Atos 15

Vanuvei Eo e sepinien Vatlongos na mol-Vatimol xil niutestamen e rute te oltestamen (TVK) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Melele xa Pol xal Banabas ludi tamu e taon te hal Antiok, rut moletin xil langgo provins te hal Sudea lamei tengan lasao ni Kristin xil. E melele xa lamei, di lapispisi mi Kristin xil te hal Antiok labit, “Rae xil na Mosis biteni bit Hi misakras vateh meulien e xamim xosxa munave vexahu ti.”
1 Chegaram a Antioquia alguns homens da Judeia e começaram a ensinar aos irmãos: “A menos que sejam circuncidados, conforme exige a lei de Moisés, vocês não poderão ser salvos”.
2 Melele xa Pol xal Banabas lulonge mak, xalu lungor pupu del xil usil rin ak. Misak ni, Kristin xil te hal Antiok labosei Pol, Banabas, del rute sav xil mun tengan lihe Serusalem e ha lisep tetavoe usil rin te vexahu itel eloheoh xil e elda xil te Sias.
2 Paulo e Barnabé discordaram deles e discutiram energicamente. Por fim, a igreja decidiu enviar Paulo e Barnabé a Jerusalém, acompanhados de alguns irmãos de Antioquia, para tratar dessa questão com os apóstolos e presbíteros.
3 Melele xa ngan xil te sias te hal Antiok lasil xil e di lakakao laba, lasao ni Kristin xil e rute xil vus e tan te hal Ponisia del provins te hal Sameria. E melele xa lapus xil, labit mesen ni mi xil tetep iaxa moletin hao xa latave Siu ti di latehiles meulien nae e mei laling neketen nae e Iesu. Longeongen ak misak ni Kristin xil ngasen ak labesi pupu ni xil.
3 A igreja, portanto, enviou seus representantes a Jerusalém. No caminho, eles pararam na Fenícia e em Samaria para visitar os irmãos e contaram que os gentios também estavam sendo convertidos, o que muito alegrou a todos.
4 Melele xa laduxoh Serusalem, eloheoh xil, elda xil, e moletin sav xil mun te sias langgur pilei xil. Di, Pol xal Banabas lutumul usil holesok xil vus xa Hi tepol ni mi ngan xil xa latave Siu ti texo xalu.
4 Quando chegaram a Jerusalém, foram bem recebidos pela igreja, pelos apóstolos e presbíteros, e relataram tudo que Deus havia feito por meio deles.
5 E melele xa xalu di tamu lusepin, rut Farasi xil xa mei latehe Kristin xil lasoh e labiteni labit, “Xosxa ngan xil xa latave Siu ti iexil bei tengan mei lamos e xir, bos xa xil mun lihe vexahu e lilong xat rae xil na Mosis.”
5 Contudo, alguns dos irmãos que pertenciam à seita dos fariseus se levantaram e disseram: “É necessário que os convertidos gentios sejam circuncidados e guardem a lei de Moisés”.
6 Di, eloheoh xil del elda xil mei ladotan vituei e kaonsel tei tengan lalepis rin te vexahu ak del rin te rae xil na Mosis mun.
6 Os apóstolos e presbíteros se reuniram para decidir a questão.
7 Lasep tetavoe usili be nousav. Di, Pita misoh e biteni mi xil bit, “Tuxoli xil, xamim vus mukila xa, tetiamu, Hi tehosei nou ra xamim tengan ha nihithiten longeongen hos usil Iesu mi ngan xil xa latave Siu ti tengan lilonge e liling neketen nae en.
7 Depois de uma longa discussão, Pedro se levantou e se dirigiu a eles, dizendo: “Irmãos, vocês sabem que, há muito tempo, Deus me escolheu dentre vocês para falar aos gentios a fim de que eles pudessem ouvir as boas-novas e crer.
