Atos 24

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Melengien lim (5) mei mitavi, e Ananaeas xa be vatixar na pris xil be taon te hal Sesaria del rut elda na Siu xil te hal Serusalem. Loea nae mun nggusil xil lamei, hisen Tetalas. E melele te kot, xil ba lasoh pe met Filiks tengan likila lihit rat rin nae iha xat Pol.
1 Cinco dias depois, o sumo sacerdote Ananias chegou com alguns dos líderes do povo e um advogado chamado Tértulo para exporem ao governador sua causa contra Paulo.
2 Lamei vituei bus, Filiks misemae ni tengan litel Pol imei nim. Melele xa bemei, Tetalas misa sepinien nan ba xat rin na Pol pe met Filiks bit, “Vat te kavmen Filiks, vengan xa di olaxat kuh xamem del hosien nam, xamem madi e tomat vehakut. Del metisouen nam, otehiles holesok holu mei bos pupu tengan vatutou ni moletin xil te kantri ak.
2 Quando Paulo foi chamado, Tértulo apresentou as acusações: “Excelentíssimo Félix, o senhor tem proporcionado a nós, judeus, um longo período de paz e, com perspicácia, tem realizado reformas que muito nos beneficiam.
3 E ut xil vus, xamem mamaal ve lelaxatien nam, e mabit mamesuk ven.
3 Por todas essas coisas nós lhe somos extremamente gratos.
4 “Xosali, iemem ti tavei tengan mavas ti melele nam xil, e, nggusil hosien nam, madakes xouk tengan usa vurangom li e uteong vuteili ni rin namem usil rin na moletin ak.
4 Contudo, não desejo tomar seu tempo, por isso peço sua atenção apenas por um momento.
5 Xamem makameti xa moletin ak be vatxeih tei xa di pol ni ngongoren xil xa tellep mei di mistal mi vanut Siu xil e rute xil vus e ut etan xa xi di ba en. Xi be vat tei na vanut moletin xil xa di langgusil pispisien na moletin tei te hal Nasaret.
5 Constatamos que este homem é um perturbador, que vive causando tumultos entre os judeus de todo o mundo. É o principal líder da seita conhecida como os Nazarenos.
6 E, e hal Serusalem, xi tesak pisi tengan vasak ni Nim Eo na Siu xil mei vahe muis pe met Hi. E ve rin ak, xamem matetal xati.
6 Quando o prendemos, estava tentando profanar o templo. Nós queríamos julgá-lo de acordo com nossa lei,
7 — ausente —
7 mas Lísias, o comandante do regimento, usou de força e o tirou de nossas mãos,
8 E xosxa ulepis kuh rin na moletin ak, ma ulong kila ixo xi mun tang xa holesok xil xa di mabit rati usili be reitin.”
8 e ordenou a nós, os acusadores, que nos apresentássemos perante o senhor. Nossas acusações poderão ser confirmadas quando o senhor interrogar Paulo pessoalmente”.
9 E Siu xil vus xa ladi e von koten ak lamae e sepinien na Tetalas labit holesok xil vus xa biteni be reitin.
9 Os outros judeus concordaram e declararam ser verdadeiro o que Tértulo tinha dito.
10 Melele xa Tetalas misepin e rin na Siu xil bus, vat Filiks pisen ni nggo hen tengan Pol imei e ihit kil rin nan mini. Ma Pol bemei e biteni mini bit, “Vat Filiks, xosali, inou namei pe metom tengan nisep kil rin navan usil ngongoren ak itel sien. Nabesi nou vengan xa nakila xa huram xil holu, xouk di otelepis moletin xil te kantri ak texo sexien xa momal.
10 Quando Paulo recebeu um sinal do governador para falar, disse: “Sei que o senhor tem julgado questões dos judeus há muitos anos e, portanto, apresento-lhe minha defesa de bom grado.
11 Xosxa usis moletin xil ak, ma ulong kila xa melengien lu e le tei (12) tang tetavi xa inou natehe Serusalem tengan namot mi Hi en.
11 O senhor poderá verificar com facilidade que cheguei a Jerusalém não mais que doze dias atrás para adorar no templo.
12 E melele xa Siu xil latekamet nou, natnangor ti vatel moletin tova e vioh te Nim Eo, mu natnapol ni ti selen mi moletin xil e nim te pispisientova mu e rute sav xil mun e hal Serusalem.
12 Meus acusadores não me encontraram discutindo com ninguém no templo, nem causando tumulto em nenhuma sinagoga, nem nas ruas da cidade.
13 Siu xil xai lasakras lapisen kil reitinen te sexien tesa tova xa di labiteni xa natepol ni.
13 Eles não podem provar as acusações que fazem contra mim.
14 “E neta tei xa latehiteni usil nou be reitin, inou di namot mi Hi na avu namem xil nggusil sexien xil xa Iesu tepispisi ni mi xamem, sexien xa Siu xil ak labit tamal ti. E inou mun nake reitin xa holesok xil vus xa latetisi e rae xil na Mosis tetel uvei xil na provet xil.
14 “Reconheço, porém, que sou seguidor do Caminho, que eles chamam de seita. Adoro o Deus de nossos antepassados e creio firmemente na lei judaica e em tudo que está escrito nos profetas.
15 Nenesien navan vatei takes e nenesien nae xa bit Hi isak ni moletin xil vus limea rilomun ra maten tengan Hi ilepis rin nae, ngan xil xa lamal pe meten e ngan xil xa latamal ti.
