Atos 17
Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs VC
1 Pol xal Saelas lukakao luba, lunggur sal lunggo taon te hal Ampipolis del Apolonia e mei lustal e taon xa mahulong te hal Tesalonaeka. E rute ak, nim te pispisientei na Siu xil da en.
1 Passaram por Anfípolis e Apolônia e chegaram a Tessalônica, onde havia uma sinagoga de judeus.
2 Pol be nim te pispisien ak nggoni ngan taxa di pol vehakut ni. E Sabat tol, xi di misep kil sepinien xil xa di e Vanuvei Eo na Hi mi moletin xil.
2 Paulo dirigiu-se a eles, segundo o seu costume, e por três sábados disputou com eles.
3 Pol pisen ni memese mi xil xa Vanuvei Eo tehit lelen ni xa Mesaea na Hi imei, ilong pangas xi, ha imat, ti, imea rilomun ra maten. Biteni mak bit, “Mesaea xa Hi tehit xati xiak, ngan ak be Iesu xa di nasep usili mi xamim.”
3 Explicava e demonstrava, à base das Escrituras, que era necessário que Cristo padecesse e ressurgisse dos mortos. E este Cristo é Jesus que eu vos anuncio.
4 Rute xil xa lateong ni sepinien nan lake reitin en e mei lamos e Pol xal Saelas. Mol‑Kris holu xa lamot mi Hi, del rut atou xil te rute ak xa labe eilep langgusil xalu.
4 Alguns deles creram e associaram-se a Paulo e Silas, como também uma grande multidão de prosélitos gentios, e não poucas mulheres de destaque.
5 E melele xa Siu xil lapusi mak, lanem misa ni xalu. Ma laleh viton vatxeih tatei xil xa labe te suse tang, e lasis xil tengan lisi petine moletin xil te hal Tesalonaeka tengan lisak purun Pol xal Saelas. E melele xa di lalang ves Pol xal Saelas tengan laleh xalu lalohe kot, lapol ni rumen tei xa eilep e moletin xil holu langgusil xil. Lanemi labit xalu ludi nim ma Tiesen, ma ba langgulen puiteh te nim man.
5 Os judeus, tomados de inveja, ajuntaram alguns homens da plebe e com esta gente amotinaram a cidade. Assaltaram a casa de Jasão, procurando-os para os entregar ao povo.
6 E melele xa latakamet ti xalu, xil ladal xat Tiesen del rut Kristin xil mun e lalihi xil mei lasoh pe met vat xil te taon ak tengan lapol ni kot vaha xat rin nae. Vatxeih xil ak lakei nggeih ba xat rin nae labit, “!Moletin xil xai di labilhiles nenemien na moletin xil vus te ut etan! E taxeak, xil lamei tengan lapol ni e taon nar.
6 Mas como não os achassem, arrastaram Jasão e alguns irmãos à presença dos magistrados, clamando: Estes homens amotinam todo o mundo. Estão agora aqui! E Jasão os acolheu!
7 E Tiesen xai di nggur pilei xil e nim man. Xil vus di langgur xoteh rae xil na suv toto nar te hal Rom vengan xa di lapet rat suv toto tei mun xa di lakesi ni Iesu.”
7 Todos eles contrariam os decretos de César, proclamando outro rei: Jesus.
8 Melele xa vat xil del moletin sav xil lalong sepinien ak, iexil mikat pupu ven.
8 Assim excitavam o povo e os magistrados.
9 Misak ni, lasemae ni Tiesen del ngan tesav xil tengan lisa mani tova xa eilep mi xil labit, “Xamem muleh xat mani e namim xil ak. E xosxa tuemim xalu lalipol ni neta tei mun xa isa, ma mani namim xil ak ikesae reling xamim mei ihe mani namem sung.” Di, lamaen xil laba.
9 E só depois de receberem uma caução de Jasão e dos outros é que os deixaram ir.
10 Melele xa vongien bemei, Kristin xil te hal Tesalonaeka lasil Pol xal Saelas lube taon te hal Beria tengan vasikoe xol meulien nalu. E melele xa ba lustal e hal Beria, luka sal lube nim te pispisien na Siu xil.
10 Logo que se fez noite, os irmãos enviaram Paulo e Silas para Beréia. Quando ali chegaram, entraram na sinagoga dos judeus.
11 Lukameti xa moletin xil te taon ak langgur pilei sepinien nalu mili Siu xil te hal Tesalonaeka. Misak ni, e melengien xil vus, labuli kuhi ni Vanuvei Eo na Hi tengan lalang ves pis reitinen te naha xa Pol di pispisi ni mi xil.
11 Estes eram mais nobres do que os de Tessalônica e receberam a palavra com ansioso desejo, indagando todos os dias, nas Escrituras, se essas coisas eram de fato assim.
