Atos 22
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NVT
1 Pol biteni mi vanut Siu xil bit, “!Tuxoli xil e tata navan xil te hal Isrel, muteong ni nou! Nisak pisi tengan nisep kil rin navan pe metemim.”
1 “Irmãos e pais”, disse Paulo. “Ouçam-me enquanto apresento minha defesa.”
2 Melele xa lalonge taxa di misepin mi xil nggo sepinien Hibru, xil ladit votei e lateong kuhi ni.
2 Quando o ouviram falar em aramaico, o silêncio foi ainda maior.
3 “Inou nabe Siu tei xa natestal natexo taon te hal Tarsis e provins te hal Silisia. E natematu sung e Serusalem. Inggak, Kameliel vari tepispisi kuhi minou usil rae xil na avu nar xil. Natehusil xat rae xil ak e eheien navan te xeih e Hi nggoni xamim vus xa mudi inggak xosali.
3 Então Paulo disse: “Sou judeu, nascido em Tarso, cidade da Cilícia. Fui criado aqui em Jerusalém e educado por Gamaliel. Como aluno dele, fui instruído rigorosamente em nossas leis e nos costumes judaicos. Tornei-me muito zeloso de honrar a Deus em tudo que fazia, como vocês são hoje.
4 Inou vari natesak purun ngan xil xa latehusil xat Iesu teha vuma … natesak ni xil holu latelel. Tiramue xil e atou xil mun, natetal xat xil e nateso xil latehe nim te xeih.
4 E fui ao encalço dos seguidores do Caminho, perseguindo alguns até a morte, prendendo homens e mulheres e lançando-os na prisão.
5 Vahit musis pis vatixar na pris xil vatel vat xil te kaonsel nar, ma xil lakila lavit rati xa sepinien navan be reitin. Xil vari iaxa latetis uvei xil tengan nilehi iha mi tua nar xil xa ladi e hal Damaskas. Ma natehur suse navan nateha tengan nital xat Kristin xil te rute ak e nileh xil litilomun e limei Serusalem tengan mei lihur pangasien inggak ven.”
5 O sumo sacerdote e todo o conselho dos líderes do povo podem confirmar isso. Recebi deles cartas para nossos irmãos judeus em Damasco que me autorizavam a trazer os seguidores do Caminho de lá para Jerusalém, em cadeias, para serem castigados.
6 Pol biteni mun mi xil bit, “Melele xa di natekakao natehe sangas ni taon te hal Damaskas, e piniae vari, miehen tei xa teminehin pupu texo ut nesao e mei teleluv xol nou.
6 “Quando me aproximava de Damasco, por volta do meio-dia, de repente uma luz muito intensa brilhou ao meu redor.
7 Misak ni natemot natehe tan e natelong rae tei xa tehiteni minou tehit, ‘!Sol, Sol! ?Veneh ma di osak purun nou del moletin navan xil mak?’
7 Caí no chão e ouvi uma voz que me disse: ‘Saulo, Saulo, por que você me persegue?’.
8 “E natesis pilei natehit, ‘?Suv, xouk obe visi?’
8 “‘Quem és tu, Senhor?’, perguntei. “E a voz respondeu: ‘Sou Jesus, o nazareno,
9 Tiramue xil xa latehe xamem latepus miehen ak, e latnalong ti rae xa tesepin minou.
9 Os que me acompanhavam viram a luz, mas não entenderam a voz daquele que falava comigo.
10 “Ma natesisi natehit, ‘?Suv, inou nipol ni naha?’
10 “Então perguntei: ‘Que devo fazer, Senhor?’. “E o Senhor me disse: ‘Levante-se e entre em Damasco, onde lhe dirão tudo que você deve fazer’.
11 Melele xa rae ak tesepin tevus, natetemanin xa metok xalu lutevar ve miehen xa teleluv xol nou. Tesak ni, ngan xil xa latehe xamem latetal xat heok e lateteli nou tang matehe Damaskas.
11 “A luz intensa havia me deixado cego, e meus companheiros tiveram de levar-me pela mão a Damasco.
12 “E taon, moletin tei mei tesao ni nou, hisen Ananaeas. Xi tehe Siu tei xa eheien nan nggeih e Hi. Xi tehusil xat vuol ni rae nar xil, e Siu xil vus xa ladi e taon ak di latemerere ni.
12 Vivia ali Ananias, um homem devoto, dedicado à lei e muito respeitado por todos os judeus da cidade.
13 Xi temei tesoh sangas visal nou e tehiteni minou tehit, ‘!Tuxoli Sol, keteh rilomun!’ E melele nen tak vari, nateketeh rilomun e natepusi.
13 Ele veio, colocou-se ao meu lado e disse: ‘Irmão Saulo, volte a enxergar’. E, naquele mesmo instante, pude vê-lo.
14 Di, xi tehiteni minou tehit, ‘Hi na avu nar xil tehosei xouk tengan ukil nenemien nan, upus Moletin te Momalen nan, e uteong xat raen.
14 “Então ele disse: ‘O Deus de nossos antepassados escolheu você para conhecer a vontade dele e para ver o Justo e ouvi-lo falar.
15 Xi pol ni mak vengan xa tehosei xouk tengan ha ti uhit mesen ni mi moletin xil vus te ut etan naha xa otepusi e otelonge.
15 Você será testemunha dele, dizendo a todos o que viu e ouviu.
16 !Ma onararu ti mun! Utamea e utakes Iesu tengan isak ni xouk mei umese ra tesaen nam xil. Uling nenesien nam iti en e umaen ni nou nibaptaes ni xouk.’ Misak ni, natetamea e natemaen Ananaeas tebaptaes ni nou.
