Atos 22

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Pol biteni mi vanut Siu xil bit, “!Tuxoli xil e tata navan xil te hal Isrel, muteong ni nou! Nisak pisi tengan nisep kil rin navan pe metemim.”
1 — Irmãos e pais, escutem agora o que tenho a dizer em minha defesa.
2 Melele xa lalonge taxa di misepin mi xil nggo sepinien Hibru, xil ladit votei e lateong kuhi ni.
2 Quando ouviram que Paulo lhes falava em língua hebraica, fizeram mais silêncio ainda. Paulo continuou:
3 “Inou nabe Siu tei xa natestal natexo taon te hal Tarsis e provins te hal Silisia. E natematu sung e Serusalem. Inggak, Kameliel vari tepispisi kuhi minou usil rae xil na avu nar xil. Natehusil xat rae xil ak e eheien navan te xeih e Hi nggoni xamim vus xa mudi inggak xosali.
3 — Eu sou judeu, nasci em Tarso da Cilícia, mas fui criado nesta cidade e aqui fui instruído aos pés de Gamaliel, segundo o rigor da Lei de nossos antepassados, sendo zeloso para com Deus, assim como todos vocês o são no dia de hoje.
4 Inou vari natesak purun ngan xil xa latehusil xat Iesu teha vuma … natesak ni xil holu latelel. Tiramue xil e atou xil mun, natetal xat xil e nateso xil latehe nim te xeih.
4 Persegui este Caminho até a morte, prendendo homens e mulheres e lançando-os na cadeia.
5 Vahit musis pis vatixar na pris xil vatel vat xil te kaonsel nar, ma xil lakila lavit rati xa sepinien navan be reitin. Xil vari iaxa latetis uvei xil tengan nilehi iha mi tua nar xil xa ladi e hal Damaskas. Ma natehur suse navan nateha tengan nital xat Kristin xil te rute ak e nileh xil litilomun e limei Serusalem tengan mei lihur pangasien inggak ven.”
5 Disto são testemunhas o sumo sacerdote e todos os anciãos. Deles eu recebi cartas para os irmãos judeus de Damasco, e fui até lá para trazer amarrados a Jerusalém os que também lá estivessem, para serem punidos.
6 Pol biteni mun mi xil bit, “Melele xa di natekakao natehe sangas ni taon te hal Damaskas, e piniae vari, miehen tei xa teminehin pupu texo ut nesao e mei teleluv xol nou.
6 — Ora, aconteceu que, enquanto eu viajava, já perto de Damasco, quase ao meio-dia, repentinamente, uma grande luz do céu brilhou ao redor de mim.
7 Misak ni natemot natehe tan e natelong rae tei xa tehiteni minou tehit, ‘!Sol, Sol! ?Veneh ma di osak purun nou del moletin navan xil mak?’
7 Então caí por terra, ouvindo uma voz que me dizia: “Saulo, Saulo, por que você me persegue?”
8 “E natesis pilei natehit, ‘?Suv, xouk obe visi?’
8 Perguntei: “Senhor, quem é você?” Ao que me respondeu: “Eu sou Jesus, o Nazareno, a quem você persegue.”
9 Tiramue xil xa latehe xamem latepus miehen ak, e latnalong ti rae xa tesepin minou.
9 — Os que estavam comigo viram a luz, sem, contudo, perceber o sentido da voz de quem falava comigo.
10 “Ma natesisi natehit, ‘?Suv, inou nipol ni naha?’
10 Então perguntei: “Senhor, o que devo fazer?” E o Senhor me disse: “Levante-se, entre em Damasco, onde lhe dirão tudo o que você precisa fazer.”
11 Melele xa rae ak tesepin tevus, natetemanin xa metok xalu lutevar ve miehen xa teleluv xol nou. Tesak ni, ngan xil xa latehe xamem latetal xat heok e lateteli nou tang matehe Damaskas.
11 Tendo ficado cego por causa da intensidade daquela luz, guiado pela mão dos que estavam comigo, cheguei a Damasco.
12 “E taon, moletin tei mei tesao ni nou, hisen Ananaeas. Xi tehe Siu tei xa eheien nan nggeih e Hi. Xi tehusil xat vuol ni rae nar xil, e Siu xil vus xa ladi e taon ak di latemerere ni.
12 — Um homem chamado Ananias, piedoso conforme a Lei, tendo bom testemunho de todos os judeus que ali moravam,
13 Xi temei tesoh sangas visal nou e tehiteni minou tehit, ‘!Tuxoli Sol, keteh rilomun!’ E melele nen tak vari, nateketeh rilomun e natepusi.
13 veio procurar-me e, chegando perto de mim, disse: “Irmão Saulo, recupere a visão!” Nessa mesma hora, recuperei a visão e olhei para ele.
14 Di, xi tehiteni minou tehit, ‘Hi na avu nar xil tehosei xouk tengan ukil nenemien nan, upus Moletin te Momalen nan, e uteong xat raen.
14 Então ele disse: “O Deus de nossos pais escolheu você de antemão para conhecer a vontade dele, ver o Justo e ouvir a voz dele.
15 Xi pol ni mak vengan xa tehosei xouk tengan ha ti uhit mesen ni mi moletin xil vus te ut etan naha xa otepusi e otelonge.
15 Porque você terá de ser testemunha dele diante de todos, anunciando as coisas que você tem visto e ouvido.
16 !Ma onararu ti mun! Utamea e utakes Iesu tengan isak ni xouk mei umese ra tesaen nam xil. Uling nenesien nam iti en e umaen ni nou nibaptaes ni xouk.’ Misak ni, natetamea e natemaen Ananaeas tebaptaes ni nou.
