Atos 28
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NTLH
1 Melele xa xamem vus ba maduxoh ut, malong kila sung xa aelan ak, lakesi ni ‘Malta.’
1 Quando já estávamos em terra, sãos e salvos, soubemos que a ilha se chamava Malta.
2 Moletin xil te rute ak lapol ni bos mi xamem e langgur pilei xamem. Xil lapol ni upang tei xa eilep e di madale vengan xa us mus e masoh nggat xamem.
2 Os moradores dali nos trataram com muita bondade. Como estava chovendo e fazia frio, acenderam uma grande fogueira.
3 Melele xa moletin xil lapus kila xa Pol tamat ti melele xa tetal tesa mingar xat hen, lapus kil xeihen na Hi.|alt="Paul bitten by snake" src="WA03996b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="28:3" Pol mun di mileh viton av tengan vaso ni vahe upang. E melele xa di miso ni be upang, tetal tesa tei mistal nggo vanut av xil ak, mei mingar xat hen, e murur tang en.
3 Paulo ajuntou um feixe de gravetos e os estava jogando no fogo, quando uma cobra, fugindo do calor, agarrou-se na mão dele.
4 Melele xa moletin xil te rute ak lapusi xa tetal ak di murur de he Pol, labiteni mi xil mun tang labit, “Xos moletin ak tehas vin moletin tova vengan xa, tave ti neta xa tamat ti e tas, hi nar xa rakesi ni ‘Hi te lepisien’ tamaen ni ti tengan vameul vata.”
4 Os moradores da ilha viram a cobra pendurada na mão de Paulo e comentaram: — Este homem deve ser um assassino. Pois ele escapou do mar, mas mesmo assim a justiça divina não vai deixá-lo viver.
5 E Pol misin rat tetal ak be upang, e neta ti taxula.
5 Mas Paulo sacudiu a cobra para dentro do fogo e não sentiu nada.
6 Moletin xil di ladatili tengan hen vatep mu vamot tang vamat. E melele xa ladi nousav e latapus ti neta vaxula, xil labiles nenemien nae e labit, “!Ei, xos moletin ak be hi tova!”
6 Eles pensavam que ele ia ficar inchado ou que ia cair morto de repente. Porém, depois de esperar bastante tempo, vendo que não acontecia nada, mudaram de ideia e começaram a dizer que ele era um deus.
7 Tave sotin ti ra rute xa matetuxoh ut en, moletin tei xa eilep te aelan ak da, hisen Pablias. Xi nggur pilei xamem e tan nan e milaxat kuh xamem melengien tol (3).
7 Perto daquele lugar havia algumas terras que pertenciam a Públio, o chefe daquela ilha. Ele nos recebeu muito bem, e durante três dias nós fomos seus hóspedes.
8 E melele nen ak, tame Pablias mesei. Ven minggan e miloh en pupu, misak ni, pat dat mak. Pol milong usili e ba misao ni. Melele xa be nim man, miling hen da en e misis xole. Pol ni bus, ma tame Pablias mei bos rilomun.
8 O pai dele estava de cama, doente com febre e disenteria. Paulo entrou no quarto, fez uma oração, pôs as mãos sobre ele e o curou.
9 Melele xa moletin xil te aelan ak lalongeong ni, mosav xil mun te aelan ak xa lamesei lamei visal Pol, e Hi pol ni xil vus mei labos rilomun.
9 Depois disso os outros doentes da ilha vieram e também foram curados.
10 Misak ni, xil lasa sanien xil holu mi xamem. E laso viton holesok xil hao mun tengan itutou ni suse namem melele eah xa mustokovein xil muha.
10 Eles mostraram muito respeito por nós e, quando embarcamos, puseram no navio tudo o que precisávamos para a viagem.
11 Madi aelan ak te hal Malta aveti tol (3). Di, makamet tuturil tei na mol‑Aleksandria xil xa texus tete aelan ak ra an tesa. Tuturil ak, lateseh nanao na hi lu xa lubit lube meah en, hisealu be Kasta xal Polakis. E lamaen xamem maba en.
11 Depois de ficarmos três meses na ilha, embarcamos num navio da cidade de Alexandria, que tinha na proa a figura dos deuses gêmeos Castor e Pólux. O navio tinha passado o inverno na ilha.