8 E Hi, xa mikil vuol ni nenemien na moletin xil, tepisen ni xa xi temaen ngan xil ak xa latave Siu ti mei labe moletin nan xil melele xa tesa Ninin Eo mi xil texoni ngan xa tesa ni mi xir.
8 Deus conhece o coração humano e confirmou que aceita os gentios ao lhes dar o Espírito Santo, como o deu a nós.
9 Naha xa Hi di pol ni mi xil pipin tang ni naha xa tepol ni mi xir. Nggoni xir, xi mikas moten meulien nae ra tesaen vengan xa laling neketen nae e Iesu.
9 Não fez distinção alguma entre nós e eles, pois purificou o coração deles por meio da fé.
10 ?Ma taxeak, veneh ma di musak pis Hi melele xa mubit muling rae na Siu xil mei vameas xat vatuvu ngan xil latave Siu ti? Vengan rae xil ak lameas pupu, e xir del avu nar xil tetiamu rasakras rapoe.
10 Então por que agora vocês provocam a Deus, sobrecarregando os discípulos gentios com um jugo que nem nós nem nossos antepassados conseguimos suportar?
11 !Rinapol ni ti namak! Xir xa raling neketen nar e Iesu, di rake reitin xa rihur meulien sal ixo eheien hos nan kestang. Ma xil mun imak tang.”
11 Cremos que todos, nós e eles, somos salvos da mesma forma, pela graça do Senhor Jesus”.
12 Melele xa Pita misa sepinien xil ak bus, ngan xil vus te kaonsel ak ladit votei e lamaen Banabas xal Pol lutumul usil merekel xil e holesok xil xa tellep xa Hi tepol ni texo xalu mi moletin xil xa latave Siu ti.
12 Todos ouviram em silêncio enquanto Barnabé e Paulo lhes relatavam os sinais e maravilhas que Deus havia realizado por meio deles entre os gentios.
13 E melele xa xalu lusepin bus, vat na elda xil te sias, hisen Temis, mea e misepin mi xil bit, “Tuxoli xil, muteong ni nou.
13 Quando terminaram de falar, Tiago se levantou e disse: “Irmãos, ouçam-me!
14 Saemon Pita misep kila ngamu tetep iaxa Hi tepisen eheien nan tetiamu mi ngan xil xa latave Siu ti e teleh rerat rute e xil tengan mei lihe moletin nan xil e ti lipet rat hisen.
14 Pedro lhes falou sobre como Deus visitou primeiramente os gentios para separar dentre eles um povo para si.
15 Sepinien na Saemon Pita nggoni sepinien xa Hi tehit lelen ni texo provet xil tetiamu tehit,
15 E isso está em pleno acordo com o que disseram os profetas. Como está escrito:
16 ‘Itutou ni holesok xil ak, inou nitilomun
16 ‘Depois disso voltarei e restaurarei a tenda caída de Davi. Reconstruirei suas ruínas e a restaurarei,
17 Nipol ni imak tengan moletin sav xil te ut etan likila limei visal nou ixo en.
17 para que o restante da humanidade busque o Senhor, incluindo os gentios, todos os que chamei para serem meus. O Senhor falou,
18 Ngan ak be sepinien navan xa nabe Hi Suv xa natehit mesen ni nousav temei.’” (Amos 9:11-12)
18 aquele que tornou essas coisas conhecidas desde a eternidade’.
19 Di, elda Temis biteni mun bit, “Ngan ak be nenemien navan. Nanemi nabit bos xa rinapol ni ti naxeih pupu mi ngan xil xa latave Siu ti xa di lasa meulien nae xil mi Hi. !E‑e!
19 “Portanto, considero que não devemos criar dificuldades para os gentios que se convertem a Deus.
20 E bos xa risa uvei iha mi xil, e risep xol xil tengan linaxa ti anien xil xa latesa ni tehe sanien eo teha mi nanao xil vengan xa ngan ak tamese ti pe met Hi. Linaxa ti ra, mu hisi te vongoro xil xa lasar xoteh huraexil tang e latnatei xoteh huraexil ti tengan ra valeh rani. E xil linapat ti natel atou mu tiramue sav xil xa latateli ti vatel xil.