16 O que está esperando? Levante-se e seja batizado! Fique limpo de seus pecados invocando o nome do Senhor’.
17 “Tetutou sung, natetilomun natemei e Serusalem. E melele xa natetak, natehe vioh te Nim Eo tengan nasis. E melele xa di natesis, natepus metuveen tei.
17 “Depois que voltei a Jerusalém, estava orando no templo e tive uma visão,
18 E metuveen ak, Suv Iesu testal minou e tehiteni tehit, ‘Utemanon uhe reling Serusalem vengan xa moletin xil inggak iexil ti tavei tengan lataeong ni sepinien nam xil usil nou.’
18 na qual o Senhor me dizia: ‘Depressa! Saia de Jerusalém, pois o povo daqui não aceitará seu testemunho a meu respeito’.
19 “E natehit rilomun ni mini natehit, ‘Suv, moletin xil ak lakil kuh nou. Lakila xa inou iaxa di natehe nim te pispisienxil e natetal xat ngan xil xa laneket e xouk en, e ba di natehas purun xil.
19 “E eu respondi: ‘Senhor, sem dúvida eles sabem que em cada sinagoga eu prendia e açoitava aqueles que criam em ti.
20 Xil latekila xa inou iaxa natemos tetel ngan xil xa latehov vin Stivin vengan xa tesep usiluk mi moletin xil. E inou natemae melele xa latekin maten mini e natelaxat kot na ngan xil xa latehov vini.’
20 E quando Estêvão, tua testemunha, foi morto, eu estava inteiramente de acordo. Fiquei ali e guardei os mantos que eles tiraram quando foram apedrejá-lo’.
21 “E Suv tehiteni minou tehit, ‘!E‑e, uhe reling rute ak! Vengan xa inou di nasilak tengan uha uhe ut xil xa sotin ve ngan xil xa latave Siu ti.’”
21 “Mas o Senhor me disse: ‘Vá, pois eu o enviarei para longe, para os gentios’”.
22 Moletin xil di lataeong kuh sepinien xil na Pol. E melele xa misep kokot usil ngan xil xa latave Siu ti, lakekei nggeih be nesao e labit, “!Rihasi! !Rihur xoteh meulien nan! !Tavos ti tengan xa xi vameul!”
22 A multidão ouviu Paulo até ele dizer essa palavra. Então começaram a gritar: “Fora com esse sujeito! Ele não merece viver!”.
23 E melele xa di lakekei ni mak, lasil rerat kot nae xil e labuil ni ba xat vulmeas e tan e mituveas be nesao.
23 Gritavam, arrancavam seus mantos e jogavam poeira para o alto.
24 Melele xa vatixar na moletin xil te vaeen pus sexien na vanut moletin xil ak, misemae ni moletin nan xil tengan lihur Pol ihe nim nae, e ha limeas pangasi tengan ihit kil ti veneh ma Siu xil ak di lamaxan ni mak.
24 O comandante trouxe Paulo para dentro e ordenou que ele fosse açoitado e interrogado a fim de descobrir por que a multidão tinha ficado tão furiosa.
25 E melele xa moletin te vaeen xil labar xat Pol tengan lameas pangasi, biteni mi vat nae xa di misoh sangas visali bit, “?Midep? ?Rae na mol‑Rom xil di maen ni tengan umeas hortan xati te hal Rom xosxa latalepis ti mu rin nan?”
25 Quando amarravam Paulo para açoitá-lo, ele disse ao oficial que estava ali: “A lei permite açoitar um cidadão romano sem que ele tenha sido julgado?”.
26 Melele xa vat ak milonge mak, mitemanin ni, ba pus vatixar nan, e misisi bit, “?Di opol ni naha xiak? ?!Okila xa moletin xai be hortan te hal Rom vari!?”
26 Ao ouvir isso, o oficial foi ao comandante e perguntou: “O que o senhor está fazendo? Este homem é cidadão romano!”.
27 Ma vatixar ak be visal Pol e misis pilei bit, “!Uhit rati minou! ?Reitin mak xa xouk obe hortan te hal Rom xati?”
27 O comandante perguntou a Paulo: “Diga-me, você é cidadão romano?”. Ele respondeu: “Sim, eu sou”.
28 Ma vatixar bit, “Inou mei natehe hortan te hal Rom texo suse xa natexale ni mani tei xa eilep.”
28 “Eu também”, disse o comandante. “E paguei caro por minha cidadania!” Paulo respondeu: “Mas eu sou cidadão de nascimento”.
29 Melele xa vatixar milong mak, mitemanin ve ulikanen e, vatakes, labe relingi e latapol ni ti neta mun mini. Ulixil mikan vengan rae nae xil tamaen ni ti tengan lavar xat hortan tei te hal Rom e lavas pangasi melele xa latalepis ti mu rin nan e kot nae.
29 Quando os soldados que estavam prestes a interrogar Paulo ouviram que ele era cidadão romano, retiraram-se de imediato. Até mesmo o comandante ficou com medo ao saber que Paulo era cidadão romano, pois tinha mandado amarrá-lo.
30 Vatixar na moletin xil te vaeen ien bei tengan vakil ti xa Siu xil di labit naha vari ba xat rin na Pol. Misak ni, ut milan, misemae ni moletin nan xil tengan lalal rerat sen xil ra he Pol. Di, misis vat xil na pris xil tengan litotan vituei itel vat na Siu xil e kaonsel nae. Di, vatixar na moletin te vaeen xil del Pol ba misoh pe metexil.
30 No dia seguinte, o comandante ordenou que os principais sacerdotes se reunissem com o conselho dos líderes do povo. Queria descobrir exatamente qual era o problema, por isso soltou Paulo e mandou que o trouxessem diante deles.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.