12 Misak ni, holu e Siu xil del mol‑Kris tatei xil e ate‑Kris xil holu xa labe eilep e hal Beria mei laling neketen nae e Iesu.
12 Muitos deles creram, como também muitas mulheres gregas da aristocracia, e não poucos homens.
13 E melele xa Siu xil xa ladi Tesalonaeka lalongeong ni xa Pol di bithiten sepinien na Hi e taon te hal Beria, xil labe rute ak mun. Mei lasi petine moletin xil te hal Beria tengan lisak purun Pol xal Saelas.
13 Mas os judeus de Tessalônica, sabendo que também em Beréia tinha sido pregada por Paulo a palavra de Deus, foram para lá agitar e sublevar o povo.
14 Vatakes, Kristin xil te hal Beria lasil Pol ba be bien tengan vahur tuturil tei. E Saelas xal Timoti ludit e Beria.
14 Então os irmãos fizeram que Paulo se retirasse e fosse até o mar, ao passo que Silas e Timóteo ficaram ali.
15 Rut Kristin xil ladel Pol labe taon te hal Atens, e laling pilei e rute ak. Di, ladilomun labe Beria del xat sepinien na Pol xa biteni bit Saelas xal Timoti laltemanon mei lalipusi e taon te hal Atens.
15 Os que conduziam Paulo levaram-no até Atenas. De lá voltaram e transmitiram para Silas e Timóteo a ordem de que fossem ter com ele o mais cedo possível.
16 Melele xa Pol di datil Saelas xal Timoti e taon te hal Atens, xi milonge misa pupu vengan xa pusi xa nanao na hi sav xil labe holu tova tang e rute xil vus te taon ak.
16 Enquanto Paulo os esperava em Atenas, à vista da cidade entregue à idolatria, o seu coração enchia-se de amargura.
17 Ma xi be nim te pispisien na Siu xil e di misep kil sepinien na Hi mi Siu xil del ngan xil xa latave Siu ti xa laneket e Hi. E melengien xil ngasen mun, be von bovarangen e taon ak e di misepin del xat hisit moletin xil vus xa di bisu mi xil.
17 Disputava na sinagoga com os judeus e prosélitos, e todos os dias, na praça, com os que ali se encontravam.
18 Rut moletin xil xa mei lasep tetavoe del Pol labe titsa na vanut moletin lu, tei lakesi ni Epikiurias, e tei xalu mun lakesi ni Stoik. Xil lasis moletin xil usil pispisien na Pol labit, “!Ei! ?Unu xai di misep usil naha vari?”
18 Alguns filósofos epicureus e estóicos conversaram com ele. Diziam uns: Que quer dizer esse tagarela? Outros: Parece que é pregador de novos deuses. Pois lhes anunciava Jesus e a Ressurreição.
19 Ma, vatei, lasis Pol tengan vamei e von totanen tei te taon ak xa lakesi ni ‘Ariopakas.’ Labiteni mini labit, “Xamem mabit makil ti pispisien hu nam iaxa di opispisi ni mi moletin xil.
19 Tomaram-no consigo e levaram-no ao Areópago, e lhe perguntaram: Podemos saber que nova doutrina é essa que pregas?
20 Rut sepinien xil xa xouk di obiteni be neta hu mi xamem, e mabit makil ti koute teni.”
20 Pois o que nos trazes aos ouvidos nos parece muito estranho. Queremos saber o que vem a ser isso.
21 Xil labiteni mak vengan xa moletin xil vus te taon xa mahulong te hal Atens e ngan halesav xil mun xa ladi en, vehakut, iexil bei tengan latumul e ti lateong usil holesok hu xil vus xa di mistal tengan likila ti lisep usili.
21 Ora {como se sabe}, todos os atenienses e os forasteiros que ali se fixaram não se ocupavam de outra coisa senão a de dizer ou de ouvir as últimas novidades.
22 Pol bit kila mi mol‑Atens xil xa Hi e Iesu lube eilep mak mu mili nanao nae xil.|alt="Paul preaching in Athens" src="WA03981b.tif" size="col" copy="Graham Wade, authorized by United Bible Societies, 1989" ref="17:22" Ma Pol ba misoh pe met kaonsel te taon ak e moletin sav xil mun. Di, biteni mi xil bit, “Inou napusi xa xamim, moletin xil te hal Atens, di mumerere kuhi ni hi namim xil nggo sexien namim xil vus.
22 Paulo, em pé no meio do Areópago, disse: Homens de Atenas, em tudo vos vejo muitíssimo religiosos.
23 Vengan xa, melele xa di nakakao nakapis e taon namim, napus kila xa di mumot mi holesok xil holu. E nakamet von moten tei xa latetis en latehit, ‘Hor na Hi xa xamem matakil ti.’ Misak ni, xosali, nihit kil Hi ak mi xamim, ngan xa di mumot mini, neta sav xa mutakil ti.