16 E agora, o que está esperando? Levante-se, receba o batismo e lave os seus pecados, invocando o nome dele.”
17 “Tetutou sung, natetilomun natemei e Serusalem. E melele xa natetak, natehe vioh te Nim Eo tengan nasis. E melele xa di natesis, natepus metuveen tei.
17 — Quando voltei para Jerusalém, enquanto orava no templo, sobreveio-me um êxtase,
18 E metuveen ak, Suv Iesu testal minou e tehiteni tehit, ‘Utemanon uhe reling Serusalem vengan xa moletin xil inggak iexil ti tavei tengan lataeong ni sepinien nam xil usil nou.’
18 e vi o Senhor. Ele me disse: “Ande logo e saia imediatamente de Jerusalém, porque não aceitarão o seu testemunho a meu respeito.”
19 “E natehit rilomun ni mini natehit, ‘Suv, moletin xil ak lakil kuh nou. Lakila xa inou iaxa di natehe nim te pispisienxil e natetal xat ngan xil xa laneket e xouk en, e ba di natehas purun xil.
19 Eu respondi: “Senhor, eles bem sabem que eu ia de sinagoga em sinagoga, prendendo e açoitando os que criam em ti.
20 Xil latekila xa inou iaxa natemos tetel ngan xil xa latehov vin Stivin vengan xa tesep usiluk mi moletin xil. E inou natemae melele xa latekin maten mini e natelaxat kot na ngan xil xa latehov vini.’
20 Quando se derramava o sangue de Estêvão, tua testemunha, eu também estava presente, consentia nisso e até guardei as capas dos que o matavam.”
21 “E Suv tehiteni minou tehit, ‘!E‑e, uhe reling rute ak! Vengan xa inou di nasilak tengan uha uhe ut xil xa sotin ve ngan xil xa latave Siu ti.’”
21 Mas ele me disse: “Vá, porque eu o enviarei para longe, aos gentios.”
22 Moletin xil di lataeong kuh sepinien xil na Pol. E melele xa misep kokot usil ngan xil xa latave Siu ti, lakekei nggeih be nesao e labit, “!Rihasi! !Rihur xoteh meulien nan! !Tavos ti tengan xa xi vameul!”
22 Até este ponto a multidão ficou ouvindo. Mas, quando Paulo disse isso, começaram a gritar bem alto: — Fora com ele! Mate-o, porque ele não merece viver!
23 E melele xa di lakekei ni mak, lasil rerat kot nae xil e labuil ni ba xat vulmeas e tan e mituveas be nesao.
23 Enquanto eles gritavam, tiravam as suas capas e jogavam poeira para o ar,
24 Melele xa vatixar na moletin xil te vaeen pus sexien na vanut moletin xil ak, misemae ni moletin nan xil tengan lihur Pol ihe nim nae, e ha limeas pangasi tengan ihit kil ti veneh ma Siu xil ak di lamaxan ni mak.
24 o comandante ordenou que Paulo fosse recolhido à fortaleza e que, sob açoite, fosse interrogado para saber por que motivo estavam gritando assim contra ele.
25 E melele xa moletin te vaeen xil labar xat Pol tengan lameas pangasi, biteni mi vat nae xa di misoh sangas visali bit, “?Midep? ?Rae na mol‑Rom xil di maen ni tengan umeas hortan xati te hal Rom xosxa latalepis ti mu rin nan?”
25 Quando o estavam amarrando com correias, Paulo perguntou ao centurião que ali estava: — Será que vocês têm o direito de açoitar um cidadão romano, sem que ele tenha sido condenado?
26 Melele xa vat ak milonge mak, mitemanin ni, ba pus vatixar nan, e misisi bit, “?Di opol ni naha xiak? ?!Okila xa moletin xai be hortan te hal Rom vari!?”
26 Ouvindo isto, o centurião procurou o comandante e lhe disse: — Que é isso que o senhor está prestes a fazer? Saiba que aquele homem é cidadão romano.
27 Ma vatixar ak be visal Pol e misis pilei bit, “!Uhit rati minou! ?Reitin mak xa xouk obe hortan te hal Rom xati?”
27 Então o comandante veio e perguntou a Paulo: — Diga-me uma coisa: você é romano? Paulo respondeu: — Sou.
28 Ma vatixar bit, “Inou mei natehe hortan te hal Rom texo suse xa natexale ni mani tei xa eilep.”
28 E o comandante disse: — Eu tive de gastar muito dinheiro para conseguir essa cidadania. Ao que Paulo respondeu: — Pois eu a tenho de nascença.
29 Melele xa vatixar milong mak, mitemanin ve ulikanen e, vatakes, labe relingi e latapol ni ti neta mun mini. Ulixil mikan vengan rae nae xil tamaen ni ti tengan lavar xat hortan tei te hal Rom e lavas pangasi melele xa latalepis ti mu rin nan e kot nae.
29 Imediatamente se afastaram os que iam interrogá-lo com açoites. O próprio comandante ficou com medo quando soube que Paulo era romano, porque tinha mandado amarrá-lo.
30 Vatixar na moletin xil te vaeen ien bei tengan vakil ti xa Siu xil di labit naha vari ba xat rin na Pol. Misak ni, ut milan, misemae ni moletin nan xil tengan lalal rerat sen xil ra he Pol. Di, misis vat xil na pris xil tengan litotan vituei itel vat na Siu xil e kaonsel nae. Di, vatixar na moletin te vaeen xil del Pol ba misoh pe metexil.
30 No dia seguinte, querendo certificar-se dos motivos por que Paulo vinha sendo acusado pelos judeus, o comandante o soltou e ordenou que se reunissem os principais sacerdotes e todo o Sinédrio. E, mandando trazer Paulo, apresentou-o diante deles.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.