20 Ao contrário, devemos escrever a eles dizendo-lhes que se abstenham de alimentos oferecidos a ídolos, da imoralidade sexual, da carne de animais estrangulados e do sangue.
21 Momal tengan lihusil xat rae xil ak vengan xa e taon xil vus xa Siu xil ladi en, di lapispisi ni rae xil ak na Mosis mi xil. Vengan xa, tetiamu bemei duxoh xosali, e Sabat xil vus, moletin xil di lalong kil rae xil na Mosis melele xa di labuli e nim te pispisienxil.”
21 Pois essas leis de Moisés são pregadas todos os sábados nas sinagogas judaicas em todas as cidades há muitas gerações”.
22 Di, ngan xil vus te sias te hal Serusalem lamaen ni tengan eloheoh xil e elda xil lihosei rut moletin nae xil tengan lisil xil lihe taon te hal Antiok itel xat Pol xal Banabas. Ma labosei vat lu te Sias tengan laliha, hisealu Saelas del Sudas (xa hisen tei mun Barsabas).
22 Então os apóstolos e presbíteros e toda a igreja em Jerusalém escolheram representantes e os enviaram a Antioquia da Síria, com Paulo e Barnabé, para informar sobre essa decisão. Os homens escolhidos eram dois líderes entre os irmãos: Judas, também chamado Barsabás, e Silas.
23 E lasa uvei ak mi xil tengan lihuri liha. Uvei ak biteni mak bit,
23 Esta foi a carta que levaram: “Nós, os apóstolos e presbíteros, e seus irmãos em Jerusalém, escrevemos esta carta aos irmãos gentios em Antioquia, Síria e Cilícia. Saudações.
24 “Malongeong ni xa rut moletin namem xil latehat e latesa sepinien tei xa tepol ni lemim temalili e nenemien namim tenata kat ti. Xamem matnasa ti sepinien tova mi xil tengan lavat laviteni mi xamim vamak.
24 “Soubemos que alguns homens, que daqui saíram sem nossa autorização, têm perturbado e inquietado vocês com seu ensino.
25 E xamem matetotan vituei e matemei e nenemien tei takes. Matehosei moletin lu e di masil xalu lubat tengan lalihit mesen nenemien namem usil rin namim mi xamim. Xalu di luka vituei del xat Banabas xal Pol xa lube tua hos nar.
25 Portanto, depois de chegarmos a um consenso, resolvemos enviar-lhes alguns representantes com nossos amados irmãos Barnabé e Paulo,
26 Ngan xalu ak, sangas meulien nalu tekesae ve polien na Iesu Kristo, Suv nar.
26 que têm arriscado a vida pelo nome de nosso Senhor Jesus Cristo.
27 Ma masil Sudas xal Saelas lubat. Xalu lalihit rat sepinien xil taxa momal ni ngan xa madisi xiak.
27 Estamos enviando Judas e Silas para confirmarem pessoalmente o que aqui escrevemos.
28 Ninin Eo bit bos tengan nasa ti mun rae xil mi xamim, ma xamem mun mamae en tengan munasa ti mun rae xil xa meas nati xat vatuvumim. E muhusil kes ni hisit rae xil xa latellep xiak:
28 “Pois pareceu bem ao Espírito Santo e a nós não impor a vocês nenhum peso maior que estes poucos requisitos:
29 munaxa ti anien xil xa latesa ni tehe sanien eo teha mi nanao xil; munaxa ti ra; munaxa hisi te vongoro xil xa ra di tamu en; munaxa ti mun vongoro xil xa latesar xoteh huraexil tang e latnatei xoteh huraexil ti tengan ra valeh rani; e munapat ti natel atou mu tiramue sav xil xa mutateli ti vatel xil. Xosxa muhusil kuh rae xil ak, ma ihos pupu mi xamim.