12 Ma, maloh ba e maduxoh taon tei e kantri te hal Sisili xa lakesi ni Serakus. Madi rute ak melengien tol (3).
12 Nós chegamos à cidade de Siracusa, onde ficamos três dias.
13 Di, maloh ba maduxoh taon tei te hal Itali xa lakesi ni Rikiam e provins te hal Itali, e madi en melengien tei. Di, ut milan, votiang tei mistal nggo saot e mei divin temanon ni xamem. Misak ni, e melengien lu tang, ba maduxoh taon te hal Puteoli.
13 Dali seguimos viagem e chegamos à cidade de Régio. No dia seguinte o vento começou a soprar do sul, e em dois dias chegamos a Pozuoli.
14 E rute ak, makamet moletin vutei xil xa labe Kristin ngamu, e lasis xamem tengan mati visal xil wik tei. Melele xa mabe reling xil, maba mun e suse namem tengan mave taon xa mahulong te hal Rom.
14 Nessa cidade encontramos alguns cristãos que nos pediram que ficássemos com eles uma semana. E assim chegamos a Roma.
15 Melele xa Kristin xil te hal Rom lalongeong ni usil meien namem, lakakao lamei tengan lavisu mi xamem e suse. Rute xil ladatil xamem e taon xa lakesi ni ‘Von Posen na Apias,’ e rute xil ladi nga e taon xa lakesi ni ‘Nim te Paten Tol.’ E melele xa Pol pus xil, xi besi xi pupu e memes Hi ve xil.
15 Os irmãos de Roma tinham recebido a notícia da nossa chegada e foram se encontrar conosco nos povoados de Praça de Ápio e de Três Vendas. Ao ver esses irmãos, Paulo agradeceu a Deus e se animou.
16 Melele xa maduxoh taon xa mahulong te hal Rom, kavmen te hal Rom maen Pol tengan ha ita nga tasen e nim tei itel xat moletin te vaeen tei xa di miketeh xole ituxoh melele xa lilepisi e von koten.
16 Quando entramos em Roma, Paulo recebeu permissão para morar por sua conta, guardado por um soldado.
17 Melele xa melengien tol mitavi, Pol mikes viton vat xil na Siu xil lamei vituei e totanen tei. Melele xa mei ladi vituei, Pol biteni mi xil bit, “Tuxoli xil te hal Isrel, namei inggak nggoni vatxeih tei vengan xa mol‑Serusalem xil latetal xat nou e lateling nou natete e he mol‑Rom xil. Latepol ni minou, neta sav xa natnapol ni ti neta vasa vaha xat moletin nar xil, mu vaha xat sexien hos xil xa avu nar xil latepispisi ni mi xir.
17 Três dias depois, Paulo convidou os líderes dos judeus de Roma para se encontrarem com ele. Quando estavam reunidos, ele disse: — Meus irmãos, eu não fiz nada contra o nosso povo, nem contra os costumes que recebemos dos nossos antepassados. Mesmo assim eu fui preso em Jerusalém e entregue aos romanos.
18 Melele xa mol‑Rom xil latelepis rin navan, iexil tehei tengan lamaen nou ha veok vamase vengan xa latnakamet ti neta vasa xa inou natepol ni tengan lakin maten minou ven.
18 Eles me interrogaram e queriam me soltar, pois não acharam nenhum motivo para me condenar à morte.
19 “E melele xa vat xil na Siu xil latesin nenemien nae, napusi xa suse navan minggonaxon. Misak ni, natesisi tengan limaen nou nimei inggak tengan ha nipus suv toto xa mahulong te hal Rom e xi iaxa ilepis rin navan e von koten nan. E natnapol ni ti tengan masa nenemien tesa vaha xat mol‑Isrel xil xa labe moletin navan xil xati.
19 Mas os judeus não queriam que me soltassem. Por isso fui obrigado a pedir para ser julgado pelo Imperador, embora eu não tenha nenhuma acusação para fazer contra o meu próprio povo.
20 Mak iaxa nakes viton xamim mumei visal nou tengan nipus xamim e nikila nisep kil holesok xil xa testal minou mi xamim. E ieok bei tengan xamim mukila xa sen xil ak di xat nou vengan xa naling nenesien navan e ngan xa Hi tehit xati mi mol‑Isrel xil xa isa ni imei tengan iteh meulien e xir.”
