (3) vengan xa lutepusi xa tuvava ak tehos xa tehos pupu. Ve neketen nalu, ulixalu tenakan ti tengan lalolong ras rae na suv toto te hal Isip.
23 Pela fé, Moisés, depois de nascer, foi escondido por seus pais durante três meses, porque viram que era um menino bonito e não temeram o decreto do rei.
24 Vengan xa Mosis, neketen nan teta, melele xa temeul tehe eilep, tesin ni tengan latekesi ni nat atuli na suv toto te hal Isip.
24 Pela fé, Moisés, sendo homem feito, recusou ser chamado filho da filha de Faraó,
25 E teling nenemien nan xa ihos mak mu xa ihur longpangasien itel moletin xil na Hi ili ngan xa itit ni tesaen xa di misak ni moletin xil lalonge bos tave hi ti.
25 preferindo ser maltratado junto com o povo de Deus a usufruir prazeres transitórios do pecado.
26 Xi tepusi xa longpangasien xa di tehuri vengan di teling neketen nan e Mesaea xa Hi tehit isa ni imei ihos mak mu ili holesok hos xil xa teti e Isip. Tenemi temak vengan xa teketeh tehe sotin tetuxoh huit neketen xa Hi isa ni mini.
26 Ele entendeu que ser desprezado por causa de Cristo era uma riqueza maior do que os tesouros do Egito, porque contemplava a recompensa.
27 Vengan xa Mosis, neketen nan teta, testokovein kantri te hal Isip e ulin tenakan ni ti ekaten na suv toto teni. Mosis teling nenemien nan texeih xa ixulehi ihusil Hi vengan texoni ngan taxa tepusi di tetiamu ni teha, ngan xa moletin ti misakras vapusi.
27 Pela fé, Moisés abandonou o Egito, não ficando amedrontado com a ira do rei, pois permaneceu firme como quem vê aquele que é invisível.
28 Vengan xa Mosis, neketen nan teta, telong xat rae Hi e tepispisi mi mol‑Isrel xil ni sexien xa ti lipol ni Anien te Tavien ixo en e itep iaxa ti likas pos te puiteh mae xil ni ra. Isak ni, melele xa masxaxa tei mei ihas vin muimol xil vus xa latehe malohos, navas vin muimol xil na mol‑Isrel xil ti.
28 Pela fé, celebrou a Páscoa e o derramamento do sangue, para que o exterminador não tocasse nos primogênitos dos israelitas.
29 Vengan xa mol‑Isrel xil, neketen nae teta, latehur xoteh Tas te Pili e tan xa tevue. E melele xa mol‑Isip xil latesak pisi tengan lapol ni, Hi tepol ni tas mei tekutaxol xil, e xil vus latemerir e latelel.
29 Pela fé, os israelitas atravessaram o mar Vermelho como por terra seca. Quando os egípcios tentaram fazer o mesmo, foram engolidos pelo mar.
30 Vengan xa mol‑Isrel, neketen nae teta, latekakao latekapis taon te hal Seriko tehe valu e he sav (7), e vioh xa mahulong te taon ak tekiri lel.
30 Pela fé, ruíram as muralhas de Jericó, depois de rodeadas por sete dias.
31 Vengan xa Rehab, neketen nan teta, xi xa tehe atou tei te suse tehur pilei moletin xalu te luvoluven na mol‑Isrel xil e tetutou ni xalu. Misak ni, xi tenamat ti vatel ngan xil xa latelong ras rae Hi.
31 Pela fé, Raabe, a prostituta, não foi destruída com os desobedientes, porque acolheu os espias com paz.
32 Nakila masepin usil moletin sav xil holu, e melele nen ak tapin ti tengan masep usil neketen na Kideon e Barak, neketen na Samson e Seftah, neketen na Deved e Samuel, e neketen na provet xil mun.
32 E que mais direi? Certamente me faltará o tempo necessário para falar de Gideão, de Baraque, de Sansão, de Jefté, de Davi, de Samuel e dos profetas,
33 E vengan xa neketen nae teta,
33 os quais, por meio da fé, conquistaram reinos, praticaram a justiça, obtiveram promessas, fecharam a boca de leões,
34 latehas upang tei xa mahulong temat,
34 extinguiram a violência do fogo, escaparam de ser mortos à espada, da fraqueza tiraram força, fizeram-se poderosos na guerra, puseram em fuga exércitos estrangeiros.
35 Vengan xa mama xil latehur neketen, xil latehur rilomun ni horamue nae xil xa latemea rilomun ra maten. E mama sav xil, horamue nae xil latehas vin xil vengan xa latesin ni tengan ha lameluv. Latemaen ni tengan ha lalel e he mosav xil tengan, itutou sung, likila lihur meulien tei xa ihos mak mu e melele xa limea rilomun ra maten.
35 Mulheres receberam, pela ressurreição, os seus mortos. Alguns foram torturados, não aceitando seu resgate, para obterem superior ressurreição;
36 Moletin sav xil, latepol pepamen mi xil, latemeas pangas xil ni ao xa tekan, lateso xil latehe nim te xeih, e lateling sen e xil.
36 outros, por sua vez, passaram pela prova de zombarias e açoites, sim, até de algemas e prisões.
37 E moletin tesav xil mun, latehov vin xil, lateta xoteh xil latehe rin lu, e latesal vin xil ni tiei te vaeen. Xil holu, moletin xil latesak purun xil e latepol ni tesa mi xil. Holesok nae xil latehe tovuol e latesing ni hilbe sipsip mu nani xil tang.
37 Foram apedrejados, serrados ao meio, mortos ao fio da espada. Andaram como peregrinos, vestidos de peles de ovelhas e de cabras; passaram por necessidades, foram afligidos e maltratados.
38 Ngan xil ak latekakao e uruvuol e rute xa vathu xil lateti en, e lateti e vangihat xil e vul xil tang. Hisit moletin xil ak latehos mak mu pe met Hi, e ut etan tapin ti tengan xil liti en.
38 O mundo não era digno deles. Andaram errantes pelos desertos, pelos montes, pelas covas, pelos antros da terra.
39 Vengan xa neketen nae teta, Vanuvei Eo tesepin tehos usil moletin xil vus ak. E, e meulien nae, xil latnahur sen holesok xil ti xa Hi tehit xati mi xil.
39 Todos estes, mesmo tendo obtido bom testemunho por meio da fé, não obtiveram a concretização da promessa,
40 Vengan xa Hi teling xati xa huite te naha xa tehit xati mi xil mei imal tevi ixo naha ti ipol ni e meulien nar e melele xa rituxoh hoxalit lohen te neketen nar.
40 porque Deus tinha previsto algo melhor para nós, para que eles, sem nós, não fossem aperfeiçoados.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.