15 Tenho em Deus a mesma esperança destes homens, de que ele ressuscitará tanto os justos como os injustos.
16 Ve rin ak, vehakut di nasak tengan napol ni holesok xil e suse tei xa isak ni nou ninave unoun ti pe met Hi mu pe met moletin sav xil.
16 Por isso, procuro sempre manter a consciência limpa diante de Deus e dos homens.
17 “Huram xil holu natnata kat ti e hal Serusalem. Di, tenave nousav ti, natetilomun natemei tetel rut mani tatei tengan vaha vatutou ni rut hoeo xil te hal Isrel, e tengan nasa sanien eo navan xil vaha mi Hi.
17 “Depois de estar ausente por vários anos, voltei a Jerusalém com dinheiro para ajudar meu povo e apresentar ofertas.
18 E melele xa di natepol ni holesok xil ak, Siu xil ak latekamet nou e vioh te Nim Eo na Hi. E melele nen ak, di natepol vuol ni sexien xil te serev moten moletin en pe met Hi. E melele xa latekamet nou, natnata ti vatel vanut moletin tova, e natnapol ni ti selen tova. Natetat temak tang.
18 Meus acusadores me viram no templo depois que completei minha cerimônia de purificação. Não havia multidão nenhuma ao meu redor e nenhum tumulto.
19 “E melele nen ak, rut Siu xil xa latexo provins te hal Esia latemei, e xil vari latepol ni ngongoren ak. Vahos mak mu vahit xil mun lati inggak xosali tengan lasep kil sexien tesa xa labit latepus nou natepol ni.
19 Só estavam ali alguns judeus da Ásia, e são eles que deveriam estar aqui diante do senhor para me acusar, se têm algo contra mim.
20 Mu umaen ni ngan xil xa ladi inggak tengan lihit kil neta tova xa misa xa latekameti e melele xa natesoh pe met kaonsel nae e latelepis rin navan.
20 Pergunte a estes homens que aqui estão de que crimes o conselho dos líderes do povo me considerou culpado,
21 Vahit lakila laviteni tang xa natesoh pe metexil e natekekei ni natehit, ‘!Di nasoh inggak pe metemim xosali vengan xa nake reitin xa moletin mikila imea rilomun ra maten!’”
21 exceto pela ocasião em que gritei: ‘Estou sendo julgado diante dos senhores porque creio na ressurreição dos mortos!’”.
22 Melele xa Pol misepin bus, Filiks, xa mikil kuh sexien xa Kristin xil di langgusil pispisien xil na Iesu, misemae ni tengan koten nan ingel mu ituxoh melengien sav tova. Filiks biteni bit, “Melele xa Lisias, vatixar na moletin te vaeen xil, imei ituxoh inggak, inou nimal ni ngongoren namim sung.”
22 Nesse momento, Félix, que tinha bastante conhecimento sobre o Caminho, interrompeu a audiência e disse: “Esperem até Lísias, o comandante do regimento, chegar. Então decidirei o caso de vocês”.
23 Di, Filiks misemae ni moletin te vaeen nan xil tengan litel Pol iha e liketeh xole, e limaen ni tengan ikakao vuteili e nim te xeih e limaen ni timue nan xil tengan mei lisao ni e litutou ni.
23 Ordenou que um oficial mantivesse Paulo sob custódia, mas lhe deu certa liberdade e permitiu que seus amigos o visitassem e providenciassem aquilo de que ele precisava.
24 Melengien vahis mei mitavi, e Filiks bemei del atou nan xa hisen Drusila lube rute xa Pol da en. Atou nan be ate‑Siu tei. Di, Filiks misa sepinien tengan litel Pol imei tengan luteong ni sepinien nan usil neketen nan e Iesu Kristo.
24 Alguns dias depois, Félix voltou com sua esposa, Drusila, que era judia. Mandou chamar Paulo, e os dois ouviram enquanto ele lhes falava a respeito da fé em Cristo Jesus.
25 E sepinien nan, Pol bit usil midep iaxa Hi ien bei tengan moletin xil lipol ni naha xa momal, lixuxou kuhi ve sexien nae, e itep iaxa Hi ilepis rin na moletin xil vus e Melengien te Lepisien e hoxalite te holesok xil vus. E melele xa vat Filiks milonge mak, ulin mikan holu. Ma biteni mi Pol bit, “Osepin pipin te xosali. Utilomun uha, e melele xa nakamet mesal tova mun, nikes rilomun ni xouk.”
25 Quando Paulo passou a falar da justiça divina, do domínio próprio e do dia do juízo que estava por vir, Félix teve medo e disse: “Pode ir, por enquanto. Quando for mais conveniente, mandarei chamá-lo outra vez”.
26 E melele nen ak, Filiks di minemi bit vahit Pol vasa mani tova mini. Ve rin ak, Filiks mikes Pol vehakut tengan mei isepin itela.
26 Félix também esperava que Paulo lhe oferecesse dinheiro, de modo que mandava buscá-lo com frequência e conversava com ele.
27 Huram lu mei mitavi, e moletin tei minggoles von Filiks e mei be vat hu te kavmen te hal Sudea, hisen Porkas Festas. E melele nen ak, Filiks tamaen Pol ti vaha vameluv ra nim vaxoni ngan xa rae te hal Rom tesemae ni. E‑e, mistokovein ni da tang vengan xa ien ti tavei tengan vapol ni nenemien na Siu xil mei vasa xati.
27 Assim se passaram dois anos, e Félix foi sucedido por Pórcio Festo. E, uma vez que Félix desejava obter a simpatia dos judeus, manteve Paulo na prisão.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.