29 abstenham-se de comer alimentos oferecidos a ídolos, de consumir o sangue ou a carne de animais estrangulados, e de praticar a imoralidade sexual. Farão muito bem se evitarem essas coisas. “Que tudo lhes vá bem.”
30 Ma sias te hal Serusalem lasil Sudas, Saelas, Pol del Banabas latobe Antiok. Melele xa laduxoh rute ak, lakes viton Kristin xil vus e lasa uvei ak mi xil.
30 Os mensageiros partiram de imediato para Antioquia, onde reuniram os irmãos e entregaram a carta.
31 Melele xa moletin xil labuli, labesi xil himetu ve sepinien te selxatien xil xa di en.
31 Houve grande alegria em toda a igreja no dia em que leram essa mensagem animadora.
32 Sudas xal Saelas lube provet, e lusepin teviei del xil. Lupet rat nenemien nae e lusak ni xil lasoh nggeih mu e neketen nae.
32 Então Judas e Silas, ambos profetas, encorajaram e fortaleceram os irmãos com muitas palavras.
33 Sudas xal Saelas ludi vituei del Kristin xil te hal Antiok be nousav vuteili. E melele xa lubit laloha rilomun e Serusalem, Kristin xil lasil xalu del xat tomat na Hi tengan laltilomun lalihe visal ngan xil xa latesil xalu lutemei.
33 Permaneceram ali algum tempo, e depois os irmãos os enviaram em paz de volta à igreja de Jerusalém.
34 E Saelas bit ita tamu visal xil.
34 Silas, porém, resolveu permanecer ali.
35 E Pol xal Banabas ludi nousav vuteili e Antiok. E melele xa ludi tamu e rute ak, xalu del moletin sav xil holu mun di lapispisi mi moletin xil xa e di lasetu ni sepinien na Suv mi xil.
35 Paulo e Barnabé ficaram em Antioquia. Eles e muitos outros ensinavam e pregavam a palavra do Senhor naquela cidade.
36 Melengien holu mei mitavi, e vatei, Pol biteni mi Banabas bit, “Bos xa ralitilomun ralihe taon xil xa ratehithiten sepinien usil Suv Iesu en, e ha ralisao ni ngan xil xa di laling neketen nae e Iesu e ralipus ti xa ladi midep.”
36 Algum tempo depois, Paulo disse a Barnabé: “Voltemos para visitar cada uma das cidades onde pregamos a palavra do Senhor, para ver como os irmãos estão indo”.
37 Banabas mae en, e bit bos xa lalihur Sion Mak ihe xatel.
37 Barnabé queria levar João Marcos,
38 E Pol minemi xa tamal ti tengan lalihuri, vengan xa, tetiamu, melele xa tehusil xat xalu lattehe taon te hal Pampilia, Sion Mak tehiles nenemien nan e testokovein polien nan xa tepol ni tetel xalu teta nga. Di, telesae reling xalu e tetilomun tehe tim san e Serusalem.
38 mas Paulo se opôs, pois João Marcos tinha se separado deles na Panfília, não prosseguindo com eles no trabalho.
39 Ngongoren na Pol xal Banabas mei nggeih e misak ni luseti xalu. Ma Banabas nggur Sion Mak ba lubut e tuturil tei lube aelan te hal Saepras.
39 O desentendimento entre eles foi tão grave que os dois se separaram. Barnabé levou João Marcos e navegou para Chipre.
40 E Pol bosei Saelas tengan ihe xalu. Di, Kristin xil lasis ve xalu tengan Hi Suv te eheien hos ilaxat kuh polien nalu.
40 Paulo escolheu Silas e partiu, e os irmãos o entregaram ao cuidado gracioso do Senhor.
41 Di, Pol xalu ba di lukapis e provins te hal Siria e Silisia e di lusao ni Kristin xil e sias xil. E lusak ni xil mei lasoh nggeih mu e neketen nae.
41 Então ele viajou por toda a Síria e Cilícia, fortalecendo as igrejas de lá.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.