20 Foi por esse motivo que pedi para ver vocês e conversarmos. Estou preso com estas correntes de ferro por causa daquele que o povo de Israel espera.
21 Vat na Siu xil labit rilomun ni mini labit, “Xamem matahur ti uvei vaxo provins te hal Sudea xa vahit usiluk mi xamem. Mu tuemem tovuol xa vamei inggak vatel longeongen tei mu sepinien tova xa vasa usiluk.
21 Então eles disseram: — Nós não recebemos nenhuma carta da Judeia a seu respeito. Também nenhum dos nossos irmãos veio de lá com qualquer notícia ou para falar mal de você.
22 E xamem iemem bei tengan mateong ni ti mu nenemien nam xil vengan xa makila xa, e ut xil ngasen, moletin xil di lasepin misa ba ni vanut Kristin xil xa xouk obe tei e xil.”
22 Mas gostaríamos de ouvir você dizer o que pensa, pois sabemos que, de fato, em todos os lugares falam contra essa seita à qual você pertence.
23 Ma vat xil na Siu xil laling xat melengien tei xa Pol mikila isepin mi xil. E melengien nen ak, Siu xil holu lamei e rute xa Pol da en. E makoe nen ak ba duxoh vongien, Pol misep kil suse xa Hi mei ihe suv toto na moletin xil en mi xil. Pol misak pisi tengan vapisen ni vaxo rae xil na Mosis e tisen xil na provet xil xa Iesu be Mesaea na Hi.
23 Então marcaram um dia com Paulo. Nesse dia, muitos deles foram ao lugar onde Paulo estava. Desde a manhã até a noite ele lhes anunciou e explicou a mensagem sobre o Reino de Deus . E, por meio da Lei de Moisés e dos livros dos Profetas , procurou convencê-los a respeito de Jesus.
24 Rute e xil lake reitin e sepinien nan. E rute e xil, latake reitin ti en.
24 Alguns aceitaram as suas palavras, mas outros não creram.
25 Ma xil di langor mi xil mun tang. E melele xa labit ti lava, Pol miso sepinien ak ba mi xil bit, “Naha xa Ninin Eo tehiteni mi avu namim xil texo provet Aesea temal tevi xa tehit,
25 Então todos foram embora, conversando entre si. Mas, antes que saíssem, Paulo ainda disse mais uma coisa: — O Espírito Santo tinha razão quando falou por meio do profeta Isaías aos antepassados de vocês.
26 ‘Ha uhit lelen ni mi moletin xil ak uhit,
26 Pois ele disse a Isaías: “Vá e diga a esta gente: Vocês ouvirão, mas não entenderão; olharão, mas não enxergarão nada.
27 Vengan xa tinexil nggeih,
27 Pois a mente deste povo está fechada; eles taparam os ouvidos e fecharam os olhos. Se eles não tivessem feito isso, os seus olhos poderiam ver, e os seus ouvidos poderiam ouvir; a sua mente poderia entender, e eles voltariam para mim, e eu os curaria — disse Deus.”
28 E hoxalite te sepinien na Pol, xi biteni mi xil bit, “Mak, ma ieok bei tengan mukila xa Hi di misa longeongen hos nan usil suse teteh meulien en ba mi ngan xil xa latave Siu ti. !Xil iaxa lilonge e liling neketen nae en!”
28 E Paulo terminou, dizendo: — Pois fiquem sabendo que Deus mandou a mensagem de salvação para os não judeus! E eles escutarão!
29 — ausente —
29 [Depois que Paulo disse isso, os judeus foram embora, discutindo com violência.]
30 Huram lu (2), Pol de nim tei xa di minggale e aveti xil vus ni mani nan. Inggak, di nggur pilei moletin xil ngasen xa mei di lasao ni.
30 Durante dois anos Paulo morou ali numa casa alugada e recebia todos os que iam vê-lo.
31 E rute ak, Pol mikila vahithiteni usil suse xa Hi mei ihe suv toto na moletin xil mi ngan xil vus xa lamei visali, e di pispisi mi xil usil Suv Iesu Kristo. Moletin tovuol vamei vasak tengan vasikoe xol naha xa Pol di pol ni. Ma Pol ulin takan ti e di pol del sien.
31 Ele anunciava o Reino de Deus e ensinava a respeito do Senhor Jesus Cristo, falando com toda a coragem e liberdade.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 28, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.