23 Percorrendo a cidade e considerando os monumentos do vosso culto, encontrei também um altar com esta inscrição: A um Deus desconhecido. O que adorais sem o conhecer, eu vo-lo anuncio!
24 Hi ak tepol ni ut etan e holesok xil vus xa ladi en. Xi tasen iaxa be Suv te ut nesao e ut etan. E xi tara ti e nim mu hor tova xa moletin xil tang di lapol ni.
24 O Deus, que fez o mundo e tudo o que nele há, é o Senhor do céu e da terra, e não habita em templos feitos por mãos humanas.
25 Xir rasakras ravatutou ni ni neta tova, vengan xa xi tasen tang iaxa be vatit meulien xa tepol ni moletin xil del holesok nae xil vus.
25 Nem é servido por mãos de homens, como se necessitasse de alguma coisa, porque é ele quem dá a todos a vida, a respiração e todas as coisas.
26 Nggo moletin tei takes, Hi ak tepol ni hisit moletin savsav xil e miling kekes ni xil e ut xil vus te ut etan tengan liti e tan nae xati. Reitin, xi tepol ni haxot te tan xa ladi en. E xi di buli xat melengien nae xil vus e mikil kuhi xa meulien nae ihe teviei itep.
26 Ele fez nascer de um só homem todo o gênero humano, para que habitasse sobre toda a face da terra. Fixou aos povos os tempos e os limites da sua habitação.
27 Xi tepol ni xil tengan ti lilang vesi ha vuma … xos ti e xil likameti. Vengan xa xi tara ti sotin ra xir.
27 Tudo isso para que procurem a Deus e se esforcem por encontrá-lo como que às apalpadelas, pois na verdade ele não está longe de cada um de nós.
28 Nggoni ngan taxa moletin tei tehiteni xa tehit, ‘Nggo xeihen nan kestang, xir di rameul, di rakakao e di rapol ni neta ngan.’ E nggoni ngan taxa rut moletin te tisen namim xil latetisi latehit, ‘Xir mun rabe horamue nan xil.’
28 Porque é nele que temos a vida, o movimento e o ser, como até alguns dos vossos poetas disseram: Nós somos também de sua raça...
29 “Reitin, e vengan xa rabe horamue nan xil, rakila xa Hi meul. Rinanemi ti rinahit xi tameul ti nggoni nanao tei xa moletin pol ni nggo gol mu silva mu hat nggusil metisouen e nenemien nan tang.
29 Se, pois, somos da raça de Deus, não devemos pensar que a divindade é semelhante ao ouro, à prata ou à pedra lavrada por arte e gênio dos homens.
30 Tetiamu, e melele xa moletin xil latnakil ti mu Hi, xi tenasa pangasien ti ve hisit tesaen xil vus xa latepol ni. E taxeak, xi di misemae ni moletin xil vus e ut xil ngasen tengan lihiles ra tesaen nae xil.
30 Deus, porém, não levando em conta os tempos da ignorância, convida agora a todos os homens de todos os lugares a se arrependerem.
31 Xil lihiles meulien nae vengan xa xi teling xat Melengien te Lepisien ngamu. E tehosei moletin tei tuei xa ilepis rin na moletin xil vus te ut etan ihusil sexien xa imal. E rakila xa Hi tehosei moletin ak vengan xa tesak ni temea rilomun ra maten.”
31 Porquanto fixou o dia em que há de julgar o mundo com justiça, pelo ministério de um homem que para isso destinou. Para todos deu como garantia disso o fato de tê-lo ressuscitado dentre os mortos.
32 Melele xa moletin xil lalong Pol misep usil moletin tei xa temea rilomun ra maten, rute xil lapol pepamen ni e rute sav xil labiteni labit, “Iemem bei tengan mulong xouk usep usil rin ak e melengien sav tova sung.”
32 Quando o ouviram falar de ressurreição dos mortos, uns zombavam e outros diziam: A respeito disso te ouviremos outra vez.
33 Ma melele xa Pol misepin bus, be reling xil e von totanen ak.
33 Assim saiu Paulo do meio deles.
34 E rut moletin xil langgusili e mei laling neketen nae e Iesu. Tei e xil tehe moletin tei te kaonsel ak, hisen Daionaisas. Atou tei mun teke reitin e sepinien na Pol, hisen Damaris. Xalu del rut moletin sav xil mun.
34 Todavia, alguns homens aderiram a ele e creram: entre eles, Dionísio, o areopagita, e uma mulher chamada Dâmaris; e com eles ainda outros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.